Tortosa reobre a la ciutadania la renovada plaça de l'Ajuntament, reconvertida en una gran zona de vianants

Els treballs han creat un espai diàfan per acollir multitud d'activitats, i també han comportat la supressió de barreres i la plantació de nou arbrat

Des d'esta setmana, la plaça de l'Ajuntament de Tortosa, així com els carrers de Pescadors i de Manuel Vilà, ja han quedat oberts a la ciutadania després de les obres d'arranjament que s'hi han fet. Els treballs han consistit en l'habilitació de tota la zona al voltant de l'ajuntament com a espai destinat als vianants, situant el terra a un sol nivell, fet que ha comportat la supressió de barreres arquitectòniques.

El disseny de la plaça ha permès crear una gran zona diàfana, després que la font central fos traslladada al parc Teodor Gonzàlez, on ja és en funcionament en un espai destacat del passeig principal. Este fet permetrà, a partir d'ara, que la nova plaça de l'Ajuntament puga acollir tota mena d'activitats de gran format: la primera tindrà lloc en el marc de les festes de la Cinta, amb el concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa el divendres 3 a les 20.30 h. A esta actuació se n'ha afegit una segona dins de festes, el diumenge 5 a les 19 h.

Este matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, acompanyada del regidor d'Urbanisme, Enric Roig, i de l'arquitecte responsable del projecte, Ramon Valls, han visitat el resultat de l'actuació. Han destacat que les obres han permès transformar tot l'entorn des de diferents vessants: urbanísticament, amb una gran actuació que també s'ha estès als carrers del voltant; socialment, ja que la plaça esdevindrà un punt de trobada; i també amb un component mediambiental. En este sentit, ha recordat que l'Ajuntament de Tortosa ha fet seus els Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per la Unió Europea per a l'horitzó 2030, i que això comporta, entre altres exemples, accions per ampliar les zones lliures de vehicles als centres de les ciutats, com és este cas. A la vegada, l'actuació també ha suposat la plantació de nou arbrat i la instal·lació d'enllumenat de tecnologia LED, energèticament més eficient. De la mateixa manera, la plaça també compta amb l'element de l'aigua gràcies a dos files de brolladors situats a terra, que permeten fer jocs d'aigua amb diferents alçades i que també permetran jugar amb diferents tonalitats de colors.

Després de reobrir la plaça de l'Ajuntament, els carrers de Pescadors i Doctor Vilà, i un primer tram del carrer Na Perona, ara els treballs segueixen als carrers d'Enric Bayerri, de Lluís Millet i travessia de Santa Teresa, obres que està previst que finalitzen abans del 30 de setembre.

Ramon Valls, arquitecte responsable del projecte, ha recordat que el disseny de la plaça permet recordar –amb l'alineació de les canals de desaigüe, unes peces de paviment de color diferenciat i diversos punts de llum al terra– la traça que seguien les façanes de les edificacions que hi havia a l'antic barri dels Pescadors. L'afectació que hi van provocar els bombardejos de la Guerra Civil van fer que la majoria d'edificis fossen declarats en ruïna i fossen enderrocats, i que, en la reconstrucció de la zona, es projectés l'edifici de l'Ajuntament així com la resta d'edificis que conformen la plaça.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13106

El nostre projecte de ciutat de Tortosa pren forma

Les ciutats han de ser urbanísticament amables i inclusives, i per això cal tenir molt clar quin és el projecte que volem per a la nostra ciutat. Des del PSC de Tortosa, sempre hem tingut clar quin és el projecte de ciutat que Tortosa necessita i aquest, també urbanísticament, ja va prenent forma.

Quan es parla d’Urbanisme, la majoria associa aquest terme a carrers, obres, llicències per construir i a molts temes associats principalment a l’Arquitectura i les obres públiques, però és molt més que tot això. L’Urbanisme és la pràctica de la urbanística, és a dir, ordenar les ciutats i els territoris.

Per això, l’Urbanisme, juntament amb l’Arquitectura, està directament associat a altres aspectes com l’economia, la sociologia, l’ecologia i, també, l’art, la història i l’antropologia. I és que l’Urbanisme ha de saber conjugar aquests i molts altres aspectes per poder definir i determinar com volem que siguin les nostres ciutats, el nostre entorn, el medi que habitem.

L’Urbanisme ha de ser capaç de concebre la ciutat i el territori com aquells espais que ens acompanyen en el nostre dia a dia, situant, per tant, la vida de les persones al seu centre. És el que anomenem Urbanisme Inclusiu.

L’Urbanisme ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha anat millorant les ciutats. El 1852, a París, Haussmann va obrir nous carrers amb voreres, creant places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotant la ciutat de nous serveis. També Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona. El 1934, la Carta d’Atenes reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, el que donà lloc a noves experiències urbanístiques pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.

Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’Urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfocament a la urbanització de les ciutats.

I això és el que estem fent i buscant a Tortosa, estem treballant per transformar la ciutat i fer-la inclusiva donant resposta a les necessitats quotidianes, perquè la forma d’una ciutat i de com organitza les seves activitats farà que sigui més o menys fàcil desenvolupar-les i volem que Tortosa sigui una ciutat amable i inclusiva per viure-hi.

Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines. Així, estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya, donant prioritat als vianants i ho farem properament amb el carrer Cervantes; les muralles i el castell de Tenasses, fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’Avinguda Canigó a Sant Llàtzer.

I estem creant nous espais públics com la nova plaça de la Catedral que, ubicada sobre el que va ser el fòrum romà de la ciutat, permetrà redescobrir el nostre passat i oferirà un magnífic espai per contemplar el riu i la catedral, una nova àgora per a la ciutat. A les ciutats clàssiques les àgores eren espais de vida quotidiana, de trobada, d’intercanvi, i aquesta és la nostra idea, recuperar aquests espais de relació humana al llarg de tota la ciutat, des de Remolins fins a l’estació de tren, unint el nucli històric amb els eixamples per afavorir la vida social dels tortosins i tortosines.

Unes àgores que també estan directament relacionades amb la cultura, en tant en quant són espais de quotidianitat i, com diu el lema de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021, la quotidianitat representa “la Cultura que vivim”, d’aquí la importància de l’Urbanisme i de l’Arquitectura a l’hora de planificar la vida quotidiana i cultural d’una ciutat. Perquè habitar la ciutat i el medi és part d’aquesta cultura que vivim i han de ser la base d’una ciutat amable, inclusiva i de gènere.

Penso que aquesta planificació s’ha de fer amb una mirada oberta, que serveixi per generar actius i oportunitats a tots els àmbits. I aquí l’Arquitectura hi té molt a veure i crec fermament en la funció social de l’Arquitectura. Tot parafrasejant Rafel Moneo, dono gràcies a l’arquitectura perquè m’ha fet veure el món amb els seus ulls. Aquesta és la mirada oberta que hem de tenir.

I així ho estem fent amb intervencions que potenciïn el nostre patrimoni, perquè una ciutat que cuida el seu patrimoni mostra respecte pel seu passat i, per tant, pel seu present i futur. Cal recuperar, cuidar i explicar el nostre patrimoni, però adaptant-nos als nous temps i sense defugir de noves tècniques i materials que convisquin amb aquest patrimoni i el dotin de certa personalitat que, a la fi, ens farà diferents.

Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes. Treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter.

Publicat el diumenge 29 d'agost de 2021 a marfanta.com

https://www.marfanta.com/2021/08/29/el-nostre-projecte-de-ciutat-de-tortosa-pren-forma/

Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana

El passat febrer inauguràvem la capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa 2021 amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori, compartir la Cultura que Vivim, centrant l’atenció de tota Catalunya sobre Tortosa.

Ho fèiem amb tota la il·lusió i les ganes de posar en valor el nostre patrimoni i costums, i els personatges que han universalitzat la nostra cultura. Apostant per reconèixer la feina dels nostres creadors, que porten el nom de Tortosa i de l’Ebre arreu del món, i també la dels més joves, el nostre futur i l’estendard de la nostra cultura, uns dels principals protagonistes de la Capital. Però també ho fèiem amb la incertesa que ens permetrien fer les restriccions ocasionades per la pandèmia.

Tortosa, de nou, està vivint l’estiu intensament amb la Capital de la Cultura Catalana. Ara, en les acaballes de l’estiu, encarrilem la recta final de la Capitalitat amb la satisfacció de la feina feta, tot i les adversitats de la covid-19. I és que en aquests 8 mesos de capitalitat hem estat capaços de desenvolupar multitud d’activitats que han demostrat que la Cultura és segura i que els ciutadans i ciutadanes són totalment receptius a les activitats culturals.

Així ha quedat demostrat amb els èxits de participació de les accions, espectacles, activitats i participacions que s’han dut a terme fins ara: Sant Jordi, els cicles Cada mes un Mos, la setmana de la Memòria Històrica, els 25 anys del Teatre Auditori Felip Pedrell amb l’obra Terra Baixa, les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc reivindicant les nostres slletres, el Cinema a la Fresca, la 28a Mostra de Jazz, el festival MonFilmat, el Festival de música clàssica Proto-, nascut arran de la capitalitat, present a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, el Delta Chamber Festival, el festival Simfònic, el festival Eufònic, les diferents exposicions entre les quals destaca la de la Capital de la Cultura Catalana, actualment itinerant per Catalunya, els Col·loquis de la Capital, entre moltes altres.

Ara, a les portes de les Festes de la Cinta, la Capital de la Cultura Catalana se suma als actes programats per contribuir a fer gran la festa amb activitats com el concert de la Banda Municipal de Música, que inaugurarà la renovada plaça d’Espanya; la representació de nou de Terra Baixa, a càrrec de la Companyia, amb actors sorgits de l’Escola Municipal de Teatre; les 49es Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, la presentació dels nous gegantons de la ciutat o una exposició amb obres inèdites de Cèsar Estrany.

Amb aquestes activitats la Capital Cultural donarà pas a la resta d’activitats programades en el 3r trimestre de l’any, que començaran amb la programació d’arts escèniques del Teatre Auditori Felip Pedrell, els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, la participació al 33è Aplec Internacional Adifolk a la ciutat de l’Alguer, Arteria, el festival de dansa, ciència i tecnologia, la resta de Col·loquis de la Capital, el Festival de Música Felip Pedrell, amb un concert inaugural d’Arturo Gaya presentant el seu disc Bonaire 12 i la recuperació de l’òpera La Matinada de Felip Pedrell, el festival A Cel Obert, les Jornades Europees del Patrimoni, un concert amb l’Orfeó Català i el Cor Tyrichae o l’espectacle Tortosa, Totrosa, Sortosa creat expressament per a la Capital de la Cultura a partir d’un procés participatiu, que conjuga diferents referents de la nostra identitat col·lectiva, la jota, el ball, la banda de música, el seguici o el riu i que tindrà lloc al nou espai públic entre la Catedral i el riu Ebre, un espai que també acollirà l’espai cultural i arqueològic Cota 0, o la interpretació de l’himne de la Capital, una important aposta amb la participació de Quico el Célio, la Banda Municipal, les corals de la ciutat i els centres escolars, així com moltes altres activitats relacionades amb els diferents eixos de la capitalitat fins a donar el relleu a Igualada, Capital Cultural el 2022.

Fa un any ens preguntàvem com tiraríem endavant i com viuríem la capitalitat cultural de la ciutat en un moment d’incertesa total i de restriccions. Avui puc afirmar que Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana, i ho fa perquè des de l’Ajuntament hem fet una aposta molt forta perquè la Cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat. Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós de desenvolupar este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori i pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa. I agraeixo a la Comissió Organitzadora, Comitè d’Experts, Grups de Treball, Comissionat i entitats per fer-ho possible.

En aquest treball diari seguirem prioritzant la Cultura com un dels principals actius de la nostra ciutat. Tortosa som cruïlla dels antics territoris de la Corona d’Aragó i terra de mestissatge, i això mos ha de servir per posicionar-nos, ara i sempre, com a veritable Capital Cultural de Catalunya i de la Mediterrània i ser referent, tal com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va assentar les bases culturals de la Catalunya democràtica, perquè aquest 2021 la Cultura està sent clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidarà Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.

Publicat a Setmanari l'Ebre el diumenge 29 d'agost de 2021

https://setmanarilebre.cat/tortosa-viu-intensament-la-capital-de-la-cultura-catalana/

Catorze obres de Cèsar Estrany integren l'exposició 'Tortosa, de la cultura, capital'

La mostra pictòrica, dins de la programació de la Capital Cultural Catalana 2021, es pot veure al carrer Cervantes, 9, a l'aparador de Fincas Baix Ebre

Catorze obres del pintor Cèsar Estrany es troben, des d'avui i fins el proper 3 d'octubre, exposades en una mostra que homenatja la ciutat de Tortosa, la seva gent, i el seu patrimoni cultural. 'Tortosa, de la cultura, capital' es pot veure a l'aparador de Fincas Baix Ebre (Cervantes 9) en un muntatge que apropa l'art pictòric al carrer i el converteix en una sala d'exposicions a l'abast del vianant. Un QR permet accedir a una ressenya del pintor -així com a la seva pàgina web- i al llistat de les obres que s'hi troben desplegades, en un format interactiu.

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha dit a la presentació de l'exposició que "voliem que l'obra de Cèsar Estrany tingués aquesta representació, fos visitable, i tot en el marc de les Festes de la Cinta, una mostra que, estem segurs, agradarà moltíssim a la gent de Tortosa". L'alcaldessa, així mateix, ha volgut agraïr a Jordi Sebastià -també present a l'obertura de l'exposició- i a la seva família, propietaris del local on s'exposen les obres, la seva implicació i col·laboració en fer possible la mostra. "Vull agraïr també -ha dit Roigé, finalment- a Cèsar Estrany aquesta oportunitat que ens ha donat de poder gaudir d'aquestes magnífiques pintures dins de l'any de Tortosa Capital de la Cultura Catalana".

L'alcaldessa ha estat acompanyada pel regidor de Cultura, Enric Roig, pel regidor de Festes, Domingo Tomàs, i pel mateix artista, el qual ha expressat la seva satisfacció per poder tornar tornar a exposar a Tortosa després de tres anys: "en aquella darrera mostra a la ciutat vam estar parlant amb l'alcaldessa de la possibilitat de fer alguna cosa dins de l'any de la capital cultural. Després va venir el Covid, amb totes les implicacions que tots coneixem, i aleshores vam pensar en fer una mostra que es pugués gaudir en exterior, al carrer, sense haver d'entrar en un espai tancat". Estrany també ha volgut agraïr a l'Ajuntament de Tortosa i a Finques Baix Ebre l'oportunitat de poder mostrar la seva obra en un entorn com el del carrer Cervantes, el qual, ha dit, "és un eix que representa la ciutat, tant l'antiga com l'actual".

Aquesta exposició, que no té aforament limitat donat el seu enclavament, mostra un conjunt d'obres de l'artista tortosí, les quals van ser realitzades en el període de confinament de 2020, i que recreen la Tortosa a cavall dels segles XIX i XX. Entre les catorze obres que es presenten, Estrany n'inclou dos que no són de Tortosa, i que corresponen a Barcelona i Amposta, ciutats que també han estat Capital de la Cultura Catalana anteriorment.

Cèsar Estrany ha residit i desenvolupat bona part de la seva trajectòria artística fora de Catalunya. La seva inclinació pel dibuix i la pintura va ser ben aviat propiciada pels nombrosos antecedents artístics familiars, la nissaga dels Cerveto. Des de 1967 ha realitzat 178 exposicions a Barcelona, Munic, Madrid, Stuttgart, Abu Dhabi, Mallorca, Eivissa, o Buenos Aires, ciutats on la seva obra és reconeguda i apreciada. A partir de l'any 2000 han tornat a ser habituals les seves exposicions a Catalunya, consolidant la temàtica de la seva producció, el costumisme, que ens apropa a indrets de Barcelona, València, Tarragona o Amposta. Part de les seves pintures, òbviament, recreen Tortosa, la seva gent i els seus carrers, i també l'Ebre, el Delta i els seus arrossars.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13103

La Mostra de Jazz va tancar la 28a edició vorejant el ple a les actuacions i amb un interès creixent per la cuina cajun

Els concerts s'han dut a terme en espais acotats a l'aire lliure i amb capacitat limitada, amb el Museu de Tortosa com a escenari dels quatre caps de cartell

La Mostra de Jazz de Tortosa va tancar la 28a edició, diumenge, amb el concert del grup local The Little. Els seus integrants van posar el colofó a 15 dies de música que, un any més, s'ha escampat pels carrers de la ciutat. Enguany, mantenint els concerts en espais a l'aire lliure i en recintes acotats per complir amb les mesures de prevenció de la covid-19, i amb la capacitat limitada al 70%.

El balanç final és positiu, com demostren les dades d'assistents als concerts: el Museu de Tortosa, escenari principal per on han passat els quatre caps de cartell d'esta edició, va fregar el ple. el projecte Open Gate, liderat per Susana Sheiman, amb l'artista convidat David Pastor, va ser l'encarregat d'inaugurar el festival el divendres 30 de juliol. Pel mateix espai també han passat la Tortosa Big Band, una de les actuacions més seguides de l'edició d'enguany, els Uroz Jazz Dealers i el grup Patáx, que després de captivar al públic local ara fa un any amb el seu virtuosisme, van repetir visita per tornar a deixar l'audiència bocabadada.

També han tingut molt bona acollida els recitals que s'han dut a terme als bars i restaurants participants, amb un alt índex de seguiment. En este sentit, una altra dada a destacar és l'interès creixent que els restaurants participants assenyalen pel que fa a les jornades gastronòmiques de la cuina cajun, que enguany han arribat a la 18a edició en el marc de la Mostra de Jazz de Tortosa.

Juntament amb la música dels concerts, el festival ha comptat amb altres activitats complementàries, com ara exposicions o la fira del disc, així com la trobada dels Urban Sketchers Terres de l'Ebre.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13101

Tortosa acollirà la música de Joan Miquel Oliver i unes jornades professionals en el marc d'Eufònic 2021

La instal·lació sonora de la Sala Antoni Garcia i el concert 'Acte de Fe', amb el músic tortosí Carlos Martorell, entre els principals atractius

Eufònic és un festival al voltant de les arts sonores, visuals i digital-performatives que se celebra a les Terres de l'Ebre acollint instal·lacions artístiques i actuacions en espais singulars. Aquest any 2021, l'Eufònic assoleix el seu desè aniversari.

El regidor de Cultura de Tortosa, Enric Roig, ha presentat aquesta edició 2021 -la setena d'aquest certamen que es celebra a Tortosa- acompanyat de Vicent Fibla, promotor i director del festival: "aquesta edició d'Eufònic -ha explicat Enric Roig- representa la simbiosi perfecta amb la celebració de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, ja que és un altaveu per manifestar la potència de Tortosa i de les Terres de l'Ebre en el món cultural". Roig ha afegit també que "Eufònic es converteix en un dels grans 'Col·loquis de la Capital' que s'estan portant a terme dins de l'any de la capitalitat cultural catalana, en el marc de les arts visuals i escèniques".

Per la seva banda, Vicent Fibla ha dit que "Eufònic arriba amb una proposta renovada, ampliada, i que té un nexe comú amb Tortosa Capital de la Cultura Catalana, que és la creativitat des de la perifèria, crear en entorns rurals, quines conexions s'estableixen no només des de la distància geogràfica o física, i com apareixen nous centres de creació".

Així, Tortosa tornarà a ser una de les ciutats de les Terres de l'Ebre que conformen el festival Eufònic 2021, i ho farà amb un concert d'un dels autors de referència de la música en català amb el recital del guitarrista Joan Miquel Oliver, lletrista i integrant de la banda Antònia Font. Tindrà lloc el divendres 27 d'agost, a les 21.30 h, a l'entorn de la muralla del Rastre, a la plaça Mossèn Sol, i tindrà un format power-trio que combina sons acústics, folk, música simfònica i pop electrònic carregat d'imatges oníriques.

L'altre gran proposta que tindrà lloc a Tortosa dins d'aquest Eufònic 2021, i plenament emmarcada dins de la celebració de l'any de la Capitalitat Cultural Catalana de la ciutat, seran les jornades Eufònic Pro, una trobada entre professionals, programadors, comissaris i gestors culturals nacionals i internacionals amb creadors i artistes catalans de naturalesa digital i performàtica. Aquestes jornades professionals se celebraran el dijous 26 i el divendres 27 d'agost, a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa, i a d'altres indrets de la ciutat. Serà un espai de contaminació artística i intercanvi de coneixements per afavorir la professionalització del talent així com la seva visibilitat i mobilitat. Combinarà activitats presencials i telemàtiques per a la difusió de les arts i per promoure, així mateix, el treball dels artistes que investiguen formats performatius híbrids on la telepresència es combina amb l'embodiment o personificació. Dins del programa de l'Eufònic Pro, la directora de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Pilar Lanau, oferirà una xerrada, 'Escola per l'Art i la Cultura'. Eufònic Pro és un espai Comissariat per Antònia Folguera i Marta Oliveres, molt reconegudes en l'àmbit de la cultura digital, la comunicació i la música electrònica, i en la gestió cultural especialitzada en arts escèniques transmèdia, respectivament.

Per altra banda, al Museu de Tortosa, els artistes Laura Llaneli i Óscar de la Fuente presenten la instal·lació creada a partir del diàleg entre els elements arquitectònics de la Sala d'Exposicions Antoni Garcia, alguns d'ells originals de principis del segle XX, i la veu. En altres cultures, el cant és un fet popular i comunal; en la nostra, només se sent capaç de cantar aquell que sap que ho fa bé. Al voltant d'aquest concepte gira aquesta instal·lació en què diversos transductors disposats a l'interior de la sala amplificaran les veus de persones de les Terres de l'Ebre afinant (o intentant-ho) en la mateixa freqüència. La instal·lació es podrà veure del 20 d'agost al 12 de setembre. I el divendres 26 d'agost, a les 20.30 h, als Reials Col·legis, el músic tortosí Carlos Martorell -el qual ha tingut una constant presència a l'Eufònic des de la seva primera edició- farà una relectura de cançons tradicionals religioses passades pel sedàs del segle XXI, en el qual una intel·ligència artificial ha estat entrenada amb partitures litúrgiques de diverses èpoques i interactua amb la resta de músics generant melodies a partir del que passa a escena. 'Acte de Fe' és fruit de la conjunció de tres artistes multidisciplinaris de diverses generacions -Adrià Grandia, Marc Vilajuana i el mateix Carlos Martorell- en una coproducció a cinc bandes entre Eufònic, Fira Tàrrega i Fira Mediterrània de Manresa amb el suport de Convent de les Arts d'Alcover i Konvent.0.

Trobareu informació exhaustiva sobre l'Eufònic 2021 a la seva pàgina web: eufonic.net (també accedint-hi a través de tortosacultura.cat)

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13102

Torna el Terres Travel Festival, amb el millor cinema internacional sobre turisme sostenible

La competició oficial reunirà gairebé 100 produccions de 26 països

Destinacions turístiques singulars, històries sobre el patrimoni històric i natural o relats de viatges pels cinc continents. Aquests només són tres de les temàtiques que s’aborden en els 75 films turístics i 22 documentals de la selecció oficial, una part dels quals s’han programat en la quarta edició del Terres Travel Festival. El certamen, que té Tortosa com a seu, se celebrarà del 3 a l’11 de setembre, amb la presència de directors, productors, professionals del cinema i del turisme d’arreu del món que participaran en una vintena de sessions de cinema, debats i xerrades. El Terres Travel Festival compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa/Tortosa Turisme.

Enguany, la represa de l'activitat turística després del punt àlgid de la pandèmia centra bona part de les produccions. Destaca especialment el film Reconnect With The World in The Islands of Tahiti, una producció de Turisme de la Polinèsia francesa que retrata els atractius naturals de les illes i l'oceà. I la represa també és el tema de la campanya Costa Daurada, com sempre, un audiovisual codirigit pel tortosí Ramon Balagué. El realitzador de Deltebre Albert Vidal també hi presenta Només tu i el Delta i el tortosí Guillermo Barberà hi participa amb l'espot promocional de turisme de la capital del Baix Ebre amb l'audiovisual Tortosa, tota una vida per venir, un segon per enamorar-te'n.

Fins a sis llargmetratges de la competició de documentals del Festival seran projectats en versió original subtitulada al català. Totes les projeccions són gratuïtes amb registre previ a la web del festival i tindran lloc en dos espais, el Museu de Tortosa i l’Espai Sant Domènec.

El Terres Travel Festival - Films & Creativity és l'únic certamen especialitzat en audiovisual turístic que se celebra a Catalunya i a tot l'Estat i des de 2019 és membre del circuit CIFFT, el Comitè Internacional de Festivals de Cinema Turístic que aplega 14 festivals d'arreu de món i constitueix una competició única al món, destinada a premiar les millors pel·lícules de turisme del món. Terres Travel Festival dinamitza el territori de manera directa i implica el conjunt de la ciutadania en el foment del turisme sostenible, mitjançant el suport a les indústries culturals locals i reforçant la seva imatge i atractiu de marca. L'organització del Terres Festival ha elaborat un protocol d'actuació per adaptar-se a les mesures que puguin aplicar les autoritats sanitàries. Tanmateix, es confia que les eventuals restriccions no afectin el normal desenvolupament de la cinquena edició del festival.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13099

El Mercat Artesanal i Gastronòmic inclourà una proposta lúdica per a tota la família

El Mercat es celebrarà al carrer de la Rosa el cap de setmana del 21 i el 22 d'agost

El regidor de Comerç de Tortosa, Sisco Pepió, ha presentat el Mercat Artesanal i Gastronòmic que tindrà lloc al carrer de la Rosa, al nucli antic de Tortosa, els propers dissabte 21 i diumenge 22 d'agost. "És una activitat que hem organitzat -ha dit el regidor- amb dos objectius bàsics i principals. El primer és reinvindicar i fer visible el sector de la artesania, en un temps tan difícil com el que estem passant amb la pandèmia de la Covid, i oferir-los un espai per a poder donar un pas endavant, en un àmbit ideal com és el del nucli antic de la ciutat, al carrer de la Rosa, plaça de la Cinta i plaça de l'Absis". Pepió ha continuat explicant que l'altra objectiu de la proposta és "oferir un programa lúdic per a gaudir tota la família, amb una sèrie d'actuacions que es portaran a terme a la plaça de l'Absis, simultàniament amb el desenvolupament del Mercat Artesanal i Gastronòmic".

Aquestes actuacions, com ja hem dit, adreçades al consum familiar i dels més petits de casa, seran gratuïtes, i serà necessari efectuar abans la reserva prèvia a www.ebreticket.cat. El dissabte, a les 12.00 h, actuarà Art-Tic Show, i a les 18.00 h, Minidisco Ballaruga. Pel que fa al diumenge, a les 12.00 h, es podrà gaudir de l'espectacle de Jack el Malabarista.

El regidor de Comerç ha estat acompanyat de Mercè Lleixà i de Joan Iniesta, de l'Associació de Comerciants del Nucli Antic de Tortosa, entitat coorganitzadora juntament amb l'Ajuntament de Tortosa.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13098

Tortosa incorporarà dos gegantons al seguici festiu per potenciar el planter geganter entre les noves generacions

Els nous elements es presentaran durant les festes de la Cinta i arriben coincidint amb la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Capital de la Cultura Catalana

L'Ajuntament de Tortosa incrementarà, a partir de les pròximes festes majors de la Cinta, el seguici festiu de la ciutat. Ho farà amb la incorporació d'una parella de gegantons: gegants de proporcions més reduïdes, pensats perquè els puguen fer ballar infants i jóvens. D'esta manera, l'objectiu que persegueix el govern municipal és afavorir encara més la tradició gegantera que té Tortosa i facilitar la incorporació de noves generacions al món de la imatgeria festiva i de la cort de bèsties.

Els treballs per crear els dos gegantons van a càrrec de l'artista local Joan Iniesta, responsable del taller Calaix de Sastre, situat al centre històric de Tortosa. Es tracta d'unes figures que s'inspiren en el disseny original dels gegants Rufo i Rubí, datats al 1957, i dels quals Iniesta ha adaptat les proporcions per ajustar-se a la perspectiva que suposa l'alçada més reduïda que els referents inicials. Els gegantons tindran 2,10 metres d'alt i estan construïts amb fibra de vidre, un material més lleuger que el clàssic cartró pedra, perquè siguen més fàcils de portar.

Després de crear la imatge en fang i posteriorment fer-ne el motlle, ara els gegantons ja tenen la forma definitiva i és a punt de començar la fase de pintura. La previsió és que les noves peces es puguen presentar durant el ban cavalcada de festes, que estarà adaptat a les mesures de prevenció. Serà el dissabte 4 de setembre, en el marc de la Cinta 2021, i seran batejats durant els actes de la 33a Ciutat Gegantera, previstos del 17 al 19 de setembre.

Este matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, acompanyada del regidor de Cultura, Enric Roig, el regidor de Festes, Domingo Tomàs, i el president de la Colla Gegantera de Tortosa, Joan Carles Bonfill, han explicat juntament amb l'artista els detalls de la confecció de les noves figures. Meritxell Roigé ha recordat les accions més importants que ha fet el govern municipal per potenciar el folklore i la cultura popular associada a la imatgeria festiva, començant per l'adaptació de la llotja del parc com a Casa dels Gegants. En este sentit, l'alcaldessa ha refermat l'aposta per seguir potenciant la tradició gegantera, motiu pel qual l'Ajuntament ha fet una aposta molt important, de la mà de la Colla Gegantera de Tortosa, per fer possible que la ciutat esdevinga la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya d'aquí a un mes.

"Coincidint amb esta celebració, volíem potenciar el seguici de la ciutat. I per això vam apostar per uns gegantons, ja que això feia possible que la gent més jove els puguen portar i puguen formar part activa de la cultura popular", ha explicat. Per la seua banda, Joan Carles Bonfill ha insistit que "la gent més jove ja podien portar els 'nanos' o la cucafera, però poder portar al coll un gegant és una il·lusió molt gran que ara podran complir". En este sentit, ja existeix un projecte que cada any porta els gegants a les escoles perquè els coneguen els més menuts i, ara els escolars també tindran l'oportunitat de passejar els gegantons.

Joan Iniesta ha recordat que, quan es van crear, els gegants de Tortosa Rufo i Rubí eren els més alts de Catalunya. Ara, els nous gegantons també tindran uns vestits fets a mida, que adoptarà l'estètica de la indumentària que Rufo i Rubí van tindre entre el 1988 i el 1999.

Paral·lelament, l'Ajuntament també ha iniciat les passes per crear rèpliques dels gegants originals a mida real, per poder preservar els gegants històrics i ampliar la presència dels nous Rufo i Rubí a les trobades que es fan arreu del país.

L'Ajuntament de Tortosa activarà a l'octubre els Bons Tortosa, injectant 400.000 € en descomptes al comerç local

 La campanya, que compta amb el suport logístic de la Cambra de Comerç i la federació Tortosa Més, generarà un impacte econòmic als establiments d'almenys 1,2 M€

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i el president de la Cambra de Comerç, Francesc Faiges, han formalitzat esta setmana l'acord que permetrà posar en marxa els Bons Tortosa. L'Ajuntament de Tortosa hi aporta 400.000 euros del pressupost municipal perquè es puguin posar a l'abast de la ciutadania vals de descomptes per bescanviar en les compres que facen als comerços de la ciutat adherits a la campanya. La iniciativa compta amb el suport de la Cambra de Comerç i de la Federació de Comerç, Serveis i Hostaleria, Tortosa Més. L'ens cameral s'encarregarà d'implementar la logística necessària per poder distribuir els vals a través d'un portal web que s'activarà durant les pròximes setmanes, així com de les inscripcions dels establiments participants.

Amb els Bons Tortosa, cada persona podrà aconseguir 20 euros per a bescanviar-los en les seues compres als establiments del comerç de la ciutat. Uns vals que estaran repartits en quatre bons de 5 euros cadascun, i que es podran utilitzar individualment o conjuntament per cobrir una tercera part del preu del producte. D'esta manera, per a compres iguals o superiors a 15 euros en podrà utilitzar un dels vals de descompte. Amb el mateix criteri es podran utilitzar dos vals en compres iguals o superiors a 30 euros; tres vals, en compres de 45 euros o més, o els quatre vals d'una sola vegada en compres de més de 60 euros.

D'esta manera, l'aportació de 400.000 euros al comerç local per part de l'Ajuntament es traduirà en un moviment econòmic als establiments comercials de la ciutat de, com a mínim, 1,2 milions d'euros.

Amb l'activació dels Bons Tortosa i amb la injecció de 400.000 euros per part de l'Ajuntament, "el govern municipal segueix donant suport al comerç local per fer front a les conseqüències que ha comportat la pandèmia sobre l'economia". En este sentit, ha recordat que durant el 2020 ja es van habilitar dos línies d'ajudes directes als establiments afectats pels tancaments, pels quals es van poder beneficiar de 400 euros de manera directa a cada convocatòria. Així mateix, també s'han dut a terme altres accions per reactivar l'economia de la ciutat, com ara campanyes de difusió o de dinamització de l'activitat.

Els Bons Tortosa es posaran en marxa a l'octubre i durant tot el mes es podran fer servir en els establiments adherits. Al llarg de les pròximes setmanes s'anunciarà la web des d'on es podran descarregar els bons i es donaran a conèixer tots els detalls de la campanya i dels establiments participants.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13095

Obres inèdites de l'arxiu de la catedral de Tortosa sonaran a Prada de Conflent dins de la Universitat Catalana d'Estiu

Després d'un primer concert a Tortosa en el marc de la Capital de la Cultura Catalana i del festival Proto~, ara arribaran a la Catalunya Nord el 17 d'agost

Obres inèdites compostes durant el segle XVIII pel mestre de capella de la catedral de Tortosa, Valero Moreno i Polo, i pel mestre de capella de la catedral de València, Pasqual Fuentes i Alcàsser, es tornaran a escoltar a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, el pròxim 17 d'agost. Ho faran després que al juliol ja s'haguessen pogut escoltar a Tortosa en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021 i de la primera edició del festival Proto~. Concretament, estes peces musicals van formar part del repertori del concert participatiu, en el qual van prendre part cantaires de corals amateurs, estudiants de cant i instruments de corda, sota la direcció del prestigiós director de cor i orquestra Francesc Valldecabres.

Després d'aquell recital, altres institucions han mostrat interès en poder descobrir les composicions d'estos dos mestres de capella. Per este motiu, la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que s'allargarà del 16 al 22 d'agost, ha inclòs al seu programa un nou concert. Serà el 17 d'agost, a les 21 h, a l'església de Sant Pere de Prada de Conflent. Anirà a càrrec del Cor dels Països Catalans, conjuntament amb una orquestra de cambra amb músics professionals de les Terres de l'Ebre i dirigits novament per Francesc Valldecabres. El mateix Valldecabres i el músic tortosí David Matheu van dur a terme la recerca que va permetre recuperar estes composicions dels arxius de les catedrals de Tortosa i de València.

El festival Proto~ va nàixer coincidint amb l'any de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021. Durant els deu dies de durada va comptar amb una programació de concerts de música de diferents estils i èpoques, amb agrupacions musicals distribuïdes per diversos espais de la ciutat a càrrec de reconeguts músics del territori i d'arreu. Concerts que van comptar amb un elevat seguiment de públic. D'altra banda, també va incloure una part formativa amb diverses classes magistrals que van dur a terme músics de prestigi internacional.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13096

Màgia, circ, teatre de renom i una gran oferta musical donen forma a la nova temporada del TAFP de Tortosa

Grans figures com el Mag Lari, Clara Segura, Sílvia Sabaté, Oriol Broggi i Ramon Madaula, entre els noms més destacats d'una programació per a tots els gustos

Setembre torna a donar el tret de sortida per a una nova programació del Teatre Auditori Felip Pedrell, que es perllongarà fins a finals de desembre carregada de propostes on tenen cabuda el circ, la màgia, el teatre, la música i els espectacles per als més menuts, tot pensat per a públics molt variats i per a tots els gustos.

El regidor de Cultura de Tortosa, Enric Roig, ha volgut destacar, tot just abans de presentar aquesta nova programació, que "Tortosa està vivint l'estiu d'una manera molt intensa, igual que ho va fer l'any passat", tot afegint que enguany ho està fent de la mà de la Capital Cultural Catalana, títol que la ciutat ostenta durant tot aquest any 2021. Roig, així mateix, ha expressat el seu convenciment de que "hem de veure el fet cultural com fet quotidià, adreçat a tots els públics, en especial a la nostra gent jove, donant veu al talent ebrenc i tortosí, i donant suport a la cultura ebrenca, programant propostes pròpies i de creadors ebrencs i tortosins".

La programació arrencarà l'11 de setembre amb 'Lo Ventall', un desplegament de diferents fragments musicals, teatrals i de relat i transmisió de costums i folklore popular de la ciutat de Tortosa i les Terres de l'Ebre, en una coproducció de La Companyia i la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, basant-se en relats del folklorista Joan Moreira. I el 17 de setembre podrem gaudir de La Galanía, una de les formacions especialitzades en música barroca més importants del panorama musical espanyol actual.

Temps per a la màgia, que tradicionalment és una de les apostes habituals de les programacions del TAFP, amb un dels noms més coneguts i reconeguts en aquest àmbit de l'espectacle: el Mag Lari, el qual, després de més de vint-i-cinc anys fent espectacle per tot arreu, vol celebrar la seua vinculació amb el públic fent-lo riure, emocionar-se amb la sorpresa, i il·lusionar-se amb la seva 'Nit amb el Mag Lari', que tindrem en escena el 18 de setembre. I el dia 26, 'Marabunta', un show de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe i la personalitat d'un jove pallasso amb molt de talent: Guillem Albà.

La música de corda tindrà el seu espai amb aquesta proposta que ens arribarà amb Joventuts Musicals, el quartet Neus Català, una formació cambrística formada per dos violins, viola i violoncel. En el mateix àmbit, a l'octubre, l'Orfeó Català i el Cor Tyrichae oferiran un concert a la Catedral on es podrà escoltar 'Ave Maris Stella', composició musical del tortosí Josep Ollé Sabaté.

Com a novetat d'aquesta tardor, arriba el Festival Artèria Tortosa, sota la direcció artística de Roberto Olivan, del 15 al 17 d'octubre. Un festival centrat en la dansa, el moviment, la ciència i la tecnologia. Diversos espectacles a diferents espais de la ciutat, per a un projecte-llavor de la Capital Cultural Catalana 2021.

I el 22 d'octubre arribarà el moment del teatre amb majúscules amb la posada en escena de 'Filomena Marturano', una de les obres més prestigioses i representades universalment del prolífic autor italià Eduardo de Filippo, en aquesta ocasió de la mà de l'actriu Clara Segura en el paper principal sota la direcció d'Oriol Broggi, el qual n'ha fet també l'adaptació i l'escenografia. Aquest muntatge ha estat el gran èxit de la temporada barcelonina. Els espectacles de tall familiar, encapçalats pel ja esmentat 'Una nit amb el Mag Lari', continuaran amb el teatre de titelles 'El monstre de colors', i amb dos propostes que cerquen apropar als més petits la música clàssica: 'Mozartland' i 'Tenors', paròdia dels mítics concerts dels 'Tres Tenors' que es van popularitzar mundialment a la dècada dels noranta. Aquesta programació familiar es veurà complementada amb la reprogramació de 'La Família Addams', de l'EMTT. I més teatre sota la direcció de la tortosina Sílvia Sabaté: 'Una intervenció', de Mike Bartlett, una reflexió sobre l'amistat, amb Marta Aguilar i Arnau Puig. Finalment, Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia sobre els llinatges familiars, 'Els Brugarol', obra guardonada amb el Premi Recull 2020 i que incorpora grans dosis d'humor àcid i intel·ligent. També estarà la Cia. de Dansa La Dama, dirigida per la coreògrafa i ballarina Verònica Hernández Royo, que presentarà l'espectacle 'Bestiari de dansa urbana'. I, a més, seguint en l'apartat de dansa, i encara en producció, estrenarem 'EntreCubs' de la Cia. EntreElles, dirigida per Marta Viladrich.

Dins d'aquesta programació setembre-desembre 2021, s'emmarca també el Festival de Música Felip Pedrell, del 5 al 21 de novembre, de la qual cal destacar la presència d'Artur Gaya presentant el seu disc en solitari, 'Bonaire 12'; 'Ètim', amb el pianista Lluís Capdevila i amb la col·laboració de Joventuts Musicals, i 'La Matinada', composició musical creada per Felip Pedrell, Adrià Gual, Lluís Graner i Oleguer Junyent amb la voluntat de crear nous llenguatges artístics. Estrenada a Barcelona l'any 1905 amb magnífiques crítiques de la premsa de l'època, fent una menció especial a la composició musical de Felip Pedrell, aquesta òpera no s'ha tornat a representar des de llavors, provocant el desconeixement quasi absolut d'aquesta partitura.

El regidor de Cultura, així mateix, ha volgut destacar, en el marc de les Festes de la Cinta, la reprogramació de l'obra teatral 'Terra Baixa', a càrrec de la Companyia de l'Escola Municipal de Teatre de Tortosa, que ja va servir per celebrar els 25 anys del Teatre Auditori en el marc de la Capital Cultural Catalana 2021. També dins del marc de La Cinta 2021, la ciutat acollirà la 47a edició de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. I el 2 d'octubre, 'Tortosa, Sortosa, Totrosa' , espectacle dirigit per Sílvia Delagneau i Iban Beltran, amb tot un elenc de professionals de les arts escèniques de Tortosa i les Terres de l'Ebre, especialment dissenyat per a posar en escena a la nova plaça de la Catedral.

Com és habitual, les entrades i els abonaments per als espectacles d'aquesta temporada del Teatre Auditori Felip Pedrell es poden adquirir online sense comissions, des de casa i sense cues, des de la mateixa web del Teatre: www.teatreauditoritortosa.cat, o també presencialment a taquilla mitja hora abans de l'inici de l'espectacle amb pagament per targeta de crèdit.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13093

Tortosa continuarà al passeig Joan Miró la renovació de voreres feta als carrers Sebastià Juan Arbó i Mossèn Manyà

Des del 2019, l'Ajuntament ha invertit al voltant d'un milió d'euros en diverses actuacions d'arranjament de voreres a la zona de Vora Parc

L'Ajuntament de Tortosa ja ha enllestit la remodelació de les voreres dels carrers Mossèn Manyà i Sebastià Juan Arbó, a l'urbanització de Vora Parc. Els treballs han permès arranjar els trams que presentaven més afectacions per les arrels dels arbres, que havien aixecat el paviment en algunes zones. L'actuació ha dotat l'espai d'un nou disseny urbanístic, amb un escocell continu fet amb adoquins de color terra, que es complementa amb la zona central amb peces de formigó que defineixen la zona de pas per als vianants. En total, les obres s'han estès en una superfície d'uns 3.500 metres quadrats i han tingut un cost de 308.000 euros.

Esta actuació continua una primera intervenció feta mesos enrera al carrer Rosa Maria Molas, a la part posterior del teatre auditori Felip Pedrell, on ja es va arranjar el paviment més afectat. De la mateixa manera, fa pocs dies que ha finalitzat una altra actuació per renovar la vorera del passeig Moreira, també dins de la zona de Vora Parc, entre els carrers Rosa Maria Molas i Lamote de Grignon.

Ara, una vegada finalitzats els treballs als carrers Mossèn Manyà i Sebastià Juan Arbó, l'actuació a l'entorn de Vora Parc continuarà en el tram del carrer Joan Miró situat entre el carrer Sebastià Juan Arbó i el passeig Moreira, que disposarà del mateix tipus de paviment instal·lat als carrers renovats. Posteriorment les tasques se situaran al carrer Soriano Montagut, també dins del mateix àmbit. Estes dos actuacions suposaran una inversió de mig milió d'euros, amb la qual cosa la xifra total invertida en les diferents actuacions fetes a Vora Parc assolirà el milió d'euros.

L'actuació s'inclou dins de les accions que el govern municipal està fent per a la millora de la via pública al conjunt del municipi, una tasca que "continua sent una de les nostres prioritats". Meritxell Roigé ha recordar que, a més de les accions que s'estan fent a Vora Parc, pròximament també està previst fer altres actuacions al barri del Temple, com la renovació de voreres i instal·lació d'enllumenat LED a la ronda Docs fins a l'avinguda de la Generalitat.

Mentrestant, continuen les actuacions de renovació de voreres a l'entorn de la plaça 1 d'Octubre, a Ferreries, i està en fase de licitació la renovació de la vorera de l'avinguda Felip Pedrell, entre el carrer Costa de Capellans i la plaça del Paiolet. D'altra banda, i també a l'entorn del centre històric, durant este estiu també està prevista la substitució del paviment del carrer del Vall.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13092

Dijous 5 d'agost de 2021 · 82 anys de l'afussellament de les 13 Roses

Avui fa 82 anys el règim franquista afusellava les 13 Roses  per defensar la Llibertat, la Democràcia i la JustíciaSocial. 

Ana, Martina, Carmen, Luisa, Blanca, Dionisia, Joaquina, Pilar, Júlia, Virtudes, Elena, Victória i Adelina no us oblidem 

Parlem de Tortosa Ciutat Gegantera 2021 al programa "Obert per Vacances" de Ser Ebre

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa "Obrim per Vacances" de Cadena SER Ebre en la que hem parlat sobre Tortosa Ciutat Gegantera de Catalunya 2021 en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021 

Escolteu-la a 

https://www.ivoox.com/entrevista-amb-regidor-cultura-l-ajuntament-audios-mp3_rf_73709526_1.html

En marxa, les obres d'arranjament a diversos camins de l'àmbit del Parc de Nivera i la Simpàtica

A més del camí de Nivera, els treballs se centren al camí d'Orleans, que permet l'accés a equipaments i on, a més, s'està instal·lant nou enllumenat LED

Este dimecres han començat els treballs d'asfaltament del camí de Nivera i del camí d'Orleans, a Tortosa. Es tracta de dos vials molt transitats de la zona de la Simpàtica en els quals ara es renovarà el ferm. L'actuació ha començat per la part interior del camí de Nivera i s'estendrà fins a l'urbanització del Parc Nivera. Posteriorment també s'actuarà al camí d'Orleans, des de la rotonda del Parc Nivera fins a l'accés a l'antic Betània. Es tracta d'un vial que permet l'accés a diversos equipaments, com ara el col·legi Sagrada Família o com a via per arribar a l'hospital Verge de la Cinta. En este tram de camí també s'està duent a terme la instal·lació d'enllumenat de tecnologia LED, que ajudarà a reforçar la seguretat del tram, tant per a les persones que hi circulen en algun vehicle com les que hi passegen o hi fan esport.

L'actuació permetrà disposar d'una millor connexió en un vial que és molt utilitzat per conductors que accedeixen a l'hospital o bé com a drecera per als que circulen en sentit de baixada, especialment després que l'Ajuntament habilités un tram del carrer Despuig com a doble sentit per facilitar el trànsit cap a la zona de la raval de la Llet.

Paral·lelament, els treballs d'asfaltament també se centraran a la Ronda Reus, un altre dels carrers que són utilitzats per accedir fins a l'hospital Verge de la Cinta. Les tasques d'asfaltament tenen un cost de 134.000 euros mentre que les de la instal·lació d'enllumenat ascendeixen a 58.000 euros.

L'actuació a l'entorn de la Simpàtica ha inclòs dos actuacions complementàries: una, per a la renovació de l'enllumenat ornamental de la rotonda que permet l'accés a l'hospital, i una altra, per a la instal·lació d'enllumenat a l'esplanada de l'antic Betània. En este àmbit també s'ha instal·lat una nova illa de contenidors.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13090

Vinallop amplia el casal i duplica els espais disponibles per a les activitats de les entitats i la ciutadania del poble

L'Ajuntament de Tortosa ha invertit 180.000 euros en l'actuació i seguirà amb l'adquisició de l'immoble adjacent per ampliar la plaça Divina Pastora

El poble de Vinallop va estrenar divendres les noves instal·lacions del casal municipal. Un equipament que permetrà ampliar de manera notable els espais dels quals disposa la ciutadania i les entitats locals per a dur-hi a terme les seues activitats. D'esta manera, l'Ajuntament de Tortosa ha completat una actuació que va començar amb l'adquisició de l'immoble situat al costat del casal. Després d'enderrocar-lo i construir-hi la nova edificació, ara ja ha finalitzat els treballs d'adequació i l'ha posat a disposició de la gent de Vinallop. "Des del govern municipal sempre hem apostat pel reequilibri del municipi: Tortosa som una ciutat i cinc pobles, per això plantegem actuacions a tots els pobles de Tortosa, com esta que tot just ara hem finalitzat i que permet generar més activitat a Vinallop", ha explicat avui l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé.

L'equipament compta amb diverses sales, repartides entre la planta baixa, on hi ha una part per fer activitat física, i la planta superior, amb una sala per a reunions, conferències o presentacions de tota mena.

L'alcalde pedani de Vinallop, José Antonio Estíbalez, ha destacat el resultat de l'actuació, que respon a les demandes que havien plantejat: "vam fer esta petició a l'Ajuntament de Tortosa per poder donar més vida al poble, i ara, amb els nous espais habilitats, podrem fer més activitats tant amb la gent jove com amb la gent gran de Vinallop"

El cost global de l'actuació se situa en els 180.000 euros, inclosa la compra de l'edifici, l'enderroc i la posterior construcció i adequació de les instal·lacions.

Una vegada finalitzada esta operació, ara l'Ajuntament de Tortosa ja ha iniciat les passes per continuar actuant a la zona amb l'adquisició de l'immoble situat a tocar del casal per poder-lo enderrocar i, d'esta manera, ampliar la plaça de la Divina Pastora.

http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13089

Parlem de la Mostra de Jazz de Tortosa a l'Illa dels Flamencs

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa "L’Illa dels Flamencs" de Canal Terres de l'Ebre en la que hem parlat amb Xavi Bertomeu sobre la 28a Mostra de Jazz de Tortosa 

#TortosaCultura #TortosaCCC2021 #MostraJazzTortosa #TerresdelEbre 

Mireu-la a https://youtu.be/YHL9lepj8eM

‘La Cultura, motor generador, pilar de l’Estat del Benestar’

El mes de febrer inauguràvem oficialment la capitalitat de la Cultura Catalana Tortosa 2021. Una capitalitat que naixia amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori i de compartir “la Cultura que Vivim” a l’Ebre.

Des de l’Ajuntament de Tortosa hem fet una aposta forta perquè la cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que ha suposat la pandèmia de la covid-19. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre. 

Un creixement que es veurà reforçat per la creació o recuperació de nous actius  culturals i turístics com ara l’espai museogràfic Cota_0, sota la nova plaça de la Catedral, que permetrà visitar les excavacions arqueològiques; l’ampliació del Museu de Tortosa; la recuperació d’espais al Balneari d’en Porcar; la restauració i intervencions a la muralla del Rastre i les fortificacions del Castell de Tenasses i el fortí Bonete, entre d’altres.

Al llarg d’estos mesos, tot i amb les restriccions que ens ha obligat la pandèmia, hem dut a terme un gran nombre d’activitats emmarcades dintre de la programació de la Capital de la Cultura Catalana, i hem presentat una de molt especial: “Els Col·loquis de la Capital”. 

“Els Col·loquis de la Capital” són una de les activitats que, sense dubte, més s’adequa a un dels principals objectius de la Capitalitat Cultural de Tortosa, que és generar un procés de reflexió al voltant de la Cultura i de les seues diferents manifestacions. Un procés que permeti comprendre i definir línies de treball a llarg termini i que ha de ser el resultat d’escoltar experiències i generar diàleg per poder proposar què esperem del fet cultural més enllà del 2021.

Volem entendre la cultura com el resultat d’una acció col·lectiva, consensuada i reflexiva. Este és el punt de partida que mos ha d’impulsar a generar estos espais de trobada i de diàleg, estos col·loquis. Uns col·loquis que, en el moment en què vivim i amb les afectacions de la pandèmia, tenen encara més importància en tant en quant mos han de servir per revisar inèrcies. La crisi de la covid-19 ha plantejat reptes i qüestions importants per a la Cultura, i, sense dubte, està fent replantejar i reestructurar el sector cultural per definir cap a quin model volem anar. 

Un model que ha de mostrar-se convençut del valor social de la Cultura, ja que, com hem vist en esta pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat, la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. I hem vist que existeix una indústria cultural que és capaç de viure de la Cultura i de fer-mos-la arribar per a que siguem feliços a través d’ella. I això s’ha d’agrair, la indústria i els professionals de la Cultura mos han ajudat, i molt, a alleugerir les nostres penes i neguits durant el confinament. 

Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre esta i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar. Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar perquè, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col·lectiu.

“La Cultura, motor generador” és el títol del primer col·loqui, que va tenir lloc el passat 9 de juliol i en el que vam voler identificar les eines i condicionants que cal potenciar o generar, i definir el context favorable que, des de l’administració pública local, acompanyi l’activitat del sector cultural. Un sector cultural entès com a eina de desenvolupament coherent i equilibrat amb el territori.

I ho vam fer a partir d’experiències generades des del territori o al territori, a través de dues taules rodones. A la primera, “Eines i propostes per créixer amb la Cultura”, hi van participar la ballarina i coreògrafa Verònica Hernàndez, la fundadora del digital “SurtdeCasa”, Neus Barberà, i Maite Hernàndez, de Terra Enllà, totes tres  representants d’entitats o empreses del nostre territori que treballen en algun àmbit de la Cultura. Amb elles vam parlar del context i les condicions necessàries per poder dur a terme projectes relacionats amb el sector cultural que puguin ser sostenibles, i vam arribar a la conclusió que al nostre territori gaudim de molt bones condicions i disposem de suficients actius i recursos per poder desenvolupar activitats culturals que ens serveixin per créixer. Però que cal comptar amb els suports necessaris i cal educar la gent per despertar el seu interès per la Cultura i per les iniciatives culturals que des del territori se’ls puguin oferir. 

La segona taula rodona, “Sinergies público privades en l’acció cultural”, en la que van participar el productor musical Vicent Fibla, la gestora cultural Xènia gaya i le director d’Acadèmic, Xavier Bertomeu, partia de l’experiència d’aquests professionals amb una trajectòria reconeguda i diversa en l’àmbit cultural. I va servir per dialogar sobre les sinergies entre el sector privat i el sector públic en el món cultural, entenent que des del privat s’està treballant molt per oferir propostes culturals però que, sense dubte, és molt necessari el suport de l’administració pública, no únicament a nivell econòmic sinó també a nivell educatiu, d’implicació i de difusió de la Cultura, i que el futur passa pel diàleg i el compromís entre el públic i el privat.

El col·loqui va finalitzar amb la conferència “El Patrimoni Cultural com a eina de desenvolupament”, del company Joaquim Nadal que, amb la seva trajectòria i com a actual president de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va posar de manifest l’important paper i valor que té i ha tingut sempre el patrimoni cultural material i immaterial d’un territori que cal preservar, difondre i contniuar.

L’experiència va ser molt satisfactòria i esperem que els propers col·loquis, dels que ja anirem parlant, siguin tan profitosos com aquest, i que tinguen continuïtat i que servisquen per definir línies de treball que generin contextos per afavorir el desenvolupament de la Cultura com una eina de cohesió social i territorial. 

Publicat el diumenge 1 d'agost de 2021 a marfanta.com i Un Cop d'Ull

https://www.marfanta.com/2021/08/01/la-cultura-motor-generador-pilar-de-lestat-del-benestar-per-enric-roig/

Tortosa, una ciutat urbanísticament amable i inclusiva

Quan es parla d’Urbanisme, la majoria associa aquest terme a carrers, obres, llicències per construir i a molts temes associats principalment a l’arquitectura i les obres públiques, però és molt més que tot això, l’urbanisme és la pràctica de la urbanística, és a dir, ordenar les ciutats i els territoris.

Per això l’urbanisme, juntament amb l’arquitectura, està directament associat a altres aspectes com l’economia, la sociologia, l’ecologia, la sociologia i, també, l’art, la història i l’antropologia. I és que l’urbanisme ha de saber conjugar aquests i molts altres aspectes per poder definir i determinar com volem que siguin les nostres ciutats, el nostre entorn, el medi que habitem.

L’urbanisme ha de ser capaç de concebre la ciutat i el territori com aquells espais que ens acompanyen en el nostre dia a dia, situant, per tant, la vida de les persones al seu centre, és el que anomenem urbanisme Inclusiu.

L’urbanisme ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha anat millorant les ciutats, el 1852 a París, Haussmann va obrir nous carrers amb voreres, i va crear places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotar la ciutat de nous serveis; Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona. El 1934 la Carta d’Atenes reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, fet que donà lloc a noves experiències urbanístiques pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques. 

Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfocament a la urbanització de les ciutats. 

I això és el que estem fent i buscant a Tortosa, estem treballant per transformar la ciutat i fer-la inclusiva per donar resposta a les necessitats quotidianes, perquè, la forma d’una ciutat i de com organitza les seves activitats farà que sigui més o menys fàcil desenvolupar-les i volem que Tortosa sigui una ciutat amable i inclusiva per viure-hi.

Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines. Així estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya, donant prioritat als vianants i ho farem properament amb el carrer Cervantes; les muralles i el castell de Tenasses fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’avinguda Canigó a Sant Llàtzer. 

I estem creant nous espais públics com la nova plaça de la Catedral que, ubicada sobre el que va ser el fòrum romà de la ciutat, permetrà redescobrir el nostre passat i oferirà un magnífic espai per contemplar el riu i la catedral, una nova àgora per a la ciutat. A les ciutats clàssiques les àgores eren espais de vida quotidiana, de trobada, d’intercanvi i aquesta és la nostra idea, recuperar aquests espais de relació humana al llarg de tota la ciutat, des de Remolins fins a l’estació de tren, unint el nucli històric amb els eixamples per afavorir la vida social dels tortosins i tortosines.

Unes àgores que també estan directament relacionades amb la cultura, ja que són espais de quotidianitat i, com diu el lema de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021, la quotidianitat representa "la Cultura que vivim", d’aquí la importància de l’urbanisme i de l’arquitectura a l’hora de planificar la vida quotidiana i cultural d’una ciutat, perquè habitar la ciutat i el medi és part d’aquesta cultura que vivim i han de ser la base d’una ciutat amable, inclusiva i de gènere. 

Penso que aquesta planificació s’ha de fer amb una mirada oberta, que serveixi per generar actius i oportunitats a tots els àmbits. I aquí l’arquitectura hi té molt a veure i crec fermament en la funció social de l’arquitectura i, parafrasejant Rafel Moneo, dono gràcies a l’arquitectura perquè m’ha fet veure el món amb els seus ulls. Aquesta és la mirada oberta que hem de tenir.

I així ho estem fent amb intervencions que potenciïn el nostre patrimoni, perquè una ciutat que cuida el seu patrimoni mostra respecte pel seu passat i, per tant, pel seu present i futur. Cal recuperar, cuidar i explicar el nostre patrimoni, però adaptant-se als nous temps i sense defugir noves tècniques i materials que convisquin amb aquest patrimoni i el dotin de certa personalitat que, a la fi ens farà diferents. 

Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes, treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter. 

Publicat el dissabte 31 de juliol de 2021 a setmanarilebre.cat

https://www.setmanarilebre.cat/opinio/142140/tortosa-una-ciutat-urbanisticament-amable-i-inclusiva