Parlament a la cerimònia de comiat de José Ginata Colomé · Tortosa 28 de gener de 2018
Bona tarda, i sigueu benvinguts i benvingudes a la celebració del comiat de José.
En primer lloc us vull donar les gràcies per la vostra presència en nom de la família, de Rosa i de Nito, de Merche, d’Anna i de Mar, als que considero la meva família d’acollida.
I com no, en nom de Pepita, la seva dona estimada que, com tots sabeu, no pot estar avui aquí present, però estem segurs que el seu pensament, sigui on sigui, està avui al costat del seu estimat José.
José ens ha deixat amb serenor, amb tranquil·litat i, com li deia l’altre dia el propi José a Rosa: “me’n vaig tranquil, amb el convenciment de que he fet tot el que un home pot fer en aquesta vida per la gent que estima i per la seva família.”
José ha estimat amb bogeria als seus, a la seva dona, a les seves filles, al seu gendre i a les seves netes.
I, conseqüentment, ell s’hi ha sentit absolutament recolzat, estimat i cuidat per tots ells.
Per això se’n ha anat en pau i amb serenor, amb el cor ple d’amor, un cor tan gran i generós que no ha pogut aguantar més.
I un cor ple d’amor, en especial per la seva dona, Pepita.
José sempre deia a les seves filles “voldria viure mitja horeta més que la mama, que Pepita” i malauradament no ha pogut ser així.
I és que Pepita sempre ha estat la gran dona de la seva vida, perquè Pepita és una gran dona.
En un món, malauradament encara marcat per les discriminacions de gènere, hi ha un tòpic que sempre se sol dir: “darrera de tot gran home, sempre hi ha una gran dona.”
En el cas de José i Pepita és al revés: “darrera d’una gran dona, Pepita, ha estat José, un gran home.”
I així ha estat durant tota la seva vida junts, de fet, aquest passat 2017 va ser una any significatiu en la vida de José i Pepita.
Perquè el 2017 va fer 60 anys que es van casar i que van començar a caminar junts i van formar una família, i també va fer 60 anys que van emprendre junts el camí de la perruqueria de Pepita, Hermanas Favà, que durant tants anys va estar a l’entresòl del carrer Sant Blai, damunt del forn de pa de la gandesana.
Ara, 60 anys després, la perruqueria Ginata - Favà continua la feina engegada per ells dos i, si us apropeu a la perruqueria, veureu aquesta foto de Pepita amb la que Merche ha volgut retre homenatge als 60 anys de dedicació i de servei a Tortosa.
Per això crec que José és un exemple a seguir. Un exemple de superació i de tenacitat.
José és de la generació de la postguerra, com molts dels pares del que estem aquí, i cal retre homenatge a aquesta generació que van treballar, el que no sap ningú, per donar un futur millor als seus fills i a les seves famílies.
Ells volien que els seus fills tinguessin una vida millor que la que ells van tenir i per això s’hi van deixar la pell.
Ell, José, depenent de Martí Lapiedra, com el seu amic, el meu pare Rafel també ho era d’Almacenes el Pilar, van ser uns emprenedors que, a partir d’un humil ofici com a venedors de roba, van tirar endavant les seves famílies i ens han permès viure amb prosperitat.
Crec que podem estar molt orgullosos dels nostres pares, Rosa i Merche, ens hem d'emmirallar en aquesta gent senzilla i treballadora. Ells són els nostres models, els nostres herois.
José, aquest home treballador, incansable i constant. Aquest home tenaç i infatigable. Aquest home que patia fins fa poc per quan estaria acabada la reforma del bany de Merche i per si les obres del xalet de Rosa estarien acabades abans de l’estiu o no. Ja sabeu com era, lo seu eren les obres.
Avui en dia, veure la senzillesa de José, veure com ha estimat als seus i s’ha preocupat per ells fins a l’últim dia, ens esperona i ens dona un exemple real de com hem de viure i dedicar la nostra vida a aquells a qui estimem i que ens estimen.
Recordo l’últim dia que vaig parlar amb ell abans de Nadal, anava, ja una mica cansat i, com cada dia, de casa a la residència a veure a Pepita, a cuidar-la, a mimar-la, a estimar-la, a estar amb ella, al seu costat.
I ara José ens ha dit: “Pepita, fins sempre, sigues on sigues, Pepita, ens tornarem a trobar i descansarem junts.”
Rosa, Merche, Anna, Mar, Nito, crec que podem, i dic podem perquè em sento part de la vostra família d’acollida, crec que podem estar orgullosos de que José ens ha deixat un llegat d’amor i d’estima amb pau i serenor.
Per acabar, i donat que Mar, com tots sabeu, està lluny de casa, a Ambers, i no ha pogut acompanyar-nos avui aquí, voldria llegir-vos unes paraules que, des de l’estima al seu iaio, ha escrit i ens ha fet arribar i que són les que teniu al recordatori.
Mar li diu a José:
Ben fort i ben alt ja brilla al cel i ens cuida,
com cada minut que ha passat al nostre costat;
Sempre patint, perquè volia el millor per a natros,
perquè creia que mereixíem el millor.
En el seu afany incansable de protegir-nos
de vegades ens feia enfadar,
però si alguna cosa tinc clara
és que ens ha estimat més del que puc arribar a imaginar-me
i, si ha marxat, és perquè el seu cor ja era tan immens
que no li cabia a dintre.
En nom de tota la família us transmeto el nostre agraïment pel vostre suport, pel vostre condol i per la vostra estima.
Recordeu sempre a José com el que és: un bon home.
Moltes gràcies
