dilluns, 1 de desembre del 2014

Malauradament, res de nou a Tortosa en l'últim pressupost del mandat

El passat dia 24 de novembre el Ple de Tortosa va aprovar el darrer pressupost d'aquest mandat. Per aquesta raó vàrem arribar al Ple amb moltes ganes de poder encetar un debat de model de ciutat amb el Govern Municipal de Ferran Bel. 
Perquè en definitiva, parlar del Pressupost de l’Ajuntament és parlar de política municipal. És parlar de formes d’entendre la nostra ciutat i d'aportar diferents punts de vista, confrontats si volen, però perfectament legítims. Per aquesta raó, esperàvem, en va, que aquesta vegada l’alcalde de Tortosa no es defensés atacant. Esperàvem que novament no utilitzés com únic argumentari la política del “i tu més” a la que malauradament ens ha acostumat en els últims 8 anys. En un Ple brusc, caracteritzat novament per les males formes de l’Alcalde, no vàrem poder encetar amb èxit l'esperat debat, que va ser furtat als ciutadans, una vegada més, pel nostre alcalde.
Ens vam oposar als pressupostos municipals per 4 raons fonamentals. La primera, de forma: malgrat que tothom diu estar-hi d’acord, no s’ha fet cap aposta per redactar uns pressupostos participatius, tal i com reiteradament hem demanat des del PSC, amb el total convenciment que els tortosins i tortosines som majors d’edat per a decidir lliurement en què gastem els nostres impostos. 
Les altres raons són de fons. En primer lloc creiem que l’Ajuntament no fa prou esforços per tal de crear llocs de treball a la nostra ciutat, escudant-se en que això és una tasca d’altres administracions. Pensem que les persones sense feina necessiten respostes, i les necessiten ja, i el govern de CiU ha rebutjat, sense ni tan sols valorar-les, més d’una vintena de mesures per a lluitar contra l’atur al voltant d’un gran Pacte Local per l’Ocupació, proposades pel PSC en plens passats.
En segon lloc, són uns pressupostos antisocials que dediquen minsos i insuficients recursos a aquells que estan patint la crisi. Cap ajuda per beques de menjadors escolars, cap ajuda per a una bossa de llibres escolars, cap ajuda per a les famílies amb tots els seus membres a l'atur. Un any més, el nostre Ajuntament abandona als seus ciutadans quan més ho necessiten.
L’últim argument per votar no a aquests pressupostos ha estat la denúncia de la manca de manteniment de la ciutat. No es dediquen els recursos suficients i només fa falta veure l’estat de les nostres places i carrers.
I algú pot pensar: és clar, no hi han diners! Res més lluny de la realitat. El cert és que el govern municipal ha preferit avançar el pagament de 5,5 milions d’euros als bancs cada any, abans d’invertir aquests diners en la creació de llocs de treballs, en ajudar els més necessitats o en mantenir la ciutat.
És un model respectable, però no és el nostre. Amb el que estan patint els ciutadans, és ara el moment d’invertir diners en tombar les cases de la Catedral?
En un moment de crisi com l’actual no fóra més normal invertir en la nostra ciutat abans que avançar els diners als bancs per a reduir deute? Quin bon pare de família prefereix liquidar els préstecs abans que donar de menjar als seus fills?
Aquesta ha estat la nostra proposta des de fa temps, retardar el retorn dels diners als bancs per a solucionar els problemes reals dels tortosins i tortosines, que són l’atur, la pobresa i fins i tot diria que la precarietat.Creiem que ara és el moment d’apostar i invertir aquests diners en la creació d’ocupació, la justícia social i el manteniment de la nostra ciutat. Des de la prudència, però alhora des de la gosadia. Aquest és el nostre model. 
Estic convençut que a Tortosa la manera de fer política de Bel correspon a la “la vella política”, on el seu model de ciutat, i ell mateix, s’han quedat ancorats en el passat i presenten signes evidents d’esgotament.
Les conclusions que les treguin els ciutadans de Tortosa!

dimarts, 4 de novembre del 2014

Ens plantem! Urbanisme participatiu i horts urbans a Tortosa

A cop d’ull, pels defensors de les velles formes de fer política, urbanisme i participació són dos conceptes antagònics difícils de conjugar. Històricament ens han fet creure que l'urbanisme ha d’estar indefectiblement associat a un seguit de propostes de gran complexitat tècnica que ha de quedar única i exclusivament reservat a tècnics qualificats.
Aquesta tancada defensa d’allò professional ens ha portat a una modalitat de tecnocràcia urbanística que ha estat practicada de forma quasi despòtica per la majoria dels nostres ajuntaments. La màxima repetida fins a la sacietat per molts dels nostres alcaldes ha estat: “la vostra opinió no és important, per això estan els urbanistes”.
La participació, que ens hauria de portar a un espai en el que, a través del diàleg, es recollissin i valoressin les idees i les veus dels ciutadans, té vedada la seva aparició quan parlem de com construir les nostres ciutats.
Davant d’aquesta idea prevalent, imposada i impostada sorgeix una visió alternativa. L'espai urbà i públic, no pot dependre únicament dels coneixements dels seus gestors, sinó que ha d’apostar també per potenciar els processos de participació d’aquells que hi viuen. Si els ciutadans no participem en la construcció de la nostra ciutat, del nostre barri, tampoc ens implicarem en la seva conservació i el seu manteniment. Com tothom sap, l’urbanisme és ple de propostes encertades però també de grans fracassos amb dissenys més pensats en guanyar concursos que no en els ciutadans que finalment els han de gaudir.
L’actual crisi és una gran oportunitat per a la transformació social i racional, no només del model econòmic imperant a la nostra societat sinó, i també, de les nostres ciutats. L'esclat de la bombolla immobiliària ha deixat les ciutats esquitxades d'espais buits i en clar estat d'abandó o de risc que desllueixen la ciutat. I al temps, molts dels nostres veïns s’han replantejat tornar a posar les mans a la terra com havien fent els nostres iaios.
Conjugant ambdues visions des del PSC de Tortosa vàrem presentar el passat Ple una proposta per tal de potenciar urbanisme i participació, al temps que contribuir a la millora del paisatge urbà: la implantació d’horts urbans a la ciutat.
La nostra era una aposta per la sostenibilitat, el respecte del medi natural i l’ajuda als més necessitats, en un moment de brutal crisi econòmica. Sincerament, creiem que és una bona iniciativa.
Es tracta de posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes parcel·les que pertanyen a l'administració local, per al cultiu d’autoconsum i oci. L’ajuntament manté la gestió i estableix els horaris i les condicions de treball, posant a disposició dels tortosins i tortosines espai públics, ara inservibles per a conformar un seguit d’activitats productives, socials, lúdiques i educatives. 

dimecres, 1 d’octubre del 2014

El Renaixement de la Política Municipal

Vivim temps difícils. Nous temps on els ciutadans i ciutadanes demanen a crits una regeneració democràtica en totes les esferes de poder. Davant d’això la majoria dels polítics es resisteixen a canviar. I el diagnòstic és clar: l’immobilisme paralitza la nostra societat Ara, alguns s’han omplert la boca de regeneració, apostant per mesures que suposadament recuperaran la confiança dels ciutadans.

La majoria d’aquestes, però, obliden que la regeneració passa, en primer lloc, per apostar per propostes que donin veu als ciutadans per a decidir sobre els aspectes de la seva vida quotidiana. Només així demostrarem que estem disposats a canviar. Per això des de fa temps al PSC a Tortosa no ens cansem de presentar propostes. Aquesta és la nostra aposta. En els últims mesos hem proposat, entre moltes d’altres, al govern municipal l'elaboració d'un Reglament de Participació que contempli la creació d’un consell social, una carta de drets de la ciutadania i uns pressupostos participatius que permetrien una veritable implicació en la presa de decisions de la nostra ciutat. Unes propostes que han estat sistemàticament rebutjades. El que oblida CiU és que apostar per la participació és apostar per integrar la ciutadania, generar responsabilitat i fer més transparent la gestió municipal. I això sí és regeneració.

En segon lloc, la regeneració vol dir complir amb els compromisos. Als ciutadans no se’ls pot enganyar adoptant decisions populistes que després es deixen morir. A Tortosa ja ha esdevingut massa habitual que l’equip de govern aprovi acords que ha decidit incomplir, com les mesures de suport als afectats pels desnonaments, o el suport a la plataforma per la salut pública a l’octubre de 2011, que encara no han estat aplicades. Però, com ha d'aprovar el govern de CiU a Tortosa propostes dels altres si no compleixen amb les seves? Així, és flagrant l’incompliment del Pla d'Acció Municipal, assolit en un 90% segons el govern i que en realitat no arriba 35%. El PAM a Tortosa és fum, molt fum.

Per últim, la regeneració passa per assumir responsabilitats. El debat no pot quedar circumscrit al “i tu més” del que fa gala constantment CiU. Davant de la falta d’arguments, la seva única defensa consisteix en fer oposició de l’oposició. Si algú dubta el convido que escolti qualsevol intervenció de la portaveu municipal al Ple.
El resultar és devastador: A la nostra ciutat patim cada dia aquesta "vella política", amb un alcalde paternalista que mostra un model de fer política que no oculta l'esgotament del projecte de CiU, si és que mai ha existit aquest projecte.

Des del PSC tenim clares aquestes tres premisses. Apostem per la transformació mitjançant propostes participatives, comprometent-nos amb polítiques socials justes i assumint la nostra responsabilitat en la situació actual, refermant el nostre compromís amb la ciutadania.

És just i necessari treballar per un nou model d’Alcalde que entengui que no es pot defugir de la rendició de comptes; que accepti les propostes dels altres; que el seu objectiu no sigui el control de tothom; que assumeixi que la crítica i la discrepància són bones i necessàries, i que entengui que el lideratge és sinònim d'acompanyament i no de submissió. Característiques aquestes que són necessàries per recuperar la confiança en els polítics de tots els tortosins i tortosines.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Les nostres prioritats: Pressupostos participatius


Article d'Enric Roig, candidat a l'alcaldia de Tortosa i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa, que podeu trobar aquest mes de setembre en la publicació "Un cop d'Ull"




Les coses estan canviant, d’això no hi ha dubte. Malgrat que els vells polítics, que no els polítics vells, encara continuen defensant que es pot governar com sempre, el cert és que el conjunt d’esdeveniments que estan sacsejant a la nostra societat no deixa marge per a cap altre mena d’interpretació.
Ningú no pot negar que estem vivint un moment singular en el nostre país, un moment en què el conjunt de ciutadans i ciutadanes reclama una major participació en la vida pública. Una voluntat de decidir que no es pot quedar només en la determinació de si volem o no pertànyer a l’estat Espanyol, ni tan sols, sigui quin sigui el resultat de la incerta consulta, de en quin model d’estat volem viure.
És per això que creiem que és l’hora de transformar el sistema de dalt a baix. I en aquesta dinàmica de canvi els Ajuntaments, com els Ens de decisió més propers als ciutadans, tenen molt a dir. Transformar el sistema implica aventurar-se a canviar les “anquilosades” formes de prendre decisions per unes més dinàmiques, incloents i, per què no, agosarades.
L’aposta decidida del PSC de Tortosa pels pressupostos participatius està en aquesta línia. Pensem que aquests podrien ser un element enriquidor en la presa de decisions que es realitza des de l'Ajuntament, revestint d’una democratització inqüestionable les decisions preses en el nostre consistori.
Els pressupostos participatius impliquen que aquells que viuen en una ciutat puguin decidir en què volen gastar els seus impostos, incrementant exponencialment la qualitat de la presa de decisions en un procés en què els ciutadans i les ciutadanes passen de ser simples observadors dels esdeveniments i de les resolucions que pren el seu Ajuntament per a convertir-se en protagonistes actius d'allò que passa a la ciutat.
Aquesta proposta, articulada ja en molts ajuntaments del país, permet que siguin totes les persones d’un municipi les que decideixin quines són les seves prioritats, què és allò que ha de vertebrar la vida municipal, i quines despeses han de ser prioritàries, retornant el poder al poble. Els pressupostos participatius són una forma d’entendre la democràcia, més enllà de les urnes, que cerca que els propis ciutadans s'impliquin en política, per defensar el que és de tots.
És just i necessari que els veïns i veïnes de Tortosa, que són els que millor coneixen les necessitats dels seus barris, decideixin com s’han de distribuir els limitats recursos. Defensem que aquesta és la base d'una veritable democràcia participativa en la que hem de cercar, entre tots i totes, solucions per les nostres necessitats i desitjos.
Els avantatges de la nostra proposta són considerables, ja que a banda d’aconseguir una major transparència, eficiència i eficàcia en la gestió municipal ens permetrà configurar un debat públic sobre en què es gastaran els nostres impostos, fomentant la reflexió activa i la solidaritat d’uns veïns i veïnes que tindran l'oportunitat de conèixer i dialogar sobre els problemes i demandes de la resta, configurant una magnifica àgora ciutadana.
La nostra proposta és l'oportunitat de convertir les decisions preses en els despatxos polítics, en moltes ocasions amb una sordesa i miopia preocupants, en un actiu mecanisme de participació ciutadana de la política municipal.
Una participació que ha de tenir com a finalitat construir una societat més justa i igualitària, on ciutadans i ciutadanes responsables tinguin l’oportunitat de decidir en què gastar els seus diners, i on els polítics, ara sí que nous, puguem fer pedagogia de com gestionar de manera responsable allò que és de tots, demostrant que una altra manera de fer política a Tortosa, és possible!

dimarts, 15 de juliol del 2014

No tot s’hi val, hi ha una altra manera de fer política!

Crec en la transparència i la practico. Per això no accepto que en la darrera sessió plenària la portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió digués que en la meva gestió de l’IDECE em van cessar per deixar un forat econòmic. Meritxell Roigé menteix.

Res més lluny de la realitat. 

Mai he amagat, ni tinc perquè fer-ho, que en la meva gestió davant de l’IDECE em vaig equivocar. Tal i com reflecteixen els informes que puc facilitar a qui m’ho demani, a l’IDECE hi va haver errors de procediment, es van fragmentar contractes per tal d’agilitzar accions i pagaments als proveïdors, però en cap cas es va produir cap irregularitat econòmica i ningú em pot acusar d’haver-me’n beneficiat personalment.

En conseqüència amb el meu pensament ètic, i assumint la meva responsabilitat, vaig presentar la meva dimissió voluntària i irrevocable, en un acte que és molt poc habitual en els polítics d’aquest país però conseqüent amb la meva forma d’entendre la vida pública.
Mai ningú no va formular cap denúncia judicial contra mi, ni tant sols una actuació meva, quan vaig ser director de l’IDECE.

Vaig cometre, sens dubte, una greu errada de procediment, una errada, d’altra banda, bastant habitual en les administracions públiques, que alguns dels que ara m’acusen també han comès.

Em nego a acceptar les insinuacions de Roigè que utilitza un doble raser per mesurar. Crec que en política, no tot s’hi val. No és la primera vegada que se m’acusa falsament d’haver comès un delicte. El 2013, arran de la devolució de la meva targeta de l’Aparcament Municipal, l’alcalde Bel va respondre amenaçant amb denunciar-me al jutjat. A hores d’ara encara espero la denúncia. De la mateixa forma que vaig fer aleshores, i en virtut de la transparència que sempre he defensat, des d’aquí encoratjo a qui vulgui que vagi als tribunals a denunciar-lo. 

Mai no he amagat res que tingués a veure amb la meva activitat pública. I és que sempre he cregut en la transparència, com una peça fonamental en la política. Per això considero inadmissible que se m'associï, amb la comissió d’un delicte.

És evident l’interès de l’equip de Govern d’atacar la meva figura amb febles acusacions, però jo no tinc res per amagar. Al contrari: puc defensar la meva trajectòria amb la mateixa força amb què defenso els meus principis.

Als ciutadans i ciutadanes de Tortosa els importa molt poc els problemes dels polítics i els puc assegurar que hi ha una altra manera de fer les coses. Estic aquí per a escoltar i defensar aquests ciutadans i ciutadanes, per fer propostes i per estar del costat dels que més ho necessiten, no per entrar en la guerra del i tu més!

Crec que l’Alcaldia de Tortosa, per la qual estic deixant-me la pell, requereix total transparència, més encara en els temps que corren, en els quals tant abunden la desconfiança, la sospita i les males arts, xacres totes elles que penso contribuir a eradicar.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Menteixen i saben que menteixen!

Un Pla d’Acció Municipal és el document que hauria d’establir els objectius i prioritats d’una ciutat, és a dir, aquells projectes amb què un alcalde es compromet. A Tortosa no. El PAM de CiU no és més que un conjunt de coses, que l’ajuntament fa, feia o hauria de fer, barrejat amb accions, promeses, i fum, sobretot, molta fum.

Segons CiU, a Tortosa en tres anys ja s’ha realitzat el 90% del PAM 2011-2015. Des del PSC tenim clar que no només són unes dades incorrectes, sinó que són falses i que CiU es burla de tots nosaltres.

Sobretot, hi ha tres punts que determinen que aquest PAM no és res més que fum. Primer, no es coneixen els objectius, senzillament no existeixen. Segon, no hi ha diferències en la importància de les accions, és a dir, dintre d’aquest 90% tenen la mateixa importància accions complexes com fer les Piscines que multar indiscriminadament als cotxes a l’Hospital. I, en tercer lloc, no hi ha cap indicador per conèixer si una acció esta feta o no, ja que moltes no es poden comprovar.

Per aquesta raó, des del PSC vam encarregar un informe que determina que realment CiU només ha fet el 35% d’allò que va prometre. Les dades mostren que enguany hi han 142 accions inicialment planificades i realitzades i 94 que s’han afegit posteriorment. Per contra, 112 incompliments, entre les quals destaquen les noves piscines, la reconstrucció del Barri de Sant Jaume o l’aparcament de la plaça Bau. Alhora existeixen 136 accions que l’informe qualifica de fum, entre accions no mesurables, que han de fer altres administracions, que són pròpies de l’Ajuntament i, fins i tot, que estan repetides. Alguns exemples són: la millora de l’atenció dels regidors, el corredor del mediterrani, el manteniment del Parc o la nova zona d’oci al pont. Per últim, 22 accions pendents que esperarem al 2015 per avaluar-les, com la creació d’un espai comercial a l’estació de RENFE.

L’informe alerta que la majoria d’accions es concentren al sector de l’urbanisme, alhora el de més incompliments. En canvi, l’assistència social i      la promoció econòmica estan per sota de la mitjana. Amb l’actual crisi, que aquests àmbits no representin la major part del projecte demostra quines són les prioritats d’un govern de dretes que no està al costat de les persones, ni hi vol estar.



És preocupant que CiU no pugui ni dur a terme les grans accions que va prometre, però és pitjor que s’adjudiquin accions d’altres administracions o comptabilitzen aquelles que l’Ajuntament ha de fer obligatòriament. El govern municipal menysté la intel·ligència dels ciutadans i suspèn la seva acció degovern.

Quan només falta un any per les eleccions, ens veiem malauradament obligats a fer la mateixa valoració que l’any passat. A Tortosa, hi ha una nul·la promoció econòmica, no s’aposta pel manteniment de la ciutat i no es fa res per ajudar als que estan patint la crisi. L’alcalde, Ferran Bel, i el seu equip de govern menteixen i saben que menteixen.


dimarts, 10 de juny del 2014

El doble raser del govern de Ferran Bel

El passat dilluns 2 de juny de 2014, coincidint amb l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles I, un grup de manifestants van irrompre al saló de sessions de l’Ajuntament de Tortosa, mentre se celebrava el Ple ordinari del mes de juny, amb crits i xiulets contra la monarquia i els Borbons.
Davant d’aquesta situació el Sr. Ferran Bel va lamentar aquests fets qualificant-los d’intolerables i incomprensibles i va manifestar la seva intenció de fer una declaració institucional per suspendre la sessió plenària valorant aquest fets com inacceptables i contraris a un estat democràtic.
Video del 2 de juny de 2014: http://www.youtube.com/watch?v=kd9fbH_o3_4
Està clar que aquests incidents no són del gust de ningú, però sobta el fet de que el Sr. Ferran Bel els qualifiqui d’intolerables i incomprensibles quan, el maig de 2006, va passar un episodi similar en tant en quan membres de la plataforma Salvem lo Velòdrom van irrompre al Ple de l’Ajuntament amb crits i xiulets demanant la dimissió de l’alcalde, Sr. Joan Sabaté, i del regidor d’esports i que va obligar a interrompre el la sessió plenària per espai d’una hora.
Curiosament, en aquell moment a l’oposició de CiU no li va semblar un acte incomprensible ni intolerable, fins al punt de poder aventurar-me a dir que comptaven amb el seu beneplàcit i, fins i tot, algú podria arribar a pensar que era una concentració organitzada per membres de CiU. Com es pot veure, entre el públic, observant aquests fets, es trobaven membres de l’actual govern de CiU com l’actual alcalde de l’EMD de Bítem per CiU, el Sr. Josep Cugat qui, el passat dilluns, també es trobava assegut entre el públic, però ara per donar suport al Sr. Ferran Bel. Això és per què ara és un càrrec electe i abans no?
Video del 8 de maig de 2006: https://www.youtube.com/watch?v=uhzvpYcC97o
Situacions com aquesta evidencien una vegada més que el govern de CiU a Tortosa no és igual per a tots ni s’aplica el mateix raser. Ho hem vist en aquest tema o en altres en què s’ha posat fins i tot la casa consistorial al servei de determinats actes sense el coneixement per part de l’oposició, amb la poca vergonya d’utilitzar la casa del poble en favor d’uns, excloent als que no consideren dels seus.
Per tot això crec que hi ha una altra manera de fer política igual per a tots i, si algú considera que una irrupció en un Ple municipal és un acte reprovable i mereixedor d’una declaració conjunta, ho ha de ser sigui quin sigui l’equip de govern i ha d’estar recolzat per tots els membres de la corporació, fent servir la mateixa vara de fer raser, o és que com ara governen tot s’hi val?
El que s’ha de fer és treballar per i amb la ciutadania, i treballar bé ja que, si les coses s’haguessin fet d’una altra manera, possiblement avui no tindríem un velòdrom inservible per la inoperància de CiU a Tortosa i sí que disposaríem d’unes piscines municipals que ara no tenim per la seva mala gestió.
Un alcalde ha de ser l’Alcalde de tots els tortosins i de totes les tortosines i no només d’uns quants, i ha de governar amb l’equanimitat que comporta el seu càrrec, sense fer distincions ni decantar-se únicament per alguns.

divendres, 16 de maig del 2014

Entrevista Enric Roig, candidat a l'alcaldia de Tortosa pel PSC, publicada al Nº 10 de La Rosa de Tortosa del mes de Maig de 2014

Ens trobem amb Enric Roig, candidat a l'alcaldia de Tortosa pel PSC, a l'antic pont del ferrocarril, el “Pont Roig”. Arriba de front, caminant ràpid, amb un gran somriure i em dóna la mà fermament mentre em mira directament als ulls. 


Hola, com està? Preocupat per Tortosa i també molt animat perquè tenim la sensació que, si els ciutadans ho volen, el canvi a la ciutat trobarà el seu camí.

Però vostè hauria d'estar bé. No té cap maldecap de govern. I tots els avantatges d'estar a l'oposició. Al contrari, ara mateix molts dels nostres veïns estan sense feina. Molts treballen per menys del que els hi toca. Alguns han perdut allò pel que havien treballat tota una vida, fins i tot l'esperança. I des de l'oposició costa molt veure els problemes i no poder actuar. 

Atur, crisi econòmica, justícia social... això són problemes que es puguin solucionar des de Tortosa? Està clar que moltes d'aquestes qüestions no són de l'Ajuntament, però això no vol dir que no es faci res. Fins avui la resposta ha estat dir que no és el meu problema. Jo em pregunto, realment no és problema nostre? Que li diguin als treballadors que han perdut el seu sou o aquells que no tenen feina. No em resigno a mirar-los als ulls i dir-los que els seus problemes no són del seu Ajuntament. Perquè si no fas res pels que ho passen malament, el que els hi dius és: estàs sol. T'has quedat sense feina? Mala sort. No pots pagar? Ho sento. I jo no accepto que aquests tortosins i tortosines hagin de caminar sols.

Tot això semblen boniques paraules buides de contingut... Si es té una mica de sensibilitat es veu que a Tortosa hi ha molta gent que ho passa malament. No podem tancar els ulls i ser còmplices. Com vostè diu alguns ens diuen que això no són més que paraules buides. Era d'esperar. Perquè si no tens idees noves utilitzes l'atac per a espantar als votants. Si no tens un projecte de futur, i alguns dels que parlen li asseguro que no el tenen, el que fas és desprestigiar al teu contrincant. I aquí, a mi, no em trobaran. 

Canviar això des del PSC? Si molts el donen per mort i diuen que és un partit dividit... Miri, jo he estat escollit candidat sense cap vot en contra. Això és un partit dividit? Una de les coses que en política s'ha de canviar és que no es pot discrepar sense posar en dubte l'ètica i la capacitat de l'altre. Avui és el moment de defensar els valors socialistes. Que ningú oblidi que som el partit de Lluch, de Solé Tura, de Raventós... Aquest és el llegat que volem mantenir. No permetrem que se'ns digui que no defensem Catalunya, que no l'estimem. La política de confrontació d'alguns està malbaratant el patrimoni que els catalans hem construït i els socialistes estem aquí per a restaurar-lo i reivindicar-lo.

Valors, ètica, compromís en un polític? Vostè somnia truites...  Ha ha (riu) Aquests valors són els que sempre he tractat d'inculcar als meus fills. Uns valors de justícia social que han motivat als homes i les dones d'aquest país durant molts anys. És per això pel que em presento a les eleccions perquè crec que ara estan en perill. En els moments difícils és més necessari que mai que la gent corrent lluitem pels drets socials. Si això és ser un somiatruites, sí, ho sóc.

Però senyor Roig, si tots sabem que vostès els polítics són tots iguals... Això és el que pensa molta gent, no li negaré. Jo no sé si sóc igual que la resta de polítics, i no li penso rebatre. Igual sí. El que sé segur és que jo m'emmirallo en la gent senzilla. Aquella que paga la llum amb dificultats, que lluita perquè els seus fills i filles puguen tenir un futur millor. Em recorden a la meva mare quan no tenia diners per passar el mes. Ells són els qui m'impulsen a treballar per Tortosa. Ells són els meus models, els meus herois, i és en el seu nom que pretenc encapçalar un projecte i mantenir la seva flama viva.

Vostè creu saber el que necessiten els tortosins? Va, no m'emprenyi! El que si que sé és que molts ciutadans estem farts d'aquesta forma de governar només per a uns quants. Demanem coses ben simples: justícia social, creació de llocs de treball i una altra forma de fer política. No és qüestió fer invents. Aquestes són les nostres prioritats i tenim un any per a debatre-les amb tot aquell qui vulgui. Tortosa, en els últims 7 anys, ha perdut el seu projecte de ciutat comú. I aquest projecte és el que hem de restablir.

I creu que ara, amb la que està caient a sobre dels polítics, és el moment de voler ser alcalde? Si em permet un consell senyor Roig quedi’s a casa.  El que sí que crec és que ara no és el moment de petits projectes. Ara és el moment de ser valents, agosarats, i de fer el que qualsevol bon pare de família faria pels seus fills: cuidar-los primer i pagar desprès als bancs. Ara és el moment d'apostar per una ciutat on els nostres joves tinguin oportunitats. Els temps són massa greus. Hi ha massa en joc per a continuar amb el guió que alguns han volgut imposar-nos

Imagini que sóc un votant, que busca promeses electorals... Prometi senyor Roig, prometi... No sóc home de vendre fum, només tinc una promesa la d'estar sempre al costat dels que més ens necessiten, defensant els meus valors. Aquesta promesa és l’única raó per la que estic aquí.

Es quedarà sol, senyor Roig... no es pensi, hi ha un equip de gent treballant per un nou projecte a Tortosa, però ara no és moment d'avançar notícies.

No m'enganyi senyor Roig, fins on vol arribar en la seva carrera política: diputat? senador?...Aquesta pregunta té parany. Jo no penso criticar a ningú. A mi m'agrada explicar com quan vaig anar a estudiar fora sempre deia que la meua casa era Tortosa. Em vaig prometre que tornaria aquí. Aquesta promesa ha guiat la meva vida i sé que treballant dur i sacrificant-se és possible assolir els somnis. Crec que treballar per Tortosa és el millor que em pot passar a la vida i, fins i tot, estic disposar a fer-lo sense cobrar el sou d'alcalde.

Aquesta si que és bona! M'està dient que si surt alcalde renuncia al sou? Vostè esta grillat senyor Roig! Crec que el servei a la política és temporal i que jo ja tinc una forma de guanyar-me la vida amb el meu despatx d'Arquitectura. El fet de renunciar al sou és pura convicció.

No sé si desitjar-li sort o èxit... prefereixo èxit, perquè la sort és per als indecisos i l'èxit per als que arrisquen.

Adéu Sr. Roig.
Quan ens acomiadem penso que Enric Roig és realment un tipus curiós!
Antoni López. EF Xavier Soto 

divendres, 25 d’abril del 2014

Just i necessari parlar de Gerard Vergés

Gerard Vergés, l’home i el poeta

Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà
de gest cansat i irònic, pensatiu,
de perfil encunyat a les monedes.
M’agraden Mahler, Mozart sobretot.
I el silenci dels astres. Tinc mil anys.

No us contaré la coneguda història
ni us descriuré el paisatge on he viscut:
aquell riu ample, amb tarongers florits,
i, més amunt, la terra roja i dura
d’oliveres i vinya, el cel d’estiu
com la fulla esmolada d’una espasa.
I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Permeteu-me començar aquestes ratlles amb un fragment de L’ombra rogenca de la lloba, sense dubte una de les obres més conegudes de Gerard Vergés, tristament desaparegut el passat Dia de Sant Jordi.  A banda de la meva coneixença del Gerard Vergés escriptor, he tingut la sort de conèixer personalment Gerard Vergés, per ser pare d’uns amics meus i amb els quals he compartit professió, viatges, aficions, alegries, desgràcies, però sobretot amistat. Gràcies a ells he pogut percebre una altra visió del Gerard Vergés pare, farmacèutic, professor, erudit, col·leccionista d’art o fumador, una de les seves grans passions.
Hem de reconèixer i agrair a Gerard Vergés tot el llegat que ens ha deixat gràcies a la seva trajectòria com a poeta, assagista i traductor, que el va portar a ser un dels grans referents de la cultura i la literatura catalana: guanyador del premi Carles Riba per L’Ombra Rogenca de la Lloba, del premi Serra d’Or per la seva traducció dels sonets de Shakespeare, del premi Josep Pla per Tretze biografies imperfectes, fundador, amb el seu gran amic, avui ple de dol, Jesús Massip, de la revista Gèminis, clar mereixedor de la Creu Sant Jordi i de la Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa.
Hem de reconèixer i reivindicar avui també la seva trajectòria personal. Home generós, atent i obert, sempre disposat a col·laborar i a cedir els seus coneixements i la seva obra. Recordo, entre altres, com l’any 2011, precisament amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en fer una reedició molt especial de 1.000 exemplars de L’ombra rogenca de la lloba, en paper verjurat i amb coberta de paper vegetal, Gerard Vergés ens va agrair la sensibilitat amb què ho havíem fet, quan tot l’agraïment era nostre per haver-nos donat l’oportunitat de fer-ho. Elegància, cortesia i generositat que eleven l’intel·lectual a categoria de geni.



Ara Gerard Vergés, l’home i el poeta, el pare i l’escriptor, el mestre i el columnista, el farmacèutic i el traductor, ens ha deixat després d’una llarga malaltia, que hem viscut de prop per la seva neboda, companya nostra. La seva figura, però, perdurarà per sempre, tant per la seva trajectòria i els seus escrits, com en la memòria dels qui el vam conèixer i amb qui vam poder aprendre. I com a punt i final a la seva vida literària i amb dol, quina millor manera d’anar-se’n que fer-ho el dia de Sant Jordi.

Moltes gràcies senyor Vergés, i com va dir el poeta
Després, la primavera va ser càlida,
Van florir les persones i les flors
Eren l’escuma blanca del paisatge.
Xisclaven els moixons.

Enric Roig Montagut,

arquitecte i candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa