Habitatge públic, una necessitat i un dret

 

Habitatge públic, una necessitat i un dret

El passat mes de novembre del president Salvador Illa feia balanç dels primers 100 dies de govern i situava els serveis públics com a objectiu prioritari d’aquest inici de legislatura.

En este sentit destacava importants inversions i polítiques actives en matèries com l’educació, la sanitat o la seguretat, però feia un especial incís en l’habitatge, en tant en quant, en paraules del propi Illa, és el “principal factor de desigualtat a Catalunya”.

Així el president anunciava com una de les primeres mesures de l’Executiu ampliar substancialment el parc d’habitatge públic amb 50.000 habitatges fins al 2030, així com la implementació de polítiques en col•laboració amb els ajuntaments per facilitar l’accés.

L’anunci ja ha tingut resposta positiva en tant en quant, el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, en el balanç de 100 dies al càrrec, anunciava que fins a 26 municipis ebrencs, la meitat del territori, ja han proposat solars i edificis per fer habitatge públic i de lloguer.

La Constitució espanyola, estableix que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, però la bretxa entre aquest dret i la realitat és evident. Tanmateix, les Nacions Unides subratllen que l’habitatge no és només un sostre, sinó una base des de la qual les persones poden construir una vida digna.

L'accés a l'habitatge, segons el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2024, ha esdevingut  la principal preocupació dels catalans per primera vegada des del 2007 i el dret a l’habitatge és un dret fonamental que cal defensar des de tots els àmbits, especialment des dels governs, per això les mesures correctores del dèficit d’habitatge social són clarament necessàries. Si volem que les nostres ciutats siguin més inclusives, si volem viure amb cohesió social, hem de tenir mesures que protegeixin els nostres ciutadans i els permetin viure dignament.

Arrosseguem dècades fallides de política d’habitatge des del punt de vista de garantir el dret a l’habitatge, ja que moltes de les polítiques d’habitatge que s’han han estat més d’accés al mercat de l’habitatge que no pas de desenvolupar el dret al mateix. Això lligat a l’especulació immobiliària, la regulació insuficient del preu dels lloguers i l’existència de milers de pisos buits de grans tenidors requereixen una resposta a una problemàtica que, lluny de les meres xifres, és una qüestió de justícia social i de futur.

L’anunci del Govern de la Generalitat és un gran avenç i ha d’incloure propostes tant per topar els preus de lloguer, com per fomentar la construcció d’habitatges a preus de venda regulada destinats a la creació d’habitatge públic i protegit. Però també és importantíssim fomentar la rehabilitació de l’actual parc d’habitatges el que encara és una assignatura pendent com a societat.

Els fons Next Generation han contribuït a fomentar la rehabilitació, però no resolen el problema de molts nuclis antics i històrics. Habitatge públic i protegit si, però  tenint en compte que és del tot necessari aplicar mesures concretes com el desplegament de la Llei de Barris Verds anunciada pel Govern, per millorar les condicions de vida en nuclis antics i barris vulnerables i promoure la seva regeneració urbana amb criteris socials i ambientals.

La solució a la crisi habitacional no és fàcil ni ràpida, però cal abordar-la sense demora amb un gran pacte per l'habitatge que impliqui els partits polítics, el tercer sector i les promotores. El pla del nou govern català és una resposta a aquestes necessitats ja que és imprescindible recuperar el control públic sobre l’habitatge i posar els recursos necessaris per a que tothom tingui un lloc digne per viure i les Terres de l’Ebre de nou demostren estar al costat dels i les ciutadanes amb l’anunci de cedir solars i edificis per fer nou habitatge públic i treballar per garantir el dret real a l’habitatge.

Comparteixo l’article "Habitatge públic, una necessitat i un dret" publicat a @setmanariebre 

Llegiu-lo a 👇

https://setmanarilebre.cat/habitatge-public-una-necessitat-i-un-dret/

Setmanari l'Ebre · 55 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic de Catalunya

Comparteixo l’article " 55 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic de Catalunya" publicat al @setmanariebre on parlo d'esta iniciativa del #COAC per apropar-nos a l'#Arquitectura de #Catalunya, #Tortosa i #TerresdelEbre

Llegiu-lo a 👇

http://roigjustinecessari.blogspot.com/2024/06/55-rutes-per-descobrir-el-patrimoni.html 

https://setmanarilebre.cat/55-rutes-per-descobrir-el-patrimoni-arquitectonic-de-catalunya/

Sant Jordi 2024. L’Arquitectura és Cultura

En la setmana de la Diada de Sant Jordi, és un bon moment per reivindicar que l’Arquitectura també és Cultura.

La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb motiu del dia del llibre, s’ha fet ressò de tres novetats editorials que han comptat amb el nostre suport i que vull recomanar.

Es tracta de Barraques 2100, que parla del passat, present i futur d'una arquitectura popular, coordinat per l’arquitecta tècnica Teresa Arnal Vidal i el comunicador Josep Juan Segarra; Giotto Rothko en 35 etapes, una guia de viatge en el que l’arquitecte F. Xavier Martí i Ferré ens dóna una visió de l’evolució de la pintura els darrers sis segles des de Giotto fins a Rothko; i Arquitectura de la II República, GATCPAC, postguerra i racionalisme on l’aparellador Josep Mª Buqueras i altres autors posen en valor les obres racionalistes de poblacions com Tortosa, Valls, Tarragona o Reus, i que s’emmarca en les activitats al voltant de l’Any Bartlett. 

Personalment, vull recomanar un altre llibre, Arquitectura de andar por casa on l’arquitecte i comunicador Luís Lope de Toledo ens fa entendre i gaudir de l’únic art en el que vivim, mengem i dormim, posant l’arquitectura en valor com un fet quotidià. I així es resum en una frase del llibre que diu “vivim envoltats per ella, però amb prou feines la notem. De totes les arts, l'arquitectura és potser aquella de la que ens sentim més allunyats: la veiem en mansions i monuments i ens oblidem que la nostra vida passa literalment a dins. Aquest és un llibre contra aquest oblit. Contra una mirada tecnificada i avorrida del nostre entorn. Perquè l'arquitectura és precisament tot allò que ens envolta: allò que fa que ens sentim a gust a casa i determina com ens movem pels nostres barris.“

Lope de Toledo diu “l’Arquitectura és precisament tot allò que ens envolta”, i amb això referma el fet que l’arquitectura no és un valor més, és l’únic valor al que tothom hi té accés, el valor que acompanya la persona en tot moment al llarg de la seva vida, fet que es va refermar i vam redescobrir amb la pandèmia de la COVID, on el simple fet de tenir un balcó representava un valor imprescindible. 

En este sentit en els nostres actes quotidians, podem passejar per qualsevol ciutat i donar-nos compte que està formada per multitud d’edificis i espais públics que formen part del nostre patrimoni i de la nostra cultura. 

Cultura és habitar la ciutat i el medi, tal i com vam treballar a Tortosa Capital de la Cultura Catalana. La cultura és un element transformador de les nostres ciutats, del nostre espai públic com espai de trobada i del seu desenvolupament sostenible. Traçat urbà, habitatges, béns immobles civils i religiosos, equipaments, parcs, places, muralles i sistemes defensius, carrers i voreres, tots formen la ciutat i el medi i tots són part de la cultura que vivim i del fet quotidià, i aquí té un paper fonamental l’arquitectura.

La cultura té un impacte directe en la funció, la forma i l'estil dels edificis que s'han dissenyat des de l'antiguitat fins a l'actualitat. L'arquitectura s'utilitza a moltes ciutats com un instrument d'expressió cultural, on es pot manifestar la identitat i els valors d’aquell lloc. 

Tortosa és un cas molt clar. Compta amb un important patrimoni arquitectònic i cultural conformat tant per edificis patrimonials singulars de l’arquitectura monumental com tradicional i contemporània que es fa mereixedora d’una mirada detallada, però això serà en una altra ocasió.

En el cas de l'arquitectura tradicional, esta representa les creences, les tradicions i els costums; així com dels processos històrics, l’economia i la naturalesa de la zona. D'altra banda, l'arquitectura moderna ha comprès que no només es tracta de construir una estructura, sinó que les edificacions que es dissenyen afecten l'entorn i la societat.

La qualitat de la cultura arquitectònica d’una ciutat no s’ha de centrar simplement en tenir edificis valuosos i monumentals. Els edificis, les avingudes, els parcs, les places són elements culturals i formen part de la cultura material d’una societat, per això és tan important i necessària la participació de l’arquitectura que els fa possibles.

Són clars exemples les recents transformacions d’espais urbans com el carrer Cervantes, la plaça d’Espanya o la plaça de la Catedral, que s’han adaptat a les noves maneres de dissenyar les ciutats, de manera sostenible amb el medi ambient i prioritzant les persones per davant dels vehicles, promovent així nous espais de relació que promouen la cultura d’habitar la ciutat.

Mai no es podrà negar a una societat entendre com ha de ser l’espai per veure la pintura, sentir la música, llegir un llibre o com ha de ser l’espai per viure, per això com arquitecte vull reivindicar que l’Arquitectura és Cultura i que no hi ha Cultura sense Arquitectura.

Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana

Ara fa just 3 anys, el 19 de febrer de 2021, inauguràvem al Teatre Auditori Felip Pedrell l’any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana. I ho fèiem amb un acte multidisciplinar, multicultural, integrador i innovador que apuntava quina era la direcció cap a on anava aquesta capitalitat: convertir Tortosa en motor generador de la cultura, clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidés Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible i que tornés a ser referent, com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va sentar les bases culturals de la Catalunya democràtica.

Ho fèiem amb mascareta i precedits per la triple crisi del coronavirus, sanitària, econòmica i social, que ens va obligar a canviar els hàbits de vida i a prendre mesures mai plantejades i que van afectar especialment el món de la Cultura.

El confinament, les mesures de seguretat i els nous rebrots van obligar a suspendre gairebé totes les activitats lúdiques i culturals previstes per a l’estiu del 2020, però des del govern municipal vam pensar que Tortosa havia de viure l’estiu. I així va ser, vam apostar per la Cultura i pels nostres creadors entenent que calia donar-los una oportunitat per una reactivació que tanta falta ens feia especialment de cara al 2021, any de la Capital de la Cultura Catalana.

Tot i la incertesa del moment, avui puc afirmar que Tortosa va viure intensament la Capital de la Cultura Catalana, perquè vam fer una aposta molt forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

“La Cultura que Vivim”, el lema de la capitalitat tortosina, ha estat una porta oberta a definir i transmetre el concepte de Cultura a partir de les relacions quotidianes, usos i formes de fer ciutat, de parlar, de treballar, de xalar, d’expressar-se artística, corporal i musicalment, de menjar, de creure. 

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho vam entendre i ho vam fer nostre, posant de relleu i mostrant allò que tenim, allò que ens identifica i que forma part de la nostra: la jota, la música de banda, el bestiari, els gegants, la gastronomia i el patrimoni; posant en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i fent florir nous talents, especialment les joves proeses, donant l’oportunitat de visibilitzar-se i demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra, creant noves produccions, nous projectes i reivindicant les nostres arrels i la nostra cultura arreu del món.

Hem posat Tortosa a l’epicentre de la Cultura compartint experiències amb altres ciutats, sent seu de trobades, festivals, congressos, exposicions, mostres de teatre i altres esdeveniments de grans institucions en tots els àmbits: literatura, art, periodisme, folklore, bestiari, onomàstica, etc; hem acollit certàmens nous o d’àmbit territorial com el Deltachamber; hem donat lloc a festivals i projectes innovadors com Proto i l’interdisciplinar Artèria Tortosa; vam iniciar l’Any Pedrell, recuperant el seu llegat gràcies a entitats com el col•lectiu Arts o Joventuts Musicals.

Per aquells que eren escèptics i que, des de diversos sectors de la cultura i la política, pensaven si seria possible que un regidor socialista impliqués a tota la ciutadania i la fes partícip d’este gran projecte de ciutat, puc dir amb orgull socialista que ho vam aconseguir. Vam apropar a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta “Cultura que Vivim” dia a dia en els actes més quotidians.

Ara, tres anys després, podem afirmar que la Capitalitat Cultural de Tortosa i l’acompliment dels seus objectius han reafirmat el potencial i el paper que té la Cultura com a motor generador de sinèrgies capaç de transformar i regenerar les nostres vides i la nostra ciutat. 

Ja vaig dir que la Capital de la Cultura no acabava el 31 de desembre, i això s’ha vist clar en aspectes com la continuïtat de festivals internacionals com el Proto o Artèria; sentant les bases per a la recuperació del nostre patrimoni com les muralles i per a la millora, ampliació i creació d’equipaments com el Teatre Auditori, l’Espai Moreira o el Museu de Tortosa; o amb noous esdeveniments i produccions com l’exposició l’Empremta de Pedrell al museu, entre molts altres.

Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana i continua avançant i treballant per una Cultura que mos ha situat en el centre de la cruïlla de Catalunya, País Valencià i l’Aragó i que mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.

Les i els Arquitectes celebrem el Dia Mundial de l’Arquitectura

 

El proper dilluns 2 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l'Arquitectura. Este dia se celebra des del 1996 segons el que va establir la Unió Internacional d'Arquitectes, després del Congrés de Barcelona, per ressaltar la responsabilitat d els arquitectes en el desenvolupament de ciutats i assentaments, i per recordar que l’Arquitectura pot generar grans canvis amb petites operacions orientades al benestar de les persones, però també del medi ambient. 

Per celebrar este esdeveniment, la Demarcació de l’Ebre del COAC ha organitzat un seguit d’activitats per apropar l’Arquitectura a la ciutadania, refermant la seva funció social, entenent que els col•legis professionals, més enllà del merament gremial i de donar servei als col•legiats, han de donar suport i servei a la ciutadania i al territori en aspectes com activitats per al foment de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura entre altres.

I com fem este foment a l’Ebre? Obrint la seu del Col•legi a la ciutadania amb activitats com la presentació del llibre Escrits a una ciutat ben murada un assaig de l’arquitecte Antoni López Daufí, gran estudiós i defensor del patrimoni, que serà dijous 5 d’octubre a càrrec del mestre de mestres Manel Ollé, dijous 5 d’octubre. 

A través de mostres i exposicions que ens apropen el paisatge i la vida a les ciutats. Com “Mirades fotogràfiques: l’aigua modeladora del paisatge” del fotògraf Mariano Cebolla, amb obres en les que l’autor difon l’extraordinari patrimoni humà i natural de les Terres de l’Ebre, des del 28 de setembre a la Casa Bau, i que forma part d’un projecte del Centre Obert d’Arquitectura i que es desenvoluparà durant quatre anys al voltant dels quatre elements: aigua, terra, foc i aire, i que enriquirà, sense dubtem els nostres fons de l’arxiu.

O l’exposició virtual de fotografies Francesc Català - Roca. Arquitectura sense pedigrí, amb obres procedents de l’Arxiu Fotogràfic del COAC, que mostra retalls d’una Espanya de postguerra, preindustrial, amb un esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’Arquitectura, i que s’obrirà  dilluns 2 d’octubre, Dia Mundial de l’Arquitectura, a la seu col•legial.

Participant en festivals com A Cel Obert, acollint i oferint visites guiades a les intervencions Oculus de l’estudi 27 Lletres, a la Casa Bau, i el mural del pati del Palau Capmany realitzat pels alumnes de secundària, al magatzem de l’Antiga Fàbrica d’Olis Bau.

Iniciant l’ #AnyBartlett 2023-2024 en clar homenatge a Agustí Bartlett, qui fou arquitecte municipal de Tortosa entre 1923 i 1962, i a qui està dedicada la 7a edició de #Arquivolta_Ebre2023 activitat que proposa rutes arquitectòniques pensades per donar visibilitat al patrimoni arquitectònic ebrenc, accedint a espais habitualment no visibles, al temps que reconeixem els nostres grans arquitectes i les seves obres. 

En esta ocasió, dissabte 30 de setembre, diumenge 1 d’octubre i dissabte 7 d’octubre, es visitaran el Mercat del Peix, el Col·legi Teresià i la Casa Bartlett.  En acabar la visita del dissabte 7 es col•locarà de la placa “Docomomo Ibérico” a l’antic Mercat del Peix, obra de Bartlett, en reconeixement als seus valors patrimonials. 

Docomomo és una organització internacional amb objectiu d'inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern, pel que la ubicació d’esta placa és un important reconeixement per a Bartlett i la seva obra, i és una altra manera de divulgar i apropar l’Arquitectura a la ciutadania.

Assistir a les activitats al voltant del Dia Mundial de l’Arquitectura és una grata experiència en què es pot apreciar la creativitat i el talent de l’Arquitectura a través de diferents propostes que han estat preparades amb l’objectiu d’apropar el Col•legi, l’Arquitectura i la seva funció social a la ciutadania i amb la clara voluntat de treballar per difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic. Celebrem-ho!

Gràcies per 30 anys del millor Jazz a Tortosa

Comparteixo l’article "Gràcies per 30 anys del millor #jazz a Tortosa" publicat al @setmanariebre on parlo dels 30 anys d'aquest festival que tant ha aportat a la nostra #cultura a #tortosa i a les #terresdelebre 

#mostrajazztortosa #xavibertomeu 

https://setmanarilebre.cat/gracies-per-30-anys-del-millor-jazz-a-tortosa/

Gràcies per 30 anys del millor Jazz a Tortosa

Tot just acabava d’escriure este article quan em vaig assabentar que l’amic i company Xavi Bertomeu havia estat justament nomenat pregoner de les Festes de la Cinta 2023, fet que ha refermat el leif motiv del meu article d’este mes, en el que volia parlar de la Mostra de Jazz de Tortosa que enguany ha celebrat 30 anys de vida. Un pregó, per cert, que va ser brillant i en el que Xavi va fer un magnífic repàs del que han estat les Festes de la Cinta a través d’una de les seves entranyables i entretingudes anècdotes.

30 anys d’un certamen que, sense cap mena de dubte, ha estat cabdal i peça de paller de la vida cultual de Tortosa i de Terres de l’Ebre. I és que gràcies a la iniciativa i l’esforç de Xavi Bertomeu, i del seu inestimable i imprescindible equip de col·laboradors, entre els que cal destacar especialment a Maria Mestre i Albert Ormazábal, per Tortosa han passat artistes nacionals i internacionals de la talla de Chick Corea, Michel Camilo, Yellowjackets, Marcus Miller, Bill Evans, Randy Brecker, Pedro Iturralde, Arturo Sandoval, Tete Montoliu, Chucho Valdés, Avisai Cohen, Paquito D’Rivera, Spyro Gyra, Vicente Amigo, Al di Meola, Ara Malikian i molts altres que han omplert la nostra ciutat de Cultura i Jazz amb majúscules.

Una mostra que ha cimentat el seu èxit i la seva longevitat en una sèrie d’aspectes que han evolucionat amb el temps, sense els quals no hagués estat possible arribar-hi a la 30a edició. D’una banda la internacionalitat dels seus cartells, que ens ha permet gaudir a Tortosa de moltes de les millors figures del jazz mundial.

D’altra banda la clara i atrevida aposta pel jazz dels països catalans, el que representa una veritable plataforma per a grups consolidats o emergents en el panorama jazzístic que han trobat un espai on poder oferir la seva música i mostrar el talent ebrenc, català i nacional.

També la combinació de la gastronomia i la música com una part molt important de la seva programació, que ha sabut implicar i integrar els professionals de la restauració de la ciutat en una oferta de jazz i menjar que s’ha vist complimentada amb la mostra de cuina cajún i la presència de xefs convidats de talla internacional, portant la mostra més enllà de l’aspecte merament musical, aportant nous atractius per introduir al gran públic a un gènere com el jazz, que ha respost amb un important suport i participació en tots els actes i activitats.

I tot, com he dit, tot a estat possible gràcies a la formidable tasca i l’esforç de Xavi Bertomeu, sense el qual res d’això hagués estat possible. Qui es podia imaginar que mestres de la talla de Chick Corea, Di Meola, Camilo o Sandoval actuarien a Tortosa i passarien per un festival que ha sabut guanyar-se un nom i un prestigi a nivell internacional a pesar de les circumstàncies a que estem acostumats a les Terres de l’Ebre.

I ho dic perquè, tot i la grandesa de les figures que han omplert Tortosa amb el millor jazz del món els darrers 30 anys, la Mostra, una vegada més, ha passat gairebé desapercebuda als mitjans de comunicació nacionals i catalans que, com malauradament ja és habitual, no inverteixen més que tres o quatre minuts a parlar-ne, si és que ho fan. I és que, sembla ser que les Terres de l’Ebre no hi tenim cabuda a uns mitjans públics que tenen els ulls posats en altres contrades i altres interessos, però crec que, amb tot el respecte, hauríem de tenir un tractament si més no similar al que tenen els castellers, les havaneres, els gossos d’atura o altres festivals esponsoritzats per grans marques.

A pesar de tot a Tortosa hem estat capaços de mantenir viva la Cultura a través de la Mostra de Jazz, juntament amb altres festivals i intervencions, entenent estes com el resultat d’una acció col·lectiva, consensuada i reflexiva. Ho vam veure amb l’èxit de la Capital de la Cultura Catalana i amb la pandèmia, que no va impedir que Tortosa digués sí a la Cultura.

Després de 30 anys, la Mostra de Jazz ha estat degana i pionera, esdevenint el festival musical amb més longevitat de la ciutat i que ha servit d’inspiració per altres certàmens que se celebren actualment a Tortosa i a Terres de l’Ebre que lluiten per tirar endavant noves iniciatives culturals, lúdiques i festives que contribueixen a mostrar i difondre el magnífic talent que hi ha al nostre territori.

Gràcies per la vostra feina. Gràcies per haver treballat, per treballar i per seguir treballant en el futur per la nostra Cultura i per no defallir per ubicar Tortosa i les Terres de l’Ebre a un espai cultural i enmig d’un mapa que, tot i el talent i la qualitat del que aquí es fa i es programa, malauradament mai ha estat tractat com realment es mereix.

Tortosa i les Terres de l’Ebre hem posat de relleu i hem donat a conèixer allò que tenim, els trets que ens identifiquen i formen part de la nostra cultura. I així ho continuarem fent gràcies a persones com Xavi Bertomeu que, després de 30 anys al capdavant de la Mostra de Jazz, es retira per gaudir d’un merescut descans i que deixa pas a les noves generacions per seguir treballant pel Jazz, per la Música, per la Cultura.

Perquè treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts i ciutats més inclusives, creatives i sostenibles, i perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.

La ciutadania diu #SialaCultura #StopCensura

 

El passat 28 de maig les eleccions municipals i autonòmiques van donar com a resultat un important augment de vots per a les forces de dreta i d’ultradreta, que malauradament va donar lloc a pactes entre PP i Vox a ajuntaments i comunitats autònomes que ja estan visibilitzant quines són les seves polítiques. 

Una vegada més, la Cultura ha estat una de les primeres “víctimes” de la dreta i la ultradreta. Portem ben poc temps des de la constitució dels nous ajuntaments el passat 17 de juny i ja hem assistit a actes de censura i cancel•lació d’obres de teatre, concerts i fins i tot pel•lícules infantils; així mateix el PP, en la campanya de les eleccions generals del passat 23 de juliol, va proposar l’eliminació del Ministeri de Cultura. 

Estos fets que han desencadenat manifests per part de noms molt reconeguts del panorama cultural denunciant el retorn de la censura i demanant la mobilització del vot progressista per evitar estes situacions lamentables i pròpies de temps foscos.

El 23 de juliol la ciutadania va dir “SÍ a la Cultura i NO a la Censura.” Milions de ciutadans i ciutadanes van votar per la Cultura, amb uns resultats electorals que augmentaven els vots del Partit Socialista i castigaven a Vox, que ha perdut 19 diputats, en base a les polítiques que estan aplicant a les institucions on governen i que, a hores d’ara, continuen amb actes de censura com l’anul•lació del concert del grup Smoking Souls a Elx per cantar en valencià. 

Els i les socialistes sempre hem estat clars defensors de la Cultura i des del govern a l’Ajuntament de Tortosa, com a regidor de Cultura, vam fer una aposta forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que va suposar la pandèmia de la COVID19, el que va suposar que la Capital de la Cultura Catalana 2021 fos un punt d’inflexió per a Tortosa i el territori. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre.

Hi ha nombroses raons per les quals podem afirmar que la Cultura té un gran poder com a recurs i motor generador per a la creació de ciutats més inclusives, creatives i sostenibles i així s’ha posat de manifest amb l’esquerra que governa. Els governs socialistes han donat lloc a un canvi fonamental en la consideració social de la Cultura.

Treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts, inclusius, creatius i sostenibles. 

I treballem per la cultura convençuts també del valor social de la mateixa ja que, com hem vist en la pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre ella i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar.

Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar i, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col•lectiu.

Els i les socialistes creiem que cal entendre que la Cultura és una prioritat. Malauradament, com ja ho estem veient, altres formacions polítiques no ho tenen tan clar i posen el món cultural en segon terme. Per això necessitem governs que apostin fermament per la Cultura, governs progressistes com el del president Pedro Sánchez i del ministre de Cultura Miquel Iceta. 

El clam dels professionals del món cultural està sent just i necessari perquè crec i defenso fermament que la Cultura és un bé essencial, és un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’estat del benestar, com a eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats i clau per generar riquesa i cohesionar el territori.

Sense una Cultura lliure no és possible la Democràcia i els resultats del diumenge 23 de juliol han evidenciat que la ciutadania ha tornat a dir #SialaCultura #StopCensura. Cal seguir en esta línia i no deixar perdre tot allò que hem guanyat i que ens ha posicionat com a referent cultural a nivell  internacional, i seguim amb els avenços iniciats en l’àmbit cultural i apostant i treballant per la Cultura, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana. 

https://www.canal21ebre.com/cop-dull/

La ciutadania diu #SialaCultura #StopCensura

El passat 28 de maig les eleccions municipals i autonòmiques van donar com a resultat un important augment de vots per a les forces de dreta i d’ultradreta, que malauradament va donar lloc a pactes entre PP i Vox a ajuntaments i comunitats autònomes que ja estan visibilitzant quines són les seves polítiques. 

Una vegada més, la Cultura ha estat una de les primeres “víctimes” de la dreta i la ultradreta. Portem ben poc temps des de la constitució dels nous ajuntaments el passat 17 de juny i ja hem assistit a actes de censura i cancel•lació d’obres de teatre, concerts i fins i tot pel•lícules infantils; així mateix el PP, en la campanya de les eleccions generals del passat 23 de juliol, va proposar l’eliminació del Ministeri de Cultura. 

Estos fets que han desencadenat manifests per part de noms molt reconeguts del panorama cultural denunciant el retorn de la censura i demanant la mobilització del vot progressista per evitar estes situacions lamentables i pròpies de temps foscos.

El 23 de juliol la ciutadania va dir “SÍ a la Cultura i NO a la Censura.” Milions de ciutadans i ciutadanes van votar per la Cultura, amb uns resultats electorals que augmentaven els vots del Partit Socialista i castigaven a Vox, que ha perdut 19 diputats, en base a les polítiques que estan aplicant a les institucions on governen i que, a hores d’ara, continuen amb actes de censura com l’anul•lació del concert del grup Smoking Souls a Elx per cantar en valencià. 

Els i les socialistes sempre hem estat clars defensors de la Cultura i des del govern a l’Ajuntament de Tortosa, com a regidor de Cultura, vam fer una aposta forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que va suposar la pandèmia de la COVID19, el que va suposar que la Capital de la Cultura Catalana 2021 fos un punt d’inflexió per a Tortosa i el territori. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre.

Hi ha nombroses raons per les quals podem afirmar que la Cultura té un gran poder com a recurs i motor generador per a la creació de ciutats més inclusives, creatives i sostenibles i així s’ha posat de manifest amb l’esquerra que governa. Els governs socialistes han donat lloc a un canvi fonamental en la consideració social de la Cultura.

Treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts, inclusius, creatius i sostenibles. 

I treballem per la cultura convençuts també del valor social de la mateixa ja que, com hem vist en la pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre ella i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar.

Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar i, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col•lectiu.

Els i les socialistes creiem que cal entendre que la Cultura és una prioritat. Malauradament, com ja ho estem veient, altres formacions polítiques no ho tenen tan clar i posen el món cultural en segon terme. Per això necessitem governs que apostin fermament per la Cultura, governs progressistes com el del president Pedro Sánchez i del ministre de Cultura Miquel Iceta. 

El clam dels professionals del món cultural està sent just i necessari perquè crec i defenso fermament que la Cultura és un bé essencial, és un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’estat del benestar, com a eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats i clau per generar riquesa i cohesionar el territori.

Sense una Cultura lliure no és possible la Democràcia i els resultats del diumenge 23 de juliol han evidenciat que la ciutadania ha tornat a dir #SialaCultura #StopCensura. Cal seguir en esta línia i no deixar perdre tot allò que hem guanyat i que ens ha posicionat com a referent cultural a nivell  internacional, i seguim amb els avenços iniciats en l’àmbit cultural i apostant i treballant per la Cultura, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana. 

https://www.marfanta.com/2023/07/28/la-ciutadania-diu-sialacultura-stopcensura-per-enric-roig/

#SialaCultura #StopCensura

Comparteixo l’article #SialaCultura #StopCensura publicat al @setmanari on parlo de la necessitat de protegir la #Cultura davant la censura que estan aplicant els governs de PP  i Vox al sector cultural

#Tortosa #TerresdelEbre

https://setmanarilebre.cat/sialacultura-stopcensura/

#SialaCultura #StopCensura

Les eleccions del passat 28 de maig van suposar un augment de vots per a les forces de dreta i d’ultradreta, el que malauradament ha donat lloc a pactes entre PP i Vox a ajuntaments i comunitats autònomes que ja estan visibilitzant quines són les seves polítiques. 

Una vegada més, la Cultura ha estat una de les primera “víctimes” de la dreta i la ultradreta. Portem ben poc temps des de la constitució dels nous ajuntaments i ja hem assistit a actes de censura i cancel•lació d’obres de teatre, concerts i fins i tot pel•lícules infantils; així mateix ja s’ha proposat l’eliminació del Ministeri de Cultura. Fets que ja han desencadenat manifests per part de noms molt reconeguts del panorama cultural denunciant el retorn de la censura i demanant la mobilització del vot progressista per evitar estes situacions lamentables i pròpies de temps foscos.

El clam dels professionals del món cultural és just i necessari perquè crec i defenso fermament que la Cultura és un bé essencial, és un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’estat del benestar, com a eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats i clau per generar riquesa i cohesionar el territori.

Els i les socialistes sempre hem estat clars defensors de la Cultura i des del govern a l’Ajuntament de Tortosa, com a regidor de Cultura, vam fer una aposta forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que va suposar la pandèmia de la COVID19, el que va suposar que la Capital de la Cultura Catalana 2021 fos un punt d’inflexió per a Tortosa i el territori. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre.

Hi ha nombroses raons per les quals podem afirmar que la Cultura té un gran poder com a recurs i motor generador per a la creació de ciutats més inclusives, creatives i sostenibles i així s’ha posat de manifest amb l’esquerra que governa. Els governs socialistes han donat lloc a un canvi fonamental en la consideració social de la Cultura.

Treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts, inclusius, creatius i sostenibles. 

I treballem per la cultura convençuts també del valor social de la mateixa ja que, com hem vist en la pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre ella i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar.

Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar i, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col•lectiu.

Els i les socialistes creiem que cal entendre que la Cultura és una prioritat. Malauradament, com ja ho estem veient, altres formacions polítiques no ho tenen tan clar i posen el món cultural en segon terme. Per això, necessitem governs que apostin fermament per la Cultura, governs progressistes com el del president Pedro Sánchez i del ministre de Cultura Miquel Iceta. 

Ara és el moment de dir “NO a la Censura i SÍ a la Cultura”. No deixem perdre tot allò que hem guanyat i que ens ha posicionat com a referent cultural a nivell  internacional, i seguim amb els avenços iniciats en l’àmbit cultural i apostant i treballant per la Cultura, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana. #SialaCultura #StopCensura 

ArquiVolta_Ebre, apropem l’Arquitectura a la ciutadania

Comparteixo amb vosaltres l’article ‘ArquiVolta_Ebre, apropem l’Arquitectura a la ciutadania’ publicat avui dv 30 al Setmanari l'Ebre en el que parlo d'esta activitat organitzada pel COAC Ebre i que està directament relacionada amb la funció social de l' #Arquitectura en tant en quant contribueix al foment i coneixement de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura.

https://setmanarilebre.cat/arquivolta_ebre-apropem-larquitectura-a-la-ciutadania/

ArquiVolta_Ebre, apropem l’Arquitectura a la ciutadania

Comparteixo amb vosaltres l’article ‘ArquiVolta_Ebre, apropem l’Arquitectura a la ciutadania’ publicat a @marfanta en el que parlo d'esta activitat organitzada pel COAC Ebre i que està directament relacionada amb la funció social de l' #Arquitectura en tant en quant contribueix al foment i coneixement de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura 

https://www.marfanta.com/2023/06/30/arquivolta_ebre-apropem-larquitectura-a-la-ciutadania-per-enric-roig/

‘ArquiVolta_Ebre, apropem l’Arquitectura a la ciutadania

SEGUINT el fil del darrer article, des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) tenim molt clara la funció social de l’Arquitectura, especialment en aspectes com el foment i coneixement de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura a través d’activitats, debats, visites, exposicions, etc. fent que l’Arquitectura es conegui a tots els seus nivells.

UNA D'AQUESTES activitats és ArquiVolta_Ebre (fins ara Arquitectour_Ebre) que consisteix en visites guiades pensades per donar visibilitat al patrimoni arquitectònic ebrenc i que permeten accedir a espais habitualment no visibles. Este mes de juny, la Demarcació de l’Ebre del COAC i l’Escola per l’Art i la Cultura de Tortosa, vam repetir la darrera edició, que ja es va celebrar els dies 1 i 2 d’octubre i que, sota el títol “Les cases de l’Escola”, va coincidir amb la celebració dels 70 anys de presència de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. L’èxit de l’activitat va ser tal que estava previst repetir-la al novembre, però la sobtada i malaurada desaparició del que va ser el seu director, l’estimat i recordat Leonardo Escoda, va fer que s’ajornés.

ACTIVITAT que celebrem des de l’any 2016, i neix amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se commemora el primer dilluns d’octubre de cada any, proposant visites guiades al patrimoni arquitectònic ebrenc. 

AIXÍ a la primera edició, “Tres edificis modernistes de Tortosa”, es van visitar tres emblemàtics edificacions de Tortosa: Casa Piñana, Casa Bernardo Grego i Casa i Magatzems Bau, evidenciant l’important patrimoni modernista de la ciutat i que va suposar un gran èxit de participació.

“OBRE la vista a l’obra vista” va ser el lema de la segona edició, la de 2017, en la que vam poder visitar tres edificacions on l’obra vista tenia especial protagonisme: el Seminari Diocesà, l'antic Cinema Fèmina i l'antic edifici del Banc d'Espanya (actual seu de la UNED).

A L'EDICIÓ de 2018, sota el títol de “Tres cases mare”, es van poder visitar tres edificis de l’EMD de Jesús destinats a ús religiós i que van ser les cases mare de les congregacions religioses de les Teresianes, de la Consolació i l'antic convent de Sant Francesc.

LA QUARTA edició es va traslladar a Amposta on, a partir del lema “del Canal al Castell”, es van visitar l’Institut Ramon Berenguer IV, l’edifici de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, la Biblioteca Comarcal i l’Escola d’Art i Disseny.

LA PANDÈMIA va fer que el 2020 no es pugés celebrar i es va reprendre el 2021 en una cinquena edició marcada per les restriccions, que va fer que la visita fos un recorregut exterior al llarg i ample de “L’Avinguda Generalitat de Tortosa”, des del pont de l’Estat fins al pont del Mil•lenari, incidint en la gènesi del traçat urbà de l’avinguda, els edificis que l’acompanyen i el seu desenvolupament històric.

I COM JA he dit, “Les casses de l’Escola” va ser l’edició de 2022 en la que es van visitar les seus històriques que han hostatjat l’actual Escola per l’Art i la Cultura: el Palau Oriol i l’antic Convent de Sant Joan, presencialment, i el Palau dels barons de Purroy, virtualment i que hem pogut repetir este mes de juny, essent un homenatge a la figura de Leonardo Escoda.

ARA, a la Demarcació de l’Ebre, ja estem treballant en la propera edició, la 7a, que, a partir d’ara amb el nom d’#ArquiVolta_Ebre, tindrà lloc els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, quan tornarem a celebrar el dilluns 2 d’octubre com el Dia Mundial de l’Arquitectura i, des de la nostra funció social i amb la clara voluntat de treballar per difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic, voltarem i aproparem de nou l’Arquitectura a la ciutadania.  

“L’Arquitectura al servei de la ciutadania”

Comparteixo amb vosaltres l’article “L’Arquitectura al servei de la ciutadania” publicat a @marfanta en el que parlo de la relació entre dos de les meves passions l'#Arquitectura i el #ServeiPúblic

https://www.marfanta.com/2023/06/07/larquitectura-al-servei-de-la-ciutadania-per-enric-roig/

#Marfanta #Tortosa #TerresdelEbre

“L’Arquitectura al servei de la ciutadania”

Comparteixo amb vosaltres l’article “L’Arquitectura al servei de la ciutadania” publicat al Setmanari L'ebre en el que parlo de la relació entre dos de les meves passions l'#Arquitectura i el #ServeiPúblic

https://setmanarilebre.cat/larquitectura-al-servei-de-la-ciutadania/

#SetmanarilEbre #Tortosa #TerresdelEbre

L’Arquitectura al servei de la ciutadania

L’Arquitectura i el servei públic sempre han estat les meves passions. La passió per l’Arquitectura em va portar a estudiar-la i a dedicar-li gran part de la meva vida en tots els seus aspectes. I en este sentit me sento totalment identificat amb una frase, que no em cansaré de dir, del gran arquitecte Rafael Moneo quan dona gràcies a l’Arquitectura perquè li ha permès veure el món amb els seus ulls. 

La gent que em coneix sap que jo veig el món a través de l’Arquitectura entenent que l’Arquitectura és un servei públic. Habitualment s’associa la figura de l’arquitecte com aquella persona que té un desenvolupat sentit estètic i es dedica a dissenyar edificis, i és cert. Però la tasca de l’arquitecte va molt més enllà, perquè l’Arquitectura té una importantíssima funció social que t’ensenya a veure la vida d’una altra manera.

L’Arquitectura per si mateixa únicament té sentit si penses en les persones, l’espai i en la manera de viure i és l’Arquitectura la que, al final, determina com viurem les persones en aquell espai, en aquell hàbitat o en aquella ciutat.

Crec fermament que la funció principal de l’Arquitectura és la de transformar i adaptar el medi a les demandes de la societat. I el dia a dia i els avenços socials ens defineixen com ha d’adaptar-se l’Arquitectura als nous escenaris que se’ns plantegen. Un clar exemple ha estat la pandèmia de la COVID, que ha deixat palesa la necessitat de fer prevaldre espais per al gaudi personal per davant d’altres, en la que cobren interès i protagonisme els espais públics i els àmbits per al desenvolupament de la vida quotidiana.

L’Arquitectura social ha de treballar per solucionar els problemes de la ciutadania, des de l’accés a una vivenda digna, fins a vetllar per a que les ciutats i comunitats siguin sostenibles i donin compliment als Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030, satisfent les necessitats estètiques i funcionals de totes les persones, sense importar la seva situació econòmica o cultural.   

I en esta funció social de l’Arquitectura hi juguen un paper fonamental els Col•legis d’Arquitectes que fan una gran feina, entenent que els col•legis professionals, molt més enllà del merament gremial i de donar servei als seus col•legiats, han de ser aquells espais que donin servei a la ciutadania en aspectes com ara el foment de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura a través d’activitats, debats, visites, exposicions, etc. fent que l’Arquitectura es conegui a tots els seus nivells; informant de temes com els ajuts procedents dels Fons Next Generatioun de la Unió Europea per a la rehabilitació i millora energètica de vivendes i edificis; o donant solució a les possibles consultes que pugui tenir la ciutadania al voltant d’altres temes de ciutat, urbanístics, etc.

Esta tasca d’aproximació amb la ciutadania és una de les principals voluntats a les que han d’aspirar els Col•legis d’Arquitectes. I des d’ells, a través del servei públic, treballem dia a dia per donar resposta a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes. Una tasca que assumim amb la clara voluntat de treballar per apropar l’Arquitectura a la ciutadania, per resoldre els seus problemes, cobrir les seves necessitats, així com per difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic, desenvolupant així la funció social de l’Arquitectura, centrada en millorar la vida de les persones.  

"Reivindiquem els nostres referents"

 Comparteixo amb vosaltres l'article

"Reivindiquem els nostres referents"
publicat a Marfanta on parlo de la importància i necessitat de posar en valor els nostres personatges referents en el món de la #Cultura, l'#Art, l'#Educació i els #DretsSocials

#Tortosa #TerresdelEbre

Llegiu-lo a 👇

https://www.marfanta.com/2023/04/30/reivindiquem-els-nostres-referents-per-enric-roig/

Reivindiquem els nostres referents

Comparteixo l'article "Reivindiquem els nostres referents" publicat a setmanariebre.cat on parlo de la importància i necessitat de posar en valor els nostres personatges referents en el món de la Cultura, les Arts, l'Educació i els Drets Socials

Llegiu-lo a 👇

https://setmanarilebre.cat/reivindiquem-els-nostres-referents/?utm_source=newsletter-602&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter-602 

Reivindiquem els nostres referents

 Al mes de juliol de l’any passat, amb motiu del 16è aniversari de la Biblioteca Marcel•lí Domingo, recordava en un article la importància d’este equipament cultural, imprescindible per a la ciutat de Tortosa, i destacava el fet de que portés el nom d’un dels personatges tortosins referents de la cultura i l’educació, Marcel•lí Domingo  qui donà lloc a la modernització de l'organització educativa i de la pràctica docent, el bilingüisme a l'escola i l’impuls a la creació de l’Institut - Escola.

Crec que és just i necessari recordar tortosins com ell, personatges que, des de la seva postura progressista, han estat cabdals en la difusió i la defensa de la nostra cultura, arts i educació al llarg de la seva vida, grans lluitadors, moltes vegades sense fer massa soroll, i especialment quan tot era gris en este país.

Acabem de passar Sant Jordi, un Sant Jordi que ha estat tot un èxit de participació a Tortosa i a Terres de l’Ebre. La vespra de Sant Jordi vaig tenir el goig de participar en un acte molt ric, emotiu i important, en el que es va fer un merescut reconeixement a dos d’estos referents: Zoraida Burgos i Rossend Aymí. La presentació de dos docuretrats, magníficament realitzats pel periodista i antropòleg Josep Juan, on es dóna a conèixer el treball i la passió per l’art i la cultura de Zoraida Burgos, la petita gran dona de les lletres tortosines i de Rossend Aymí, mestre, músic, orguenista i compositor. I tot a un entorn com la Sala Arts, que enguany compleixen 10 anys preservant, ensenyant i divulgant la música, les arts escèniques i la Cultura sota la direcció de Cecília Aymí i el seu equip. 

Dos docuretrats de naixen el 2021 en el marc de Tortosa Capital de la Cultura Catalana, i que estan dedicats a dos dels nostres grans mestres de mestres. I que són un pas més al reconeixement als mestres de mestres com el que vam fer en la cloenda de Tortosa Capital de la Cultura Catalana: Anna Mª Bel, Zoraida Burgos, Roberto Escoda, Rossend Aymí, Ramon Balagué, Cinta Sabaté, Jordi Angelats, Jaume Rocamora, Joan Panisello i Cèsar Estrany.

A les portes de l’1 de Maig, Festa del Treball, ens tornarem a trobar al Monument a Rafel Vidiella, al Parc de la Fira, impulsat per l’alcalde Joan Sabaté, obra d’un altres dels nostres grans homes de l’Art i la Cultura, l’estimat Leonardo Escoda, que  té com a element clau una olivera, símbol de la Mediterrània i de la pau, envoltada d'un laberint de planxes d'acer que representa les diferents cultures i creences.

Ho farem per homenatjar un altre dels nostres grans referents de l’esquerra, Rafel Vidiella, polític, sindicalista, Conseller de la Generalitat i persona compromesa que va dedicar la seva vida a la defensa dels més febles, a la lluita per la igualtat, pels drets socials i pels drets laborals en uns moments políticament convulsos i difícils.

Com a ex regidor de Cultura estic convençut que des dels governs de progrés hem de posar en valor els nostres referents. Marcel•lí Domingo i la seva revolució del sistema educatiu; Zoraida Burgos, la nostra bibliotecària i pilar de la literatura ebrenca; Rossend Aymí i la seva passió per la música; Rafel Vidiella i la lluita pels drets dels més febles; o Leonardo Escoda i el seu art. Tant de bo siguem capaços de fer augmentar el ressò que es mereixen.

Hem de fer un esforç totes i tots en treballar per la Cultura i per l’Educació, pilars fonamentals de qualsevol desenvolupament educatiu i social de les nostres ciutats, i per la seva recuperació, reactivació i regeneració, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana i és, sense dubte, l’essència d’una ciutat i d’un territori.