Sovint, en els àmbits polítics ens omplim la boca
amb paraules molt necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, que es
queden sense sentit, i passen a engrossir els llistat de temes que tothom
creiem que ha de ser i no es fa. Si atenem a la definició Consens, veurem que és
un terme d’arrel llatina consensus, que fa
referència a l’acord al
qual s’arriba pel consentiment entre els membres d’un o varis grups. Una decisió per consens,
per tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria i en
conseqüència es minimitza el nivell de conflicte.
És cert l’Ajuntament de Tortosa està governat
legítimament per una majoria absoluta de Convergència i Unió, però també és ben
cert que tota majoria absoluta es pot administrar de diverses maneres i al meu
entendre s’ha de fer amb generositat, com tot en l’àmbit polític; sense generositat
malament administraren les nostres accions i els nostres esforços, per tal
d’aconseguir una societat més justa, i equitativa.
En el passat Ple ordinari del 12 de setembre de
2011 a l’Ajuntament de Tortosa, el Grup Municipal del PSC va presentar una
moció per tal de proposar que s’anomeni Centre
Cultural Ricard Salvat al complex cultural que s’està construint a
l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de
Tortosa. La proposta va ser rebutjada pels vots en contra del grup municipal de
CiU i per l’abstenció del grup municipal Iniciativa-Entesa per Tortosa, tots
dos grups van argumentar que aquest tipus d’acords s’han de prendre per consens,
i no per una moció al Ple.
Recentment el regidor de cultura de l’Ajuntament de
Tortosa va informar als diferents grups municipals que properament
s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom del futur
complex, però que era una sorpresa que oportunament ens comunicarien, on és el
consens?
La sorpresa si que ha estat, al menys per al nostre
grup, que esperant la oportuna comunicació i sense fer-ne us d’una informació
facilitada en la corresponent comissió informativa per lleialtat institucional,
fa pocs dies ens vàrem d’haver d’assabentar per la premsa que el museu
s’inaugurarà el proper mes de setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”,
on és el consens?
Un cop més hem assistit a un fet que ve sent
habitual a l’Ajuntament de Tortosa, el mitjans de comunicació se’n fan ressò de
temes importants per a la ciutat, abans que la resta del membres del Consistori
Municipal, quan als plens constantment el govern demana responsabilitat, lleialtat institucional i consens als grups de
l’oposició. El plens de l‘Ajuntament de Tortosa, més que l’acte solemne de la
representació institucional de la ciutat, acaben sent una edició televisiva més
de “Gran Hermano”, ja que es fan molt més cara a la càmera, on el govern municipal
es situa constantment a un lloc que no li correspon, d’oposició de l’oposició.
Sovint dona suport a mocions, cara a la galeria, molt importants per la
tortosins i tortosines, i després tanca files amb el seu partit a Catalunya amb
les retallades en Salut i Ensenyament o a Madrid, donant suport incondicional
al Govern del Partit Popular amb la Reforma Laboral.
En aquest cas del Museu de Tortosa ha passat el
mateix, el govern demana consens només per no aprovar una proposta sorgida des
de les files socialistes i en reconeixent de Ricard Salvat, un dels tortosins
més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement
internacional.
I no sé si és perquè la denominació de Centre Cultural Ricard Salvat denota
massa progressisme, davant de Museu de
Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, que sembla tret
d’un tractat decimonònic, o bé és perquè tenim una manera diferent d’entendre
un equipament cultural modern i propi del segle XXI per a Tortosa; m’agradaria,
i així n’estic convençut, que el projecte museístic i museogràfic del Museu de
Tortosa estigui a l’alçada, i no es correspongui a l’arqueologia del seu nom. I
és que massa sovint en l’àmbit polític es prenen decisions per anar a la
contra, en compte de sumar i consensuar les diverses sensibilitats i posicionaments,
per aconseguir el millor per al bé comú, i es fa poc anàlisi.
Val a dir que el complex de l’antic escorxador
municipal de Tortosa és un obra arquitectònica de primera magnitud de principis
del segle XX de l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic
prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època com l’Hospital
de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, un dels millors conjunts
de l’arquitectura modernista catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de
Reus, obra del mateix arquitecte. Totes aquestes construccions estan ordenades amb
diferents pavellons, patis i espais lliures amb diferents recorreguts que formen
tot un conjunt, on es desenvolupen diverses activitats i on, ordenadament i
coherentment, tot pot cabre i sumar.
A Tortosa, el complex destinat abans a escorxador i
ara a centre cultural, inclou diversos pavellons, la Sala d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de l’IMACT, i ara inclourà també el Museu de Tortosa, “Històric i arqueològic
de les Terres de l’Ebre” amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga
i punt d’atenció turística dins de l’edifici modernista construït entre 1906 i
1908, obra d’una excepcional qualitat arquitectònica i d’una acurada restauració
i rehabilitació.
La proposta a consensuar continua en peu, i és
possible i és viable, nomenar tot el conjunt modernista, Centre Cultural Ricard Salvat, per tal d’homenatjar un
intel·lectual tortosí, ara ja desaparegut, compromès amb la seva societat i el
seu temps, amb un clar compromís democràtic i progressista.
Ara més que mai, quan la política perd credibilitat
i quan la dedicació a les tasques polítiques està absolutament desprestigiada, cal
generositat, cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per respondre a
les necessitats de tots i de totes; la política no ha de ser confrontació.
Ara més que mai, és just i necessari el consens, i que Ricard Salvat sigui reconegut a la seua ciutat és, més que mai, just i necessari.
Tortosa, Terres de l’Ebre, juliol de 2012.
