Avui a Tortosa, just i necessari, nou projecte de piscines per als nous temps.

Hi ha qui acostuma a dir, per allò del calumnia que alguna cosa queda, que el PSC no fa propostes per a la ciutat, i que només fa una política de posar pals a les rodes. Res més lluny de la realitat ja que des del PSC de Tortosa, sis anys després de l’arribada de Bel al govern i dels continus enganys, hem decidit assumir la responsabilitat davant la inacció i passivitat del govern de CiU per solucionar una de les principals problemàtiques que té la ciutat: la manca de piscines.

Per això hem presentat, de forma completament altruista, un projecte amb una voluntat propositiva que confiem que el govern tingui en compte, ja que el nostre principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels tortosins i tortosines i la imatge d’una capital com Tortosa.

El projecte del PSC per a la construcció i remodelació de les piscines municipals de Tortosa, en el qual han treballat arquitectes, enginyers, tècnics en esports i d’altres tècnics de la ciutat i de fora, vol d’oferir una alternativa al projecte avui aturat de piscines municipals, fa ja més dos anys, quan el Govern de Bel, en el que va ser una gran presa de pel a tots el Tortosins i Tortosines, va fer veure que iniciava les obres de construcció de les piscines a l’estadi municipal, enganyant-nos a tots amb una burda comèdia que va suposar l’enderrocament de la piscina exterior.

No sabem les causes, ja que el govern de Bel, com Mariano Rajoy pensen que es millor callar i que escampi la boira que donar explicacions als ciutadans, però el cert és que a data d’avui, quasi dos i mig anys desprès, les obres no han començat.

Per això presentem un projecte que te tres aspectes importants a remarcar: en primer lloc que pot ser posat en marxa de forma immediata; en segon lloc que té un cost perfectament assumible, mitjançant una concessió, el que implica un cost zero pels tortosins i tortosines, en definitiva per a les malmeses arques municipals; i en tercer lloc que no interromp l’ús de la piscina actual.

Però el més important d’aquest projecte és que es pot dedicar tot l’estalvi econòmic anual, més d’un milió dos-cents mils euros a l’any,  que costa el projecte de piscines actual, als dos veritables problemes de la ciutat: el foment de l’ocupació i les polítiques de justícia social.

A diferencia del projecte de Palau d’Aigües presentat per CiU i que en el seu inici estava pressupostat en 20 milions d’euros, nosaltres presentem un projecte valorat en 2.279.792,70 € en la seva construcció bàsica i amb la possibilitat d’invertir, un milió d’euros més per a les intervencions addicionals i que pujaria a 3.241.860,08 €.

Les condicions del país han canviat molt des que es van dissenyar les piscines fins avui, i les condicions de vida dels tortosins i tortosines també, per això pensem que ara per ara l’Ajuntament de Tortosa no pot permetre’s el luxe de gastar-se 20 milions d’euros en unes piscines, ni 20, ni 14, ni 6. No podem gastar el que no tenim en unes piscines.

El projecte que presentem suposa una proposta continguda, realista i adaptada a les necessitats dels temps de crisi econòmica i requisits dels tortosins i tortosines.

L’àmbit d’actuació de la present proposta es troba a l’Estadi Municipal de Tortosa i el seu desenvolupament pretén:

1. Ordenar els actuals espais i equipaments existents, mantenint el velòdrom i actuant de principalment sobre la zona actualment ocupada per la piscina coberta, les ruïnes de la piscina descoberta i els terrenys que configuraven l’accés a l’estadi inicialment.
2. Construir les noves piscines, cobertes i descobertes, en l’espai on estaven les actuals.
3. Crear un espai multidisciplinar a l’entrada de l’equipament que permeti des de la celebració d’un concert, passant per un lliurament de premis o la celebració d’actes diversos de caire esportiu.
4. Establir un eix central vertebrador que configuri i creï una línia d’accés a les diferents dependències i equipaments directament lligat amb la plaça Joaquín Bau.

Dintre d’aquest espai està previst comptar amb:

1. Un edifici destinat a piscina coberta del tipus PCO-2 d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb una superfície total de 2.000 m2.

La principal particularitat d’aquest edifici és la seva configuració, amb una superfície vidriada i on es vol donar a conèixer i fer un homenatge a l’esport tortosí i als triomfs que ha proporcionat.

Com? A través d’una sèrie de fotografies a la part superior de l’edifici on, amb el riu com a eix vertebrador de la ciutat de Tortosa, apareguin els principals esportistes tortosins de totes les èpoques, des de Nicolau fins a Kiko Vallespí, passant per figures de renom com Laia Forcadell, Mariano Toha, els germans Vela, fins a Josep Otero, que dona nom al camp de futbol municipal, en un clar gest de reconeixement i orgull pels mateixos i per les disciplines que van practicar, reivindicant i recomanant la pràctica de l’esport.

2. Una piscina descoberta, similar a una coberta del tipus PCO-3 però descoberta, d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes dues instal·lacions estan dissenyades de manera que es doni compliment dels requisits de la FINA (Federació Internacional de Natació) per tal de que puguin ser homologades per competicions oficials.

La construcció d’aquest edifici es faria de manera que, tant per la seva ubicació com per la seva temporalitat, permeti que l’actual piscina coberta continuï funcionant amb tota normalitat.

3. Un cop construïdes les piscines es pot continuar amb la resta del projecte amb un espai multidisciplinar on actualment es troba la piscina coberta, que pot ser una zona multiús o bé albergar una pista poliesportiva.
4. L’accés a l’Estadi Municipal des de la plaça Joaquin Bau seria un altre dels nous espais que serviria per ordenar un espai actualment es desús i que, sota la gran coberta, a més de servir per obrir l’espai exterior, inclou unes grades a mode d’escenari que permetrà la celebració de diversos actes, com ara lliurament de premis o concerts, al temps que dona pas al recinte esportiu.
5. Una pèrgola de comunicació de les instal·lacions. Aquest element, que té el seu origen a la plaça Joaquín Bau, recorre l’Estadi Municipal en tota la seva longitud habilitant un espai de circulació transversal que permet que tant els esportistes com el públic en general puguin accedir a totes les instal·lacions a través d’un espai ordenat, pavimentat i regularitzat.
6. Finalment el projecte comptaria amb la remodelació de la plaça Joaquín Bau, un espai que actualment serveix d’aparcament i que es troba en un estat de deixadesa important, i que es recuperaria com a nexe vertebrador de la plaça amb l’Estadi Municipal, amb la creació d’un espai amb molta vegetació i que serveixi d’entrada cap a les instal·lacions esportives en línia amb la idea del projecte.

L’estudi presentat està previst per desenvolupar-se en 6 fases:

1. Construcció de la piscina coberta.
2. Construcció de la piscina descoberta.
3. Espai multiús i enderroc de les piscines cobertes actuals.
4. Espai d’accés a l’Estadi Municipal.
5. Remodelació de la plaça Joaquín Bau (sense renunciar a la construcció d’un pàrquing soterrat més endavant).
6. Pèrgola de comunicació de l’Estadi Municipal.

El que es presenta com a bàsic i imprescindible són les fases 1 i 2, que garanteixen que Tortosa tingui piscines, tant cobertes com descobertes.

En definitiva, aquest estudi es basa en un projecte contingut, conscients dels temps de crisi actuals, adequat a les necessitats que han manifestat els tortosins i tortosines després d’haver parlat amb comerciants, ciutadans i altres col·lectius com ara els Instituts, un dels quals ofereix un mòdul de natació que es pot veure en perill si no es disposa de les instal·lacions adequades per poder impartir-lo, cosa que sembla que serà real si tot continua igual. 

Per aquesta raó, tal i com hem dit, posem a disposició del Govern de CiU, el projecte dissenyat, de manera que es creï un Consell de participació ciutadana d’estudi i debat per aquest projecte, que incorpori a tots els grups polítics municipals, els veïns, les entitats esportives de la ciutat i tots aquells que puguin estar interessats o veure’s afectats pel projecte, perquè pensem que un equipament així ha de ser fet pels i per als tortosins i tortosines.  Per això demanem al govern municipal que es deixi ajudar. Tortosa, i els tortosins i tortosines ho agrairan.  Avui a Tortosa, és just i necessari escoltar les persones per canviar junts el futur, amb un nou projecte de piscines per als nous temps.

Presentació Projecte Piscines

Primavera cultural, justa i necessària!

Vivim temps de retallades i els governs conservadors que ens dirigeixen no deixen d’aplicar les tisores, especialment en aquells aspectes que les dretes consideren minoritaris i prescindibles, com ara la cultura. Com deia aquella cançó dels 80 són “mals temps per a la lírica” i mai millor dit, fins i tot 30 anys després. La crisi i els governs conservadors han sumit els ciutadans i ciutadanes en un estat de letargia del que cal despertar, i en una desconfiança en la classe política i els partits que cal recuperar, escoltant les seves veus i estant al seu costat en les seves angoixes, neguits i preocupacions.

Per aquest motiu els socialistes tortosins hem volgut posar en marxa una nova iniciativa marcada per dos objectius bàsics: d’una banda obrir i donar a conèixer el partit i aproximar-nos a la ciutadania, escoltant-la i rebent les seves queixes, suggeriments i opinions; i per l'altra, aixecar la ciutat d’aquesta letargia a la qual sembla voler abocar-nos l'actual govern de la ciutat.

Així, sota el nom de Primavera Cultural, hem programat i proposat tot un seguit d'actes de caire transversal, ciutadà i cultural. La primavera és temps de brotar de nou, és temps de llum, d’olors, de despertar de l’aletargament de l’hivern, i això és el que pretenem, obrir una finestra cap a l’optimisme i la il·lusió, allargant la mà a tots i totes aquells que necessiten d’aquest petit impuls per rebrotar.

Aquesta primavera cultural es va iniciar el mes de març amb una taula rodona amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb el testimoni de cinc dones en diferents situacions al món laboral, i va finalitzar el mes de juny amb una sessió de cinefòrum i la projecció de la pel·lícula 5 metros cuadrados amb els desnonaments, un dels grans drames d’avui dia, com a tema de fons. Entre mig van tenir lloc altres actes com la presentació del llibre El Joc de Sade, de Miquel Esteve; la celebració de la diada de Sant Jordi; o el lliurament del guardó Marcel·lí Domingo, un premi en reconeixement a la defensa dels valors de la igualtat i la llibertat, que va ser lliurat en la seva primera edició a Ramon Segarra i Victòria Campos per la seva trajectòria. L’acte va comptar amb la presència de la diputada al Congrés Carme Chacón, que va oferir una conferència sobre les possibles solucions per fer front a la crisi. També ens ha acompanyat el president Jose Montilla presentant-nos el seu llibre Clar i Català que ens va permetre conèixer amb detall el darrer govern d'Entesa a Catalunya; i enriquidora i refrescant va ser la presentació del llibre Esquerra i dreta: diferències polítiques fonamentals de Xavier Marín.

El resultat tot plegat ha estat un èxit, tant per la bona resposta que hi ha hagut en les diferents convocatòries, com pel fet de que aquestes activitats ens han permès recollir un vademecum d'idees, reflexions, suggeriments i inquietuds ciutadanes que ens han de servir per fer de veritable pont d’unió entre els partits polítics i els neguits de les persones.

I tot això ho hem fet perquè pensem que els partits polítics han de ser agents socials al costat dels ciutadans, que els representen i que han de denunciar que hi han coses que estan mal fetes, que hi han polítiques i situacions que són injustes, i que hi han ciutadans que estan patint, i molt, les desigualtats a les que ens aboca els model social que entre tots, alguns més que d’altres, hem construït.

Tot i això sembla que encara hi ha partits que no entenen aquest paper i consideren que política i cultura són incompatibles, i confonen el fet de voler apropar-se als ciutadans a través de la cultura amb una mera estratègia de propaganda electoral. És per això que cap dels actes organitzats dintre de la primavera cultural no ha estat acceptat ni publicitat dintre de l’Agenda Cultural que edita l’Ajuntament de Tortosa, i és per això que tampoc se’ns ha permès disposar d’espais públics com la Biblioteca Marcel·lí Domingo per lliurar un premi que duu el seu nom; o la sala Antoni Garcia de l’espai escorxador; o la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller. Actituds com aquestes demostren l’interès que mostren alguns partits per la cultura i per la ciutadania i que no entenen que política i cultura són i han de ser del tot compatibles, independentment del color dels partits.

Voldria agrair especialment la col·laboració de la Llibreria la 2 de Viladrich, sense la qual no hauria pogut estar possible aquesta Primavera, sobretot perquè ens han obert casa seva, tot i ser un partit polític, demostrant que ells si entenen que la cultura no està enfrontada amb la política. Esperem que aviat la primavera cultural, justa i necessària, arribi també al nostre consistori.

Avui dia ens trobem davant una necessitat de canvi, creada pels actuals governs, i els ciutadans volen una alternativa renovada, amb partits i persones que sàpiguen interpretar els seus sentiments i que es converteixin en els seus portaveus, entenent els desitjos, els interessos i les demandes de les persones, però amb transparència, confiança, franquesa, i claredat. Es tracta d’escoltar a les persones i canviar junts el futur.

A Tortosa continuen les retallades, ni justes ni necessàries!

A Tortosa continuen les retallades, i no únicament en l'aspecte econòmic sinó ara, talant arbres i reduint places d'aparcament gratuït. El govern municipal de CiU novament aplica el rodet i, tot i la situació d’ofegament causada per la crisi, ara priva als ciutadans d'arbres i de places d'aparcament gratuïtes. Des del nostre Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'Ajuntament de Tortosa ja fa temps que denunciem aquestes mesures però una vegada més aquest govern es fa el sord i es continuen aplicant decisions injustificades.

Les ciutats han de ser un lloc agradable per viure i un dels factors bàsics per als seus habitants és l'espai públic, i ells tenen dret a decidir sobre les qüestions que afecten al seu medi natural. Per això sempre hem demanat la creació d'un Consell de Participació de l'Espai Públic, però mai se'ns ha fet cas.

El govern d’una ciutat no s’ha de basar únicament en la gestió de les arques municipals, que a Tortosa és molt dolenta, sinó que ha de vetllar pels seus ciutadans i aconseguir l'equilibri de tots els factors per aconseguir una ciutat sostenible i saludable.

Prenem exemple de casos com el de Vitòria Gasteiz o el de la ciutat de Bristol, la més progressista del Regne Unit, que acaba d'obtenir el títol de Capital Verda Europea 2015, gràcies a un alcalde que ha sabut conjugar institucions, empreses i ciutadans per aconseguir aquest triomf. Necessitem alcaldes com el de Bristol!

http://www.energias-renovables.com/articulo/necesitamos-alcaldes-como-el-de-bristol-20130611

http://howtobeabrist.wordpress.com/2012/11/21/jorge-i-alcalde-de-bristol/

http://www.noticias24.com/fotos/noticia/9569/en-fotos-alcalde-de-bristol-en-el-reino-unido-cerro-las-calles-para-celebrar-un-domingo-especial/

Amb la seguretat de les persones no es juga!

Aquesta és la resposta que fa dos mesos, en el Ple ordinari de l’Ajuntament de Tortosa del mes de març, ens va donar l'Alcalde quan el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Tortosa li vàrem fer el prec perquè el govern municipal atengués el compliment de la normativa pel que fa a les baranes escalables de les grades i de les escales del nou equipament esportiu del Pavelló del Temple.

Tal com s’ha informat en la corresponent Comissió Informativa de Territori, tot indica que, després dels corresponents informes preceptius, el nostre Grup Municipal té raó, ja que l’equipament no compleix amb la normativa vigent, tant pel que fa a la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació en Equipaments de pública concurrència, com pel que fa a la normativa d’Equipaments Esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

És per aquest motiu, que en el darrer Ple ordinari, aquest passat 6 de maig, després de dos mesos sense que s’hagi resolt el problema, des del nostre grup hem demanat al govern municipal que se solucioni ràpidament la situació, tant pel que fa a les baranes de les escales d’accés a les grades, com les mateixes baranes de les grades, donat que l’equipament continua funcionant en la pràctica de l’esport.

Certament es continua desenvolupant l’activitat normal del pavelló i no s’ha pres cap tipus de mesura provisional, mantenint l’incompliment de les normatives obligatòries i mantenint el risc que comporten aquest tipus de baranes.

És per això que hem demanat que, mentre no s’apliquin les corresponents mesures correctores, es busqui una solució provisional, abans d'haver de clausurar l’equipament del Pavelló del Temple per manca de seguretat de les persones, amb el corresponent perjudici per a la pràctica de l’esport dels tortosins i de les tortosines.

Creiem que, un cop detectada la irregularitat, i detectat el problema no és de rebut que el govern municipal estigui dos mesos sense prendre cap mesura ni definitiva ni provisional, buscant com sempre a qui culpabilitzar, perquè tal con diu l‘alcalde, amb la seguretat de les persones no es juga!

Després de dos anys... res a celebrar!

Si hi ha un incompliment especialment lacerant del govern de CiU a la nostra ciutat és sense cap dubte el del Complex d’aigües, les obres de les quals es van posar en marxa, com en una obra de teatre més, de forma sospitosament sobtada pocs dies abans de les eleccions municipals del maig de 2011, i que ara ja porten aturades més dos anys. De fet, el passat 4 d’abril ha fet dos anys

La construcció de les noves piscines, ja era la prioritat de Ferran Bel en el mandat passat. De fet el projecte es va adjudicar el 28 de gener de 2011, i es va anunciar com una gran noticia. Només cal recordar que al mes d’abril, uns dies abans de les eleccions, les màquines van entrar al complex esportiu i van enderrocar les antigues piscines.

És cert, fa dos anys, encara que si mireu com estan ara, no es que us hagueu traslladat en el temps, és que no s’ha fet res més. Després de les eleccions les obres es van aturar; algú podria pensar que va ser una maniobra electoral per enganyar als ciutadans. Nosaltres no seriem capaços de dir-lo.

Quan es va posar en marxa vam denunciar que es tractava d’un projecte faraònic de més de 14 milions d’Euros, pel qual s’havia de pagar a raó d’1.200.000 euros anuals durant 25 anys. Una quantitat que és absolutament absurda. De fet cada tortosí i tortosina haurà de pagar prop de 40 euros anuals utilitzi o no la piscina municipal. Amb les necessitats econòmiques que pateixen una gran part dels tortosins i tortosines en aquest moment, aquest dispendi ens sembla fins i tot immoral.

El plantejament de Bel ofegarà encara més les dèbils arques municipals, a diferència de la proposta que el PSC va presentar en el seu moment on la concessió no només no suposava cap despesa per a l’ajuntament si no que arribava a generar ingressos.

Malgrat tot es tracta d’un projecte actualment aturat per una mala gestió i plantejament del govern municipal. A data 20 de gener de 2012 (un any després d’iniciar de les obres) arrel d’una denuncia pública del PSC, Ferran Bel va admetre que “s’havia de modificar el projecte per a fer-lo més viable i reduir el cost de l’obra” indicant que no era un problema de pressupost, ja que l’empresa disposava d’un 50% per cent del capital.

Aquell dia Ferran Bel va afirmar que “en poques setmanes estaria llesta la modificació” i va lamentar que ”la única aportació al projecte del PSC era posar pals a les rodes”. Un any desprès continuem en el mateix lloc. I creiem sincerament que no es  culpa dels suposats pals a les rodes del PSC.

Segons Bel s’està refent el projecte, encara que la informació brilla per la seva absència. Esperem que el nou projecte no sigui tan desproporcionat com  l’anterior, sinó adaptat a les necessitats reals de Tortosa i els tortosins i tortosines.

Malgrat tot, esperem que aquesta vegada sigui de veritat, que Ferran Bel no ens torni a enganyar un any més i que les obres comencin de forma immediata.

Desprès de dos anys de teatre, potser ha arribat ja el moment que comenci la funció, que esperem que no sigui un drama. 

Ni és just, ni era necessari fer-ho tant malament!

Una universitat pública i de qualitat a les Terres de l'Ebre, just i necessari

De tots és conegut el malestar propi que ha manifestat el sector universitari degut a les retallades en educació i, per si fora poc, el Partit Popular ha aixecat una nova cortina de fum amb una moció instant a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili pel d'Universitat de Tarragona, tot per desviar la mirada davant les retallades i els greus i veritables problemes que afecten a la universitat pública en aquests moments difícils on els governs, tant el de l'Estat com el català, no deixen d'aplicar les tisores en l'àmbit de l'ensenyament i de la investigació.

De fet, en la proposta de moció, el grup del Partit Popular va al·legar a la necessitat de fer pinya a Tarragona per instar al canvi de nom reforçant la capitalitat i el valor de marca de la ciutat, argumentant també que és l'única demarcació on no consta el nom de la ciutat on es troba la universitat, representant un greuge comparatiu amb la resta de demarcacions. A més va afirmar que aquest error històric es va cometre l'any 1991 en consentir que imperés el model del centralisme barceloní i s'acabés "arraconant" el nom de Tarragona. Des del PP s'ha insistit que no es qüestiona la figura de Rovira Virgili i que la qüestió radica en recuperar el nom de Tarragona en la nominació de la universitat.

Jo tampoc entraré a qüestionar l'actual nom de la Universitat Rovira i Virgili, però si que voldria incidir en el fet de que el PP ha caigut en el seu propi parany, criticant i denunciant el mode centralista barceloní, quan ells estan fent el mateix volent centralitzar la figura de la Universitat de la província de Tarragona únicament en aquesta ciutat, quan la URV disposa de campus i centres a tota la província. Em pregunto, des de les Terres de l'Ebre estem disposats a parlar del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat de Tarragona, o és que el Camp de Tarragona, el Baix Penedès, el Baix Camp, el Tarragonès o les Terres de l'Ebre, almenys administrativament segons la distribució actual de l'Estat, no formen part de Tarragona?

Precisament per evitar aquest tipus de problemes el govern progressista del tripartit va impulsar i aprovar una Llei de Vegueries, que l'actual govern de CiU, garant i defensor de la identitat nacional pròpia, ha arraconat a dintre d'un calaix donant lloc a temes com el que aquí es reflexa, caient de nou en el centralisme contra el que suposadament lluiten. Però el més greu i rellevant de tot aquest assumpte és l'actual situació en què es troben les Universitats d'arreu del país, amb una retallada en recerca del 20% en les aportacions de l'Estat, una disminució del sistema de beques i un increment dels preus de matrícula, que fan que qualsevol qüestió sobre si el nom de la Universitat Rovira i Virgili s'ha de modificar o no quedi al marge de qualsevol valoració positiva.

Tal i com han manifestat els mateixos estudiants, la Universitat s'ha de concebre com un eix vertebrador del coneixement, que pot beneficiar en més o menys mesura el territori en que se situa, i no com un instrument per fer maniobres polítiques, donat que tothom que es veu afectat, directa o indirectament, per la Universitat i per allò que ella mateixa reverteix en la societat, ha de sentir-se orgullós, per igual, de poder gaudir d'un espai comú que fomenti la recerca, la docència, el desenvolupament i, sobretot, els valors ètics i morals.

Tarragona, Reus, Baix Penedès, Vila-Seca i Terres de l'Ebre són els territoris on la Universitat Rovira i Virgili ha impartit el seu paper de motor de creixement desenvolupament durant els seus vint anys de vida, i tots aquests territoris han volgut obviar o, si més no, han considerat secundari, qualsevol qüestionament al nom de la Universitat de les comarques tarragonines. Per tant, mentre el món universitari i els que ens preocupem pel futur dels nostres joves i per la seva formació ens alarmem per la crítica situació econòmica en què es troba l'ensenyament universitari, altres arenguen debats identitaris innecessaris que fomenten la rivalitat i la crispació entre els habitants de les ciutats que acullen les seves seus, entre la que es troba Tortosa, i desvien la realitat del problema que és una nefasta política educativa i econòmica.

Per això crec que és inútil entrar en debats estèrils i espero que quan aquesta moció arribi al Parlament de Catalunya, els nostres representants tinguin prou seny per deixar de costat aquest conflicte, injust i innecessari, i apostin per un ensenyament universitari públic, accessible i de qualitat, just i necessari, que no necessita adoptar el nom de cap capital de província per tenir més projecció prestigi, ja sigui nacional com internacional.

Just i necessari: Els socialistes denuncien l’incompliment dels grans projectes electorals del govern de Bel a Tortosa i l’abandó del dia a dia.

El fracàs de projectes com el complex d’aigües i els aparcament a Ferreries i el Rastre, entre altres, i la manca de model de ciutat certifiquen un govern esgotat

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa està convençut que “Una altra Tortosa és possible” davant la nefasta gestió del govern de Bel incapaç de tirar endavant les seves principals promeses electorals i de resoldre els problemes del dia a dia a la ciutat. “Estem davant un govern totalment esgotat”, ha lamentat el regidor socialista, Enric Roig, que hi ha afegit: “El senyor Bel té els seus principals projectes en un carreró sense sortida perquè són inviables. I ens preguntem, si es té en compte que és economista, no podia preveure que no tindria diners per a dur endavant aquestes obres faraòniques? Sembla que no. Per tant, creiem que cal replantejar-les perquè es puguin fer.”

Segons Roig, el govern convergent viu de rendes, gràcies a les aportacions del govern Zapatero i l’acció de govern heretada dels socialistes durant el darrer mandat, però més enllà  “no hi ha una sola idea de ciutat, ni model, ni s’està al costat dels que més pateixen, ni del comerç ni de la promoció econòmica de la ciutat per situar bé la nostra ciutat per quan la crisi remeti”. El regidor socialista també ha criticat el desgavell polític organitzatiu de l’Ajuntament, tot i tenir uns excel·lents professionals. “Va voler vendre la imatge d’un model d’organització gerencial, però el gerent va marxar a finals de l’anterior mandat”.

Roig, que ha lamentat la manca d’informació i transparència, també s’ha queixat del tracte que rep l’oposició. “És posar pals a les rodes preocupar-se per la nostra ciutat? És posar pals a les rodes demanar que es revisin els projectes per fer-los factibles? És posar pals a les rodes reclamar mesures per als qui més pateixen? Creiem que no, és exercir la nostra responsabilitat com oposició”, ha emfatitzat Roig.

Per tot això, els socialistes consideren que és necessari un canvi, que passa per prioritzar el que avui necessita la ciutat, més sensibilitat social i més transparència. “Una altra manera de fer i una altra Tortosa és possible. Ens hem de plantejar fer una ciutat millor, més neta, més solidària, i des del Grup Socialista ens posem al costat dels tortosins i tortosines i a disposició de l’alcalde per consensuar i acordar aquells aspectes que siguin importants per a la ciutadania. Ens en podem sortir, però no des d’una política autoritària i fosca com la que està duent a terme CiU.”

Pendents de la reunió d’avui sobre la Clínica Terres de l’Ebre

Els socialistes esperaran a rebre més informació de l’operació de compra de la Clínica Terres de l’Ebre per tal de posicionar-se. Divendres a les 15 hores es va convocar una reunió per a aquesta tarda mateix per parlar sobre aquesta operació.  “Tenim clar que es va aprofitar la precampanya electoral per anunciar aquesta operació, se’ns va dir que la compra es faria efectiva el 31 de desembre o el 2 de gener; la setmana passada ens comuniquen que segurament no serà fins al maig”, ha exposat el regidor Socialista. “Tenim clar que la situació de l’Ajuntament és delicada i defensem el nostre hospital de referència, el Verge de la Cinta, sotmès a les retallades del govern de CiU i al qual li han tret el seu pes com a equipament referencial, però ens esperarem a tenir més informació per posicionar-nos sobre l’operació”.  En aquest sentit, Roig ha reclamat una vegada més respecte a l’oposició.  

Una altra Tortosa és possible, just i necessari.

El passat mes de maig va fer cinc anys que un Govern de Convergència i Unió regeix els designis de la nostra ciutat. Han estat cinc anys d’un govern de dretes que va arribar amb la intenció de canviar, per no dir desfer, tot el que els diferents governs progressistes liderats pel Partit dels Socialistes de Catalunya havien construït en quasi deu anys d’il·lusió i esperança.

I no es pot negar que, tot i que van rebre un ajuntament sanejat, sense grans deutes i amb uns serveis públics competents, els que havien de donar lliçons de gestió pública avui han tornat a col·locar a l’Ajuntament, i a la ciutat sencera, als mateixos nivells de fa vint anys.

Sí, sembla que Tortosa hagi retrocedit, quan altres ciutats del nostre voltant han avançat i s’han modernitzat. Aquí, a Tortosa, el govern de Ferran Bel té com a millor carta de presentació una ciutat trista, bruta i fosca, que es troba al punt del col·lapse econòmic, regida per un alcalde autoritari i sectari, amb interessos politics i personals lluny de la ciutat i amb un equip de govern inoperant, centrat en les seves carreres personals o en promocionar les seves activitats particulars.

El resultat de tot això es una ciutat cada vegada més ingovernable i desgovernada, plena de promeses incomplides d’obres faraòniques allunyades de la realitat com les piscines i els pàrquings que resten aturades per la seva inviabilitat econòmica i que actualment, amb les necessitats reals d’aquesta crisi econòmica, ningú a la ciutat ho demana ja.

Ens trobem amb una ciutat que en comptes de buscar una sortida econòmica, que permeti donar feines als seus ciutadans, pràctica una negligent política turística, una inexistent política de promoció econòmica i comercial, i unes nefastes polítiques culturals, de joventut i infància.

I mentrestant l’alcalde Bel respon als desafiaments de la crisi acomiadant treballadores i treballadors, reduint dràsticament serveis i fent copagar serveis bàsics als que menys tenen, al mateix temps que es dedica a aplaudir, com a bon servent que és, els atropellaments i impagaments de deutes constants que els governs locals estan patint per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Davant de tot això, és moment de dir de forma alta i clara, fins aquí hem arribat.

Molts tortosins i tortosines han manifestat que Tortosa necessita una defensa clara i responsable del sentir d’aquelles i aquells que no volen combregar amb la política del “tot s'hi val” que aplica el rodet convergent, essent la veu dels que no estan d’acord amb el que està passant a la nostra ciutat.

L’actual crisi econòmica i política que el nostre país, i concretament la nostra ciutat, està patint, dóna peu a l’oposició tèbia, de concentració nacional i de falsa responsabilitat que reclama insistentment l’alcalde Bel.

Crec que aquesta no es la solució, perquè els ciutadans i les ciutadanes comencen a estar farts de governs, inclosos els municipals, que, defensant una suposada responsabilitat, estan ofegant cada vegada més a aquells que menys tenen. Per això cal apostar per fer una dura crítica a l’actual forma de desgovern de la ciutat.

D’altra banda hi ha veus que defensen que el crispament de la política municipal només pot comportar que els ciutadans desconfiïn dels polítics i de la tasca que cada dia es realitza des dels partits. Crec que és al contrari: oblidar allò que la gent vol i demana, és lo que ens ha portat a aquesta situació de desafecció política que vivim actualment. 

La resposta està als nostres cors i als nostres caps, la solució està a les nostres mans. Crec que hem de ser els portantveus d’aquells als que cada dia els costa més, no ja cridar, sinó fer sentir la seua veu. I per això cal refermar els ideals socialistes que van donar lloc al naixement del PSC, els ideals de justícia, d’igualtat, de llibertat, de fraternitat.

I ho hem de fer des de la responsabilitat d'un partit que aspira un dia a que els ciutadans i les ciutadanes de Tortosa ens atorguen la responsabilitat de governar, però amb la fermesa que dona el tenir clar que s’ha d’aturar el desgavell que en aquests moments hi ha a la ciutat.

Soc conscient que es tracta d’un repte important, que pot semblar exagerat, però estic convençut que disposem dels mitjans i les possibilitats, i amb el ferm propòsit del treball constant podem plantar cara als abusos del govern conservador de Tortosa, forjant una ciutat amb futur, moderna, comercial, emprenedora i que retorni la il·lusió de viure-hi.

Estic convençut de que una altra Tortosa és possible per això cal fer sentir amb força la veu de totes i tots els que creiem en la política com la solució als problemes que ens envolten i amb el compromís decidit de construir un projecte que, des dels valors del socialisme, sigui una veritable alternativa per al futur immediat de Tortosa amb la voluntat d'exercir un veritable lideratge de les Terres de l'Ebre, com a capital històrica i cultural, com a ciutat comercial i de serveis, amb una veritable oferta turística i d’oci, eix de comunicacions i motor de creixement, i garantia de progrés per a tot el territori.

És just que fem sentir amb força la veu de totes i tots els que volen un altre model de ciutat, de govern i de futur, i és necessari que tornem a fer que els ciutadans i les ciutadanes creguin en la política com la solució als seus problemes.