L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP), amb l'objectiu de donar suport a la diversitat lingüística i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística a les seves comunitats respectives.
A més, es busca promoure l'ensenyament de la poesia, fomentar la tradició oral dels recitals de poètics, donar suport a les petites editorials, crear una imatge atractiva de la poesia als mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via dexpressió i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.
Tot això per promoure la poesia com una manifestació creativa de la diversitat. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar la manera com fem servir les paraules i la nostra manera de percebre la realitat. S'expressa de manera diferent i subtil i aconsegueix comunicar coses de manera diferent, obligant el lector a descobrir l'essència del missatge.
Per celebrar ho, des de l’any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració tant en el nostre domini lingüístic com a la resta d’Europa i del món amb l’elecció d’un poeta i un seu poema per a l’ocasió. Partint d’aquesta composició, la ILC elabora un fullet amb l’original en català i la seva traducció a vint-i-dues llengües, que difon àmpliament, promou l’organització d’accions poètiques, presencials i a través de les xarxes, i organitza un acte central el mateix dia 21. En la dissetena edició del DMP, la ILC ha escollit el poema “m'he estimat molt la vida” de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.
XLII
m’he estimat molt la vida,no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada