Tortosa reobre a la ciutadania la renovada plaça de l'Ajuntament, reconvertida en una gran zona de vianants

Els treballs han creat un espai diàfan per acollir multitud d'activitats, i també han comportat la supressió de barreres i la plantació de nou arbrat

Des d'esta setmana, la plaça de l'Ajuntament de Tortosa, així com els carrers de Pescadors i de Manuel Vilà, ja han quedat oberts a la ciutadania després de les obres d'arranjament que s'hi han fet. Els treballs han consistit en l'habilitació de tota la zona al voltant de l'ajuntament com a espai destinat als vianants, situant el terra a un sol nivell, fet que ha comportat la supressió de barreres arquitectòniques.

El disseny de la plaça ha permès crear una gran zona diàfana, després que la font central fos traslladada al parc Teodor Gonzàlez, on ja és en funcionament en un espai destacat del passeig principal. Este fet permetrà, a partir d'ara, que la nova plaça de l'Ajuntament puga acollir tota mena d'activitats de gran format: la primera tindrà lloc en el marc de les festes de la Cinta, amb el concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa el divendres 3 a les 20.30 h. A esta actuació se n'ha afegit una segona dins de festes, el diumenge 5 a les 19 h.

Este matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, acompanyada del regidor d'Urbanisme, Enric Roig, i de l'arquitecte responsable del projecte, Ramon Valls, han visitat el resultat de l'actuació. Han destacat que les obres han permès transformar tot l'entorn des de diferents vessants: urbanísticament, amb una gran actuació que també s'ha estès als carrers del voltant; socialment, ja que la plaça esdevindrà un punt de trobada; i també amb un component mediambiental. En este sentit, ha recordat que l'Ajuntament de Tortosa ha fet seus els Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per la Unió Europea per a l'horitzó 2030, i que això comporta, entre altres exemples, accions per ampliar les zones lliures de vehicles als centres de les ciutats, com és este cas. A la vegada, l'actuació també ha suposat la plantació de nou arbrat i la instal·lació d'enllumenat de tecnologia LED, energèticament més eficient. De la mateixa manera, la plaça també compta amb l'element de l'aigua gràcies a dos files de brolladors situats a terra, que permeten fer jocs d'aigua amb diferents alçades i que també permetran jugar amb diferents tonalitats de colors.

Després de reobrir la plaça de l'Ajuntament, els carrers de Pescadors i Doctor Vilà, i un primer tram del carrer Na Perona, ara els treballs segueixen als carrers d'Enric Bayerri, de Lluís Millet i travessia de Santa Teresa, obres que està previst que finalitzen abans del 30 de setembre.

Ramon Valls, arquitecte responsable del projecte, ha recordat que el disseny de la plaça permet recordar –amb l'alineació de les canals de desaigüe, unes peces de paviment de color diferenciat i diversos punts de llum al terra– la traça que seguien les façanes de les edificacions que hi havia a l'antic barri dels Pescadors. L'afectació que hi van provocar els bombardejos de la Guerra Civil van fer que la majoria d'edificis fossen declarats en ruïna i fossen enderrocats, i que, en la reconstrucció de la zona, es projectés l'edifici de l'Ajuntament així com la resta d'edificis que conformen la plaça.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13106

El nostre projecte de ciutat de Tortosa pren forma

Les ciutats han de ser urbanísticament amables i inclusives, i per això cal tenir molt clar quin és el projecte que volem per a la nostra ciutat. Des del PSC de Tortosa, sempre hem tingut clar quin és el projecte de ciutat que Tortosa necessita i aquest, també urbanísticament, ja va prenent forma.

Quan es parla d’Urbanisme, la majoria associa aquest terme a carrers, obres, llicències per construir i a molts temes associats principalment a l’Arquitectura i les obres públiques, però és molt més que tot això. L’Urbanisme és la pràctica de la urbanística, és a dir, ordenar les ciutats i els territoris.

Per això, l’Urbanisme, juntament amb l’Arquitectura, està directament associat a altres aspectes com l’economia, la sociologia, l’ecologia i, també, l’art, la història i l’antropologia. I és que l’Urbanisme ha de saber conjugar aquests i molts altres aspectes per poder definir i determinar com volem que siguin les nostres ciutats, el nostre entorn, el medi que habitem.

L’Urbanisme ha de ser capaç de concebre la ciutat i el territori com aquells espais que ens acompanyen en el nostre dia a dia, situant, per tant, la vida de les persones al seu centre. És el que anomenem Urbanisme Inclusiu.

L’Urbanisme ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha anat millorant les ciutats. El 1852, a París, Haussmann va obrir nous carrers amb voreres, creant places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotant la ciutat de nous serveis. També Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona. El 1934, la Carta d’Atenes reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, el que donà lloc a noves experiències urbanístiques pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.

Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’Urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfocament a la urbanització de les ciutats.

I això és el que estem fent i buscant a Tortosa, estem treballant per transformar la ciutat i fer-la inclusiva donant resposta a les necessitats quotidianes, perquè la forma d’una ciutat i de com organitza les seves activitats farà que sigui més o menys fàcil desenvolupar-les i volem que Tortosa sigui una ciutat amable i inclusiva per viure-hi.

Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines. Així, estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya, donant prioritat als vianants i ho farem properament amb el carrer Cervantes; les muralles i el castell de Tenasses, fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’Avinguda Canigó a Sant Llàtzer.

I estem creant nous espais públics com la nova plaça de la Catedral que, ubicada sobre el que va ser el fòrum romà de la ciutat, permetrà redescobrir el nostre passat i oferirà un magnífic espai per contemplar el riu i la catedral, una nova àgora per a la ciutat. A les ciutats clàssiques les àgores eren espais de vida quotidiana, de trobada, d’intercanvi, i aquesta és la nostra idea, recuperar aquests espais de relació humana al llarg de tota la ciutat, des de Remolins fins a l’estació de tren, unint el nucli històric amb els eixamples per afavorir la vida social dels tortosins i tortosines.

Unes àgores que també estan directament relacionades amb la cultura, en tant en quant són espais de quotidianitat i, com diu el lema de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021, la quotidianitat representa “la Cultura que vivim”, d’aquí la importància de l’Urbanisme i de l’Arquitectura a l’hora de planificar la vida quotidiana i cultural d’una ciutat. Perquè habitar la ciutat i el medi és part d’aquesta cultura que vivim i han de ser la base d’una ciutat amable, inclusiva i de gènere.

Penso que aquesta planificació s’ha de fer amb una mirada oberta, que serveixi per generar actius i oportunitats a tots els àmbits. I aquí l’Arquitectura hi té molt a veure i crec fermament en la funció social de l’Arquitectura. Tot parafrasejant Rafel Moneo, dono gràcies a l’arquitectura perquè m’ha fet veure el món amb els seus ulls. Aquesta és la mirada oberta que hem de tenir.

I així ho estem fent amb intervencions que potenciïn el nostre patrimoni, perquè una ciutat que cuida el seu patrimoni mostra respecte pel seu passat i, per tant, pel seu present i futur. Cal recuperar, cuidar i explicar el nostre patrimoni, però adaptant-nos als nous temps i sense defugir de noves tècniques i materials que convisquin amb aquest patrimoni i el dotin de certa personalitat que, a la fi, ens farà diferents.

Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes. Treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter.

Publicat el diumenge 29 d'agost de 2021 a marfanta.com

https://www.marfanta.com/2021/08/29/el-nostre-projecte-de-ciutat-de-tortosa-pren-forma/

Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana

El passat febrer inauguràvem la capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa 2021 amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori, compartir la Cultura que Vivim, centrant l’atenció de tota Catalunya sobre Tortosa.

Ho fèiem amb tota la il·lusió i les ganes de posar en valor el nostre patrimoni i costums, i els personatges que han universalitzat la nostra cultura. Apostant per reconèixer la feina dels nostres creadors, que porten el nom de Tortosa i de l’Ebre arreu del món, i també la dels més joves, el nostre futur i l’estendard de la nostra cultura, uns dels principals protagonistes de la Capital. Però també ho fèiem amb la incertesa que ens permetrien fer les restriccions ocasionades per la pandèmia.

Tortosa, de nou, està vivint l’estiu intensament amb la Capital de la Cultura Catalana. Ara, en les acaballes de l’estiu, encarrilem la recta final de la Capitalitat amb la satisfacció de la feina feta, tot i les adversitats de la covid-19. I és que en aquests 8 mesos de capitalitat hem estat capaços de desenvolupar multitud d’activitats que han demostrat que la Cultura és segura i que els ciutadans i ciutadanes són totalment receptius a les activitats culturals.

Així ha quedat demostrat amb els èxits de participació de les accions, espectacles, activitats i participacions que s’han dut a terme fins ara: Sant Jordi, els cicles Cada mes un Mos, la setmana de la Memòria Històrica, els 25 anys del Teatre Auditori Felip Pedrell amb l’obra Terra Baixa, les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc reivindicant les nostres slletres, el Cinema a la Fresca, la 28a Mostra de Jazz, el festival MonFilmat, el Festival de música clàssica Proto-, nascut arran de la capitalitat, present a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, el Delta Chamber Festival, el festival Simfònic, el festival Eufònic, les diferents exposicions entre les quals destaca la de la Capital de la Cultura Catalana, actualment itinerant per Catalunya, els Col·loquis de la Capital, entre moltes altres.

Ara, a les portes de les Festes de la Cinta, la Capital de la Cultura Catalana se suma als actes programats per contribuir a fer gran la festa amb activitats com el concert de la Banda Municipal de Música, que inaugurarà la renovada plaça d’Espanya; la representació de nou de Terra Baixa, a càrrec de la Companyia, amb actors sorgits de l’Escola Municipal de Teatre; les 49es Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, la presentació dels nous gegantons de la ciutat o una exposició amb obres inèdites de Cèsar Estrany.

Amb aquestes activitats la Capital Cultural donarà pas a la resta d’activitats programades en el 3r trimestre de l’any, que començaran amb la programació d’arts escèniques del Teatre Auditori Felip Pedrell, els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, la participació al 33è Aplec Internacional Adifolk a la ciutat de l’Alguer, Arteria, el festival de dansa, ciència i tecnologia, la resta de Col·loquis de la Capital, el Festival de Música Felip Pedrell, amb un concert inaugural d’Arturo Gaya presentant el seu disc Bonaire 12 i la recuperació de l’òpera La Matinada de Felip Pedrell, el festival A Cel Obert, les Jornades Europees del Patrimoni, un concert amb l’Orfeó Català i el Cor Tyrichae o l’espectacle Tortosa, Totrosa, Sortosa creat expressament per a la Capital de la Cultura a partir d’un procés participatiu, que conjuga diferents referents de la nostra identitat col·lectiva, la jota, el ball, la banda de música, el seguici o el riu i que tindrà lloc al nou espai públic entre la Catedral i el riu Ebre, un espai que també acollirà l’espai cultural i arqueològic Cota 0, o la interpretació de l’himne de la Capital, una important aposta amb la participació de Quico el Célio, la Banda Municipal, les corals de la ciutat i els centres escolars, així com moltes altres activitats relacionades amb els diferents eixos de la capitalitat fins a donar el relleu a Igualada, Capital Cultural el 2022.

Fa un any ens preguntàvem com tiraríem endavant i com viuríem la capitalitat cultural de la ciutat en un moment d’incertesa total i de restriccions. Avui puc afirmar que Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana, i ho fa perquè des de l’Ajuntament hem fet una aposta molt forta perquè la Cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat. Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós de desenvolupar este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori i pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa. I agraeixo a la Comissió Organitzadora, Comitè d’Experts, Grups de Treball, Comissionat i entitats per fer-ho possible.

En aquest treball diari seguirem prioritzant la Cultura com un dels principals actius de la nostra ciutat. Tortosa som cruïlla dels antics territoris de la Corona d’Aragó i terra de mestissatge, i això mos ha de servir per posicionar-nos, ara i sempre, com a veritable Capital Cultural de Catalunya i de la Mediterrània i ser referent, tal com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va assentar les bases culturals de la Catalunya democràtica, perquè aquest 2021 la Cultura està sent clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidarà Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.

Publicat a Setmanari l'Ebre el diumenge 29 d'agost de 2021

https://setmanarilebre.cat/tortosa-viu-intensament-la-capital-de-la-cultura-catalana/

Catorze obres de Cèsar Estrany integren l'exposició 'Tortosa, de la cultura, capital'

La mostra pictòrica, dins de la programació de la Capital Cultural Catalana 2021, es pot veure al carrer Cervantes, 9, a l'aparador de Fincas Baix Ebre

Catorze obres del pintor Cèsar Estrany es troben, des d'avui i fins el proper 3 d'octubre, exposades en una mostra que homenatja la ciutat de Tortosa, la seva gent, i el seu patrimoni cultural. 'Tortosa, de la cultura, capital' es pot veure a l'aparador de Fincas Baix Ebre (Cervantes 9) en un muntatge que apropa l'art pictòric al carrer i el converteix en una sala d'exposicions a l'abast del vianant. Un QR permet accedir a una ressenya del pintor -així com a la seva pàgina web- i al llistat de les obres que s'hi troben desplegades, en un format interactiu.

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha dit a la presentació de l'exposició que "voliem que l'obra de Cèsar Estrany tingués aquesta representació, fos visitable, i tot en el marc de les Festes de la Cinta, una mostra que, estem segurs, agradarà moltíssim a la gent de Tortosa". L'alcaldessa, així mateix, ha volgut agraïr a Jordi Sebastià -també present a l'obertura de l'exposició- i a la seva família, propietaris del local on s'exposen les obres, la seva implicació i col·laboració en fer possible la mostra. "Vull agraïr també -ha dit Roigé, finalment- a Cèsar Estrany aquesta oportunitat que ens ha donat de poder gaudir d'aquestes magnífiques pintures dins de l'any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana".

L'alcaldessa ha estat acompanyada pel regidor de Cultura, Enric Roig, pel regidor de Festes, Domingo Tomàs, i pel mateix artista, el qual ha expressat la seva satisfacció per poder tornar tornar a exposar a Tortosa després de tres anys: "en aquella darrera mostra a la ciutat vam estar parlant amb l'alcaldessa de la possibilitat de fer alguna cosa dins de l'any de la capital cultural. Després va venir el Covid, amb totes les implicacions que tots coneixem, i aleshores vam pensar en fer una mostra que es pugués gaudir en exterior, al carrer, sense haver d'entrar en un espai tancat". Estrany també ha volgut agraïr a l'Ajuntament de Tortosa i a Finques Baix Ebre l'oportunitat de poder mostrar la seva obra en un entorn com el del carrer Cervantes, el qual, ha dit, "és un eix que representa la ciutat, tant l'antiga com l'actual".

Aquesta exposició, que no té aforament limitat donat el seu enclavament, mostra un conjunt d'obres de l'artista tortosí, les quals van ser realitzades en el període de confinament de 2020, i que recreen la Tortosa a cavall dels segles XIX i XX. Entre les catorze obres que es presenten, Estrany n'inclou dos que no són de Tortosa, i que corresponen a Barcelona i Amposta, ciutats que també han estat Capital de la Cultura Catalana anteriorment.

Cèsar Estrany ha residit i desenvolupat bona part de la seva trajectòria artística fora de Catalunya. La seva inclinació pel dibuix i la pintura va ser ben aviat propiciada pels nombrosos antecedents artístics familiars, la nissaga dels Cerveto. Des de 1967 ha realitzat 178 exposicions a Barcelona, Munic, Madrid, Stuttgart, Abu Dhabi, Mallorca, Eivissa, o Buenos Aires, ciutats on la seva obra és reconeguda i apreciada. A partir de l'any 2000 han tornat a ser habituals les seves exposicions a Catalunya, consolidant la temàtica de la seva producció, el costumisme, que ens apropa a indrets de Barcelona, València, Tarragona o Amposta. Part de les seves pintures, òbviament, recreen Tortosa, la seva gent i els seus carrers, i també l'Ebre, el Delta i els seus arrossars.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13103

La Mostra de Jazz va tancar la 28a edició vorejant el ple a les actuacions i amb un interès creixent per la cuina cajun

Els concerts s'han dut a terme en espais acotats a l'aire lliure i amb capacitat limitada, amb el Museu de Tortosa com a escenari dels quatre caps de cartell

La Mostra de Jazz de Tortosa va tancar la 28a edició, diumenge, amb el concert del grup local The Little. Els seus integrants van posar el colofó a 15 dies de música que, un any més, s'ha escampat pels carrers de la ciutat. Enguany, mantenint els concerts en espais a l'aire lliure i en recintes acotats per complir amb les mesures de prevenció de la covid-19, i amb la capacitat limitada al 70%.

El balanç final és positiu, com demostren les dades d'assistents als concerts: el Museu de Tortosa, escenari principal per on han passat els quatre caps de cartell d'esta edició, va fregar el ple. el projecte Open Gate, liderat per Susana Sheiman, amb l'artista convidat David Pastor, va ser l'encarregat d'inaugurar el festival el divendres 30 de juliol. Pel mateix espai també han passat la Tortosa Big Band, una de les actuacions més seguides de l'edició d'enguany, els Uroz Jazz Dealers i el grup Patáx, que després de captivar al públic local ara fa un any amb el seu virtuosisme, van repetir visita per tornar a deixar l'audiència bocabadada.

També han tingut molt bona acollida els recitals que s'han dut a terme als bars i restaurants participants, amb un alt índex de seguiment. En este sentit, una altra dada a destacar és l'interès creixent que els restaurants participants assenyalen pel que fa a les jornades gastronòmiques de la cuina cajun, que enguany han arribat a la 18a edició en el marc de la Mostra de Jazz de Tortosa.

Juntament amb la música dels concerts, el festival ha comptat amb altres activitats complementàries, com ara exposicions o la fira del disc, així com la trobada dels Urban Sketchers Terres de l'Ebre.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13101

Tortosa acollirà la música de Joan Miquel Oliver i unes jornades professionals en el marc d'Eufònic 2021

La instal·lació sonora de la Sala Antoni Garcia i el concert 'Acte de Fe', amb el músic tortosí Carlos Martorell, entre els principals atractius

Eufònic és un festival al voltant de les arts sonores, visuals i digital-performatives que se celebra a les Terres de l'Ebre acollint instal·lacions artístiques i actuacions en espais singulars. Aquest any 2021, l'Eufònic assoleix el seu desè aniversari.

El regidor de Cultura de Tortosa, Enric Roig, ha presentat aquesta edició 2021 -la setena d'aquest certamen que es celebra a Tortosa- acompanyat de Vicent Fibla, promotor i director del festival: "aquesta edició d'Eufònic -ha explicat Enric Roig- representa la simbiosi perfecta amb la celebració de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, ja que és un altaveu per manifestar la potència de Tortosa i de les Terres de l'Ebre en el món cultural". Roig ha afegit també que "Eufònic es converteix en un dels grans 'Col·loquis de la Capital' que s'estan portant a terme dins de l'any de la capitalitat cultural catalana, en el marc de les arts visuals i escèniques".

Per la seva banda, Vicent Fibla ha dit que "Eufònic arriba amb una proposta renovada, ampliada, i que té un nexe comú amb Tortosa Capital de la Cultura Catalana, que és la creativitat des de la perifèria, crear en entorns rurals, quines conexions s'estableixen no només des de la distància geogràfica o física, i com apareixen nous centres de creació".

Així, Tortosa tornarà a ser una de les ciutats de les Terres de l'Ebre que conformen el festival Eufònic 2021, i ho farà amb un concert d'un dels autors de referència de la música en català amb el recital del guitarrista Joan Miquel Oliver, lletrista i integrant de la banda Antònia Font. Tindrà lloc el divendres 27 d'agost, a les 21.30 h, a l'entorn de la muralla del Rastre, a la plaça Mossèn Sol, i tindrà un format power-trio que combina sons acústics, folk, música simfònica i pop electrònic carregat d'imatges oníriques.

L'altre gran proposta que tindrà lloc a Tortosa dins d'aquest Eufònic 2021, i plenament emmarcada dins de la celebració de l'any de la Capitalitat Cultural Catalana de la ciutat, seran les jornades Eufònic Pro, una trobada entre professionals, programadors, comissaris i gestors culturals nacionals i internacionals amb creadors i artistes catalans de naturalesa digital i performàtica. Aquestes jornades professionals se celebraran el dijous 26 i el divendres 27 d'agost, a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa, i a d'altres indrets de la ciutat. Serà un espai de contaminació artística i intercanvi de coneixements per afavorir la professionalització del talent així com la seva visibilitat i mobilitat. Combinarà activitats presencials i telemàtiques per a la difusió de les arts i per promoure, així mateix, el treball dels artistes que investiguen formats performatius híbrids on la telepresència es combina amb l'embodiment o personificació. Dins del programa de l'Eufònic Pro, la directora de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Pilar Lanau, oferirà una xerrada, 'Escola per l'Art i la Cultura'. Eufònic Pro és un espai Comissariat per Antònia Folguera i Marta Oliveres, molt reconegudes en l'àmbit de la cultura digital, la comunicació i la música electrònica, i en la gestió cultural especialitzada en arts escèniques transmèdia, respectivament.

Per altra banda, al Museu de Tortosa, els artistes Laura Llaneli i Óscar de la Fuente presenten la instal·lació creada a partir del diàleg entre els elements arquitectònics de la Sala d'Exposicions Antoni Garcia, alguns d'ells originals de principis del segle XX, i la veu. En altres cultures, el cant és un fet popular i comunal; en la nostra, només se sent capaç de cantar aquell que sap que ho fa bé. Al voltant d'aquest concepte gira aquesta instal·lació en què diversos transductors disposats a l'interior de la sala amplificaran les veus de persones de les Terres de l'Ebre afinant (o intentant-ho) en la mateixa freqüència. La instal·lació es podrà veure del 20 d'agost al 12 de setembre. I el divendres 26 d'agost, a les 20.30 h, als Reials Col·legis, el músic tortosí Carlos Martorell -el qual ha tingut una constant presència a l'Eufònic des de la seva primera edició- farà una relectura de cançons tradicionals religioses passades pel sedàs del segle XXI, en el qual una intel·ligència artificial ha estat entrenada amb partitures litúrgiques de diverses èpoques i interactua amb la resta de músics generant melodies a partir del que passa a escena. 'Acte de Fe' és fruit de la conjunció de tres artistes multidisciplinaris de diverses generacions -Adrià Grandia, Marc Vilajuana i el mateix Carlos Martorell- en una coproducció a cinc bandes entre Eufònic, Fira Tàrrega i Fira Mediterrània de Manresa amb el suport de Convent de les Arts d'Alcover i Konvent.0.

Trobareu informació exhaustiva sobre l'Eufònic 2021 a la seva pàgina web: eufonic.net (també accedint-hi a través de tortosacultura.cat)

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13102

Torna el Terres Travel Festival, amb el millor cinema internacional sobre turisme sostenible

La competició oficial reunirà gairebé 100 produccions de 26 països

Destinacions turístiques singulars, històries sobre el patrimoni històric i natural o relats de viatges pels cinc continents. Aquests només són tres de les temàtiques que s’aborden en els 75 films turístics i 22 documentals de la selecció oficial, una part dels quals s’han programat en la quarta edició del Terres Travel Festival. El certamen, que té Tortosa com a seu, se celebrarà del 3 a l’11 de setembre, amb la presència de directors, productors, professionals del cinema i del turisme d’arreu del món que participaran en una vintena de sessions de cinema, debats i xerrades. El Terres Travel Festival compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa/Tortosa Turisme.

Enguany, la represa de l'activitat turística després del punt àlgid de la pandèmia centra bona part de les produccions. Destaca especialment el film Reconnect With The World in The Islands of Tahiti, una producció de Turisme de la Polinèsia francesa que retrata els atractius naturals de les illes i l'oceà. I la represa també és el tema de la campanya Costa Daurada, com sempre, un audiovisual codirigit pel tortosí Ramon Balagué. El realitzador de Deltebre Albert Vidal també hi presenta Només tu i el Delta i el tortosí Guillermo Barberà hi participa amb l'espot promocional de turisme de la capital del Baix Ebre amb l'audiovisual Tortosa, tota una vida per venir, un segon per enamorar-te'n.

Fins a sis llargmetratges de la competició de documentals del Festival seran projectats en versió original subtitulada al català. Totes les projeccions són gratuïtes amb registre previ a la web del festival i tindran lloc en dos espais, el Museu de Tortosa i l’Espai Sant Domènec.

El Terres Travel Festival - Films & Creativity és l'únic certamen especialitzat en audiovisual turístic que se celebra a Catalunya i a tot l'Estat i des de 2019 és membre del circuit CIFFT, el Comitè Internacional de Festivals de Cinema Turístic que aplega 14 festivals d'arreu de món i constitueix una competició única al món, destinada a premiar les millors pel·lícules de turisme del món. Terres Travel Festival dinamitza el territori de manera directa i implica el conjunt de la ciutadania en el foment del turisme sostenible, mitjançant el suport a les indústries culturals locals i reforçant la seva imatge i atractiu de marca. L'organització del Terres Festival ha elaborat un protocol d'actuació per adaptar-se a les mesures que puguin aplicar les autoritats sanitàries. Tanmateix, es confia que les eventuals restriccions no afectin el normal desenvolupament de la cinquena edició del festival.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13099