Dia Mundial de l'Arquitectura

 

L’Arquitectura no només construeix edificis: construeix espais per viure, conviure i créixer.

Aquest #DiaMundialdelArquitectura recordem que un habitatge digne és molt més que un sostre: és benestar, seguretat i oportunitats.

L’habitatge és un dret humà. Construïm-ho! 🏠📐

Perquè construir habitatge és també construir societat.

El primer dilluns d'octubre se celebra el Dia Mundial de l'Arquitectura, una jornada impulsada per la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que posa en relleu la contribució del col·lectiu d'arquitectes al benestar de les persones i a la construcció d'entorns més habitables, sostenibles i inclusius. La commemoració convida cada any a reflexionar sobre el paper de la professió davant els reptes socials, urbans i ambientals contemporanis.

El lema oficial de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) per al Dia Mundial de l'Arquitectura el 2026 és: "L'habitatge és un dret humà. Construïm-ho!"

La crisi global de la vivenda representa un dels reptes urbans i socials més complexos del nostre segle. El creixement accelerat de les ciutats, sumat a l'especulació immobiliària, dificulta l'accés a llars segures, dignes i assequibles per a milions de persones.

Davant d'aquesta realitat, la UIA apel·la a la responsabilitat professional dels arquitectes per projectar solucions habitacionals funcionals que transcendeixin la mera lògica del mercat. L'arquitectura ha d'assumir un compromís ètic garantint que el disseny de l'espai domèstic protegeixi la salut, la seguretat i la inclusió social de tota la població.

5O · Dia Mundial del Docent

 

Ensenyar és molt més que transmetre coneixements: és despertar curiositat, acompanyar, inspirar i ajudar a construir el futur.

Avui, en el #DiaMundialDelDocent, reconeixem la dedicació de totes les persones que fan de l’educació una eina per transformar el món. 📚✏️

Gràcies, docents!

El Dia Mundial dels Docents 2026 commemorarà el 60è aniversari de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO de 1966 relativa a la Condició del Personal Docent, amb el lema «Donar suport al personal docent: 60 anys protegint la professió, promovent la seva condició i configurant el nostre futur».

L'esdeveniment celebrarà els avenços aconseguits en el reconeixement del paper fonamental dels docents, posarà en relleu els desafiaments que segueix afrontant la professió i farà una crida a la societat i als responsables de la formulació de polítiques perquè protegeixin, promoguin i millorin la condició de la professió docent.

Fa seixanta anys, reconeixent el paper essencial dels professors en la promoció de l'educació i la sevacontribució a les persones, les economies i les societats, la comunitat internacional va encarregar a la UNESCO i a l'OIT que desenvolupessin un instrument normatiu que establís estàndards comuns per a la professió docent. L'objectiu era "garantir que els professors gaudeixin d'un estatus proporcional al seu paper".

Avui dia, s'espera que els professors naveguin per transformacions imprevistes el 1966: tecnologies digitals i intel·ligència artificial, canvi climàtic, inclusió, migració, conflictes i desplaçaments, benestar dels alumnes, i futurs cada cop més incerts. Aquestes pressions afecten l'estatus simbòlic de la professió, quan l'ensenyament no es reconeix o es valora prou; el seu estatus professional, quan els professors no tenen autonomia, suport, oportunitats d'aprenentatge o veu en les polítiques; i el seu estatus material, quan els salaris, les càrregues de treball, els recursos i els entorns de treball no permeten als professors exercir plenament el seu paper.

Seixanta anys després de l'aprovació de la Recomanació, el Dia Mundial dels Docents de 2026 ofereix l'oportunitat de plantejar-se com conceben les societats actualment les finalitats de l'educació, quin és el paper del professorat per assolir-les i quins són els obstacles per fer realitat aquests propòsits i permetre als docents exercir la seva funció. 

https://www.unesco.org/es/articles/celebracion-mundial-del-dia-mundial-de-los-docentes-2026

Descarbonitzar l’Arquitectura: de la voluntat a l’acció

 

Fa uns mesos parlàvem en aquestes mateixes pàgines de la descarbonització com un dels grans reptes que ha d’afrontar l’arquitectura durant les pròximes dècades. Un repte que ens obliga a reconsiderar la manera com projectem, construïm i rehabilitem els nostres edificis.

Avui, però, probablement ja no n’hi ha prou amb parlar del repte. Ha arribat el moment de parlar de com fer-lo possible.

Durant els darrers anys hem avançat considerablement en la conscienciació sobre l’impacte ambiental de l’edificació. Conceptes com eficiència energètica, petjada de carboni, economia circular, materials de proximitat, energies renovables o rehabilitació energètica formen ja part del nostre vocabulari professional. Europa ha establert objectius ambiciosos i progressivament aquests principis s’han anat incorporant a directives, normatives i programes de finançament.

El repte ara és traslladar aquests objectius a la realitat quotidiana de les nostres ciutats i pobles.

I és aquí on apareix una qüestió especialment important: la descarbonització no pot entendre’s únicament com un problema energètic o ambiental. Ha de relacionar-se necessàriament amb un altre dels grans reptes del nostre temps: l’accés a l’habitatge.

Necessitem més habitatge, però al mateix temps necessitem millors habitatges. Habitatges assequibles, sí, però també saludables, eficients, confortables, adaptables i resilients davant un clima que està canviant. Construir més no hauria de significar renunciar a construir millor.

Aquesta mirada obliga també a posar una atenció especial sobre el parc edificat existent. La ciutat del futur no es construirà exclusivament amb edificis nous. Bona part ja està construïda. Per això, rehabilitar, reutilitzar i adaptar allò que tenim serà probablement una de les eines més importants per avançar cap a la descarbonització. Allargar la vida útil dels edificis, reduir-ne la demanda energètica i millorar-ne les condicions d’habitabilitat pot ser tan important, o més, que incorporar les últimes tecnologies a l’obra nova.

Però perquè aquesta transformació sigui real no n’hi ha prou amb disposar de bons projectes o de professionals conscienciats. Cal crear les condicions que permetin generalitzar aquestes pràctiques: normatives que facilitin la rehabilitació i la innovació, concursos públics que valorin adequadament la qualitat arquitectònica i ambiental, mecanismes de finançament accessibles, administracions coordinades i una indústria capaç d’incorporar nous materials i sistemes constructius.

Aquest és, probablement, el següent gran pas: aconseguir que allò que avui considerem exemplar deixi de ser excepcional.

Precisament aquesta voluntat de passar de la reflexió a l’acció és la que inspira la cinquena edició de la jornada “Descarbonitzant l’Arquitectura”, organitzada aquest novembre pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya sota el lema “El futur de l’habitatge a Europa: de la inspiració a la implementació”.

Després de quatre edicions, la jornada posa enguany l’accent no només en mostrar exemples de bona arquitectura, sinó sobretot en analitzar les condicions que permeten fer-los possibles i generalitzar-los. El debat abordarà les barreres normatives, econòmiques i organitzatives que encara dificulten aquesta transformació, així com els instruments de finançament, els models de governança, els incentius o les regulacions que poden facilitar-la.

Resulta especialment interessant que una part important de la reflexió se centri en el parc edificat existent. “Més i millors habitatges amb el que ja tenim” és un dels eixos de la jornada i resumeix una idea que probablement serà fonamental durant els pròxims anys: rehabilitar no és únicament conservar, sinó també transformar. Transformar edificis que ja formen part de les nostres ciutats perquè siguin més eficients, saludables, accessibles i adaptats a les noves necessitats socials i climàtiques.

Es proposa així un recorregut que va de les grans estratègies europees a la seva aplicació local i de la diagnosi a l’acció, amb un objectiu especialment suggeridor: aconseguir que disposar d’un habitatge assequible, saludable, resilient i descarbonitzat deixi de ser una excepció i es converteixi progressivament en la norma.

Perquè descarbonitzar l’arquitectura no consisteix només a reduir emissions. Significa repensar com construïm, però també què construïm, com rehabilitem allò que ja tenim i, sobretot, per a qui ho fem.

Si en els darrers anys hem après per què hem de canviar, ara arriba probablement la part més difícil i, alhora, més interessant: fer que aquest canvi sigui possible.

https://canalte.cat/opinio/opinions/descarbonitzar-larquitectura-de-la-voluntat-a-laccio/

1O · Dia Internacional de les Persones Grans

 

Avui, Dia Internacional de les Persones Grans, posem en valor l’experiència, la memòria i tot allò que aquestes continuen aportant cada dia a la nostra societat.

Una vida plena d’històries, aprenentatges i camins recorreguts que mereix ser viscuda amb dignitat, respecte, autonomia i companyia.

Perquè cuidar, escoltar i compartir també és construir una societat millor per a totes les edats. 💙

#DiaInternacionalDeLesPersonestGrans #GentGran #Respecte #Dignitat #Experiència #CuidemNos

#Tortosa #TerresdelEbre

El Dia Internacional de les Persones Grans de les Nacions Unides del 2026, sota el lema "L'era de la longevitat: repensant els sistemes per a vides més llargues", fa una crida als governs, la societat civil, el sector privat, els investigadors i les mateixes persones grans a examinar com les societats poden garantir que els anys addicionals guanyats es tradueixin en vides saludables, productives, dignes i equitatives per a tothom.

La humanitat viu més que mai. L'esperança de vida a nivell mundial ha augmentat constantment durant més de set dècades, però la diferència entre l'esperança de vida i l'esperança de vida saludable va arribar als 9,6 anys el 2019, cosa que reflecteix la creixent càrrega de les malalties no transmissibles. L'allargament de la vida està cridant més l'atenció sobre com es viuen la salut, les condicions socials i econòmiques i els drets humans al llarg de la vida.

La longevitat es relaciona amb els sistemes de salut, els mercats laborals, la protecció social, l'educació, l'habitatge i la sostenibilitat fiscal de maneres que no es poden abordar de manera aïllada. Quan els anys es viuen amb bona salut i amb el suport de mercats laborals inclusius i una protecció social eficaç, les vides més llargues poden generar un dividend de longevitat. Per contra, sense millores en l'esperança de vida saludable, les persones grans poden passar més anys amb pitjor salut, cosa que limita la seva capacitat funcional, benestar, autonomia i participació.

El Pla d'Acció Internacional sobre l'Envelliment (MIPAA), adoptat el 2002, continua sent la pedra angular dels esforços internacionals, juntament amb l'impuls creixent per enfortir el marc dels drets humans per a les persones grans. La commemoració d'aquest any convida totes les parts interessades a examinar com les societats poden garantir que els anys addicionals guanyats es tradueixin en vides saludables, productives, dignes i equitatives per a tothom.

MIRADES El foc que construeix

 

La demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en el marc de les activitats del Dia Mundial de l’Arquitectura, dona el tret de sortida del cicle “MIRADES Foc” amb la inauguració de l’exposició “El foc que construeix”.

La mostra, la darrera del Cicle MIRADES a la seu de l’Ebre, dedicada enguany al FOC, integra una vintena d’imatges del mestre fotògraf Rafa Ricote oferint-nos una mirada d’aquest element natural, tal com el títol indica, d’alló que construeix.

El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori de forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements és motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debat compromisos de caire global.

Rafael Ricote

Desenvolupa una trajectòria fotogràfica vinculada a la creació, la divulgació i la dinamització cultural. La seva activitat combina el treball personal i documental amb l’organització d’exposicions, la coordinació de tallers, les sortides fotogràfiques i la creació d’espais de trobada al voltant de la fotografia. La seva trajectòria està especialment vinculada a Tortosa i a les Terres de l’Ebre, on ha impulsat projectes que relacionen fotografia, patrimoni, música, literatura, territori i cultura.

Des de l’any 2011 manté una presència continuada a internet a través dels seus espais dedicats a la fotografia. Ha publicat més de 200 entrades i milers de fotografies, consolidant una trajectòria personal basada en l’exploració constant de noves possibilitats fotogràfiques. Ha exposat en sales de Saragossa, Calataiud, Tarragona i Tortosa, i ha participat en exposicions col·lectives a Tarragona, Barcelona i Saragossa.

Ha treballat amb fotògrafs de la talla de José Benito Ruiz, Vicent Pellicer, José María Mellado, Javier Jayma i Rosa Isabel Vázquez, entre d’altres.

📍 Casa Bau · Tortosa

📅 Inauguració Dijous 24 de setembre · 19.30 h

Fins el 24/12

Horaris de visita: De dilluns a divendres de 10 a 14 h. Dijous també de 17 a 20 h

24S · Dia Internacional de la Recerca Contra el Càncer

 

Cada descobriment és un pas endavant. Cada avenç, una nova esperança.

Avui, en el Dia Mundial de la Recerca contra el Càncer, posem en valor la tasca incansable de científics i investigadors que treballen per conèixer millor la malaltia, prevenir-la i desenvolupar tractaments cada vegada més eficaços.

Invertir en recerca és invertir en vida. 💙

#RecercaContraElCàncer #WorldCancerResearchDay #Investigació #Ciència #Esperança #Cancer
#Tortosa #TerresdelEbre

El 24 de setembre, Dia Mundial de la Investigació en Càncer, és molt més que una data al calendari. És un moviment global que reuneix organitzacions, professionals científics i sanitaris i persones de diferents països per posar en valor la investigació, així com per reivindicar el seu paper per millorar la vida de les persones amb càncer.

Darrere aquest moviment hi ha una idea clara. La de continuar avançant en recerca perquè el coneixement científic es tradueixi en avenços reals davant del càncer, des d'una millor prevenció i diagnòstic fins a nous tractaments i una supervivència més gran.

El seu inici va ser el 2016, quan l'Associació Espanyola Contra el Càncer va impulsar la iniciativa i, aquell mateix any, va sumar el suport internacional de 9 institucions més. Des del principi fou un moviment global nascut a Espanya. Aquest mateix any es va presentar la Declaració Mundial per a la Investigació sobre el Càncer, que recollia el compromís dels diferents participants per reforçar la col·laboració i el suport a la investigació oncològica.

El Dia Mundial de la Investigació en Càncer continua creixent amb l'objectiu de continuar donant visibilitat a la investigació en càncer i sumant nous suports. A l'edició de 2026 posa el focus en la col·laboració entre professionals científics i sanitaris i pacients per impulsar una investigació que tingui un impacte real en les persones. 

Deu anys després de la creació, el Dia Mundial de la Investigació en Càncer continua demostrant que la investigació en càncer és un esforç col·lectiu capaç de transformar vides. Cada avenç és possible gràcies a la feina conjunta d'investigadors, pacients, professionals sanitaris, institucions i societat.

El dret i el deure de l'habitatge

 

"El dret i el deure de l’habitatge" 

Comparteixo l’article publicat a @marfanta on parlo de què podem fer per fer front a l’emergència habitacional que vivim

#habitatge #coac #coacebre #arquitectura #tortosa #terresdelebre

Llegiu-lo a

https://www.marfanta.com/2026/09/05/el-dret-i-el-deure-de-lhabitatge-per-enric-roig/