Una universitat pública i de qualitat a les Terres de l'Ebre, just i necessari

De tots és conegut el malestar propi que ha manifestat el sector universitari degut a les retallades en educació i, per si fora poc, el Partit Popular ha aixecat una nova cortina de fum amb una moció instant a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili pel d'Universitat de Tarragona, tot per desviar la mirada davant les retallades i els greus i veritables problemes que afecten a la universitat pública en aquests moments difícils on els governs, tant el de l'Estat com el català, no deixen d'aplicar les tisores en l'àmbit de l'ensenyament i de la investigació.

De fet, en la proposta de moció, el grup del Partit Popular va al·legar a la necessitat de fer pinya a Tarragona per instar al canvi de nom reforçant la capitalitat i el valor de marca de la ciutat, argumentant també que és l'única demarcació on no consta el nom de la ciutat on es troba la universitat, representant un greuge comparatiu amb la resta de demarcacions. A més va afirmar que aquest error històric es va cometre l'any 1991 en consentir que imperés el model del centralisme barceloní i s'acabés "arraconant" el nom de Tarragona. Des del PP s'ha insistit que no es qüestiona la figura de Rovira Virgili i que la qüestió radica en recuperar el nom de Tarragona en la nominació de la universitat.

Jo tampoc entraré a qüestionar l'actual nom de la Universitat Rovira i Virgili, però si que voldria incidir en el fet de que el PP ha caigut en el seu propi parany, criticant i denunciant el mode centralista barceloní, quan ells estan fent el mateix volent centralitzar la figura de la Universitat de la província de Tarragona únicament en aquesta ciutat, quan la URV disposa de campus i centres a tota la província. Em pregunto, des de les Terres de l'Ebre estem disposats a parlar del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat de Tarragona, o és que el Camp de Tarragona, el Baix Penedès, el Baix Camp, el Tarragonès o les Terres de l'Ebre, almenys administrativament segons la distribució actual de l'Estat, no formen part de Tarragona?

Precisament per evitar aquest tipus de problemes el govern progressista del tripartit va impulsar i aprovar una Llei de Vegueries, que l'actual govern de CiU, garant i defensor de la identitat nacional pròpia, ha arraconat a dintre d'un calaix donant lloc a temes com el que aquí es reflexa, caient de nou en el centralisme contra el que suposadament lluiten. Però el més greu i rellevant de tot aquest assumpte és l'actual situació en què es troben les Universitats d'arreu del país, amb una retallada en recerca del 20% en les aportacions de l'Estat, una disminució del sistema de beques i un increment dels preus de matrícula, que fan que qualsevol qüestió sobre si el nom de la Universitat Rovira i Virgili s'ha de modificar o no quedi al marge de qualsevol valoració positiva.

Tal i com han manifestat els mateixos estudiants, la Universitat s'ha de concebre com un eix vertebrador del coneixement, que pot beneficiar en més o menys mesura el territori en que se situa, i no com un instrument per fer maniobres polítiques, donat que tothom que es veu afectat, directa o indirectament, per la Universitat i per allò que ella mateixa reverteix en la societat, ha de sentir-se orgullós, per igual, de poder gaudir d'un espai comú que fomenti la recerca, la docència, el desenvolupament i, sobretot, els valors ètics i morals.

Tarragona, Reus, Baix Penedès, Vila-Seca i Terres de l'Ebre són els territoris on la Universitat Rovira i Virgili ha impartit el seu paper de motor de creixement desenvolupament durant els seus vint anys de vida, i tots aquests territoris han volgut obviar o, si més no, han considerat secundari, qualsevol qüestionament al nom de la Universitat de les comarques tarragonines. Per tant, mentre el món universitari i els que ens preocupem pel futur dels nostres joves i per la seva formació ens alarmem per la crítica situació econòmica en què es troba l'ensenyament universitari, altres arenguen debats identitaris innecessaris que fomenten la rivalitat i la crispació entre els habitants de les ciutats que acullen les seves seus, entre la que es troba Tortosa, i desvien la realitat del problema que és una nefasta política educativa i econòmica.

Per això crec que és inútil entrar en debats estèrils i espero que quan aquesta moció arribi al Parlament de Catalunya, els nostres representants tinguin prou seny per deixar de costat aquest conflicte, injust i innecessari, i apostin per un ensenyament universitari públic, accessible i de qualitat, just i necessari, que no necessita adoptar el nom de cap capital de província per tenir més projecció prestigi, ja sigui nacional com internacional.

Just i necessari: Els socialistes denuncien l’incompliment dels grans projectes electorals del govern de Bel a Tortosa i l’abandó del dia a dia.

El fracàs de projectes com el complex d’aigües i els aparcament a Ferreries i el Rastre, entre altres, i la manca de model de ciutat certifiquen un govern esgotat

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa està convençut que “Una altra Tortosa és possible” davant la nefasta gestió del govern de Bel incapaç de tirar endavant les seves principals promeses electorals i de resoldre els problemes del dia a dia a la ciutat. “Estem davant un govern totalment esgotat”, ha lamentat el regidor socialista, Enric Roig, que hi ha afegit: “El senyor Bel té els seus principals projectes en un carreró sense sortida perquè són inviables. I ens preguntem, si es té en compte que és economista, no podia preveure que no tindria diners per a dur endavant aquestes obres faraòniques? Sembla que no. Per tant, creiem que cal replantejar-les perquè es puguin fer.”

Segons Roig, el govern convergent viu de rendes, gràcies a les aportacions del govern Zapatero i l’acció de govern heretada dels socialistes durant el darrer mandat, però més enllà  “no hi ha una sola idea de ciutat, ni model, ni s’està al costat dels que més pateixen, ni del comerç ni de la promoció econòmica de la ciutat per situar bé la nostra ciutat per quan la crisi remeti”. El regidor socialista també ha criticat el desgavell polític organitzatiu de l’Ajuntament, tot i tenir uns excel·lents professionals. “Va voler vendre la imatge d’un model d’organització gerencial, però el gerent va marxar a finals de l’anterior mandat”.

Roig, que ha lamentat la manca d’informació i transparència, també s’ha queixat del tracte que rep l’oposició. “És posar pals a les rodes preocupar-se per la nostra ciutat? És posar pals a les rodes demanar que es revisin els projectes per fer-los factibles? És posar pals a les rodes reclamar mesures per als qui més pateixen? Creiem que no, és exercir la nostra responsabilitat com oposició”, ha emfatitzat Roig.

Per tot això, els socialistes consideren que és necessari un canvi, que passa per prioritzar el que avui necessita la ciutat, més sensibilitat social i més transparència. “Una altra manera de fer i una altra Tortosa és possible. Ens hem de plantejar fer una ciutat millor, més neta, més solidària, i des del Grup Socialista ens posem al costat dels tortosins i tortosines i a disposició de l’alcalde per consensuar i acordar aquells aspectes que siguin importants per a la ciutadania. Ens en podem sortir, però no des d’una política autoritària i fosca com la que està duent a terme CiU.”

Pendents de la reunió d’avui sobre la Clínica Terres de l’Ebre

Els socialistes esperaran a rebre més informació de l’operació de compra de la Clínica Terres de l’Ebre per tal de posicionar-se. Divendres a les 15 hores es va convocar una reunió per a aquesta tarda mateix per parlar sobre aquesta operació.  “Tenim clar que es va aprofitar la precampanya electoral per anunciar aquesta operació, se’ns va dir que la compra es faria efectiva el 31 de desembre o el 2 de gener; la setmana passada ens comuniquen que segurament no serà fins al maig”, ha exposat el regidor Socialista. “Tenim clar que la situació de l’Ajuntament és delicada i defensem el nostre hospital de referència, el Verge de la Cinta, sotmès a les retallades del govern de CiU i al qual li han tret el seu pes com a equipament referencial, però ens esperarem a tenir més informació per posicionar-nos sobre l’operació”.  En aquest sentit, Roig ha reclamat una vegada més respecte a l’oposició.  

Una altra Tortosa és possible, just i necessari.

El passat mes de maig va fer cinc anys que un Govern de Convergència i Unió regeix els designis de la nostra ciutat. Han estat cinc anys d’un govern de dretes que va arribar amb la intenció de canviar, per no dir desfer, tot el que els diferents governs progressistes liderats pel Partit dels Socialistes de Catalunya havien construït en quasi deu anys d’il·lusió i esperança.

I no es pot negar que, tot i que van rebre un ajuntament sanejat, sense grans deutes i amb uns serveis públics competents, els que havien de donar lliçons de gestió pública avui han tornat a col·locar a l’Ajuntament, i a la ciutat sencera, als mateixos nivells de fa vint anys.

Sí, sembla que Tortosa hagi retrocedit, quan altres ciutats del nostre voltant han avançat i s’han modernitzat. Aquí, a Tortosa, el govern de Ferran Bel té com a millor carta de presentació una ciutat trista, bruta i fosca, que es troba al punt del col·lapse econòmic, regida per un alcalde autoritari i sectari, amb interessos politics i personals lluny de la ciutat i amb un equip de govern inoperant, centrat en les seves carreres personals o en promocionar les seves activitats particulars.

El resultat de tot això es una ciutat cada vegada més ingovernable i desgovernada, plena de promeses incomplides d’obres faraòniques allunyades de la realitat com les piscines i els pàrquings que resten aturades per la seva inviabilitat econòmica i que actualment, amb les necessitats reals d’aquesta crisi econòmica, ningú a la ciutat ho demana ja.

Ens trobem amb una ciutat que en comptes de buscar una sortida econòmica, que permeti donar feines als seus ciutadans, pràctica una negligent política turística, una inexistent política de promoció econòmica i comercial, i unes nefastes polítiques culturals, de joventut i infància.

I mentrestant l’alcalde Bel respon als desafiaments de la crisi acomiadant treballadores i treballadors, reduint dràsticament serveis i fent copagar serveis bàsics als que menys tenen, al mateix temps que es dedica a aplaudir, com a bon servent que és, els atropellaments i impagaments de deutes constants que els governs locals estan patint per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Davant de tot això, és moment de dir de forma alta i clara, fins aquí hem arribat.

Molts tortosins i tortosines han manifestat que Tortosa necessita una defensa clara i responsable del sentir d’aquelles i aquells que no volen combregar amb la política del “tot s'hi val” que aplica el rodet convergent, essent la veu dels que no estan d’acord amb el que està passant a la nostra ciutat.

L’actual crisi econòmica i política que el nostre país, i concretament la nostra ciutat, està patint, dóna peu a l’oposició tèbia, de concentració nacional i de falsa responsabilitat que reclama insistentment l’alcalde Bel.

Crec que aquesta no es la solució, perquè els ciutadans i les ciutadanes comencen a estar farts de governs, inclosos els municipals, que, defensant una suposada responsabilitat, estan ofegant cada vegada més a aquells que menys tenen. Per això cal apostar per fer una dura crítica a l’actual forma de desgovern de la ciutat.

D’altra banda hi ha veus que defensen que el crispament de la política municipal només pot comportar que els ciutadans desconfiïn dels polítics i de la tasca que cada dia es realitza des dels partits. Crec que és al contrari: oblidar allò que la gent vol i demana, és lo que ens ha portat a aquesta situació de desafecció política que vivim actualment. 

La resposta està als nostres cors i als nostres caps, la solució està a les nostres mans. Crec que hem de ser els portantveus d’aquells als que cada dia els costa més, no ja cridar, sinó fer sentir la seua veu. I per això cal refermar els ideals socialistes que van donar lloc al naixement del PSC, els ideals de justícia, d’igualtat, de llibertat, de fraternitat.

I ho hem de fer des de la responsabilitat d'un partit que aspira un dia a que els ciutadans i les ciutadanes de Tortosa ens atorguen la responsabilitat de governar, però amb la fermesa que dona el tenir clar que s’ha d’aturar el desgavell que en aquests moments hi ha a la ciutat.

Soc conscient que es tracta d’un repte important, que pot semblar exagerat, però estic convençut que disposem dels mitjans i les possibilitats, i amb el ferm propòsit del treball constant podem plantar cara als abusos del govern conservador de Tortosa, forjant una ciutat amb futur, moderna, comercial, emprenedora i que retorni la il·lusió de viure-hi.

Estic convençut de que una altra Tortosa és possible per això cal fer sentir amb força la veu de totes i tots els que creiem en la política com la solució als problemes que ens envolten i amb el compromís decidit de construir un projecte que, des dels valors del socialisme, sigui una veritable alternativa per al futur immediat de Tortosa amb la voluntat d'exercir un veritable lideratge de les Terres de l'Ebre, com a capital històrica i cultural, com a ciutat comercial i de serveis, amb una veritable oferta turística i d’oci, eix de comunicacions i motor de creixement, i garantia de progrés per a tot el territori.

És just que fem sentir amb força la veu de totes i tots els que volen un altre model de ciutat, de govern i de futur, i és necessari que tornem a fer que els ciutadans i les ciutadanes creguin en la política com la solució als seus problemes.

Bon Nadal i millor Any Nou 2013, just i necessari.

Just i necessari, una altra política és possible!

En aquestes dates del Nadal i a punt d’iniciar un nou any crec que és just i necessari manifestar que una altra manera de fer política és possible.

Els últims mesos no han estat gens fàcils per al nostre país. La crisi que vivim causada pels especuladors, per la banca i per les multinacionals, en la seva orgia per pastar més i més poder, més i més capital, més i més control sobre els ciutadans, ens està afectant de ple.

Tots tenim un familiar, un amic, un company, o inclús, nosaltres mateixos, que ho està passant molt malament en aquests moments. El drama de l’atur, de les hipoteques, dels desnonaments, de les retallades de sou... ens afecta a tots i a totes i ens enfrontem a una crisi que pretenen superar retallant drets als treballadors i treballadores.

Primer a Catalunya, amb CiU des de 2010, i després a l’Estat, molt més activament des de l'arribada al Govern del PP al novembre de 2011, la dreta s’han acarnissat posant la mà a les pensions, reduint despeses socials i salaris, eliminant drets laborals i sindicals, criminalitzant als sindicats, establint el copagament farmacèutic i l’euro per recepta, retallant en Sanitat, Educació, Drets Socials, Universitat, I+D+I, minimitzant el subsidi per desocupació, eliminant les polítiques d'integració, desacreditant i dimonitzant tot allò públic que tants anys ens ha costat construir. La conseqüència és que els ciutadans tenim ara menys drets i serveis que fa cinc anys.

El que la dreta catalana i espanyola va vendre com una regeneració als suposats abusos comesos pels governs progressistes de Catalunya i Espanya, en els que el PSC va participar activament, ha estat una aplicació ferotge de les polítiques neoliberals. És veritat que els nostres governs van cometre errors i és veritat que vam fallar a molta gent, però no es menys cert que amb ells es van aconseguir un conjunt d’avenços socials que ens varen posar al capdavant de les democràcies occidentals. 

A més, el pitjor president de la història de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per tal de tractar d’amagar la incompetència del anomenat “govern dels millors” va fer entrar al país en una espiral de polarització que ens ha portat a l’actual situació de franc desgovern.

A Tortosa les coses no van millor. Per a ser sincers, van molt pitjor ja que en els últims anys hem assistit a un constant deteriorament de la nostra estimada ciutat. Els projectes de regeneració del Nucli Antic, del barri de Remolins, d’activació industrial i comercial han donat pas a un Govern de majoria absoluta de la dreta catalana, encapçalada per Ferran Bel, que ha tornat a ensopir la ciutat traslladant-la quasi bé vint anys enrere.

Acomiadaments de treballadors, endeutament de les arques municipals, manteniment deficient de la ciutat, foscor i sensació de manca de seguretat, obcecació en obres faraòniques, que no tenen ni finançament per a començar, clientelisme, autoritarisme... són alguns dels adjectius que mereix el govern de majoria absoluta de Convergència i Unió a Tortosa.

La conseqüència és que Tortosa s’aixeca cada dia més pobra, sense il·lusió, sense esperança per a molts tortosins i tortosines que han de deixar la seva casa per a cercar un futur millor. 

El que no podem permetre els que compartim l’ideari d’Ernest Lluch i de Pablo Iglesias, els que representem a aquells homes i dones que en el passat van lluitar per la dignificació de la classe obrera, és que se’ns imposi un model únic que gens té a veure amb els principis fonamentals de justícia, igualtat i llibertat del partit, del socialisme i de la lluita de classes. No podem quedar-nos passius davant el més ferotge atac neoliberal de la història al nostre país, que ens afecta tant a nivell estatal, català i municipal.

Si cal, amb més força que mai, aquest 2013 hem d’exercir una oposició responsable a Tortosa, una oposició regida pel bé general, però una oposició més contundent per a defensar els drets dels més desfavorits, dels treballadors i dels més febles i des del PSC de Tortosa ens comprometem a fer-ho.

No hem de permetre que la nova generació de joves tortosins i tortosines visqui pitjor que la dels seus pares. El futur actual de la nostra ciutat, ens porta a una situació d'angoixa i preocupació a la que només es pot respondre des del PSC de Tortosa, amb molt treball i molta dedicació, i amb idees i esperança per un futur millor.

Per tot això és just i necessari lluitar per les reformes socials, plantar-li cara a les polítiques neoliberals, i acabar amb aquells que volen imposar la ideologia de que tot s’hi val. Avui, més que mai, els treballadors, els desfavorits, i la història d’aquest país i d’aquesta ciutat ho necessiten.

Estic convençut que és just i necessari fer altres polítiques, i que és possible, tinc la convicció que els tortosins i tortosines entendran el nostre missatge i tinc la convicció que tots sabrem estar a l’altura d’aquesta circumstancia històrica.

No voldria acabar sense desitjar unes bones festes en companyia dels vostres i un feliç i millor any 2013 ple de salut, treball i il·lusió que ens permeti seguir creixent junts en idees i nous projectes.

Consens, just i necessari

Sovint, en els àmbits polítics ens omplim la boca amb paraules molt necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, que es queden sense sentit, i passen a engrossir els llistat de temes que tothom creiem que ha de ser i no es fa. Si atenem a la definició Consens, veurem que és un terme d’arrel llatina consensus, que fa referència a l’acord al qual s’arriba pel consentiment entre els membres d’un o varis grups. Una decisió per consens, per tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria i en conseqüència es minimitza el nivell de conflicte.

És cert l’Ajuntament de Tortosa està governat legítimament per una majoria absoluta de Convergència i Unió, però també és ben cert que tota majoria absoluta es pot administrar de diverses maneres i al meu entendre s’ha de fer amb generositat, com tot en l’àmbit polític; sense generositat malament administraren les nostres accions i els nostres esforços, per tal d’aconseguir una societat més justa, i equitativa.

En el passat Ple ordinari del 12 de setembre de 2011 a l’Ajuntament de Tortosa, el Grup Municipal del PSC va presentar una moció per tal de proposar que s’anomeni Centre Cultural Ricard Salvat al complex cultural que s’està construint a l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de Tortosa. La proposta va ser rebutjada pels vots en contra del grup municipal de CiU i per l’abstenció del grup municipal Iniciativa-Entesa per Tortosa, tots dos grups van argumentar que aquest tipus d’acords s’han de prendre per consens, i no per una moció al Ple.

Recentment el regidor de cultura de l’Ajuntament de Tortosa va informar als diferents grups municipals que properament s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom del futur complex, però que era una sorpresa que oportunament ens comunicarien, on és el consens?

La sorpresa si que ha estat, al menys per al nostre grup, que esperant la oportuna comunicació i sense fer-ne us d’una informació facilitada en la corresponent comissió informativa per lleialtat institucional, fa pocs dies ens vàrem d’haver d’assabentar per la premsa que el museu s’inaugurarà el proper mes de setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, on és el consens?

Un cop més hem assistit a un fet que ve sent habitual a l’Ajuntament de Tortosa, el mitjans de comunicació se’n fan ressò de temes importants per a la ciutat, abans que la resta del membres del Consistori Municipal, quan als plens constantment el govern demana responsabilitat,  lleialtat institucional i consens als grups de l’oposició. El plens de l‘Ajuntament de Tortosa, més que l’acte solemne de la representació institucional de la ciutat, acaben sent una edició televisiva més de “Gran Hermano”, ja que es fan molt més cara a la càmera, on el govern municipal es situa constantment a un lloc que no li correspon, d’oposició de l’oposició. Sovint dona suport a mocions, cara a la galeria, molt importants per la tortosins i tortosines, i després tanca files amb el seu partit a Catalunya amb les retallades en Salut i Ensenyament o a Madrid, donant suport incondicional al Govern del Partit Popular amb la Reforma Laboral.

En aquest cas del Museu de Tortosa ha passat el mateix, el govern demana consens només per no aprovar una proposta sorgida des de les files socialistes i en reconeixent de Ricard Salvat, un dels tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement internacional.

I no sé si és perquè la denominació de Centre Cultural Ricard Salvat denota massa progressisme, davant de Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, que sembla tret d’un tractat decimonònic, o bé és perquè tenim una manera diferent d’entendre un equipament cultural modern i propi del segle XXI per a Tortosa; m’agradaria, i així n’estic convençut, que el projecte museístic i museogràfic del Museu de Tortosa estigui a l’alçada, i no es correspongui a l’arqueologia del seu nom. I és que massa sovint en l’àmbit polític es prenen decisions per anar a la contra, en compte de sumar i consensuar les diverses sensibilitats i posicionaments, per aconseguir el millor per al bé comú, i es fa poc anàlisi.

Val a dir que el complex de l’antic escorxador municipal de Tortosa és un obra arquitectònica de primera magnitud de principis del segle XX de l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època com l’Hospital de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, un dels millors conjunts de l’arquitectura modernista catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de Reus, obra del mateix arquitecte. Totes aquestes construccions estan ordenades amb diferents pavellons, patis i espais lliures amb diferents recorreguts que formen tot un conjunt, on es desenvolupen diverses activitats i on, ordenadament i coherentment, tot pot cabre i sumar.

A Tortosa, el complex destinat abans a escorxador i ara a centre cultural, inclou diversos pavellons, la Sala d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de l’IMACT, i ara inclourà també el Museu de Tortosa, “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre” amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga i punt d’atenció turística dins de l’edifici modernista construït entre 1906 i 1908, obra d’una excepcional qualitat arquitectònica i d’una acurada restauració i rehabilitació.

La proposta a consensuar continua en peu, i és possible i és viable, nomenar tot el conjunt modernista, Centre Cultural Ricard Salvat, per tal d’homenatjar un intel·lectual tortosí, ara ja desaparegut, compromès amb la seva societat i el seu temps, amb un clar compromís democràtic i progressista.

Ara més que mai, quan la política perd credibilitat i quan la dedicació a les tasques polítiques està absolutament desprestigiada, cal generositat, cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per respondre a les necessitats de tots i de totes; la política no ha de ser confrontació.

Ara més que mai, és just i necessari el consens, i que Ricard Salvat sigui reconegut a la seua ciutat és, més que mai, just i necessari.

Tortosa, Terres de l’Ebre, juliol de 2012.

Roig, just i necessari

En les darreres setmanes s'ha estat parlant del "Pont del Tren" i del seu color roig i, fins i tot, s'han fet enquestes sobre l'encert o no de pintar-lo d’aquest color.

Des del meu punt de vista, com a professional al servei de l'arquitectura, voldria dir que el nou color roig és just i encertat, ja que el color roig ha estat i és un dels colors usualment utilitzat en aquest tipus de construcció. Valguin com a exemple el viaducte de Garabit a França, d'obligada visita, obra de l'enginyer Gustave Eiffel, actualment de color roig "ponsetia" o roig "Gauguin", escollit després de l'aparició de rovell a la seva estructura, d'acord amb el color usualment utilitzat al segle XIX, el mateix que originalment va triar Gustave Eiffel per a la seva Torre Eiffel, el que també tenen actualment el Golden Gate de San Francisco, el Forth Rail Brigde a Escòcia o el polèmic Pont de la Constitució de Santiago Calatrava sobre el Gran Canal a Venècia, entre d’altres.

Per tant és just i necessari felicitar al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, per haver triat el color roig ja que vull pensar que aquest color ha estat especialment escollit, de la mateixa manera que el de les construccions esmentades anteriorment, perquè possiblement és el que més s'integrava amb l'entorn i perquè tenia, i té encara, una doble funció: d'una banda evitar la corrosió del ferro i, per l'altra, augmentar la visibilitat d'aquests elements en el seu emplaçament, fent-los totalment visibles per a les embarcacions que recorren els rius on hi ha aquests elements.

Però el fet d'utilitzar el color roig en aquest tipus d'infraestructures no és casual, ja que aquest és el color del mini, nom amb que es més conegut el tetròxid de plom, un element protector molt utilitzat per al recobriment d'estructures de ferro donat el seu poder anticorrosiu. El nom de mini ve del riu Miño, lloc on va ser extret per primera vegada per a la mineria. Tanmateix hi ha experts que afirmen que del mateix nom “mini” deriva la nomenclatura de les miniatures utilitzada als còdex i llibres medievals, perquè aquest color va ser un dels primers pigments artificials que es van fer servir, i un dels preferits pels il·luminadors bizantins i perses, i d'ús molt comú en la pintura i la miniatura europea.

Aquesta elecció, per tant, demostra el coneixement dels seus responsables quant a: practicitat, per tal d’evitar una possible corrosió de l'estructura metàl·lica; visibilitat, per poder identificar clarament un element que es troba dintre d'una ruta de navegació fluvial; i sentit de l'estètica, que adopta i segueix els cànons d'integració amb l'entorn dels enginyers del segle XIX, cosa força complicada i costosa avui dia.

És just i necessari recordar que aquesta acolorida elecció forma part d’un projecte de millora de la façana fluvial de Tortosa, fruit de la signatura d’un conveni dut a terme sota el mandat del govern municipal de l’alcalde Joan Sabaté, i que representava una important inversió al nostre territori del Ministeri de Medi Ambient, amb l’objectiu de millorar i ampliar les baranes i els murs de protecció, actualment en procés d’execució, i de donar continuïtat al passeig existent des del Pont del Tren fins a la C-12, habilitant aquest pont com a pas de vianants, permetent així la connexió del passeig fluvial amb la Via Verda.

Aquesta obra és la que s’està executant actualment per fases i és la que sens dubte està canviant la imatge de la ciutat gràcies a la contundència de la barana d’obra vista de color rogenc i pedra calcària, ja anomenada barana tipus Tortosa i que respon evidentment a una època determinada.

La nostra fantàstica façana fluvial sense cap dubte passa per un procés de transformació en tot el seu recorregut, des del Pont del Mil·lenari, obra de l’enginyer Fernández Ordóñez, sortint del mig del bosc de ribera, el pont del Tren, com a connexió amb la Via Verda, les baranes “Tortosa” del riu al seu pas pel mig de la ciutat traspassant el pont de l’Estat, obra d’Eduardo Torroja, i que és el primer pont d’Espanya construït amb soldadura elèctrica – qui sap si originàriament també volia ser de color roig? - fins al Parc de la Fira i el Campus universitari, per acabar endinsant-se novament al bosc de ribera, demanant d’arribar al tercer pont, la construcció del qual, malgrat la situació econòmica que patim, seria un bon impuls econòmic per iniciar una certa recuperació i desenvolupament invertint en obra pública, amb una infraestructura ja prevista a l’actual Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat que estructura un model de ciutat oberta i moderna planificat per governs progressistes.

Darrerament estem presenciant massa vegades que tot allò que és dolent és culpa dels d’abans i que tot allò que és bo ho és només gràcies als d’ara. Tanmateix, estem sentim massa sovint tot un seguit de declaracions en les que tothom vol fer-se responsable dels èxits i encerts i assumir la seva autoria, tant pel que fa a l’obra pública com aquelles iniciatives que sorgeixen del sector privat. Per això crec que ara més que mai , és just i necessari, reconèixer els encerts als seus impulsors, siguin del color que siguin, i més quan, com és el cas del Pont del Tren, serveixen per dotar a una ciutat, Tortosa, de qualitat, excel·lència i color, Roig, ara més que mai, just i necessari.

Tortosa, febrer de 2012