dijous, 29 de febrer del 2024

29 de febrer · Dia Mundial de les Malalties Minoritàries

Avui, Dia Mundial de les #malaltiesminoritaries creem consciència per ajudar les més de 3 milions de  persones que les pateixen i demanem impulsar la #recerca per a que puguin rebre diagnòstic i tractament i que els garanteixi una vida millor

 #DMMM2024 #Tortosa #TerresdelEbre

El Dia Mundial de les Malalties Rares se celebra el darrer dia del mes de febrer des de l'any 2008.

L'objectiu de la seva commemoració és crear consciència i ajudar totes les persones que pateixen alguna malaltia de les anomenades rares, a rebre de forma oportuna el degut diagnòstic i tractament i que, a la llarga, això els garanteixi una vida millor.

Les malalties rares són patologies o trastorns que afecten una petita part de la població i que, en general, tenen un component genètic. Són també conegudes com a malalties òrfenes.

Les malalties presenten una sèrie de símptomes particulars, i resulta molt difícil diagnosticar quina n'és la veritable causa.

Aquests desordres o alteracions que presenten els pacients han de ser avaluats per un especialista, depenent de cada cas.

Avui prop de 8% de la població mundial, les pateixen. Això traduït en números correspon a un aproximat de 350 milions d'afectats.

La Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), és una organització espanyola que, des de fa anys, exerceix un important paper en la lluita contra les malalties rares.

El seu objectiu principal ha estat impulsar l'estudi i la recerca per trobar les casuses d'aquestes malalties, així com el tractament més adequat per a aquests pacients i millorar-ne la qualitat de vida.

Així mateix, gràcies a aquesta organització, s'ha pogut portar un missatge a la població en general a través de campanyes, mitjans tecnològics i xarxes socials per aconseguir fons i recursos per a la recerca científica.



dimarts, 27 de febrer del 2024

Continua el Cicle de Concerts de Joventuts Musicals de Tortosa amb el Metropolitan Union Berbershop Quartet

 


El proper diumenge 3 de març continua la programació del Cicle de Concerts de Joventuts Musicals de Tortosa, amb el Metropolitan Union Berbershop Quartet, a les 19 h al Teatre Auditori Felip Pedrell. No hi falteu!

Quan quatre cantants amb recorregut professional de música clàssica es troben per cantar cançons de barbershop, a través de la seva textura homofònica es descobreix un ventall d’estils ben diferents, com ara pop, rock, soul, blues, jazz, gospel i folk. Al llarg dels anys, el quartet Metropolitan Union s’ha anat trobant amb peces modernes que estaven inspirades en melodies, patrons harmònics o himnes del Barroc. Bachbershop, és l’espectacle en el qual es desenvolupen aquestes semblances de dues èpoques musicals ben diferenciades per veure que ni el barroc està tan lluny de la música moderna, ni al revés.

METROPOLITAN UNION BARBERSHOP QUARTET es va crear a Granollers el 2013 per Martí Doñate. Després de guanyar la medalla de bronze i el premi a millor quartet novell en la competició nacional En Harmonia 2014, el quartet es va dissoldre durant un any fins que es va tornar a recompondre l’estiu de 2015. Al cap de dos anys van aconseguir ser subcampions d’Espanya, ara ja amb veus i energies renovades. El 2022 van treure el seu primer treball discogràfic de música barbershop.




dimecres, 21 de febrer del 2024

21 de febrer · Dia Internacional de la Llengua Materna

 

Avui, Dia Internacional de la #LlenguaMaterna recordem que les societats multilingües i multiculturals transmetem i preservem els nostres coneixements i #Cultura a través de totes les nostres llengües que hem de protegir i potenciar

La idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangla Desh. Va ser aprovat a la Conferència General de la UNESCO de 1999 i s'ha observat a tot el món des de l'any 2000.

La UNESCO creu que és important la diversitat cultural i lingüística per a les societats sostenibles. En el marc del seu mandat a favor de la pau, treballa per preservar les diferències de cultures i idiomes que fomenten la tolerància i el respecte dels altres.

El tema de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna 2024 és “Educació multilingüe: un pilar de l'aprenentatge intergeneracional”. 

Actualment, 250 milions de nens i nenes i joves segueixen sense assistir a l'escola i 763 milions d'adults no dominen les competències bàsiques de lectura i escriptura. L'educació en llengua materna dóna suport a l'aprenentatge, l'alfabetització i l'adquisició d'idiomes addicionals.


dilluns, 19 de febrer del 2024

'Projectes d'arquitectura generativa', 2a jornada del cicle al voltant de la intel·ligència artificial i l'arquitectura

Dijous 15 vam aprofitar la interesant Jornada "Projectes d'arquitectura generativa" del cicle al voltant de la intel·ligència artificial i l'Arquitectura organitzat pel COAC.



La intel·ligència artificial s'està projectant com el canvi tecnològic més important de la realitat immediata. Té un impacte transversal a totes les activitats i àmbits del coneixement. L'arquitectura no queda al marge.

El nou cicle del COAC vol obrir un debat al voltant de la intel·ligència artificial i l'arquitectura. Quines són les oportunitats i reptes que implica l’ús de la IA a l'arquitectura? Què podem aportar els arquitectes a la nova narrativa que s'està obrint pas?




Aquest nou cicle tractarà les qüestions disciplinàries més fonamentals que ens afecten: creativitat, cultura, metodologies i pedagogia de projectes i producció. 

El cicle finalitzarà a Barcelona el 12 de març amb la jornada "Artificis Intel·ligents" 

Més info a http://www.coac.arquitectes.cat/ca/cicle-inteligencia-artificial-arquitectura

Magnífic concert del Quartet Gerhard

 



Magnífic concert del prestigiós Quartet Gerhard a un Teatre Auditori Felip Pedrell que van omplir amb una brillant interpretació de peces de Bach, Arriaga i Tchaikovsky

El Quartet Gerhard neix l’any 2010 influenciat i guiat pel mestratge del Quartet Casals i des de ben aviat és considerat un dels grups amb més projecció del país. El seu espectacular creixement s’entén a recer de la influència dels reconeguts Rainer Schmidt (Quartet Hagen) a Basilea i Eberhard Feltz, a Berlín. El treball impecable, especialment en el so, del Quartet Gerhard sumat al fet d’emprendre una direcció unívoca en relació amb allò que ha de ser un quartet de corda estable (alguna cosa més que quatre músics excel·lents que toquen junts), explica el perquè del seu reconeixement i indubtable projecció.

"Diàleg d'Arquitectura" amb Josep Mª Buqueras Bach

 


Us convidem a un nou "Diàleg d'Arquitectura" amb Josep Mª Buqueras Bach al voltant del llibre "Arquitectura de la II República GATCPAC, postguerra i racionalisme" 
Us esperem❗️

📅 Dijous 29/02 • 19 h
📌 Casa Bau, seu del #COACEbre

#AnyBartlett #COAC #Tortosa #TerresdelEbre

Després del Modernisme i del Noucentisme, amb obres arquitectòniques espectaculars, es va arribar a la crisi borsària del 1929 que va posar el fre a la prosperitat viscuda als inicis del segle XX. L’any 1931 es proclama la República, fet que dona un nou impuls a la vida social, amb ajuntaments més propers als ciutadans, amb preocupacions socials i per la qualitat de vida urbana. 

La Segona República Espanyola fou un règim democràtic, proclamat el 14 d’abril de 1931 i que va durar fins a l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, fet que dona pas a la dictadura franquista. 

L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda i en molts casos menystinguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, GATCPAC, va ser un moviment existent a Catalunya els anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama en consonància arquitectònica amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l’arquitectura racionalista. 

Entre els seus membres més destacats hi ha Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Ricardo Churruca. Al centre d’Europa ja existia el racionalisme desde d’inicis dels anys 1920 per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. Era un estil que lligava funcionalitat i estètica. 

El racionalisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar arreu del món entre 1925 i 1965, aproximadament. Era una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància al disseny, que era igualment senzill i funcional. 

Si voleu saber més, no hi falteu!


dijous, 15 de febrer del 2024

15 de febrer · Dia Internacional de la lluita contra el Càncer Infantil

 


Avui Dia Internacional de la Lluita Contra el Càncer Infantil recordem que, 
tot i que la majoria de xiquetes i xiquets vencen el càncer, 
aspirem a una supervivència total gràcies a la inversió en investigació, prevenció, 
detecció temprana i innovació

El 15 de febrer es commemora el Dia Internacional del Nen amb Càncer, una data proclamada a Luxemburg, gràcies a l'Organització Internacional de Càncer Infantil. També s'anomena Dia Internacional de Lluita contra el Càncer Infantil.

L'objectiu és crear consciència i sensibilitzar les persones sobre una malaltia que lamentablement afecta molts nens i joves.

Així mateix, per ajudar les seves famílies a que els seus fills tinguin un diagnòstic oportú i el tractament degut i això, al seu torn, els brindi el dret a la vida.

Actualment, el càncer s'ha transformat en una epidèmia que afecta un alt percentatge de nenes i nens a diferents lugres del planeta. És una trista i lamentable realitat, que moltes vegades passa desapercebuda, però més comuna i quotidiana del que molta gent es pot imaginar.

Són milers els casos reportats de nens i joves afectats per aquest patiment, sent la primera causa de mort infantil fins ara coneguda.

Tipus de càncer més freqüents en els nens i joves
La majoria de nens i joves que pateixen aquesta condició, pateixen un tipus de càncer conegut com a leucèmia, seguit per afeccions en el sistema nerviós central, on es presenten tumoracions i un altre força freqüent, són els anomenats limfomes, que ataquen els ganglis limfàtics.

Afortunadament i gràcies als avenços de la ciència, molts d'aquests nens, que són diagnosticats a temps, aconsegueixen sobreviure, cosa que representa una notícia esperançadora davant d'una realitat molt dura d'enfrontar-se.

El llaç daurat és una forma d'expressar la valentia i l'heroisme de tots aquests petits pacients, que no es rendeixen i lluiten per continuar gaudint del plaer d'estar vius, acompanyats pels pares, familiars i amics.

Aquest original símbol, és una manera d'oferir suport a tots els nens que a tot el batallen contra la malaltia del càncer cada dia.


dimarts, 13 de febrer del 2024

13 de febrer · Dia Mundial de la Ràdio

 

Avui en el Dia Mundial de la Ràdio felicitem a totes i tots els professionals per la seva feina en aquest mitjà de comunicació que ens acompanya dia a dia amb actualitat, música, entreteniment, proximitat i molt més. Gràcies per ser-hi

#DiaMundialDeLaRadio #Tortosa #TerresdelEbre


El 13 de febrer celebrem el Dia Mundial de la Ràdio, una efemèride oficial proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l'any 2012. La ràdio és, ara com ara, el mitjà informatiu més emblemàtic i dinàmic, malgrat dels avenços i nous sistemes de comunicació que han aparegut a l'últim segle.

L'objectiu principal d'aquest dia mundial és fer de la ràdio un mitjà interactiu, que propiciï el debat per tractar temes diferents que interessen a la col·lectivitat. A més, la ràdio té lavantatge darribar a llocs remots, que no és possible mitjançant lús daltres tecnologies més modernes.

El lema del Dia Mundial de la Ràdio per al 2024 és "La Ràdio: Un segle informant, entretenint i educant".

Amb més de 100 anys al darrere, la ràdio mereix un gran reconeixement per les seves virtuts perdurables i la seva contínua influència. No és fàcil per a la ràdio. Tot i que té una popularitat estadística i la confiança del públic, s'enfronta a reptes creixents, des de la competència digital fins a les tensions generacionals i les pressions econòmiques.

Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana

Comparteixo l’article "Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana" publicat al @setmanariebre on parlo de com #Tortosa continua sent Capital Cultural i la seva repercusió en el món de la #Cultura 

https://setmanarilebre.cat/ara-fa-3-anys-tortosa-capital-de-la-cultura-catalana/


Ara fa just 3 anys, el 19 de febrer de 2021, inauguràvem al Teatre Auditori Felip Pedrell l’any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana. I ho fèiem amb un acte multidisciplinar, multicultural, integrador i innovador que apuntava quina era la direcció cap a on anava aquesta capitalitat: convertir Tortosa en motor generador de la cultura, clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidés Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible i que tornés a ser referent, com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va sentar les bases culturals de la Catalunya democràtica.

Ho fèiem amb mascareta i precedits per la triple crisi del coronavirus, sanitària, econòmica i social, que ens va obligar a canviar els hàbits de vida i a prendre mesures mai plantejades i que van afectar especialment el món de la Cultura.

El confinament, les mesures de seguretat i els nous rebrots van obligar a suspendre gairebé totes les activitats lúdiques i culturals previstes per a l’estiu del 2020, però des del govern municipal vam pensar que Tortosa havia de viure l’estiu. I així va ser, vam apostar per la Cultura i pels nostres creadors entenent que calia donar-los una oportunitat per una reactivació que tanta falta ens feia especialment de cara al 2021, any de la Capital de la Cultura Catalana.

Tot i la incertesa del moment, avui puc afirmar que Tortosa va viure intensament la Capital de la Cultura Catalana, perquè vam fer una aposta molt forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

“La Cultura que Vivim”, el lema de la capitalitat tortosina, ha estat una porta oberta a definir i transmetre el concepte de Cultura a partir de les relacions quotidianes, usos i formes de fer ciutat, de parlar, de treballar, de xalar, d’expressar-se artística, corporal i musicalment, de menjar, de creure. 

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho vam entendre i ho vam fer nostre, posant de relleu i mostrant allò que tenim, allò que ens identifica i que forma part de la nostra: la jota, la música de banda, el bestiari, els gegants, la gastronomia i el patrimoni; posant en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i fent florir nous talents, especialment les joves proeses, donant l’oportunitat de visibilitzar-se i demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra, creant noves produccions, nous projectes i reivindicant les nostres arrels i la nostra cultura arreu del món.

Hem posat Tortosa a l’epicentre de la Cultura compartint experiències amb altres ciutats, sent seu de trobades, festivals, congressos, exposicions, mostres de teatre i altres esdeveniments de grans institucions en tots els àmbits: literatura, art, periodisme, folklore, bestiari, onomàstica, etc; hem acollit certàmens nous o d’àmbit territorial com el Deltachamber; hem donat lloc a festivals i projectes innovadors com Proto i l’interdisciplinar Artèria Tortosa; vam iniciar l’Any Pedrell, recuperant el seu llegat gràcies a entitats com el col•lectiu Arts o Joventuts Musicals.

Per aquells que eren escèptics i que, des de diversos sectors de la cultura i la política, pensaven si seria possible que un regidor socialista impliqués a tota la ciutadania i la fes partícip d’este gran projecte de ciutat, puc dir amb orgull socialista que ho vam aconseguir. Vam apropar a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta “Cultura que Vivim” dia a dia en els actes més quotidians.

Ara, tres anys després, podem afirmar que la Capitalitat Cultural de Tortosa i l’acompliment dels seus objectius han reafirmat el potencial i el paper que té la Cultura com a motor generador de sinèrgies capaç de transformar i regenerar les nostres vides i la nostra ciutat. 

Ja vaig dir que la Capital de la Cultura no acabava el 31 de desembre, i això s’ha vist clar en aspectes com la continuïtat de festivals internacionals com el Proto o Artèria; sentant les bases per a la recuperació del nostre patrimoni com les muralles i per a la millora, ampliació i creació d’equipaments com el Teatre Auditori, l’Espai Moreira o el Museu de Tortosa; o amb noous esdeveniments i produccions com l’exposició l’Empremta de Pedrell al museu, entre molts altres.

Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana i continua avançant i treballant per una Cultura que mos ha situat en el centre de la cruïlla de Catalunya, País Valencià i l’Aragó i que mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.


 

divendres, 9 de febrer del 2024

Vine a donar sang!

 

Donar sang és donar vida, és necessari i és segur, senzill i #imprescindible

Vine a donar sang a Tortosa:

📅 Ds 10/02 de 9,30 a 13,30 h

📌 Centre Cívic de Ferreries

Fer-ho entre tots és molt nostre

Jo ja ho faig, i tu? 💧

#tortosa #terresdelebre #maratodonants #donarsang 


És tan nostre que ens defineix, i tan inherent a nosaltres que ens emociona. És cooperació, compromís i responsabilitat.

Aquest any, cada donació representa un pas més per construir el castell de tots i totes les donants.

Amb la teva donació, a més de salvar vides, estaràs col·laborant en la construcció del primer castell digital.

Aquest projecte monumental digital vol ser el símbol de l'esforç col·lectiu de la donació de sang, i la cohesió i la connexió que aquest gest suposa entre donants i receptors. Una estructura que necessita de cada una de les donacions per materialitzar-se.



Marta Sabaté i Mariona Iglesias pubilles del Cnetre - Nucli Històric


A la celebració de la festivitat de Sant Blai es van presentar a Marta Sabaté i Mariona Iglesias, les pubilles del Barri del Centre Nucli Històric de #Tortosa per 2023, en un acte acompanyats per la Colla Jove de Dolçainers

Enhorabona, sereu unes molt bones representants del #barri a les Festes de la #Cinta2023 


La llibretera Rosa Cubeles premi Sant Blai 2024

 

La llibretera Rosa Cubeles, de la 2 de Viladrich, ha estat digna mereixedora del Premis Sant Blai que atorga cada any l'Associació de Veïns de Centre - Nucli Històric, per la seva dedicació al barri amb una de les llibreries más antigues de la ciutat i de Catalunya.

Enhorabona i a seguir endavant amb la difusió de la lectura al barri i a la ciutat!

L'acte va tenir lloc dissabte 3 de febrer a l'Església de Sant Blai dintre dels actes de celebració de la festivitat del seu patró.


Celebració de les festivitats de la Candelera i Sant Blai

El dies 2 i 3 de febrer vam celebrar junts les festivitats de la Mare de Déu de la Candelera i de Sant Blai amb una celebració presidida pel Sr. Bisbe Monsenyor Sergi Gordo amb la posterior benedicció de coquetes i fruits per Mn. Membrado

Units fem Església, units fem Parròquia!

#tortosa #santblai #candelera #premisantblai #parroquia #comunitat #esglesia










Ara fa 3 anys, Tortosa Capital de la Cultura Catalana

Ara fa just 3 anys, el 19 de febrer de 2021, inauguràvem al Teatre Auditori Felip Pedrell l’any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana. I ho fèiem amb un acte multidisciplinar, multicultural, integrador i innovador que apuntava quina era la direcció cap a on anava aquesta capitalitat: convertir Tortosa en motor generador de la cultura, clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidés Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible i que tornés a ser referent, com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va sentar les bases culturals de la Catalunya democràtica.

Ho fèiem amb mascareta i precedits per la triple crisi del coronavirus, sanitària, econòmica i social, que ens va obligar a canviar els hàbits de vida i a prendre mesures mai plantejades i que van afectar especialment el món de la Cultura.

El confinament, les mesures de seguretat i els nous rebrots van obligar a suspendre gairebé totes les activitats lúdiques i culturals previstes per a l’estiu del 2020, però des del govern municipal vam pensar que Tortosa havia de viure l’estiu. I així va ser, vam apostar per la Cultura i pels nostres creadors entenent que calia donar-los una oportunitat per una reactivació que tanta falta ens feia especialment de cara al 2021, any de la Capital de la Cultura Catalana.

Tot i la incertesa del moment, avui puc afirmar que Tortosa va viure intensament la Capital de la Cultura Catalana, perquè vam fer una aposta molt forta perquè la Cultura fos motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

“La Cultura que Vivim”, el lema de la capitalitat tortosina, ha estat una porta oberta a definir i transmetre el concepte de Cultura a partir de les relacions quotidianes, usos i formes de fer ciutat, de parlar, de treballar, de xalar, d’expressar-se artística, corporal i musicalment, de menjar, de creure. 

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho vam entendre i ho vam fer nostre, posant de relleu i mostrant allò que tenim, allò que ens identifica i que forma part de la nostra: la jota, la música de banda, el bestiari, els gegants, la gastronomia i el patrimoni; posant en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i fent florir nous talents, especialment les joves proeses, donant l’oportunitat de visibilitzar-se i demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra, creant noves produccions, nous projectes i reivindicant les nostres arrels i la nostra cultura arreu del món.

Hem posat Tortosa a l’epicentre de la Cultura compartint experiències amb altres ciutats, sent seu de trobades, festivals, congressos, exposicions, mostres de teatre i altres esdeveniments de grans institucions en tots els àmbits: literatura, art, periodisme, folklore, bestiari, onomàstica, etc; hem acollit certàmens nous o d’àmbit territorial com el Deltachamber; hem donat lloc a festivals i projectes innovadors com Proto i l’interdisciplinar Artèria Tortosa; vam iniciar l’Any Pedrell, recuperant el seu llegat gràcies a entitats com el col•lectiu Arts o Joventuts Musicals.

Per aquells que eren escèptics i que, des de diversos sectors de la cultura i la política, pensaven si seria possible que un regidor socialista impliqués a tota la ciutadania i la fes partícip d’este gran projecte de ciutat, puc dir amb orgull socialista que ho vam aconseguir. Vam apropar a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta “Cultura que Vivim” dia a dia en els actes més quotidians.

Ara, tres anys després, podem afirmar que la Capitalitat Cultural de Tortosa i l’acompliment dels seus objectius han reafirmat el potencial i el paper que té la Cultura com a motor generador de sinèrgies capaç de transformar i regenerar les nostres vides i la nostra ciutat. 

Ja vaig dir que la Capital de la Cultura no acabava el 31 de desembre, i això s’ha vist clar en aspectes com la continuïtat de festivals internacionals com el Proto o Artèria; sentant les bases per a la recuperació del nostre patrimoni com les muralles i per a la millora, ampliació i creació d’equipaments com el Teatre Auditori, l’Espai Moreira o el Museu de Tortosa; o amb noous esdeveniments i produccions com l’exposició l’Empremta de Pedrell al museu, entre molts altres.

Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana i continua avançant i treballant per una Cultura que mos ha situat en el centre de la cruïlla de Catalunya, País Valencià i l’Aragó i que mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.


Enhorabona a l'Arxiul Comarcal del Baix Ebre pels seus 40 anys





Molt orgullòs d'haver pogut participar en la celebració del 40è aniversari de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre i d'haver col·laborat en la seva evolució

Enhorabona Albert Curto i equip per la vostra tasca al capdavant i per molts anys més!

#ArxiuBaixEbre #Tortosa #TerresdelEbre


 

Al Dia. Tertúlia d'actualitat

 

Un plaer poder participar en la tertúlia sobre temes d'actualitat de #Tortosa i #TerresdelEbre del programa @AldiaEbre presentat per @leonorbertomeu i amb els companys de micròfon @CintaGaliana i @francescsancho 

L’amnistia, la creació de l’ATM i l'avançament de les eleccions han estat alguns dels temes de debat.

Escolteu-ho a:

https://www.ivoox.com/tertulia-25-01-24-audios-mp3_rf_123200283_1.html



dimarts, 6 de febrer del 2024

Comença el cicle "la Intel·ligècia Artificial a l'Arquitectura"


Dijous 1 vam participar a la Girona a la Jornada "Disseny Assistit per Intel·ligència Artificial" que obre el cicle amb el que el COAC vol obrir un debat al voltant de la intel·ligència artificial i l'#arquitectura

La intel·ligència artificial s'està projectant com el canvi tecnològic més important de la realitat immediata. Té un impacte transversal a totes les activitats i àmbits del coneixement. L'arquitectura no queda al marge.

El nou cicle del COAC vol obrir un debat al voltant de la intel·ligència artificial i l'arquitectura. Quines són les oportunitats i reptes que implica l’ús de la IA a l'arquitectura? Què podem aportar els arquitectes a la nova narrativa que s'està obrint pas?

Aquest nou cicle tractarà les qüestions disciplinàries més fonamentals que ens afecten: creativitat, cultura, metodologies i pedagogia de projectes i producció. 

El cicle continua a Vic el dia 15, amb una jornada centrada en els 'Projectes d'arquitectura generativa' centrada en les oportunitats que ens ofereix la intel·ligència artificial

I finalitzarà a Barcelona el 12 de març amb la jornada "Artificis Intel·ligents" 

Més info a http://www.coac.arquitectes.cat/ca/cicle-inteligencia-artificial-arquitectura


L'Església de Sant Blai millorarà la seva accessibilitat

Dissabte 3 de febrer es va presentar el projecte de Millora de l'Accessibiltat de l'Església de Sant Blai fet pel Taller d'Arquitectura Roig Montagut.

L’entrada actual a l’Església de Sant Blai és a través d’un vestíbul al que s’accedeix salvant tres escales, no sent accessible per persones amb discapacitat o problemes de mobilitat.

El present Projecte de Millora de l’Accessibilitat vol solucionar este problema creant un nou accés per la porta principal històrica de l’edifici que estigui adaptat i que permeti  l’accés universal a l’interior de l’Església.

Aquest nou accés crea, a més, un nou recorregut d’evacuació per garantir una correcta i segura sortida de l’edifici en cas d’incendi.

El Projecte contempla també el canvi de l’actual megafonia, la millora de la il·luminació  general i la millora de l’altar major amb una nova il·luminació i la incorporació del nou Sant Crist Crucificat  procedent d’una donació.

El Projecte de Millora de l’Accessibilitat contempla les següents fases:

        Fase 1: Canvi d’ubicació de la sacristia i nova megafonia

        Fase 2: Obertura d’accés a la façana principal i creació de vestíbul accessible

        Fase 3: Canvi d’ubicació del despatx parroquial

        Fase 4: Millora de l’altar major i nova il·luminació general

Podeu veure l'explicació i detalls del projecte al vestíbul de la parròquia




















dilluns, 5 de febrer del 2024

La jove promesa dels escacs Xavier Mompel primer Mestre Fide d’escacs de Tortosa

 

Enhorabona a la jove promesa dels escacs, el tortosí Xavier Mompel que amb només 13 anys s'ha convertir en el primer Mestre Fide d’escacs de Tortosa i un dels més joves del món. Moltes felicitats!

La distinció de Mestre Fide és un dels títols oficial que atorga la Federació Internacional d’Escacs (FIDE). És el tercer amb importància, només per darrera del de Gran Mestre i Mestre Internacional.

El jove jugador es va iniciar als escacs al Club d’Escacs Tortosa amb 8 anys i en només 5 anys ha aconseguit aquest gran títol.

Després de molts ècits al Club Tortosa, va passar al Club Escacs Valls, debutant a la Divisió d’Honor Nacional i aconseguint el títol del Mestre Català d’Escacs més jove de la història, a més de títols com els campionats de Catalunya, d’Espanya i el sisè lloc al Campionat del Món de partides ràpides.

Des del mes de gener Mompel forma part del Club Escacs Barcelona, amb una clara aposta per la formació del jove tortosí per seguir amb la seva projecció.