PARLAMENT A L’ACTE DE NOMENAMENT DEL SR. MANUEL PÈREZ BONFILL COM A FILL PREDILECTE DE LA CIUTAT
Sr. Alcalde, Sres Regidores, Srs. Regidors, professor
Pérez Bonfill i família, professor Manel Ollé, amics i amigues, senyores i
senyors.
Avui ens trobem aquí per reconèixer, Manuel Pérez
Bonfill, com fill predilecte de la ciutat de Tortosa. I el que fem avui és un acte just i necessari. Just perquè reconeix la trajectòria professional i humana de la
seva figura; i necessari perquè la
ciutat i l’Ajuntament de Tortosa li deu aquest reconeixement per la seva tasca com a docent, pel seu activisme
cultural i per ser un home compromès amb els valors democràtics.
Professor, escriptor,
mestre de mestres i xiquet de la guerra; Creu de Sant Jordi el 2010, va
col·laborar a la revista Geminis
creada pels també Creu de Sant Jordi Gerard
Vergés i Jesús Massip, i juntament amb nombrosos artistes tortosins va
formar part dels grups artístics Delta 51 o Macla 65.
Veritable apassionat del
teatre, Pérez Bonfill ha sabut impulsar el teatre des de diversos àmbits i
especialment des de l'Institut, apostat per autors transgressors com Slawomir
Mrozek i el seu humor surrealista o Peter Brook parlant de Bertol Brech. Investigació,
reflexió, activisme i compromís de l'obra, per això sempre va precisar que
ell “no feia obres de teatre, sinó
funcions”, i veient seva trajectòria quina raó té quan amb tota la
naturalitat del món diu: “los meus
alumnes han sortit tots teatreros i la base dels espectadors de teatre a
Tortosa -sense posar-me monyos- són fruit de les meves classes; com els de
dansa, de la meua dona, Ana Mª Bel” a la que aprofito per saludar i qui
penso que també és part fonamental del reconeixement d’avui, ja que com ell
mateix diu a la coda a la seva biografia “l’Anna
ha estat fonamental per a la meua existència, essent al meu costat i, perquè,
deixant de banda les raons sentimentals, que només són cosa nostra, sempre he
admirat les persones que han estat capaces de crear alguna cosa del no res”
referint-se a fer real l’ensenyament reglat de la dansa a casa nostra.
Però també cal recordar que ha estat sempre el que se’n
diu “un home del seu temps” i per
tant la seva vocació educativa i cultural no ha impedit que la ciutat de
Tortosa perdés la seva vocació política.
I és que Pérez Bonfill sempre ha estat un personatge compromès amb l’esquerra
militant, que fins i tot en democràcia es va presentar a les eleccions del
1991 a la candidatura d’Iniciativa per Catalunya. En paraules del seu
biògraf Xavier Garcia Pujades, el seu comportament l’ha fet un socialista
sociable i un comunista comunitari.
La seva militància antifranquista al costat del PSUC a Tortosa, el van portar a
ser detingut, maltractat i represaliat
pel franquisme pel seu pensament i per la seva lleialtat a la democràcia i a la cultura catalana.
Sempre ha estat defensor
dels valors de l’esquerra: la solidaritat, la llibertat i la igualtat, i per
aquest compromís vull donar-li les gràcies en nom del Partit dels Socialistes
de Catalunya. De tot cor, moltes gràcies!
Generacions d'estudiants ebrencs, entre els que m’incloc,
hem après d'ell a estimar les nostres lletres, la nostra cultura i les arts més
diverses. Albert Roig, Pere Ponce,
Sílvia Sabaté o la desapareguda Mercè Lleixà, són noms importants de la
nostra cultura que encapçalen una llarga llista de deixebles seus.
A partir del seu ensenyament
-que traspassava el programa acadèmic- i gràcies al seu paper d’activista i
dinamitzador de la cultura de qualitat, amb lideratge i mestratge dintre i
fóra de les aules, va fer teatre en molts i diferents àmbits -com per exemple a
la secció cultural de la cooperativa Santiago- i així, tota una rastellera
d'estudiants i alumnes vam fer nostres valors com la tolerància, la justícia
social, el compromís o la llibertat, i també l'alt valor que en la vida té la
ironia, de la qual crec que Pérez Bonfill ha estat un veritable mestre.
En aquest sentit, els que hem
estat alumnes seus recordem sentències com aquesta per referir-se a aspectes de
les convencions socials quan a classe ens deia: “quan una dona jove es quedava embarassada fora del matrimoni, la seva
mare deia: està mig embarassada”. Davant això Pérez Bonfill, gran
lluitador contra allò convencional i contra la hipocresia social, soltava enmig
de classe: “o estàs o no estàs
embarassada, però mai de la vida pots estar mig embarassada”. Aquesta és la quotidianitat amb
la que el professor ens transmetia els seus valors identitaris.
Siguin aquestes humils paraules meues una
pinzellada de l’extensa i important trajectòria de Pérez Bonfill que, des de la
discreció, que sempre l’ha caracteritzat, ha deixat una important empremta en tots aquells que l’hem conegut i l’hem seguit.
Tal i com he dit al principi crec que és
just i necessari el reconeixement
que avui fem a Manolo Pérez Bonfill perquè s’ho mereix com el que més, i perquè
la ciutat de Tortosa i els tortosins i les tortosines tenim un deute
d’agraïment etern amb aquest gran home de la CULTURA amb majúscules, amb el professor professional i
perfeccionista, enemic de la mediocritat, i també amb el professor amable i humà al que tothom estima.
Moltes
gràcies Manolo!
Tortosa,
29 de gener de 2016
