24A · 81 Anys de l'Alliberament de París

 

Ahir #24A va fer 81 anys de l'alliberament de París encapçalat pels espanyols republicans de "la Nou", la 9a Companyia Blindada, sota el comandament d'Amado Granell

La 9a Companyia del Regiment de Marxa del Txad, coneguda popularment com La Nueve, va ser una unitat d'infanteria mecanitzada del 3r batalló del Regiment de Marxa del Txad, integrat a la 2a Divisió Blindada del General Leclerc, de l'exèrcit de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial, i va estar formada per combatents espanyols, francesos, eslaus, entre d'altres.

Després d’haver pres la ciutat de Fresnes, una secció de la 9 encapçalada per Amado Granell rep l’ordre del general Philippe Leclerc de sortir a tota velocitat cap a París per obtenir informació. La nit del 24 d’agost aquesta secció va aconseguir arribar pels carrers de París fins a l'ajuntament de la capital. Granell va esdevenir el primer oficial de les forces franceses lliures que va entrar a París, on va ser rebut a l'Ajuntament per Georges Bidault, el líder de la resistència, que ja s'havia instal·lat allí. El periòdic Libération del 25 d’agost de 1944 mostra la foto del prefecte de París amb Amado Granell, encara que el titular indica que es tracta d’un capità francès inexistent anomenat Bronne.[3]

El primer blindat que va arribar a la plaça de l'Ajuntament de París va ser el "Guadalajara". Els primers trets de les forces aliades es van efectuar des del blindat "Ebro" comandat pel capità canari Campos i conduït pel català Bullosa. A les proximitats de l'Arc de Triomf patrullaven Alfredi Piñero i Francisco Izquierdo, el qual es va quedar mut quan una jove després dels petons i abraçades de rigor va exclamar: "Ets el primer soldat francès al qual li faig un petó!", al que ell li va contestar "Som rojos espanyols". Una anècdota semblant li va ocórrer al locutor que va entrevistar els nouvinguts i va rebre un tallada "Pardon mesier mais je suis español". La dotació que va arribar a l'Ajuntament de París el 24 d'agost va ser la dels half-track: Madrid, Jarama, Ebro, Teruel, Guernica, Belchite, Guadalajara, Brunete i Don Quijote, juntament amb un tanc tripulat per 4 francesos: el "Romilly". Aquest era el destacamant que amb tota justícia, van anomenar "els alliberadors de París".

18A · 89è aniversari de l'assassinat de Federico García Lorca

 

Tal dia com avui fa 89 anys, el feixisme afusellava un dels nostres creadors més influents: Federico García Lorca.

Avui recordem el seu compromís amb la #Cultura l´#Art i la #Llibertat i la seva obra que sempre romandrà a la nostra memoria

#18ª #FedericoGarciaLorca

Federico García Lorca va nàixer a Fuente Vaqueros, Granada, el 5 de juny de 1898. Poeta, dramaturg i prosista, està considerat com un dels màxims exponents de la Generació del 27 i un dels autors més influents de la literatura espanyola del segle XX. 

La seva mort i desaparició continua sent un dels episodis més negres i misteriosos de la guerra espanyola.

A principis d'agost, poc després de la sublevació franquista del 18 de juliol, Lorca va amagar-se de la convulsa situació política que vivia Espanya, conscient del perill que corria. 

L'afussellaren el 18 d'agost, sense judici previ, en un punt del camí que uneix les localitats granadines de Víznar i Alfacar. 

Mai s'han arribat a aclarir del tot els motius de l'assassinat del poeta. Hi ha diverses hipòtesis, entre d'altres, una motivació política: simpatitzava amb el Front Popular, feia declaracions públiques que l'havien convertit en una figura incòmoda per a molts sectors molt conservadors i tenia molta relació amb Fernando de los Ríos, exministre de Justícia i diputat socialista per Granada. Però també hi ha veus que defensen que el mataren per homosexual, una acusació que van difondre els mitjans vinculats al bàndol sublevat, o per pertànyer a la maçoneria.

La fossa comuna on està el seu cos està encara en parador desconegut, el que ha convertit la seua història en un forat negre de la memòria espanyola. 

17A · 8è aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils

 

Avui fa 8 anys dels terribles atemptats de #Barcelona i #Cambrils 

Cal treballar dia a dia per acabar amb el terrorisme, l’odi i la barbàrie i en la defensa de la democràcia, la llibertat i la convivència. 

Avui, #17A no us oblidem i volem mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes, famílies i totes les persones afectades.

La “Recerca” continua, no es jubila

Tot un goig compartir l’article "La “Recerca” continua, no es jubila" publicat a @marfanta on parlo de la important tasca de divulgació d’aquesta publicació que arriba al núm. 20,

i que tant ha aportat a la #Cultura #Història i #Patrimoni de #Tortosa i #Terresdelebre

#recerca #marfanta #canal21 

👇 

https://www.marfanta.com/2025/07/31/la-recerca-continua-no-es-jubila/ 

 

86 anys de l'assassinat de les 13 Roses

Tal dia com avui el règim franquista afusellava les #13Roses per defensar la #Libertat, la #Democràcia i la #JustíciaSocial

Ana, Martina, Carmen, Luisa, Blanca, Dionisia, Joaquina, Pilar, Júlia, Virtudes, Elena, Victoria i Adelina no us oblidem!🌹

#MemoriaHistorica #DonesValentes

 

La “Recerca” continua, no es jubila

 

Encantat de compartir l’article "La “Recerca” continua, no es jubila" publicat al @setmanariebre on parlo de la important tasca de divulgació d’aquesta publicació que arriba al núm. 20

I que tant ha aportat a la #Cultura #Història i #Patrimoni de #Tortosa i #Terresdelebre

#recerca #setmanarilebre #ebredigital

👇 

https://setmanarilebre.cat/la-recerca-continua-no-es-jubila/

La “Recerca” continua, no es jubila

El 1995, l’historiador, arxiver i amic Albert Curto, emprenia, com a director del, en aquell moment, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, el difícil i encomiable repte de donar a conèixer certs treballs inèdits d’investigació històrica sobre Tortosa i la seva àrea d’influència. Sota aquesta premissa naixia, amb un recull de conferències de les darreres investigacions arxivístiques  del territori històric de Tortosa, el primer número de la revista d’investigació històrica Recerca.

Ara, 30 anys després, s’acaba de publicar el número 20 de Recerca, una edició molt especial donada la dificultat de tirar endavant amb un tipus de publicació que difícilment troba un espai on encabir-se, i més en format paper. Però la tenacitat i l’esforç d’Albert Curto al capdavant, i de tots els autors que han col·laborat amb els seus estudis, han fet possible la seva continuïtat al llarg d’aquestes tres dècades.

30 anys en els que la revista ha donat a conèixer treballs inèdits i rigorosos relacionats amb les Terres de l’Ebre, fent-se lloc dintre del món de les revistes especialitzades en història, assolint una consolidació i pes específic entre aquestes i dintre del món de la investigació.

Amb periodicitat anual des del 1999, i alguna aturada causada per la COVID, Recerca celebra el la seva 20a edició amb un número molt especial que recull 20 articles ben diversos que van des de l’Edat Mitjana fins a fa pocs anys, i que parlen d’oficis, patrimoni, iconografia o personatges com el dedicat a la vida d’Agustí Bartlett Zaldívar, qui fou arquitecte municipal de Tortosa i de qui vam celebrar el centenari l’any passat, escrit pel company arquitecte i arxiver de la Demarcació de l’Ebre del COAC, Antoni López Daufí.

Per si algú encara no la coneix, la revista d'investigació històrica, editada pel Consell Comarcal del Baix Ebre, es pot trobar en biblioteques i centres d'estudis i mitjançant un conveni subscrit amb l'Institut Ramon Muntaner i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya forma part del dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert on podeu accedir de manera gratuïta a tots els números i els seus continguts  (https://raco.cat/index.php/Recerca).

El més sincer agraïment a Albert Curto per la seva dedicació al front d’aquesta important publicació que ha estat més que un repte al llarg de tots aquestes 30 anys, així com a totes i tots aquells que han passat pels seus consells de redacció i consells assessors, sense es quals això no hagués estat possible.

I felicitar i agrair la feina feta als nombrosos investigadors que han publicat les seves recerques a les diferents edicions, alguns dels quals, malauradament ens han deixat, com recorda Albert a la introducció, fent accessible la nostra història, el nostre patrimoni, les nostres tradicions, la nostra societat, el nostre art i, en definitiva la nostra forma de viure i el nostre llegat més enllà del cercle del món de la investigació i l’arxivística.

L’amic Albert es jubila al front de la direcció de l’Arxiu, però Recerca no, Recerca continua i esperem que ho faci per molts anys més i amb moltes noves edicions, perquè, com el mateix Albert ens avança, el número 20 marcarà un punt d’inflexió que donarà lloc a una nova etapa, amb canvis, però que esperem que mantingui l’esperit amb el que va néixer i continuï apropant Tortosa i les Terres de l’Ebre al món, posant de relleu i donant a conèixer allò que tenim, els trets que ens identifiquen i formen part de la nostra cultura i patrimoni.

Albert, et desitjo tots els encerts en aquesta nova etapa i des d’aquí et demano que no et jubilis de la coordinació i direcció d’una Recerca que, de ben segur, continuarem llegint-la molt temps. Per molts anys!