Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.

I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica? 

Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.

Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.

La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.

Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés. 

I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.

En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.

La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.

Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.

Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.

La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

Vine i deixa't seduir!

Estem a poques hores perquè es tornin a obrir les portes d’una nova edició, la vintena, de la nostra Festa del Renaixement. Una festa que entre tots els tortosins i tortosines hem fet nostra i amb la qual volem obrir-nos i obrir la nostra ciutat a aquells que vulguin conèixer el nostre passat i l’esplendor d’una ciutat al segle XVI.

Ja conto les hores que queden per tornar a sortir al carrer i sentir aquella olor, aquell soroll, aquell ambient, que impregna la Festa. Sentir el bullici, veure els edificis engalanats, la gent vestida d’època, els músics i artistes que omplen els carrers amb el seu art, la vida als campaments, en definitiva, la Festa.

Una festa que ja ha fet vint anys i que en el seu recorregut fins aquí ha anat creixent, incorporant espectacles i actes propis, descobrint espais, explicant-nos la nostra història a través d’exposicions, col·loquis i visites guiades. Una Festa que ha aconseguit importants distincions a nivell nacional.

Per això, espero que aquesta vintena edició, que coincideix amb efemèrides com la dels 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, sigui un punt d’inflexió perquè la Festa continuï creixent i esdevingui un dels principals elements de promoció econòmica, turística i cultural de la nostra Tortosa. Perquè com he defensat moltes vegades, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins per a la gent de fóra, per mostrar el nostre ric patrimoni, les nostres costums, els nostres productes, el nostre tarannà.

Per tant, amb aquestes paraules us encoratgem a deixar-nos seduir per la nostra Festa del Renaixement, a que gaudim d’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i balcons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre:

Terra d'aigua

Terra d'un riu

Visca la Vegueria de Tortosa!

"Treballarem en tots aquells àmbits i projectes que ens permetin seguir avançant com a pobles i com a comarca, tot pensant sobretot amb les persones i amb una clara voluntat de servei"

Parlament del portaveu socialista en l'acte de constitució del Consell Comarcal del Baix Ebre 2015 - 2019

Il•lustríssim Senyor President, senyores conselleres, senyors consellers, senyores i senyors,

El grup comarcal del Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés volem expressar, en primer lloc, el reconeixement al veredicte democràtic expressat a les urnes el passat 24 de maig i, en conseqüència, l'elecció en aquesta sessió com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre a vostè Sr. Daniel Andreu. Us felicitem per aquest fet i volem desitjar-li en nom del nostre grup sort i encert en aquest nou mandat.

En segon lloc, com a portaveu, vull manifestar l’agraïment als consellers i conselleres del grup socialista que m'han donat la seva confiança per representar la veu del grup.

A tots els ciutadans que estan seguint aquesta sessió de constitució volem dir-los que dedicarem tots els nostres esforços perquè aquest nou mandat del Consell Comarcal sigui profitós pels municipis, pels seus ajuntaments, pels seus càrrecs electes i, per descomptat, pels ciutadans i ciutadanes de tot el Baix Ebre: de l'Aldea, d'Aldover, d'Alfara, de La Cala, de l'Ampolla, de Benifallet, de Camarles i els seus lligallos, de Deltebre, de Paüls, del Perelló, de Roquetes, de Tivenys, de Xerta i de Tortosa i els seus pobles i EMD's.

Entenem que aquesta institució és una administració pública al servei dels municipis del Baix Ebre, on la seva prioritat no ha de ser una altra que donar suport als ajuntaments, que en definitiva són les administracions més properes a la ciutadania.

Voldria aprofitar aquestes primeres paraules per enviar una fraternal salutació a tots els càrrecs electes de la comarca, als alcaldes i alcaldesses i als regidors i regidores dels Ajuntaments de la comarca que cada dia treballen per la millora dels nostres municipis.

Finalment, també voldria també saludar tots els treballadors i col•laboradors del Consell Comarcal, a tots ells dir-los que podran comptar amb la nostra dedicació i servei, tal i com han pogut comptar amb els anteriors grups comarcals socialistes. I permeteu-me, des d'aquí, un petit record a la figura de Pepe Costa, que fa 25 anys va ser el primer gerent del Consell Comarcal, i amb qui vaig tenir l'honor de treballar, aprendre i compartir experiències a l'Ajuntament de Tortosa.

Malauradament la realitat social i econòmica dels nostres municipis està afectada greument per la crisi econòmica. Com sabeu, l’atur registrat en el passat mes de juny a la nostra comarca afecta a més de 6.000 persones, amb molts joves que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral i amb alguns municipis que superen el 20% d’atur de la seva població activa.

No podrem combatre aquesta situació promovent polítiques en una única direcció. Volem que aquesta nova etapa també sigui de consens polític, perquè això és el que exigeixen el conjunt de ciutadans i ciutadanes en aquests moments difícils.

És evident que hi ha un majoria política, gràcies al pacte de govern assolit entre ERC i el PSC que dóna matemàticament una majoria al govern, però és també evident que la realitat social i econòmica del Baix Ebre necessita d’amplis acords per ser abordats amb garanties d’èxit. Acord entre les forces polítiques de la comarca, acord entre les institucions públiques que hi tenen coses a dir i a fer i acord entre els Ajuntaments de la comarca reforçant el paper del Consell d'Alcaldes. No és el moment d'individualismes. Ens hi juguem la sortida a la crisi sense crear més desigualtats i el futur del conjunt de ciutadans del Baix Ebre.

Avui 8 de juliol en el ple de constitució volem manifestar la ferma voluntat dels consellers i conselleres socialistes d’implicar-nos en les tasques de govern per prioritzar la sortida a la crisi assumint la responsabilitat de govern, amb transparència i honestedat per damunt de tot. Per això els consellers del grup socialista hem signat el nostre compromís ètic amb la ciutadania per complir els principis democràtics, ètics i de transparència fixats en el codi ètic del Partit dels Socialistes de Catalunya.

El nostre compromís de govern s'ha de concretar en diferents línies de treball que creiem que cal desenvolupar i que hauran de ser motiu de debat i acord.

Hem d'impulsar tots els instruments comarcals de participació dels sectors empresarials i sindicals, amb l’objectiu d’estudiar i fer propostes en temes com: mesures de suport a la competitivitat de les empreses; mesures de suport a la formació i a la creació d’ocupació; mesures de gestió econòmica comarcal, i mesures de transformació i dinamització de l’activitat econòmica comarcal.

Definir les bases per al desenvolupament econòmic tenint en compte els sectors tradicionals i també incorporant nous sectors econòmics. I recordant que disposem d'un dels millors polígons industrials de Catalunya, on en els darrers anys s'han invertit molts esforços per dotar-lo dels serveis necessaris i que ara cal continuar amb aquesta aposta de futur.

Promoure noves activitats econòmiques en l’àmbit de l’economia ambiental, de l’estalvi energètic i de les energies renovables, del turisme i del paisatge.

Prioritzar els serveis a les persones com una inversió en cohesió social. Rebutjant les retallades en els serveis públics promogudes per l’administració sigui del color polític que sigui.

Des del Consell Comarcal hem d’estar al costat dels municipis afirmant que no tolerarem que es destrueixin els serveis públics amb l’excusa que aquesta és la sortida a la crisi. La salut, l’educació i el benestar social són drets bàsics que han de ser defensats per aquesta institució donant suport a les reivindicacions que ja estan fent els municipis de la nostra comarca. I des d'aquí vull aprofitar per agrair a les entitats com Càritas o Creu Roja i a totes i tots els voluntaris que de manera desinteressada aporten el seu granet d'arena cada dia per ajudar els més necessitats i els afectats per les polítiques més conservadores.

Perquè no deixarem que els ciutadans del Baix Ebre caminin tots sols. La nostra funció com a Consell Comarcal és acompanyar-los en el seu camí diari cap a un futur millor, perquè és just i necessari que tothom tingui la seva oportunitat.

Defensar el nostre territori i els recursos naturals que el defineixen. Som Reserva de la Biosfera i això implica que hem d'apostar pel medi ambient, per un desenvolupament sostenible i per un turisme diferenciador fent que el nostre paisatge, riu Ebre i la Via Verda i els Parcs Naturals dels Ports i del Delta de l'Ebre siguin una referència a tots els nivells i siguin generadors de riquesa i, com no, continuar lluitant per mantenir els cabals ecològics i donant suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre en la seva lluita antitransvasista.

Apostar per les comunicacions i les infraestructures com la finalització de l'autovia A-7 i l'impuls del Corredor del Mediterrani, a la vegada que disposar de línies ferroviàries d'acord amb les necessitats del territori, tal com està defensant la Plataforma Trens Dignes.

Impulsar de forma efectiva la redacció i implantació del Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre, eina bàsica per al desenvolupament del nostre territori, de manera que ens permeti col•laborar i coordinar-nos amb la resta de municipis del Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta fent que les Terres de l'Ebre siguin reconegudes, per la nostra identitat com a territori, com la Vegueria de l'Ebre.

Finalment defensar les nostres tradicions i el nostre patrimoni humà, cultural, natural, festiu i immaterial, un patrimoni i una cultura arrelats a la terra, a l'aigua, als animals i a les persones, que ha de ser el nostre tret identificador i la nostra senya d'identitat.

En definitiva, treballant en tots aquells àmbits i projectes que ens permetin seguir avançant com a pobles i com a comarca, tot pensant sobretot amb les persones i amb una clara voluntat de servei.

Mentre escrivia aquestes línies em va venir al cap un gravat del riu Ebre obra de Frederic Mauri i Gerard Vergès, editada pel Col•legi d'Arquitectes de Catalunya a l'Ebre, que em va evocar uns versos del poeta, recentment musicats pel grup Riu en So. Música, dibuix i lletra defineixen, il•lustren i ens transporten al que és la nostra comarca.

Per això permeteu-me que finalitzi aquest parlament amb uns versos del poema L'ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés que descriuen perfectament el paisatge del Baix Ebre:

No us contaré la coneguda història
ni us descriuré el paisatge on he viscut:
aquell riu ample, amb tarongers florits,
i, més amunt, la terra roja i dura
d'oliveres i vinya, el cel d'estiu
com la fulla esmolada d'una espasa.
I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Moltes gràcies.

Enric Roig Montagut
Portaveu Grup Socialista PSC-CP

Tortosa, Terres de l'Ebre, 8 de juliol de 2015