21O · Dia Internacional dels Homes contra les Violències Masclistes

 

💜 Contra les violències masclistes, els homes també tenim molt a dir i, sobretot, molt a fer.
El respecte, la igualtat i la tolerància comencen amb les nostres actituds quotidianes.

✋ No n'hi ha prou amb no exercir violència. Cal implicar-se activament per erradicar-la.
Per una societat lliure de violències masclistes. El canvi també és a les nostres mans!

#HomesContraLesViolènciesMasclistes #Igualtat #Respecte #ProuViolènciaMasclista

#Tortosa #TerresdelEbre

El Dia Mundial dels Homes contra les violències masclistes és una convocatòria anual celebrada el 21 d'octubre que anima els homes a posicionar-se públicament contra les violències masclistes. 

El Col·lectiu 21 d'octubre, presentat en públic el 7 de juny de 2022, que és qui va idear aquest dia, va escollir el símbol del llaç blanc inspirant-se en la Campanya del Llaç Blanc, un moviment global d'homes i nens que treballen per a combatre la violència masclista.

Es va triar el 21 d'octubre perquè en aquest dia, l'any 2006, a Sevilla es va dur a terme la primera manifestació a l'Estat espanyol d'homes contra la violència masclista, amb una assistència de 500 persones que recorregueren la ciutat amb l'eslògan "El silenci ens fa còmplices". L'escriptor portuguès José Saramago envià un text que fou llegit en acabar el recorregut en el qual parlava de "somni utòpic" sobre aquella marxa. 

Des d'aquell dia, cada 21 d'octubre s'han organitzat manifestacions i "rodes d'homes", concentracions d'homes que es donen la mà tot rebutjant la violència vers les dones a moltes places de ciutats i pobles d'arreu.

19O · Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer de Mama

 

Darrere de cada diagnòstic hi ha una persona, una història i una lluita plena de coratge i esperança.

Avui recordem la importància de la prevenció, la detecció precoç i la investigació, i fem costat a totes les persones que conviuen amb aquesta malaltia.

💗 Per les que lluiten, per les que han lluitat i per les que sempre viuran en el nostre record.

#DiaMundialDelCàncerDeMama #Investigació #Esperança #JuntsSomMésForts

L'objectiu d'aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.

La detecció precoç permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no produeix molèsties i la possibilitat de curació és més alta. Per això, el Departament de Salut, d'acord amb les recomanacions de diversos organismes internacionals, convida les dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada 2 anys.

La prevenció és un altre element bàsic per reduir l’impacte de la malaltia. Malgrat que no se'n coneixen les causes exactes, el Codi Europeu contra el càncer recull un seguit de recomanacions per disminuir el risc de tenir un càncer de mama: mantenir un pes saludable i evitar l'obesitat -especialment després de la menopausa-, fer activitat física regularment, reduir el consum d'alcohol i practicar la lactància materna.

Descarbonitzar l’Arquitectura: de la voluntat a l’acció

 

"Descarbonitzar l’Arquitectura: de la voluntat a l’acció" 

Comparteixo l’article publicat a @marfanta on parlo de com afrontar el repte de la descarbonització de cara a les properes dècades

#habitatge #coac #coacebre #arquitectura 

#tortosa #terresdelebre

👇

https://www.marfanta.com/2026/10/07/descarbonitzar-larquitectura-de-la-voluntat-a-laccio-per-enric-roig/ 

https://roigjustinecessari.blogspot.com/2026/10/descarbonitzar-larquitectura-de-la.html

Dia Mundial de l'Arquitectura

 

L’Arquitectura no només construeix edificis: construeix espais per viure, conviure i créixer.

Aquest #DiaMundialdelArquitectura recordem que un habitatge digne és molt més que un sostre: és benestar, seguretat i oportunitats.

L’habitatge és un dret humà. Construïm-ho! 🏠📐

Perquè construir habitatge és també construir societat.

El primer dilluns d'octubre se celebra el Dia Mundial de l'Arquitectura, una jornada impulsada per la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que posa en relleu la contribució del col·lectiu d'arquitectes al benestar de les persones i a la construcció d'entorns més habitables, sostenibles i inclusius. La commemoració convida cada any a reflexionar sobre el paper de la professió davant els reptes socials, urbans i ambientals contemporanis.

El lema oficial de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) per al Dia Mundial de l'Arquitectura el 2026 és: "L'habitatge és un dret humà. Construïm-ho!"

La crisi global de la vivenda representa un dels reptes urbans i socials més complexos del nostre segle. El creixement accelerat de les ciutats, sumat a l'especulació immobiliària, dificulta l'accés a llars segures, dignes i assequibles per a milions de persones.

Davant d'aquesta realitat, la UIA apel·la a la responsabilitat professional dels arquitectes per projectar solucions habitacionals funcionals que transcendeixin la mera lògica del mercat. L'arquitectura ha d'assumir un compromís ètic garantint que el disseny de l'espai domèstic protegeixi la salut, la seguretat i la inclusió social de tota la població.

5O · Dia Mundial del Docent

 

Ensenyar és molt més que transmetre coneixements: és despertar curiositat, acompanyar, inspirar i ajudar a construir el futur.

Avui, en el #DiaMundialDelDocent, reconeixem la dedicació de totes les persones que fan de l’educació una eina per transformar el món. 📚✏️

Gràcies, docents!

El Dia Mundial dels Docents 2026 commemorarà el 60è aniversari de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO de 1966 relativa a la Condició del Personal Docent, amb el lema «Donar suport al personal docent: 60 anys protegint la professió, promovent la seva condició i configurant el nostre futur».

L'esdeveniment celebrarà els avenços aconseguits en el reconeixement del paper fonamental dels docents, posarà en relleu els desafiaments que segueix afrontant la professió i farà una crida a la societat i als responsables de la formulació de polítiques perquè protegeixin, promoguin i millorin la condició de la professió docent.

Fa seixanta anys, reconeixent el paper essencial dels professors en la promoció de l'educació i la sevacontribució a les persones, les economies i les societats, la comunitat internacional va encarregar a la UNESCO i a l'OIT que desenvolupessin un instrument normatiu que establís estàndards comuns per a la professió docent. L'objectiu era "garantir que els professors gaudeixin d'un estatus proporcional al seu paper".

Avui dia, s'espera que els professors naveguin per transformacions imprevistes el 1966: tecnologies digitals i intel·ligència artificial, canvi climàtic, inclusió, migració, conflictes i desplaçaments, benestar dels alumnes, i futurs cada cop més incerts. Aquestes pressions afecten l'estatus simbòlic de la professió, quan l'ensenyament no es reconeix o es valora prou; el seu estatus professional, quan els professors no tenen autonomia, suport, oportunitats d'aprenentatge o veu en les polítiques; i el seu estatus material, quan els salaris, les càrregues de treball, els recursos i els entorns de treball no permeten als professors exercir plenament el seu paper.

Seixanta anys després de l'aprovació de la Recomanació, el Dia Mundial dels Docents de 2026 ofereix l'oportunitat de plantejar-se com conceben les societats actualment les finalitats de l'educació, quin és el paper del professorat per assolir-les i quins són els obstacles per fer realitat aquests propòsits i permetre als docents exercir la seva funció. 

https://www.unesco.org/es/articles/celebracion-mundial-del-dia-mundial-de-los-docentes-2026

Descarbonitzar l’Arquitectura: de la voluntat a l’acció

 

Fa uns mesos parlàvem en aquestes mateixes pàgines de la descarbonització com un dels grans reptes que ha d’afrontar l’arquitectura durant les pròximes dècades. Un repte que ens obliga a reconsiderar la manera com projectem, construïm i rehabilitem els nostres edificis.

Avui, però, probablement ja no n’hi ha prou amb parlar del repte. Ha arribat el moment de parlar de com fer-lo possible.

Durant els darrers anys hem avançat considerablement en la conscienciació sobre l’impacte ambiental de l’edificació. Conceptes com eficiència energètica, petjada de carboni, economia circular, materials de proximitat, energies renovables o rehabilitació energètica formen ja part del nostre vocabulari professional. Europa ha establert objectius ambiciosos i progressivament aquests principis s’han anat incorporant a directives, normatives i programes de finançament.

El repte ara és traslladar aquests objectius a la realitat quotidiana de les nostres ciutats i pobles.

I és aquí on apareix una qüestió especialment important: la descarbonització no pot entendre’s únicament com un problema energètic o ambiental. Ha de relacionar-se necessàriament amb un altre dels grans reptes del nostre temps: l’accés a l’habitatge.

Necessitem més habitatge, però al mateix temps necessitem millors habitatges. Habitatges assequibles, sí, però també saludables, eficients, confortables, adaptables i resilients davant un clima que està canviant. Construir més no hauria de significar renunciar a construir millor.

Aquesta mirada obliga també a posar una atenció especial sobre el parc edificat existent. La ciutat del futur no es construirà exclusivament amb edificis nous. Bona part ja està construïda. Per això, rehabilitar, reutilitzar i adaptar allò que tenim serà probablement una de les eines més importants per avançar cap a la descarbonització. Allargar la vida útil dels edificis, reduir-ne la demanda energètica i millorar-ne les condicions d’habitabilitat pot ser tan important, o més, que incorporar les últimes tecnologies a l’obra nova.

Però perquè aquesta transformació sigui real no n’hi ha prou amb disposar de bons projectes o de professionals conscienciats. Cal crear les condicions que permetin generalitzar aquestes pràctiques: normatives que facilitin la rehabilitació i la innovació, concursos públics que valorin adequadament la qualitat arquitectònica i ambiental, mecanismes de finançament accessibles, administracions coordinades i una indústria capaç d’incorporar nous materials i sistemes constructius.

Aquest és, probablement, el següent gran pas: aconseguir que allò que avui considerem exemplar deixi de ser excepcional.

Precisament aquesta voluntat de passar de la reflexió a l’acció és la que inspira la cinquena edició de la jornada “Descarbonitzant l’Arquitectura”, organitzada aquest novembre pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya sota el lema “El futur de l’habitatge a Europa: de la inspiració a la implementació”.

Després de quatre edicions, la jornada posa enguany l’accent no només en mostrar exemples de bona arquitectura, sinó sobretot en analitzar les condicions que permeten fer-los possibles i generalitzar-los. El debat abordarà les barreres normatives, econòmiques i organitzatives que encara dificulten aquesta transformació, així com els instruments de finançament, els models de governança, els incentius o les regulacions que poden facilitar-la.

Resulta especialment interessant que una part important de la reflexió se centri en el parc edificat existent. “Més i millors habitatges amb el que ja tenim” és un dels eixos de la jornada i resumeix una idea que probablement serà fonamental durant els pròxims anys: rehabilitar no és únicament conservar, sinó també transformar. Transformar edificis que ja formen part de les nostres ciutats perquè siguin més eficients, saludables, accessibles i adaptats a les noves necessitats socials i climàtiques.

Es proposa així un recorregut que va de les grans estratègies europees a la seva aplicació local i de la diagnosi a l’acció, amb un objectiu especialment suggeridor: aconseguir que disposar d’un habitatge assequible, saludable, resilient i descarbonitzat deixi de ser una excepció i es converteixi progressivament en la norma.

Perquè descarbonitzar l’arquitectura no consisteix només a reduir emissions. Significa repensar com construïm, però també què construïm, com rehabilitem allò que ja tenim i, sobretot, per a qui ho fem.

Si en els darrers anys hem après per què hem de canviar, ara arriba probablement la part més difícil i, alhora, més interessant: fer que aquest canvi sigui possible.

https://canalte.cat/opinio/opinions/descarbonitzar-larquitectura-de-la-voluntat-a-laccio/

1O · Dia Internacional de les Persones Grans

 

Avui, Dia Internacional de les Persones Grans, posem en valor l’experiència, la memòria i tot allò que aquestes continuen aportant cada dia a la nostra societat.

Una vida plena d’històries, aprenentatges i camins recorreguts que mereix ser viscuda amb dignitat, respecte, autonomia i companyia.

Perquè cuidar, escoltar i compartir també és construir una societat millor per a totes les edats. 💙

#DiaInternacionalDeLesPersonestGrans #GentGran #Respecte #Dignitat #Experiència #CuidemNos

#Tortosa #TerresdelEbre

El Dia Internacional de les Persones Grans de les Nacions Unides del 2026, sota el lema "L'era de la longevitat: repensant els sistemes per a vides més llargues", fa una crida als governs, la societat civil, el sector privat, els investigadors i les mateixes persones grans a examinar com les societats poden garantir que els anys addicionals guanyats es tradueixin en vides saludables, productives, dignes i equitatives per a tothom.

La humanitat viu més que mai. L'esperança de vida a nivell mundial ha augmentat constantment durant més de set dècades, però la diferència entre l'esperança de vida i l'esperança de vida saludable va arribar als 9,6 anys el 2019, cosa que reflecteix la creixent càrrega de les malalties no transmissibles. L'allargament de la vida està cridant més l'atenció sobre com es viuen la salut, les condicions socials i econòmiques i els drets humans al llarg de la vida.

La longevitat es relaciona amb els sistemes de salut, els mercats laborals, la protecció social, l'educació, l'habitatge i la sostenibilitat fiscal de maneres que no es poden abordar de manera aïllada. Quan els anys es viuen amb bona salut i amb el suport de mercats laborals inclusius i una protecció social eficaç, les vides més llargues poden generar un dividend de longevitat. Per contra, sense millores en l'esperança de vida saludable, les persones grans poden passar més anys amb pitjor salut, cosa que limita la seva capacitat funcional, benestar, autonomia i participació.

El Pla d'Acció Internacional sobre l'Envelliment (MIPAA), adoptat el 2002, continua sent la pedra angular dels esforços internacionals, juntament amb l'impuls creixent per enfortir el marc dels drets humans per a les persones grans. La commemoració d'aquest any convida totes les parts interessades a examinar com les societats poden garantir que els anys addicionals guanyats es tradueixin en vides saludables, productives, dignes i equitatives per a tothom.