dimarts, 31 d’agost del 2021
Tortosa reobre a la ciutadania la renovada plaça de l'Ajuntament, reconvertida en una gran zona de vianants
dilluns, 30 d’agost del 2021
El nostre projecte de ciutat de Tortosa pren forma
Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana
El passat febrer inauguràvem la capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa 2021 amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori, compartir la Cultura que Vivim, centrant l’atenció de tota Catalunya sobre Tortosa.
Ho fèiem amb tota la il·lusió i les ganes de posar en valor el nostre patrimoni i costums, i els personatges que han universalitzat la nostra cultura. Apostant per reconèixer la feina dels nostres creadors, que porten el nom de Tortosa i de l’Ebre arreu del món, i també la dels més joves, el nostre futur i l’estendard de la nostra cultura, uns dels principals protagonistes de la Capital. Però també ho fèiem amb la incertesa que ens permetrien fer les restriccions ocasionades per la pandèmia.
Tortosa, de nou, està vivint l’estiu intensament amb la Capital de la Cultura Catalana. Ara, en les acaballes de l’estiu, encarrilem la recta final de la Capitalitat amb la satisfacció de la feina feta, tot i les adversitats de la covid-19. I és que en aquests 8 mesos de capitalitat hem estat capaços de desenvolupar multitud d’activitats que han demostrat que la Cultura és segura i que els ciutadans i ciutadanes són totalment receptius a les activitats culturals.
Així ha quedat demostrat amb els èxits de participació de les accions, espectacles, activitats i participacions que s’han dut a terme fins ara: Sant Jordi, els cicles Cada mes un Mos, la setmana de la Memòria Històrica, els 25 anys del Teatre Auditori Felip Pedrell amb l’obra Terra Baixa, les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc reivindicant les nostres slletres, el Cinema a la Fresca, la 28a Mostra de Jazz, el festival MonFilmat, el Festival de música clàssica Proto-, nascut arran de la capitalitat, present a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, el Delta Chamber Festival, el festival Simfònic, el festival Eufònic, les diferents exposicions entre les quals destaca la de la Capital de la Cultura Catalana, actualment itinerant per Catalunya, els Col·loquis de la Capital, entre moltes altres.
Ara, a les portes de les Festes de la Cinta, la Capital de la Cultura Catalana se suma als actes programats per contribuir a fer gran la festa amb activitats com el concert de la Banda Municipal de Música, que inaugurarà la renovada plaça d’Espanya; la representació de nou de Terra Baixa, a càrrec de la Companyia, amb actors sorgits de l’Escola Municipal de Teatre; les 49es Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, la presentació dels nous gegantons de la ciutat o una exposició amb obres inèdites de Cèsar Estrany.
Amb aquestes activitats la Capital Cultural donarà pas a la resta d’activitats programades en el 3r trimestre de l’any, que començaran amb la programació d’arts escèniques del Teatre Auditori Felip Pedrell, els actes de la 33a Ciutat Gegantera de Catalunya, la participació al 33è Aplec Internacional Adifolk a la ciutat de l’Alguer, Arteria, el festival de dansa, ciència i tecnologia, la resta de Col·loquis de la Capital, el Festival de Música Felip Pedrell, amb un concert inaugural d’Arturo Gaya presentant el seu disc Bonaire 12 i la recuperació de l’òpera La Matinada de Felip Pedrell, el festival A Cel Obert, les Jornades Europees del Patrimoni, un concert amb l’Orfeó Català i el Cor Tyrichae o l’espectacle Tortosa, Totrosa, Sortosa creat expressament per a la Capital de la Cultura a partir d’un procés participatiu, que conjuga diferents referents de la nostra identitat col·lectiva, la jota, el ball, la banda de música, el seguici o el riu i que tindrà lloc al nou espai públic entre la Catedral i el riu Ebre, un espai que també acollirà l’espai cultural i arqueològic Cota 0, o la interpretació de l’himne de la Capital, una important aposta amb la participació de Quico el Célio, la Banda Municipal, les corals de la ciutat i els centres escolars, així com moltes altres activitats relacionades amb els diferents eixos de la capitalitat fins a donar el relleu a Igualada, Capital Cultural el 2022.
Fa un any ens preguntàvem com tiraríem endavant i com viuríem la capitalitat cultural de la ciutat en un moment d’incertesa total i de restriccions. Avui puc afirmar que Tortosa viu intensament la Capital de la Cultura Catalana, i ho fa perquè des de l’Ajuntament hem fet una aposta molt forta perquè la Cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat. Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós de desenvolupar este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori i pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa. I agraeixo a la Comissió Organitzadora, Comitè d’Experts, Grups de Treball, Comissionat i entitats per fer-ho possible.
En aquest treball diari seguirem prioritzant la Cultura com un dels principals actius de la nostra ciutat. Tortosa som cruïlla dels antics territoris de la Corona d’Aragó i terra de mestissatge, i això mos ha de servir per posicionar-nos, ara i sempre, com a veritable Capital Cultural de Catalunya i de la Mediterrània i ser referent, tal com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va assentar les bases culturals de la Catalunya democràtica, perquè aquest 2021 la Cultura està sent clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolidarà Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.
Publicat a Setmanari l'Ebre el diumenge 29 d'agost de 2021
https://setmanarilebre.cat/tortosa-viu-intensament-la-capital-de-la-cultura-catalana/
divendres, 27 d’agost del 2021
Catorze obres de Cèsar Estrany integren l'exposició 'Tortosa, de la cultura, capital'
divendres, 20 d’agost del 2021
La Mostra de Jazz va tancar la 28a edició vorejant el ple a les actuacions i amb un interès creixent per la cuina cajun
Tortosa acollirà la música de Joan Miquel Oliver i unes jornades professionals en el marc d'Eufònic 2021
Torna el Terres Travel Festival, amb el millor cinema internacional sobre turisme sostenible
La competició oficial reunirà gairebé 100 produccions de 26 països
Destinacions turístiques singulars, històries sobre el patrimoni històric i natural o relats de viatges pels cinc continents. Aquests només són tres de les temàtiques que s’aborden en els 75 films turístics i 22 documentals de la selecció oficial, una part dels quals s’han programat en la quarta edició del Terres Travel Festival. El certamen, que té Tortosa com a seu, se celebrarà del 3 a l’11 de setembre, amb la presència de directors, productors, professionals del cinema i del turisme d’arreu del món que participaran en una vintena de sessions de cinema, debats i xerrades. El Terres Travel Festival compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa/Tortosa Turisme.
Enguany, la represa de l'activitat turística després del punt àlgid de la pandèmia centra bona part de les produccions. Destaca especialment el film Reconnect With The World in The Islands of Tahiti, una producció de Turisme de la Polinèsia francesa que retrata els atractius naturals de les illes i l'oceà. I la represa també és el tema de la campanya Costa Daurada, com sempre, un audiovisual codirigit pel tortosí Ramon Balagué. El realitzador de Deltebre Albert Vidal també hi presenta Només tu i el Delta i el tortosí Guillermo Barberà hi participa amb l'espot promocional de turisme de la capital del Baix Ebre amb l'audiovisual Tortosa, tota una vida per venir, un segon per enamorar-te'n.
Fins a sis llargmetratges de la competició de documentals del Festival seran projectats en versió original subtitulada al català. Totes les projeccions són gratuïtes amb registre previ a la web del festival i tindran lloc en dos espais, el Museu de Tortosa i l’Espai Sant Domènec.
El Terres Travel Festival - Films & Creativity és l'únic certamen especialitzat en audiovisual turístic que se celebra a Catalunya i a tot l'Estat i des de 2019 és membre del circuit CIFFT, el Comitè Internacional de Festivals de Cinema Turístic que aplega 14 festivals d'arreu de món i constitueix una competició única al món, destinada a premiar les millors pel·lícules de turisme del món. Terres Travel Festival dinamitza el territori de manera directa i implica el conjunt de la ciutadania en el foment del turisme sostenible, mitjançant el suport a les indústries culturals locals i reforçant la seva imatge i atractiu de marca. L'organització del Terres Festival ha elaborat un protocol d'actuació per adaptar-se a les mesures que puguin aplicar les autoritats sanitàries. Tanmateix, es confia que les eventuals restriccions no afectin el normal desenvolupament de la cinquena edició del festival.
dilluns, 16 d’agost del 2021
El Mercat Artesanal i Gastronòmic inclourà una proposta lúdica per a tota la família
dimecres, 11 d’agost del 2021
Tortosa incorporarà dos gegantons al seguici festiu per potenciar el planter geganter entre les noves generacions
L'Ajuntament de Tortosa activarà a l'octubre els Bons Tortosa, injectant 400.000 € en descomptes al comerç local
La campanya, que compta amb el suport logístic de la Cambra de Comerç i la federació Tortosa Més, generarà un impacte econòmic als establiments d'almenys 1,2 M€
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i el president de la Cambra de Comerç, Francesc Faiges, han formalitzat esta setmana l'acord que permetrà posar en marxa els Bons Tortosa. L'Ajuntament de Tortosa hi aporta 400.000 euros del pressupost municipal perquè es puguin posar a l'abast de la ciutadania vals de descomptes per bescanviar en les compres que facen als comerços de la ciutat adherits a la campanya. La iniciativa compta amb el suport de la Cambra de Comerç i de la Federació de Comerç, Serveis i Hostaleria, Tortosa Més. L'ens cameral s'encarregarà d'implementar la logística necessària per poder distribuir els vals a través d'un portal web que s'activarà durant les pròximes setmanes, així com de les inscripcions dels establiments participants.
Amb els Bons Tortosa, cada persona podrà aconseguir 20 euros per a bescanviar-los en les seues compres als establiments del comerç de la ciutat. Uns vals que estaran repartits en quatre bons de 5 euros cadascun, i que es podran utilitzar individualment o conjuntament per cobrir una tercera part del preu del producte. D'esta manera, per a compres iguals o superiors a 15 euros en podrà utilitzar un dels vals de descompte. Amb el mateix criteri es podran utilitzar dos vals en compres iguals o superiors a 30 euros; tres vals, en compres de 45 euros o més, o els quatre vals d'una sola vegada en compres de més de 60 euros.
D'esta manera, l'aportació de 400.000 euros al comerç local per part de l'Ajuntament es traduirà en un moviment econòmic als establiments comercials de la ciutat de, com a mínim, 1,2 milions d'euros.
Amb l'activació dels Bons Tortosa i amb la injecció de 400.000 euros per part de l'Ajuntament, "el govern municipal segueix donant suport al comerç local per fer front a les conseqüències que ha comportat la pandèmia sobre l'economia". En este sentit, ha recordat que durant el 2020 ja es van habilitar dos línies d'ajudes directes als establiments afectats pels tancaments, pels quals es van poder beneficiar de 400 euros de manera directa a cada convocatòria. Així mateix, també s'han dut a terme altres accions per reactivar l'economia de la ciutat, com ara campanyes de difusió o de dinamització de l'activitat.
Els Bons Tortosa es posaran en marxa a l'octubre i durant tot el mes es podran fer servir en els establiments adherits. Al llarg de les pròximes setmanes s'anunciarà la web des d'on es podran descarregar els bons i es donaran a conèixer tots els detalls de la campanya i dels establiments participants.
http://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13095
Obres inèdites de l'arxiu de la catedral de Tortosa sonaran a Prada de Conflent dins de la Universitat Catalana d'Estiu
dimarts, 10 d’agost del 2021
Màgia, circ, teatre de renom i una gran oferta musical donen forma a la nova temporada del TAFP de Tortosa
dilluns, 9 d’agost del 2021
Tortosa continuarà al passeig Joan Miró la renovació de voreres feta als carrers Sebastià Juan Arbó i Mossèn Manyà
dijous, 5 d’agost del 2021
Dijous 5 d'agost de 2021 · 82 anys de l'afussellament de les 13 Roses
Parlem de Tortosa Ciutat Gegantera 2021 al programa "Obert per Vacances" de Ser Ebre
Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa "Obrim per Vacances" de Cadena SER Ebre en la que hem parlat sobre Tortosa Ciutat Gegantera de Catalunya 2021 en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021
Escolteu-la a
https://www.ivoox.com/entrevista-amb-regidor-cultura-l-ajuntament-audios-mp3_rf_73709526_1.html
En marxa, les obres d'arranjament a diversos camins de l'àmbit del Parc de Nivera i la Simpàtica
dimecres, 4 d’agost del 2021
Vinallop amplia el casal i duplica els espais disponibles per a les activitats de les entitats i la ciutadania del poble
dilluns, 2 d’agost del 2021
Parlem de la Mostra de Jazz de Tortosa a l'Illa dels Flamencs
‘La Cultura, motor generador, pilar de l’Estat del Benestar’
El mes de febrer inauguràvem oficialment la capitalitat de la Cultura Catalana Tortosa 2021. Una capitalitat que naixia amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori i de compartir “la Cultura que Vivim” a l’Ebre.
Des de l’Ajuntament de Tortosa hem fet una aposta forta perquè la cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que ha suposat la pandèmia de la covid-19. Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre.
Un creixement que es veurà reforçat per la creació o recuperació de nous actius culturals i turístics com ara l’espai museogràfic Cota_0, sota la nova plaça de la Catedral, que permetrà visitar les excavacions arqueològiques; l’ampliació del Museu de Tortosa; la recuperació d’espais al Balneari d’en Porcar; la restauració i intervencions a la muralla del Rastre i les fortificacions del Castell de Tenasses i el fortí Bonete, entre d’altres.
Al llarg d’estos mesos, tot i amb les restriccions que ens ha obligat la pandèmia, hem dut a terme un gran nombre d’activitats emmarcades dintre de la programació de la Capital de la Cultura Catalana, i hem presentat una de molt especial: “Els Col·loquis de la Capital”.
“Els Col·loquis de la Capital” són una de les activitats que, sense dubte, més s’adequa a un dels principals objectius de la Capitalitat Cultural de Tortosa, que és generar un procés de reflexió al voltant de la Cultura i de les seues diferents manifestacions. Un procés que permeti comprendre i definir línies de treball a llarg termini i que ha de ser el resultat d’escoltar experiències i generar diàleg per poder proposar què esperem del fet cultural més enllà del 2021.
Volem entendre la cultura com el resultat d’una acció col·lectiva, consensuada i reflexiva. Este és el punt de partida que mos ha d’impulsar a generar estos espais de trobada i de diàleg, estos col·loquis. Uns col·loquis que, en el moment en què vivim i amb les afectacions de la pandèmia, tenen encara més importància en tant en quant mos han de servir per revisar inèrcies. La crisi de la covid-19 ha plantejat reptes i qüestions importants per a la Cultura, i, sense dubte, està fent replantejar i reestructurar el sector cultural per definir cap a quin model volem anar.
Un model que ha de mostrar-se convençut del valor social de la Cultura, ja que, com hem vist en esta pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat, la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte per alguns a una necessitat per a tots. I hem vist que existeix una indústria cultural que és capaç de viure de la Cultura i de fer-mos-la arribar per a que siguem feliços a través d’ella. I això s’ha d’agrair, la indústria i els professionals de la Cultura mos han ajudat, i molt, a alleugerir les nostres penes i neguits durant el confinament.
Este valor social de la Cultura mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre esta i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar. Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar perquè, com a ciutadans i ciutadanes, la necessitem per aconseguir un ple desenvolupament individual i col·lectiu.
“La Cultura, motor generador” és el títol del primer col·loqui, que va tenir lloc el passat 9 de juliol i en el que vam voler identificar les eines i condicionants que cal potenciar o generar, i definir el context favorable que, des de l’administració pública local, acompanyi l’activitat del sector cultural. Un sector cultural entès com a eina de desenvolupament coherent i equilibrat amb el territori.
I ho vam fer a partir d’experiències generades des del territori o al territori, a través de dues taules rodones. A la primera, “Eines i propostes per créixer amb la Cultura”, hi van participar la ballarina i coreògrafa Verònica Hernàndez, la fundadora del digital “SurtdeCasa”, Neus Barberà, i Maite Hernàndez, de Terra Enllà, totes tres representants d’entitats o empreses del nostre territori que treballen en algun àmbit de la Cultura. Amb elles vam parlar del context i les condicions necessàries per poder dur a terme projectes relacionats amb el sector cultural que puguin ser sostenibles, i vam arribar a la conclusió que al nostre territori gaudim de molt bones condicions i disposem de suficients actius i recursos per poder desenvolupar activitats culturals que ens serveixin per créixer. Però que cal comptar amb els suports necessaris i cal educar la gent per despertar el seu interès per la Cultura i per les iniciatives culturals que des del territori se’ls puguin oferir.
La segona taula rodona, “Sinergies público privades en l’acció cultural”, en la que van participar el productor musical Vicent Fibla, la gestora cultural Xènia gaya i le director d’Acadèmic, Xavier Bertomeu, partia de l’experiència d’aquests professionals amb una trajectòria reconeguda i diversa en l’àmbit cultural. I va servir per dialogar sobre les sinergies entre el sector privat i el sector públic en el món cultural, entenent que des del privat s’està treballant molt per oferir propostes culturals però que, sense dubte, és molt necessari el suport de l’administració pública, no únicament a nivell econòmic sinó també a nivell educatiu, d’implicació i de difusió de la Cultura, i que el futur passa pel diàleg i el compromís entre el públic i el privat.
El col·loqui va finalitzar amb la conferència “El Patrimoni Cultural com a eina de desenvolupament”, del company Joaquim Nadal que, amb la seva trajectòria i com a actual president de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va posar de manifest l’important paper i valor que té i ha tingut sempre el patrimoni cultural material i immaterial d’un territori que cal preservar, difondre i contniuar.
L’experiència va ser molt satisfactòria i esperem que els propers col·loquis, dels que ja anirem parlant, siguin tan profitosos com aquest, i que tinguen continuïtat i que servisquen per definir línies de treball que generin contextos per afavorir el desenvolupament de la Cultura com una eina de cohesió social i territorial.
Publicat el diumenge 1 d'agost de 2021 a marfanta.com i Un Cop d'Ull
Tortosa, una ciutat urbanísticament amable i inclusiva
Quan es parla d’Urbanisme, la majoria associa aquest terme a carrers, obres, llicències per construir i a molts temes associats principalment a l’arquitectura i les obres públiques, però és molt més que tot això, l’urbanisme és la pràctica de la urbanística, és a dir, ordenar les ciutats i els territoris.
Per això l’urbanisme, juntament amb l’arquitectura, està directament associat a altres aspectes com l’economia, la sociologia, l’ecologia, la sociologia i, també, l’art, la història i l’antropologia. I és que l’urbanisme ha de saber conjugar aquests i molts altres aspectes per poder definir i determinar com volem que siguin les nostres ciutats, el nostre entorn, el medi que habitem.
L’urbanisme ha de ser capaç de concebre la ciutat i el territori com aquells espais que ens acompanyen en el nostre dia a dia, situant, per tant, la vida de les persones al seu centre, és el que anomenem urbanisme Inclusiu.
L’urbanisme ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha anat millorant les ciutats, el 1852 a París, Haussmann va obrir nous carrers amb voreres, i va crear places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotar la ciutat de nous serveis; Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona. El 1934 la Carta d’Atenes reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, fet que donà lloc a noves experiències urbanístiques pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.
Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfocament a la urbanització de les ciutats.
I això és el que estem fent i buscant a Tortosa, estem treballant per transformar la ciutat i fer-la inclusiva per donar resposta a les necessitats quotidianes, perquè, la forma d’una ciutat i de com organitza les seves activitats farà que sigui més o menys fàcil desenvolupar-les i volem que Tortosa sigui una ciutat amable i inclusiva per viure-hi.
Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines. Així estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya, donant prioritat als vianants i ho farem properament amb el carrer Cervantes; les muralles i el castell de Tenasses fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’avinguda Canigó a Sant Llàtzer.
I estem creant nous espais públics com la nova plaça de la Catedral que, ubicada sobre el que va ser el fòrum romà de la ciutat, permetrà redescobrir el nostre passat i oferirà un magnífic espai per contemplar el riu i la catedral, una nova àgora per a la ciutat. A les ciutats clàssiques les àgores eren espais de vida quotidiana, de trobada, d’intercanvi i aquesta és la nostra idea, recuperar aquests espais de relació humana al llarg de tota la ciutat, des de Remolins fins a l’estació de tren, unint el nucli històric amb els eixamples per afavorir la vida social dels tortosins i tortosines.
Unes àgores que també estan directament relacionades amb la cultura, ja que són espais de quotidianitat i, com diu el lema de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021, la quotidianitat representa "la Cultura que vivim", d’aquí la importància de l’urbanisme i de l’arquitectura a l’hora de planificar la vida quotidiana i cultural d’una ciutat, perquè habitar la ciutat i el medi és part d’aquesta cultura que vivim i han de ser la base d’una ciutat amable, inclusiva i de gènere.
Penso que aquesta planificació s’ha de fer amb una mirada oberta, que serveixi per generar actius i oportunitats a tots els àmbits. I aquí l’arquitectura hi té molt a veure i crec fermament en la funció social de l’arquitectura i, parafrasejant Rafel Moneo, dono gràcies a l’arquitectura perquè m’ha fet veure el món amb els seus ulls. Aquesta és la mirada oberta que hem de tenir.
I així ho estem fent amb intervencions que potenciïn el nostre patrimoni, perquè una ciutat que cuida el seu patrimoni mostra respecte pel seu passat i, per tant, pel seu present i futur. Cal recuperar, cuidar i explicar el nostre patrimoni, però adaptant-se als nous temps i sense defugir noves tècniques i materials que convisquin amb aquest patrimoni i el dotin de certa personalitat que, a la fi ens farà diferents.
Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes, treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter.
Publicat el dissabte 31 de juliol de 2021 a setmanarilebre.cat
https://www.setmanarilebre.cat/opinio/142140/tortosa-una-ciutat-urbanisticament-amable-i-inclusiva