dissabte, 5 d’abril del 2025
Reivindiquem la figura de l'artista Leonardo escoda
divendres, 4 d’abril del 2025
La Intel·ligència Artificial, una veritable oportunitat per a l’Arquitectura
Ara fa un any, vaig escriure un article en el que parlava sobre el debat constructiu i l’impacte actual i futur de la Intel·ligència Artificial, una eina encara desconeguda per a molts, que podria arribar a marcar les línies cap on ha d’anar l’Arquitectura del futur, i em preguntava si realment la IA era un repte i una oportunitat per a l’Arquitectura?
La qüestió sorgia arrel del cicle La Intel·ligència Artificial a l’Arquitectura. Noves eines per a noves mirades de futur organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Un any després, l'èxit d’aquelles primeres jornades, ha donat lloc a un nou cicle, que sota el títol Intel·ligència artificial i arquitectura. Noves eines per a noves maneres d'exercir la professió, ha aprofundit en quines són les oportunitats i reptes que implica l’ús de la IA a l'arquitectura i què podem aportar els arquitectes a la nova narrativa que s'està obrint pas?
La jornada IA generativa i visual per a arquitectes: Visualitzacions 3D i BIM mitjançant IA iniciava el cicle el passat 6 de febrer a Girona, i a ella vam debatre com la IA pot transformar la manera com treballem els arquitectes gràcies a les noves possibilitats que ens ofereix a nivell visual.
La sessió celebrada a Manresa el 13 de febrer sota el títol IA generativa i analítica per a arquitectes: Projectes assistits per models GPT, es va centrar en com ens pot ajudar la IA en la redacció dels projectes i els càlculs que aquesta comporten. Mentre que la tercera sessió IA, arquitectura, dret i ètica: Algoritmes sense biaixos ni discriminacions va tenir lloc el 20 de febrer a Terrassa, centrada en els aspectes més ètics i humanitaris d’aquesta nova eina i com aplicar-la per a una millor arquitectura.
El cicle va finalitzar el passat 13 de març a Palma de Mallorca, amb la jornada IA pràctica per a arquitectes: Conceptes bàsics i casos d'èxit dins el sector, celebrada amb la col·laboració del Col•legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), en la que vam poder conèixer de primera mà casos reals i que ens ha fet obrir els ulls a la realitat que representa una IA de la que, ara fa un any em plantejava si podia ser una amenaça o una oportunitat.
Al llarg de les quatre jornades del cicle hem pogut confirmar que els processos de digitalització al sector són imparables, i que la preparació dels i les professionals de l'Arquitectura davant l'impacte de la Intel·ligència Artificial en l'exercici professional, especialment per a la gent jove que són el talent del futur, és fonamental per anticipar-se a aquest canvi de paradigma.
A diferència del que pensava fa un any, ara puc afirmar que la IA no és el futur, és el present, i que s'ha consolidat com una eina clau per redefinir els processos de disseny, optimització i sostenibilitat a l'edificació, per això al cicle hem debatut amb professionals en la matèria l’impacte d’aquesta tecnologia sobre la interacció entre la creativitat humana i les eines digitals.
Cada vegada està més clar que la digitalització és clau per al futur del sector de la construcció, i la Intel·ligència Artificial n'és una de les principals eines. I esta no només canvia la manera com dissenyem, sinó també com pensem l'arquitectura, perquè anem cap a un nou flux de treball on les eines digitals ens permeten anticipar-nos a solucions i optimitzar processos.
Adaptar-nos a aquest canvi és essencial per continuar innovant en la disciplina però no hem d’oblidar allò que configura la nostra “intel·ligència artificial personal”, per això cal tenir molt clar que la IA no substitueix la creativitat arquitectònica sinó que l’amplifica i dona lloc a un diàleg fluït entre la intuïció humana i la tecnologia.
Si ara fa un any em preguntava si realment la Intel•ligència Artificial era un repte i una oportunitat per a l’Arquitectura, ara tinc clar que és una veritable oportunitat, i que ens ofereix noves eines i avantatges que seria una errada no utilitzar, i que, lluny de ser una amenaça, ha d’esdevenir un complement que potenciï el nostre talent.
divendres, 28 de març del 2025
L’Ebre al Dia. La Tertúlia del dimecres 26 de març
dijous, 27 de març del 2025
27M · Dia Mundial del Teatre
Un any més, en el Dia Mundial del Teatre reconeixem la la tasca dels creadors, intèrprets, actors i tècnics que fan possible aquesta forma d’#Art i #Cultura
Anem al teatre, omplim les butaques!
#DiaMundialTeatre2025 #Tortosa #TerresdelEbre
Missatge per al Dia Mundial del Teatre 2025
Theodoros TERZOPOULOS. Director Teatral, Educador, Autor, Director i Fundador de la Companyia Teatral Attis, Inspirador de les Olimpíades teatrals i President del Comitè Internacional de les Olimpíades Teatrals.
El teatre pot escoltar la crida d'auxili que els temps moderns estan enviant a un món habitat per ciutadans empobrits i tancats a les cel·les de la realitat virtual i atrinxerats en la seva asfixiant privadesa? Ho pot fer en un univers d'existències robotitzades dins d'un sistema totalitari de control i de repressió que abasta la totalitat de la vida?
El teatre està preocupat per la destrucció ecològica, l'escalfament global, la pèrdua massiva de biodiversitat, la contaminació dels oceans, la fosa dels gels, l'increment dels incendis forestals i els esdeveniments climàtics extrems? El teatre pot ser part activa de l'ecosistema? Durant molts anys ha estat un espectador més de l'impacte que hem tingut els éssers humans al nostre entorn i s'ha vist en dificultats per bregar amb aquest problema.
Li preocupa al teatre la manera com la condició humana està sent modelada i manipulada al segle XXI per interessos polítics i econòmics, els grans mitjans informatius i les companyies que configuren l'opinió general? Es preocupa pel paper assumit per les xarxes socials que faciliten la manipulació i es converteixen en obstacle gairebé insalvable per a la comunicació amb l'altre?
Un sentit generalitzat de temor per l'Altre, el Diferent, l'Estrany domina els nostres pensaments i les nostres accions.
El teatre pot funcionar com un espai de treball per a la coexistència de les diferències sense tenir en compte la ferida oberta?
La ferida oberta ens convida a reconstruir el Mite. Paraules de Heiner Müller: "el Mite és un agregat, una màquina a la qual sempre es poden connectar noves i diferents màquines. Transporta l'energia fins que la creixent velocitat explota el terreny cultural" i, jo afegiria, el terreny de la barbàrie.
El teatre pot fer llum sobre els traumes socials i deixar de fer llum sobre si mateix?
Preguntes certes que fa Dionís al teatre quan passa pel seu lloc de naixement, l'escenari de l'edifici teatral, i, com a refugiat, continua el seu viatge silenciós a través dels paisatges bèl·lics avui dia: el Dia Mundial del Teatre.
Preguntes que no permeten respostes definitives perquè el teatre existeix i perdura gràcies a preguntes sense respostes.
Mirem als ulls de Dionís, l'extàtic déu del teatre i del Mite, que uneix el passat, el present i el futur; el fill de dos naixements, Zeus i Semele; l'expressió de les identitats fluides, femella i mascle, iracund i gentil, diví i animal, al límit entre la bogeria i la raó, l'ordre i el caos; un acròbata a la frontera entre la Vida i la Mort. Dionís formula la pregunta fonamental ontològica: “de què es tracta?”. Pregunta que condueix el creador a fer una investigació cada cop més profunda en l'arrel del mite i de les múltiples dimensions de l'enigma humà.
Necessitem noves formes narratives que tinguin com a objectiu cultivar la memòria i donar forma a una nova responsabilitat moral i política que emergeixi de l'actual dictadura multiforme d'aquesta nova Edat Mitjana que vivim en els nostres dies.