dimecres, 21 de febrer del 2024

21 de febrer · Dia Internacional de la Llengua Materna

 

Avui, Dia Internacional de la #LlenguaMaterna recordem que les societats multilingües i multiculturals transmetem i preservem els nostres coneixements i #Cultura a través de totes les nostres llengües que hem de protegir i potenciar

La idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangla Desh. Va ser aprovat a la Conferència General de la UNESCO de 1999 i s'ha observat a tot el món des de l'any 2000.

La UNESCO creu que és important la diversitat cultural i lingüística per a les societats sostenibles. En el marc del seu mandat a favor de la pau, treballa per preservar les diferències de cultures i idiomes que fomenten la tolerància i el respecte dels altres.

El tema de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna 2024 és “Educació multilingüe: un pilar de l'aprenentatge intergeneracional”. 

Actualment, 250 milions de nens i nenes i joves segueixen sense assistir a l'escola i 763 milions d'adults no dominen les competències bàsiques de lectura i escriptura. L'educació en llengua materna dóna suport a l'aprenentatge, l'alfabetització i l'adquisició d'idiomes addicionals.


dilluns, 19 de febrer del 2024

'Projectes d'arquitectura generativa', 2a jornada del cicle al voltant de la intel·ligència artificial i l'arquitectura

Dijous 15 vam aprofitar la interesant Jornada "Projectes d'arquitectura generativa" del cicle al voltant de la intel·ligència artificial i l'Arquitectura organitzat pel COAC.



La intel·ligència artificial s'està projectant com el canvi tecnològic més important de la realitat immediata. Té un impacte transversal a totes les activitats i àmbits del coneixement. L'arquitectura no queda al marge.

El nou cicle del COAC vol obrir un debat al voltant de la intel·ligència artificial i l'arquitectura. Quines són les oportunitats i reptes que implica l’ús de la IA a l'arquitectura? Què podem aportar els arquitectes a la nova narrativa que s'està obrint pas?




Aquest nou cicle tractarà les qüestions disciplinàries més fonamentals que ens afecten: creativitat, cultura, metodologies i pedagogia de projectes i producció. 

El cicle finalitzarà a Barcelona el 12 de març amb la jornada "Artificis Intel·ligents" 

Més info a http://www.coac.arquitectes.cat/ca/cicle-inteligencia-artificial-arquitectura

Magnífic concert del Quartet Gerhard

 



Magnífic concert del prestigiós Quartet Gerhard a un Teatre Auditori Felip Pedrell que van omplir amb una brillant interpretació de peces de Bach, Arriaga i Tchaikovsky

El Quartet Gerhard neix l’any 2010 influenciat i guiat pel mestratge del Quartet Casals i des de ben aviat és considerat un dels grups amb més projecció del país. El seu espectacular creixement s’entén a recer de la influència dels reconeguts Rainer Schmidt (Quartet Hagen) a Basilea i Eberhard Feltz, a Berlín. El treball impecable, especialment en el so, del Quartet Gerhard sumat al fet d’emprendre una direcció unívoca en relació amb allò que ha de ser un quartet de corda estable (alguna cosa més que quatre músics excel·lents que toquen junts), explica el perquè del seu reconeixement i indubtable projecció.

"Diàleg d'Arquitectura" amb Josep Mª Buqueras Bach

 


Us convidem a un nou "Diàleg d'Arquitectura" amb Josep Mª Buqueras Bach al voltant del llibre "Arquitectura de la II República GATCPAC, postguerra i racionalisme" 
Us esperem❗️

📅 Dijous 29/02 • 19 h
📌 Casa Bau, seu del #COACEbre

#AnyBartlett #COAC #Tortosa #TerresdelEbre

Després del Modernisme i del Noucentisme, amb obres arquitectòniques espectaculars, es va arribar a la crisi borsària del 1929 que va posar el fre a la prosperitat viscuda als inicis del segle XX. L’any 1931 es proclama la República, fet que dona un nou impuls a la vida social, amb ajuntaments més propers als ciutadans, amb preocupacions socials i per la qualitat de vida urbana. 

La Segona República Espanyola fou un règim democràtic, proclamat el 14 d’abril de 1931 i que va durar fins a l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, fet que dona pas a la dictadura franquista. 

L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda i en molts casos menystinguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, GATCPAC, va ser un moviment existent a Catalunya els anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama en consonància arquitectònica amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l’arquitectura racionalista. 

Entre els seus membres més destacats hi ha Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Ricardo Churruca. Al centre d’Europa ja existia el racionalisme desde d’inicis dels anys 1920 per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. Era un estil que lligava funcionalitat i estètica. 

El racionalisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar arreu del món entre 1925 i 1965, aproximadament. Era una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància al disseny, que era igualment senzill i funcional. 

Si voleu saber més, no hi falteu!


dijous, 15 de febrer del 2024

15 de febrer · Dia Internacional de la lluita contra el Càncer Infantil

 


Avui Dia Internacional de la Lluita Contra el Càncer Infantil recordem que, 
tot i que la majoria de xiquetes i xiquets vencen el càncer, 
aspirem a una supervivència total gràcies a la inversió en investigació, prevenció, 
detecció temprana i innovació

El 15 de febrer es commemora el Dia Internacional del Nen amb Càncer, una data proclamada a Luxemburg, gràcies a l'Organització Internacional de Càncer Infantil. També s'anomena Dia Internacional de Lluita contra el Càncer Infantil.

L'objectiu és crear consciència i sensibilitzar les persones sobre una malaltia que lamentablement afecta molts nens i joves.

Així mateix, per ajudar les seves famílies a que els seus fills tinguin un diagnòstic oportú i el tractament degut i això, al seu torn, els brindi el dret a la vida.

Actualment, el càncer s'ha transformat en una epidèmia que afecta un alt percentatge de nenes i nens a diferents lugres del planeta. És una trista i lamentable realitat, que moltes vegades passa desapercebuda, però més comuna i quotidiana del que molta gent es pot imaginar.

Són milers els casos reportats de nens i joves afectats per aquest patiment, sent la primera causa de mort infantil fins ara coneguda.

Tipus de càncer més freqüents en els nens i joves
La majoria de nens i joves que pateixen aquesta condició, pateixen un tipus de càncer conegut com a leucèmia, seguit per afeccions en el sistema nerviós central, on es presenten tumoracions i un altre força freqüent, són els anomenats limfomes, que ataquen els ganglis limfàtics.

Afortunadament i gràcies als avenços de la ciència, molts d'aquests nens, que són diagnosticats a temps, aconsegueixen sobreviure, cosa que representa una notícia esperançadora davant d'una realitat molt dura d'enfrontar-se.

El llaç daurat és una forma d'expressar la valentia i l'heroisme de tots aquests petits pacients, que no es rendeixen i lluiten per continuar gaudint del plaer d'estar vius, acompanyats pels pares, familiars i amics.

Aquest original símbol, és una manera d'oferir suport a tots els nens que a tot el batallen contra la malaltia del càncer cada dia.


dimarts, 13 de febrer del 2024

13 de febrer · Dia Mundial de la Ràdio

 

Avui en el Dia Mundial de la Ràdio felicitem a totes i tots els professionals per la seva feina en aquest mitjà de comunicació que ens acompanya dia a dia amb actualitat, música, entreteniment, proximitat i molt més. Gràcies per ser-hi

#DiaMundialDeLaRadio #Tortosa #TerresdelEbre


El 13 de febrer celebrem el Dia Mundial de la Ràdio, una efemèride oficial proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l'any 2012. La ràdio és, ara com ara, el mitjà informatiu més emblemàtic i dinàmic, malgrat dels avenços i nous sistemes de comunicació que han aparegut a l'últim segle.

L'objectiu principal d'aquest dia mundial és fer de la ràdio un mitjà interactiu, que propiciï el debat per tractar temes diferents que interessen a la col·lectivitat. A més, la ràdio té lavantatge darribar a llocs remots, que no és possible mitjançant lús daltres tecnologies més modernes.

El lema del Dia Mundial de la Ràdio per al 2024 és "La Ràdio: Un segle informant, entretenint i educant".

Amb més de 100 anys al darrere, la ràdio mereix un gran reconeixement per les seves virtuts perdurables i la seva contínua influència. No és fàcil per a la ràdio. Tot i que té una popularitat estadística i la confiança del públic, s'enfronta a reptes creixents, des de la competència digital fins a les tensions generacionals i les pressions econòmiques.

Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana

Comparteixo l’article "Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana" publicat al @setmanariebre on parlo de com #Tortosa continua sent Capital Cultural i la seva repercusió en el món de la #Cultura 

https://setmanarilebre.cat/ara-fa-3-anys-tortosa-capital-de-la-cultura-catalana/


Ara fa just 3 anys, el 19 de febrer de 2021, inauguràvem al Teatre Auditori Felip Pedrell l’any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana. I ho fèiem amb un acte multidisciplinar, multicultural, integrador i innovador que apuntava quina era la direcció cap a on anava aquesta capitalitat: convertir Tortosa en motor generador de la cultura, clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidés Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible i que tornés a ser referent, com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va sentar les bases culturals de la Catalunya democràtica.

Ho fèiem amb mascareta i precedits per la triple crisi del coronavirus, sanitària, econòmica i social, que ens va obligar a canviar els hàbits de vida i a prendre mesures mai plantejades i que van afectar especialment el món de la Cultura.

El confinament, les mesures de seguretat i els nous rebrots van obligar a suspendre gairebé totes les activitats lúdiques i culturals previstes per a l’estiu del 2020, però des del govern municipal vam pensar que Tortosa havia de viure l’estiu. I així va ser, vam apostar per la Cultura i pels nostres creadors entenent que calia donar-los una oportunitat per una reactivació que tanta falta ens feia especialment de cara al 2021, any de la Capital de la Cultura Catalana.

Tot i la incertesa del moment, avui puc afirmar que Tortosa va viure intensament la Capital de la Cultura Catalana, perquè vam fer una aposta molt forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

“La Cultura que Vivim”, el lema de la capitalitat tortosina, ha estat una porta oberta a definir i transmetre el concepte de Cultura a partir de les relacions quotidianes, usos i formes de fer ciutat, de parlar, de treballar, de xalar, d’expressar-se artística, corporal i musicalment, de menjar, de creure. 

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho vam entendre i ho vam fer nostre, posant de relleu i mostrant allò que tenim, allò que ens identifica i que forma part de la nostra: la jota, la música de banda, el bestiari, els gegants, la gastronomia i el patrimoni; posant en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i fent florir nous talents, especialment les joves proeses, donant l’oportunitat de visibilitzar-se i demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra, creant noves produccions, nous projectes i reivindicant les nostres arrels i la nostra cultura arreu del món.

Hem posat Tortosa a l’epicentre de la Cultura compartint experiències amb altres ciutats, sent seu de trobades, festivals, congressos, exposicions, mostres de teatre i altres esdeveniments de grans institucions en tots els àmbits: literatura, art, periodisme, folklore, bestiari, onomàstica, etc; hem acollit certàmens nous o d’àmbit territorial com el Deltachamber; hem donat lloc a festivals i projectes innovadors com Proto i l’interdisciplinar Artèria Tortosa; vam iniciar l’Any Pedrell, recuperant el seu llegat gràcies a entitats com el col•lectiu Arts o Joventuts Musicals.

Per aquells que eren escèptics i que, des de diversos sectors de la cultura i la política, pensaven si seria possible que un regidor socialista impliqués a tota la ciutadania i la fes partícip d’este gran projecte de ciutat, puc dir amb orgull socialista que ho vam aconseguir. Vam apropar a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta “Cultura que Vivim” dia a dia en els actes més quotidians.

Ara, tres anys després, podem afirmar que la Capitalitat Cultural de Tortosa i l’acompliment dels seus objectius han reafirmat el potencial i el paper que té la Cultura com a motor generador de sinèrgies capaç de transformar i regenerar les nostres vides i la nostra ciutat. 

Ja vaig dir que la Capital de la Cultura no acabava el 31 de desembre, i això s’ha vist clar en aspectes com la continuïtat de festivals internacionals com el Proto o Artèria; sentant les bases per a la recuperació del nostre patrimoni com les muralles i per a la millora, ampliació i creació d’equipaments com el Teatre Auditori, l’Espai Moreira o el Museu de Tortosa; o amb noous esdeveniments i produccions com l’exposició l’Empremta de Pedrell al museu, entre molts altres.

Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana i continua avançant i treballant per una Cultura que mos ha situat en el centre de la cruïlla de Catalunya, País Valencià i l’Aragó i que mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.