Un any més, en el Dia Mundial del Teatre reconeixem la la tasca dels creadors, intèrprets, actors i tècnics que fan possible aquesta forma d’#Art i #Cultura
Anem al teatre, omplim les butaques!
#DiaMundialTeatre2025 #Tortosa #TerresdelEbre
Missatge per al Dia Mundial del Teatre 2025
Theodoros TERZOPOULOS. Director Teatral, Educador, Autor, Director i Fundador de la Companyia Teatral Attis, Inspirador de les Olimpíades teatrals i President del Comitè Internacional de les Olimpíades Teatrals.
El teatre pot escoltar la crida d'auxili que els temps moderns estan enviant a un món habitat per ciutadans empobrits i tancats a les cel·les de la realitat virtual i atrinxerats en la seva asfixiant privadesa? Ho pot fer en un univers d'existències robotitzades dins d'un sistema totalitari de control i de repressió que abasta la totalitat de la vida?
El teatre està preocupat per la destrucció ecològica, l'escalfament global, la pèrdua massiva de biodiversitat, la contaminació dels oceans, la fosa dels gels, l'increment dels incendis forestals i els esdeveniments climàtics extrems? El teatre pot ser part activa de l'ecosistema? Durant molts anys ha estat un espectador més de l'impacte que hem tingut els éssers humans al nostre entorn i s'ha vist en dificultats per bregar amb aquest problema.
Li preocupa al teatre la manera com la condició humana està sent modelada i manipulada al segle XXI per interessos polítics i econòmics, els grans mitjans informatius i les companyies que configuren l'opinió general? Es preocupa pel paper assumit per les xarxes socials que faciliten la manipulació i es converteixen en obstacle gairebé insalvable per a la comunicació amb l'altre?
Un sentit generalitzat de temor per l'Altre, el Diferent, l'Estrany domina els nostres pensaments i les nostres accions.
El teatre pot funcionar com un espai de treball per a la coexistència de les diferències sense tenir en compte la ferida oberta?
La ferida oberta ens convida a reconstruir el Mite. Paraules de Heiner Müller: "el Mite és un agregat, una màquina a la qual sempre es poden connectar noves i diferents màquines. Transporta l'energia fins que la creixent velocitat explota el terreny cultural" i, jo afegiria, el terreny de la barbàrie.
El teatre pot fer llum sobre els traumes socials i deixar de fer llum sobre si mateix?
Preguntes certes que fa Dionís al teatre quan passa pel seu lloc de naixement, l'escenari de l'edifici teatral, i, com a refugiat, continua el seu viatge silenciós a través dels paisatges bèl·lics avui dia: el Dia Mundial del Teatre.
Preguntes que no permeten respostes definitives perquè el teatre existeix i perdura gràcies a preguntes sense respostes.
Mirem als ulls de Dionís, l'extàtic déu del teatre i del Mite, que uneix el passat, el present i el futur; el fill de dos naixements, Zeus i Semele; l'expressió de les identitats fluides, femella i mascle, iracund i gentil, diví i animal, al límit entre la bogeria i la raó, l'ordre i el caos; un acròbata a la frontera entre la Vida i la Mort. Dionís formula la pregunta fonamental ontològica: “de què es tracta?”. Pregunta que condueix el creador a fer una investigació cada cop més profunda en l'arrel del mite i de les múltiples dimensions de l'enigma humà.
Necessitem noves formes narratives que tinguin com a objectiu cultivar la memòria i donar forma a una nova responsabilitat moral i política que emergeixi de l'actual dictadura multiforme d'aquesta nova Edat Mitjana que vivim en els nostres dies.
