divendres, 31 de desembre del 2021

Tortosa necessita un pressupost social i que pensi en les persones per a 2022

 Els i les socialistes considerem una manca de sensibilitat de l’oposició, davant l’actual situació de la ciutat, haver votat contra el pressupost. Per això no tenim altra opció que arribar a la qüestió de confiança per poder seguir treballant per Tortosa.

El Compromís per Tortosa, que va configurar l’actual equip de govern el gener de 2020, sorgia de la necessitat de grans acords per garantir la governabilitat de Tortosa, i de tirar endavant la ciutat davant de la greu crisi econòmica i social que ens estava colpint. Una crisi que es va veure agreujada per la pandèmia que encara estem patint. “Davant d’aquesta situació, donat que els grups de l’oposició a l’Ajuntament no han estat conscients de la realitat, ni han estat sensibles a les necessitats reals dels tortosins i tortosines, ens ha portat a plantejar una qüestió de confiança per tal de poder aprovar el pressupost de 2022 que Tortosa necessita” ha declarat el primer tinent d’alcaldessa i portaveu del PSC, Enric Roig.

A diferència de la crisi de 2008, ara, tot i la crisi de la pandèmia, els i les socialistes estem convençuts que a Tortosa estem en un bon moment per al rellançament de l'economia, i cal treballar en este sentit. La implantació d’empreses com Kronospan o Florette; les campanyes de promoció econòmica com els Bons Tortosa; l’èxit de la Capital de la Cultura Catalana 2021, que ha evidenciat l’important paper que juga la cultura en la regeneració econòmica de la ciutat; o la renovació urbana amb la creació de nous espais per a la ciutadania, entre altres factors, evidencien aquesta recuperació econòmica i social. “Per això ara no podem mirar a una altra banda i desaprofitar esta oportunitat per a millorar les condicions de vida i oferir uns millors serveis a la ciutadania” explica Roig.

Al nostre entendre l’oposició, immersa en un tacticisme polític davant de les eleccions municipals de 2023, no ha estat per la labor d’aprovar este pressupost que ha de permetre aprofitar els majors recursos de 3,8 M€ de que es disposa, per treballar centrant-nos en les persones i afrontant la recuperació econòmica. Així l’oposició ha votat en contra de l’increment del 28% en despesa social; de més recursos per les àrees d’igualtat i polítiques de dones; de més dotació per a polítiques d’habitatge; de l’increment del 50% en cultura; de la reedició dels Bons Tortosa; de gairebé 1 M€ per a millorar l’espai públic i eliminar barreres arquitectòniques; als pressupostos participatius o a incrementar un 20% els recursos dels pobles i EMD’s. A més dificulta enormement poder fer front a l’increment de l’IPC i dels preus dels subminstres o la renovació de contractes com el de la jardineria i espais verds o el de la recollida de residus, entre altres. “Per tant, entenent que és imprescindible aprovar este pressupost per impulsar la recuperació de Tortosa després de la pandèmia, els i les socialistes no esmerçarem esforços i utilitzarem els instruments que així ho permeten, com ara la qüestió de confiança” ha reblat Roig.


dijous, 30 de desembre del 2021

L'alcaldessa convoca una qüestió de confiança després que l'oposició haja rebutjat el pressupost per al 2022

L'alcaldessa assegura que pren la decisió "per responsabilitat", per tirar endavant els comptes que necessita la ciutadania en l'actual context de pandèmia

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha anunciat la convocatòria d'una qüestió de confiança després que este mateix dijous tots els grups de l'oposició hagen votat en contra de la proposta de pressupost per al 2022 que el govern municipal ha portat a aprovació al plenari.

La qüestió de confiança, vinculada a l'aprovació del pressupost, es debatrà el pròxim dimecres, 5 de gener a les 9 h. L'alcaldessa, acompanyada dels dos portaveus dels grups municipals que conformen el govern, Junts per Tortosa i PSC, ha explicat que ha pres aquesta decisió "per responsabilitat" i perquè està convençuda que la proposta de pressupost elaborada pel govern és "la que necessita la ciutadania" per afrontar un context de pandèmia com el que estem vivint des de fa gairebé dos anys.

Roigé ha recordat que l'aprovació del pressupost és l'única manera amb la qual l'Ajuntament de Tortosa pot incorporar enguany els 3,8 M€ d'ingressos extraordinaris. Només així estos recursos poden ser utilitzats per a prestar serveis a la ciutadania, en un moment que "és més necessari que mai" poder-ne disposar davant les conseqüències que a hores d'ara encara està comportant la pandèmia de covid-19.

De la mateixa manera, l'alcaldessa ha anunciat que durant els pròxims dies tornarà a convocar als diferents grups municipals a una nova ronda de contactes, en alguns casos, la quinta, amb la voluntat de propiciar un acord.


L'alcaldessa ha recordat que els comptes que ha sotmès a votació del plenari són un pressupost tècnic, que no genera cap nou préstec, que aposta per seguir reduint l'endeutament, i que preveu la major despesa social que s'ha fet a l'Ajuntament. De fet, esta despesa social s'incrementa en un 28%, amb partides que doblen les previstes a l'anterior pressupost per a entitats socials com Càritas i Creu Roja, i que dota amb majors recursos l'àrea d'igualtat i de polítiques de dones. Així mateix, el pressupost concentra gairebé un milió d'euros a actuacions de millora a la via pública i en camins, i preveu una nova edició dels Bons Tortosa amb l'objectiu de reactivar l'economia local. A més, incrementa, en un 20%, els recursos que reben els cinc pobles del municipi: les EMD de Jesús, Campredó i Bítem, i els pobles dels Reguers i Vinallop.

La proposta de pressupost del govern municipal per al 2022 no compta amb el suport dels grups de l'oposició

Els comptes queden rebutjats en comptar amb 11 vots negatius de Movem, Esquerra, Ciutadans i CUP, i 10 positius, de Junts per Tortosa i PSC

El ple extraordinari de l'Ajuntament de Tortosa d'este dijous 30 de desembre ha rebutjat el projecte de pressupost municipal per al 2022. Els comptes només han rebut 10 vots a favor dels dos grups que conformen el govern municipal (Junts per Tortosa i PSC) mentre que els 11 vots restants de Movem Tortosa, Esquerra, Ciutadans i la CUP han sigut contraris a l'aprovació.

El pressupost presentat ascendeix a 75,8 M€ per al conjunt de societats municipals, dels quals 34,4 M€ corresponen a l'Ajuntament. Un pressupost tècnic, que només actualitzava les partides de l'anterior pressupost aprovat al 2019, per a adaptar-les a la realitat que marca el 2022. Amb una major dotació per a l'atenció social i l'àmbit de la salut. Sense la previsió de grans obres, amb uns recursos que es concentren únicament en actuacions d'arranjament a la via pública, supressió de barreres arquitectòniques i camins. Amb més recursos per a l'àmbit cultural i econòmic, entre els quals els 400.000 euros per a la reedició dels Bons Tortosa. Que no preveia la concertació de nous préstecs, i a la vegada seguia reduint l'endeutament en gairebé 4 M€, que situaria el deute viu en el valor més baix, en térmens reals, des de la dècada dels 80, ha detallat l'alcaldessa, Meritxell Roigé.

Els grups de l'oposició han argumentat la seua negativa al pressupost apuntant que no s'hi han tingut en compte la majoria de les propostes que havien fet arribar al govern en les nombroses reunions que han dut a terme durant les setmanes prèvies.

La no aprovació del pressupost suposa, entre altres coses, que l'Ajuntament de Tortosa no podrà incorporar per a l'any que ve els majors ingressos previstos, corresponents a una major aportació dels tributs de l'Estat i, també, als impostos que es deriven de les noves implantacions econòmiques dels últims mesos al municipi. En total, 3,8 M€ que queden immobilitzats i que afloraran amb el romanent pressupostari de l'exercici 2023, moment en el qual només es podran utilitzar per a amortitzar el deute bancari. Esta era una de les idees que l'alcaldessa ha insistit a recordar durant la sessió, apel·lant als grups municipals que fessen possible aprovar els comptes per a poder disposar d'estos recursos: "la necessitat que provoca la pandèmia la tenim ara, en este moment. És ara quan ens cal poder aprofitar estos majors ingressos amb l'aprovació d'un pressupost, i posar-los a disposició de la ciutadania a través dels serveis que prestem com a Ajuntament. Recursos que ens han de servir per a atendre les necessitats socials que se'n deriven, i contribuir a reactivar l'economia", ha subratllat l'alcaldessa.


A la conclusió, Roigé ha avançat que el govern municipal seguirà treballant per fer possible l'aprovació d'un pressupost, que permeta aprofitar estos majors recursos en el context actual.

diumenge, 26 de desembre del 2021

La Cultura, la gran oportunitat per a Tortosa

El passat dissabte traspassàvem la Capital de la Cultura Catalana a la ciutat d’Igualada, i ho fèiem amb un acte carregat de sentiment i reconeixement al nostre talent, amb un homenatge als i les grans mestres de mestres de Tortosa que porten tota la seua vida treballant per la Cultura a la nostra ciutat, arreu del món i són els nostres representants. Un acte que va finalitzar amb un petit abanderat, Marc, que encarna el nostre potent futur i, que referma que, tal com vaig dir en acabar la meva intervenció, “enmig de gents i terres unides pel parlar hi ha molt per caminar…”




Fa un any, iniciàvem la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021 conscients de l’oportunitat que suposava per a la nostra ciutat, amb el clar objectiu de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la nostra cultura. Avui estic convençut que ho hem aconseguit, hem aprofitat esta gran oportunitat.

Hi ha nombroses raons per les quals podem afirmar que la Cultura té un gran poder com a recurs i motor generador per a la creació de ciutats més inclusives, creatives i sostenibles i així s’ha posat de manifest a la ciutat. Tortosa ho ha aprofitat i ha viscut intensament esta capitalitat, que ha esdevingut motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho hem entès i així ho hem fet nostre. Hem posat de relleu i hem donat a conèixer allò que tenim, els trets que ens identifiquen i formen part de la nostra cultura, hem donat visibilitat a aquelles dones i homes que al llarg de la nostra història han treballat i cultivat la Cultura. I ho hem fet incidint de manera especial en les escoles i en els i les joves, en la tasca educativa de la Cultura. Elles i ells són el nostre futur i el nostre potencial.

Hem posat en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i hem fet florir de nous, demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra. Hem apropat a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta Cultura que Vivim dia a dia en els actes més quotidians a través de totes les seves formes, des de les expressions artístiques, corporals i musicals fins al menjar, el treball, la creença o el fet d’habitar la ciutat i el medi.

Hem donat a conèixer Tortosa i l’hem posat en l’epicentre de la Cultura tant a nivell territorial, compartint experiències amb altres ciutats, o sent seu de trobades, congressos i altres esdeveniments de moltes grans institucions del país.

Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós d’haver pogut ser part activa d’este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori, pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa i per tota la ciutadania, a totes i tots moltes gràcies per la vostra participació i implicació.

Una oportunitat per produir projectes propis de la Capital de la Cultura, amb els que hem donat a conèixer la nostra forma de ser, les nostres tradicions, les nostres arrels i la nostra avantguarda. Projectes llavor sorgits de la voluntat i interès de joves creadors i associacions que han vist en la capitalitat una oportunitat per mostrar el potencial que tenim. Projectes transversals i territorials, en col·laboració amb altres entitats i ciutats i projecte solidaris, perquè la Cultura és una potent eina que ha de servir per arribar a tothom i per ajudar en lo possible a la vida dels ciutadans i ciutadanes.

I en esta Capital de la Cultura Catalana hem volgut anar més enllà creant els Col·loquis de la Capital, espais de debat on professionals, estudiosos, associacions i entitats hem dialogat, reflexionat i compartit experiències i inquietuds per tal de definir cap a on volem que vagi la cultura a partir d’ara i quin és el seu paper futur.

Este any que ve continuarem treballant per la Cultura perquè Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana, celebrarem l’Any Pedrell, els 750 anys del Llibre de les Costums de Tortosa, o la Medalla Gimeno, entre altres, i la Cultura ens permetrà seguir treballant per la recuperació, reactivació i regeneració de Tortosa, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana i és, sense dubte, l’essència d’una ciutat i d’un territori.

divendres, 24 de desembre del 2021

El govern de Tortosa culmina la ronda de contactes amb l'oposició i convoca el ple de pressupostos per al 30 de desembre

Es mantenem els ponts de diàleg fins al mateix dia del ple per poder arribar a un acord que faça possible l'aprovació dels comptes

Ahir dijous va finalitzar la nova ronda de contactes que el govern municipal de Tortosa ha mantingut durant estes setmanes amb els grups municipals del consistori amb vista a fer possible l'aprovació del pressupost per al 2022. L'alcaldessa ha destacat que les reunions s'han repetit des del novembre en almenys tres vegades amb cadascuna de les formacions per tal d'arribar a una entesa: "Mai abans, un alcalde s'havia reunit tantes vegades amb l'oposició i els hi havia donat tota la informació del pressupost amb tant de temps per a que la puguessen estudiar", ha argumentat recordant que van lliurar la documentació el 3 de desembre.


Roigé ha insistit en la necessitat d'aprovar el pressupost davant la situació actual: "la pandèmia torna a afectar les persones i l'activitat, i és més necessari que mai poder comptar amb els recursos per a atendre a les necessitats que comporta. Tenim els recursos per poder destinar-los a serveis a la ciutadania, amb uns ingressos que no teníem ni al 2020 ni al 2021, per tant cal poder-los aprofitar amb l'aprovació del pressupost", ha dit. Amb la voluntat d'aprovar-los abans que acabe l'any, l'alcaldessa ja ha convocat el ple extraordinari per a sotmetre a votació els comptes. Tindrà lloc el pròxim dijous, 30 de desembre, a partir de les 9 h.

L'alcaldessa apunta que, fins al mateix dia del ple, el govern està obert a arribar a un acord que faça possible l'aprovació dels comptes, sempre i quan, ha afegit, es tracte de propostes que siguen competència municipal.

L'espai museístic Cota Zero de Tortosa encara la recta final i obrirà al primer trimestre amb jornades de portes obertes

El nou equipament situat baix de la plaça de la catedral permetrà passejar arran de restes arqueològiques que van des del segle I fins al segle XVI

Els treballs per a la museïtzació de l'espai Cota Zero de Tortosa encaren ja la recta final de l'execució. L'actuació permetrà posar en valor l'important conjunt arqueològic localitzat amb les excavacions fetes al subsòl de la nova plaça de la catedral, després que al 2015 s'obrís este espai de la ciutat al riu amb l'enderroc dels immobles existents.

Ara, el nou equipament s'unirà als actius turístics de la ciutat i, a la vegada, permetrà mostrar i donar a conèixer les diferents etapes històriques que ha viscut Tortosa i que s'apleguen en este mateix punt. Vestigis que van des del segle I, amb elements de l'època romana, fins al segle XVI, amb la façana fluvial del Renaixement, passant per edificis del període visigòtic i de l'andalusí.

La previsió és que l'obertura de l'equipament a la ciutadania es duga a terme durant el primer trimestre de l'any, i que ho faça amb unes jornades de portes obertes que permeten la gent del municipi veure per primera vegada en persona tots estos elements d'alt valor com a testimonis del passat de Tortosa: "Quam vam fer l'enderroc de les cases i vam començar les excavacions, ja sabíem que hi trobaríem restes importants, però no ens pensàvem trobar tant material i tan significatiu", ha apuntat l'alcaldessa durant una visita este matí a l'espai.

La museïtzació de l'espai Cota Zero compta aportacions dels fons Feder i continua els treballs que s'han fet a la part superior per a la construcció de la plaça de la catedral. En este sentit, el regidor d'Urbanisme, Enric Roig, ha destacat que el projecte inicial ha fet possible conjugar les dos utilitats: una plaça alçada que permet visitar les restes baix de terra. "És una obra excepcional, amb una qualitat excepcional, que permet visitar el lloc on va nàixer la ciutat".


L'equipament, amb un projecte del dissenyador Toni Balada, permet fer una visita al voltant dels diferents elements existents, amb una part molt lluminosa a tocar de l'avinguda Felip Pedrell, que abasta construccions de diversos períodes, i una altra part, que se situa ja dins del recinte emmurallat de l'antiga Dertosa, on la visita integra diversos elements interactius. Compta amb 12 projectors que reprodueixen una sèrie de vídeos explicatius, per tal que el visitant puga conèixer la història relacionada amb les troballes, de la mà de dos personatges: un periodista i una arqueòloga, que han sigut interpretats per membres de l'Escola Municipal de Teatre de Tortosa.

L'actuació en marxa a l'espai Cota Zero conviu amb cinc actuacions més en marxa a l'entorn: d'una banda, la finalització dels elements de la part superior de la plaça, amb la construcció de la paret mitgera que separa de l'edifici del Bisbat i en la qual també estaran instal·lats els elements que faran possible la projecció d'un videomapatge ('mapping') sobre la façana de la catedral, on la rehabilitació també ha emprès el tram final. A més, ja estan adjudicats els treballs d'arranjament del carrer Costa de Capellans, entre l'avinguda Felip Pedrell i el carrer Santa Anna, que permetrà situar el carrer a un sol nivell fins a l'escola de Remolins, i que culminarà l'accessibilitat a la plaça de la catedral. També està adjudicada l'obra de renovació de la vorera de l'avinguda Felip Pedrell, des de la plaça del Paiolet fins al carrer Costa de Capellans i, un cop estiguen fetes estes actuacions, també es durà a terme l'asfaltatge de la mateixa avinguda. Pròximament, l'Ajuntament també urbanitzarà la plaça exterior del Museu, amb nou arbrat i per a potenciar el vincle patrimonial entre l'antic escorxador i la catedral.

dilluns, 20 de desembre del 2021

Tortosa culmina l'any de la Capital de la Cultura Catalana amb un homenatge als creadors referents més veterans

En un acte amb la música i les danses tradicionals com a protagonistes, la ciutat ha cedit el testimoni a Igualada, pròxima capital durant el 2022

La cultura de Tortosa ha fet un homenatge a diverses de les figures actuals més representatives dels diferents àmbits d'expressió i creació. Un reconeixement de ciutat fet a alguns dels representants més veterans i amb una trajectòria més destacada en els camps de l'art, la literatura, la música i el ball populars o les arts plàstiques. L'homenatge ha posat al primer pla a Anna Maria Bel, Zoraida Burgos, Roberto Escoda, Rossend Aymí, Ramón Balagué, Cinta Sabaté, Jordi Angelats, Jaume Rocamora, Joan Panisello i Cèsar Estrany. Noms il·lustres que han servit de guia per a les següents generacions de creadors de la ciutat: "Sou part d'este riu mític i remorós que esdevé la cultura de Tortosa, i que ens amara amb la seua abundància. La vostra petjada fa gran la nostra ciutat", ha assenyalat l'alcaldessa durant el seu parlament.

L'homenatge ha precedit l'acte formal en el qual Tortosa ha passat el testimoni com a Capital de la Cultura Catalana 2021 a la següent població que ostentarà el títol: Igualada. El seu alcalde, Marc Castells, s'ha sumat al reconeixement, explicant que "una ciutat fa bé les coses quan homenatja la gent que ha treballat per la seua societat i la seua gent, com heu fet avui Tortosa. I això és el que heu fet tots els que avui sou protagonistes d'este homenatge: heu treballat per la cultura, que és treballar pel món. Fent forta Tortosa heu fet forta també Catalunya", ha destacat Castells. Pel que fa a la celebració que ara inicia Igualada, l'alcalde ha revelat que la programació de la Capital de la Cultura de Tortosa els ha inspirat per dissenyar els actes que duran a terme durant tot l'any: "Heu exercit esta capitalitat de manera admirable", ha dit. En este sentit, ha refermat el compromís per tirar endavant la celebració malgrat el moment encara complex: "contra la covid, cultura. Perquè la cultura ens fa més forts, més dignes, més lliures i millors", ha conclòs.

L'alcaldessa ha destacat que, durant tot el 2021, la capital cultural de Tortosa ha permès posar al centre de l'atenció als creadors, agrupacions i altres representants de la cultura local, donant-los tot el protagonisme i l'altaveu per fer ressonar la vàlua i la importància de la cultura que vivim: "com explica l'himne que hem creat enguany, els qui habitem esta terra tenim una gran sort", ha dit Roigé. Per la seua part, el regidor de Cultura, Enric Roig, ha posat l'accent en el paper que la cultura té com a motor de la recuperació econòmica i social: "Puc afirmar que, malgrat la incertesa i les restriccions, hem viscut este any intensament i hi hem donat a conèixer allò que tenim i el nostre talent", ha apuntat.


L'acte ha donat un marcat protagonisme a la cultura popular. Ja des del començament, amb el toc de dolçaina i tabal que acompanya les festes de la ciutat que ha obert la gala, interpretat representants de cadascuna de les colles de cultura popular de Tortosa. Ha seguit amb el recital d'un poema de Gerard Vergés, a càrrec del professor de literatura i escriptor Manel Ollé, acompanyat d'una peça del mestre Felip Pedrell, interpretada per la violoncel·lista Maria Rosa Pons. Posteriorment, les danses tradicionals han sonat a ritme de jota i fandango, ballades per Carme Balagué i Josep Garcia amb la música en directe dels Quicos. L'acte ha finalitzat amb una peça de cant coral, la interpretació conjunta de l'himne 'Tortosa 2021', i una referència a la cultura que s'obre pas cap al futur amb les generacions més menudes.

Intervenció en l'acte de cloenda de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021

Ens trobem avui al teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa en la cloenda d’este gran Projecte de Ciutat, que és Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, i per donar-hi el relleu a la ciutat d’Igualada.

Hi ha nombroses raons per les quals podem afirmar que la Cultura té un gran poder com a recurs i motor generador per a la creació de ciutats més inclusives, creatives i sostenibles i la capitalitat de la Cultura Catalana 2021 ho ha posat de manifest a Tortosa.

Fa un any mos preguntàvem com tiraríem endavant i com viuríem la capitalitat cultural de la ciutat en un moment d’incertesa total i de restriccions. Avui puc afirmar que Tortosa ha viscut intensament la Capital de la Cultura Catalana, perquè hem fet una aposta molt forta perquè la Cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat.

El passat febrer inauguràvem la capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa 2021 amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, xalar, treballar i relacionar-nos amb el territori, compartir la Cultura que Vivim, centrant l’atenció de tota Catalunya sobre Tortosa. La Cultura que Vivim, l’eix vertebrador del nostre gran projecte de Tortosa Capital de la Cultura Catalana.

Ho fèiem amb tota la il·lusió i les ganes de posar en valor el nostre patrimoni i costums, i les dones i els homes que han universalitzat la nostra cultura. 

I ho hem fet apostant per reconèixer la feina dels nostres creadors, que porten el nom de Tortosa i de l’Ebre arreu del món, i també la dels més joves, el nostre futur i l’estendard de la nostra cultura, uns dels principals protagonistes de la Capital, tal com vam vore a l’acte inaugural del mes de febrer.

La Cultura que Vivim, el lema de la capitalitat tortosina, ha estat una porta oberta a definir i transmetre el concepte de Cultura a partir de les relacions quotidianes, dels usos i formes de fer ciutat, de parlar, de treballar, de xalar, d’expressar-se artística, corporal i musicalment, de menjar, de creure.

Tortosa i els tortosins i tortosines així ho hem entès i així ho hem fet nostre i hem volgut participar i compartir esta Cultura que Vivim aconseguint plenament els 4 objectius que definien la Capitalitat de la Cultura Catalana de Tortosa.

La consecució d’estos objectius ha fet que la Capital de la Cultura Catalana esdevingui una veritable oportunitat per a la ciutat i per a la seua renovació i reactivació a través de la Cultura.

En primer lloc hem posat de relleu i hem donat a conèixer allò que tenim, els trets que ens identifiquen i que formen part de la cultura de Tortosa: la jota, la música de banda, el bestiari, els gegants, la gastronomia i el patrimoni. 

Ho estem veient en este acte en el que mos han rebut los Gegants de Tortosa i los de Catalunya, com a ciutat gegantera que som, hem escoltat el toc de dolçaina i tabal i hem vist ballar la jota i hem recordat Gerard Vergés.

Aquest any hem donat visibilitat a aquelles dones i homes que al llarg de la nostra història han treballat i cultivat la cultura, la literatura, la música, la pintura, l’escultura, el folklore o el patrimoni.

I ho hem fet incidint de manera especial en les escoles i en els i les joves, en la tasca educativa de la Cultura. Elles i ells són el nostre futur, el nostre potencial i han de preservar, continuar i modernitzar les nostres arrels i els nostre patrimoni material i immaterial, allò que ens fa sentir orgullosos de ser tortosins i tortosines, de ser gent de l’Ebre.

Hem posat en valor els nostres talents, tortosins i ebrencs, i hem fet florir nous talents, donant l’oportunitat de visibilitzar-se i demostrant l’enorme potencial que tenim a casa nostra, creant noves produccions, nous projectes i reivindicant les nostres arrels i la nostra cultura arreu del món.

I per això avui hem fet un reconeixement als i les grans mestres de mestres de Tortosa que porten tota la seua vida treballant per la cultura a la nostra ciutat i arreu del món i que són els nostres representants. Gràcies Anna Mª Bel, Zoraida Burgos, Roberto Escoda, Rossend Aymí, Ramon Balagué, Cinta Sabaté, Jordi Angelats, Jaume Rocamora, Joan Panisello i Cèsar Estrany. Gràcies a totes i tots per la vostra faena.

Hem apropat a la ciutadania un concepte de Cultura àmplia, dinàmica i propera, esta “Cultura que Vivim” dia a dia en els actes més quotidians.

I ho hem fet a través de totes les formes de la Cultura, des de les expressions artístiques fins al menjar, el treball, la creença o el fet d’habitar la ciutat i el medi.

Perquè tot és i tot fa Cultura, i hem aprofitat totes estes formes per arribar a tothom, menuts i grans, nouvinguts, turistes, estudiosos, institucions, a tothom.

Hem donat a conèixer Tortosa i l’hem posat en l’epicentre de la Cultura tant a nivell territorial, compartint experiències amb altres ciutats, o sent seu de trobades, congressos i altres esdeveniments de moltes grans institucions del país que han vingut a Tortosa a celebrar les seves trobades i congressos en tots els àmbits: literatura, art, periodisme, folklore, bestiari, onomàstica, etc posant en valor la situació estratègica de Tortosa a nivell territorial.

La Capitalitat Cultural i l’acompliment dels seus objectius han reafirmat el potencial i el paper que té la Cultura com a motor generador de sinèrgies capaç de transformar i regenerar les nostres vides.

Vam aprendre-ho en plena pandèmia, el 2020 quan vam apostar pels actes culturals com a element de dinamització i reactivació per sortir d’esta nova crisi, i este 2021 ho hem refermat amb escreix i demostrant que la Cultura és Segura, i s’entén com un dels pilars de l’Estat del Benestar, perquè gràcies a la Cultura i a les més de 500 activitats i actes que hem organitzat, hem contribuït a la regeneració i a sortir poc a poc de la crisi en que ens ha deixat la pandèmia.

Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós d’haver pogut ser part activa d’este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori i pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa. 

I voldria, amb tots els respectes, parafrasejar al gran arquitecte Rafael Moneo que va dir “Dono gràcies a l’Arquitectura perquè m’ha permès veure a través dels seus ulls el món”. Jo dic “Dono gràcies a la Cultura perquè a Tortosa m’ha ensenyat a veure a través dels seus ulls la vida.”

Gràcies a la Comissió Organitzadora, Comitè d’Expertesa, Grups de Treball per fer-ho possible, gràcies també als regidors de Cultura que m’han precedit, Dolors Queralt i Ximo Martorell, per posar-ne les bases d’este gran projecte de territori.

Gràcies també a les entitats i associacions de la ciutat per la vostra implicació i participació, sense l’associacionisme, la Cultura no seria res, perquè des del seu voluntariat i la seva vocació per la Cultura, han fet i fan possible que el nostre llegat es mantingui i es transmeti cap a les noves generacions i no es perdi.

Moltes gràcies també a tota l’organització de l’Ajuntament i els seus Serveis Municipals, al personal del Departament de Cultura i del Departament de Difusió i a totes i tots els treballadors i treballadores que han treballat durant tot l’any per tirar endavant este esdeveniment i arribar al màxim de ciutadania amb la implicació i el treball conjunt de totes les àrees (turisme, promoció econòmica, festes, Festa del Renaixement)

I entre tots elles vull fer un especial agraïment a dos persones, sense les quals tot això no hagués estat possible, el Comissionat de la Capital de la Cultura Tortosa 2021, Marc Ballester i la Cap del Departament de Cultura, Mª José Lorenzo.

Per a tots i totes ells i elles us demano un fort aplaudiment. 

I també donar gràcies a tota la ciutadania per la magnífica resposta i acollida que han tingut a totes les activitats i actes programats i per contribuir a fer visible la nostra cultura, les nostres arrels i el nostre potencial com a poble i territori. Gràcies per viure intensament la Capital de la Cultura Catalana.

Al llarg d’este any hem posat en valor els aspectes més importants de la nostra Cultura. Perquè Cultura és Paraula, Cultura és Treball, Cultura és Festa, Cultura és Menjar, Cultura és Creença, Cultura és Expressió Artística, Cultura és Expressió Corporal i Musical, Cultura és Habitar la Ciutat i el Medi. Estos han estat els 8 eixos que han definit i mostrat esta Cultura que Vivim.

8 eixos que es veuen reflectits en les 8 puntes del logo de la Capital, que el dissenyador va basar en un element del nostre patrimoni com una peça de la cresteria de l’edifici modernista de l’antic Escorxador, que avui acull equipaments culturals i turístics.

Hem mostrat la Cultura que Vivim amb moltes i diverses activitats i projectes, que no relacionaré ara, però que s’inicien amb el primer d’ells i que vull destacar. El llibre dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Tortosa.

Un llibre que recull els 7 tresors escollits per votació popular i que representen perfectament la nostra cultura i patrimoni material i immaterial. Un projecte que és Art, que és Treball, que és Música, que és Paraula, que és Festa, que és Menjar, que és Creença, que és Ciutat 

Hem produït projectes propis de la Capital de la Cultura, amb els que hem donat a conèixer la nostra forma de ser, les nostres tradicions i les nostres arrels i la nostra avantguarda.

Projectes llavor, creats a partir de la capitalitat gràcies a la voluntat i l’interès de joves creadors i associacions que han vist en la capitalitat una oportunitat per mostrar el potencial que tenim i que tindran continuïtat. 

Este any que ve continuarem amb la celebració de l’Any Pedrell i dels 750 anys del Llibre de les Costums de Tortosa, o la Medalla Gimeno, perquè, com diu el Sr. Tudela, Tortosa serà per sempre Capital de la Cultura Catalana i l’any que ve continuarem treballant i vivint intensament la nostra cultura.

Projectes transversals i territorials, en col•laboració amb altres entitats i ciutats, perquè la capitalitat no s’ha quedat a Tortosa, ha anat molt més enllà i ha volgut ser present a altres poblacions que han integrat Tortosa en les seves programacions i els seus projectes compartint Cultura i Capitalitat. 

Projecte solidaris, perquè la Cultura és una potent eina que ha de servir per arribar a tothom i per ajudar en lo possible a la vida dels ciutadans i ciutadanes.

Vull agrair la Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Tarragona i a totes aquelles institucions, empreses i ens que han donat el seu suport per poder desenvolupar estos projectes, així com a les entitats que han col•laborat desenvolupant les seves activitats sota l’aixopluc de la Capital de la Cultura Catalana.

I també vull agrair als mitjans de comunicació (ràdio, TV, premsa escrita i mitjans digitals) que hagin estat la veu i l’antena de la Capital de la Cultura Catalana, que han transmès a tot el país el nostre potencial i la nostra cultura.

En esta Capital de la Cultura Catalana hem volgut anat més enllà. Quan vam iniciar l’any de la capitalitat érem conscients que, a banda de fer activitats i esdeveniments diversos, havia de ser un any per la trobada, la reflexió i el diàleg. 

Per això calia generar espais on poder parlar, divulgar i reflexionar sobre “la Cultura que Vivim” i proposar què esperem del fet cultural més enllà del 2021.

I així hem creat els Col•loquis de la Capital, espais de debat on professionals, estudiosos, associacions i entitats hem dialogat, reflexionat i compartit experiències i inquietuds, en un ric debat al voltant de cadascun dels 8 eixos de la Cultura que Vivim a Tortosa i Terres de l’Ebre, per tal de definir cap a on volem que vagi la cultura a partir d’ara i quin és el seu paper futur.

Ara fa un any, a finals de desembre de 2020 vam rebre el relleu del Vendrell de la Capital de la Cultura Catalana. Ho recollíem conscients de l’oportunitat que suposava per a la ciutat de Tortosa, i amb el clar objectiu de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la nostra cultura, i crec que ho hem aconseguit i hem aprofitat aquesta gran oportunitat.

Ara és el moment de donar el relleu a la ciutat d’Igualada, nascuda de la mil•lenària Aqualata, a través d’este testimoni.

Sr. Tudela aquí li lliuro el testimoni desitjant-vos, alcalde i regidor tot lo millor per a Igualada i per a Catalunya en la vostra capitalitat. Sabeu que ens tindreu sempre al vostre costat.

I per acabar us encoratjo a totes i a tots a seguir treballant per la Cultura, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana i, sense dubte, és l’essència d’una ciutat i d’un territori.

I acabo amb el darrer vers de Tortosa, l’himne de la Capital de la Cultura Catalana 2021 que resumeix tot el que hem fet i queda per fer

Enmig de gents i terres unides pel parlar 

hi ha molt per caminar...


dijous, 16 de desembre del 2021

Una exposició posa de relleu la importància de l'art i l'ofici de la impremta dins la història de la ciutat de Tortosa

L'exposició als Reials Col·legis romandrà oberta al públic fins al 31 de gener de 2022

El regidor de Cultura de Tortosa, Enric Roig, ha presentat l'exposició que, del 17 de desembre al 31 de gener, es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de l'Arxiu Històric Comarcal, amb seu als Reials Col·legis de Tortosa: 'Tortosa i la impremta. 1477-1867', un recorregut per la història de l'ofici i l'art de la impressió a la nostra ciutat, que posa en valor que Tortosa va ser el tercer lloc de la Península Ibèrica on es va editar un llibre al segle XV, reforçant aquesta qualitat de cruïlla dels Països Catalans i de la Corona d'Aragó.

L'exposició -organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Tortosa i l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre- incorpora l'edició d'un catàleg, que és, de fet, un llibre que recull el treball d'Enric Querol, filòleg i professor, i que ha estat editat també amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa des de la Capital de la Cultura Catalana 2021. El regidor de Cultura ha estat acompanyat, en aquesta presentació, pel mateix Enric Querol i per Albert Curto, director de l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.


"Aquesta és la darrera exposició que s'incorporarà al llistat d'activitats de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021 -ha explicat Roig- de les quals, en aquest any, se n'han fet més d'una trentena, d'entre més de 400 i 500 activitats de diferents temàtiques de l'àmbit de la cultura". Per la seva banda, Albert Curto ha volgut destacar que "aquesta col·laboració amb l'Ajuntament de Tortosa deixa ben palès que quan les institucions treballen conjuntament, els resultats són sempre millors". Així mateix, ha afegit que "aquesta exposició vol posar l'accent en la importància que ha tingut la impremta a la nostra ciutat, tot fent una reflexió al voltant d'aquest fet i demostrant que sempre hi ha hagut una certa i clara tradició d'impressors a la ciutat des del segle XV". Curto ha acabat dient que "hem estat exemple de moments cabdals a nivell polític i social, i en l'àmbit de la impremta Tortosa ha demostrat ser sempre capdavantera".

Enric Querol ha explicat quin és el format de l'exposició, que s'estructura en diferents apartats configurats per les diferents èpoques històriques que l'art i l'ofici de la impremta ha atravessat a la nostra ciutat: "hi ha hagut moments de major i de menor presència de la impremta a Tortosa -ha dit- però sempre ha estat present i ha demostrat que la impremta a una ciutat ha servit d'estímul de la producció literària, així com de la generació de major nombre de documentació administrativa".

Tortosa amplia els murals d'art urbà amb una nova obra de l'artista Roc Blackblock a l'entorn del refugi antiaeri

L'acció evocarà els desastres provocats pels bombardejos de la Guerra Civil a la ciutat i seguirà amb una altra intervenció posterior al barri de Sant Jaume

Convertir l'art en una eina de divulgació, al mateix temps que esdevé un actiu en la millora de l'espai urbà. Amb esta finalitat, l'Ajuntament de Tortosa ha encarregat la confecció de diversos murals d'art urbà en diferents indrets del nucli antic, que a partir d'esta setmana ja comencen a mostrar el primer esbós. La paret que envolta l'entrada de l'antic refugi antiaeri número 4 de Tortosa, situat al darrera de l'antic cinema Fèmina, és el gran llenç sobre el qual el reconegut artista Roc Blackblock està duent a terme estos dies la pintada d'un nou disseny gegantí a la ciutat.

Es tracta d'una obra que evoca la destrucció que van comportar els més de 80 atacs aeris que va patir Tortosa durant la Guerra Civil per part de l'exèrcit franquista i de l'aviació feixista italiana. Una sagnant ofensiva que van assolar una part de la ciutat amb les més de 57 tones de bombes que hi van deixar caure.

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha emmarcat l'encàrrec d'este nou mural en l'aposta que fa l'Ajuntament per continuar posant bonica la ciutat. A més, ha subratllat que el grafit de grans dimensions vol ser un record per a les persones que vivien a la ciutat en aquell moment i que van patir les conseqüències d'aquells raids, entre les quals també hi va haver víctimes i població evacuada, milers d'edificis afectats i barris sencers desapareguts, com el de Pescadors. "Al 2015, l'Ajuntament vam reobrir el refugi com a actiu turístic, i també vam posar el nom d'Ernest Hemingway a este carrer. Des d'aleshores, el refugi s'ha convertit en una eina més d'interès per a la visita a la nostra ciutat i, ara, amb este mural, potenciem encara més l'entorn", ha explicat l'alcaldessa.


De la seua banda, Roc Blackblock ha emmarcat el mural en el projecte Murs de Bitàcola, amb el qual l'artista vol aprofitar el caràcter divulgatiu que té l'art per transmetre la memòria popular i històrica. "Amb este mural aconseguim que les parets parlen i que ens expliquen la memòria de la gent de Tortosa", ha apuntat l'artista. Pel que fa a l'obra, tot i no voler destripar el contingut final, sí que ha apuntat que "la idea és reproduir i visibilitzar el context de l'època en la qual el refugi va ser utilitzat", i per a això pren com a referència algunes imatges d'aquell moment que mostren "la tornada de la gent a la ciutat devastada", flanquejades per la silueta dels avions bombarders causants de la destrucció.

Este mural és el quart que Roc Blackblock ha fet a Tortosa: al 2017 ja va fer dos murals en pocs mesos de diferència, a l'entorn de la plaça de Sant Joan. Un, amb referències al mestre Felip Pedrell al lloc on hi va haver la seua casa natal, i l'altre, al costat, amb una imatge del repartiment de panoli al voltant del 1920 en aquella mateixa plaça, i amb un record per a la poesia de Gerard Vergés. Posteriorment, Blackblock també va intervindre en un edifici de serveis situat a Ferreries, a tocar del riu, que va decorar amb referències a la flora i la fauna associada a l'Ebre. Ara, l'artista té previst fer actuacions en estos murals per arranjar els desperfectes patits, en algun cas per actes incívics.

Durant els pròxims mesos, també està previst que es duga a terme una altra intervenció de gran format, amb un nou mural d'art urbà que s'ubicarà al barri de Sant Jaume.

dimarts, 14 de desembre del 2021

Tortosa presenta un pressupost per al 2022 per a atendre les necessitats socials i rellançar l'economia postpandèmia

Sense els nous comptes caldria reduir o deixar de prestar alguns serveis a la ciutadania pels majors costos en els subministraments

L'Ajuntament de Tortosa preveu un pressupost per a l'exercici 2022 de 75,8 M€ per al conjunt del grup municipal, dels quals 35,8 M€ corresponen a l'Ajuntament. Això representa un increment de més de 5,3 M€ repartits en els diferents ens municipals, que principalment van a parar a GESAT i Tortosa Salut, amb 4,6 M€ d'augment, per al funcionament de l'hospital de la Santa Creu i la Clínica Terres de l'Ebre. D'esta manera, l'Ajuntament reforça l'aposta per la sanitat pública de titularitat municipal, en un moment encara marcat per la situació de pandèmia.

L'alcaldessa, Meritxell Roigé, ha detallat que estos increments són possibles sense haver apujat els impostos i també sense haver de concertar cap nou préstec. En este sentit, ha destacat que es preveu una incorporació extraordinària d'ingressos, de 3,8 M€. Es tracta, d'una banda, dels recursos procedents de l'increment del 13% en la participació dels tributs de l'Estat i, també, d'un major ingrés pels impostos i taxes d'obres derivats de les noves activitats econòmiques generades durant els últims anys a la ciutat. Uns ingressos, ha afegit l'alcaldessa, que per poder-los posar a disposició de la ciutadania cal haver aprovat el pressupost ja que la normativa no permet fer-ho amb una modificació pressupostària.

Recordar que el pressupost vigent actualment correspon al que es va aprovar al 2019, i que posteriorment es va adaptar amb dos modificacions pressupostàries que van tirar endavant amb les abstencions dels grups municipals d'ERC i Ciutadans: "ens cal actualitzar el pressupost perquè la situació que vivíem al 2019 no té res a veure amb la que tenim al 2022. Per això diem que és un pressupost tècnic, perquè actualitzem les partides al moment present, no incloem grans obres ni projectes a l'apartat d'inversions, i no generem cap nou préstec. En estos tres anys s'han produït augments constants de l'IPC, del preu de serveis bàsics com l'electricitat, o una pandèmia sanitària que ha tingut efectes a nivell social i econòmic", ha remarcat l'alcaldessa. Davant de tot això ha alertat que, en el cas que el pressupost no puga ser aprovat, es generaria la necessitat de tornar a prendre com a referència el pressupost del 2019 i a haver d'atendre en primer lloc a les obligacions inajornables, com el pagament de nòmines (que també s'han vist incrementades per l'Estat) o contractes de subministraments de serveis bàsics, com els residus o l'electricitat, costos que s'han disparat recentment per l'augment de tarifes. "En esta situació, caldria reduir altres despeses i deixar de prestar alguns serveis previstos. Per tant, un vot contrari a este pressupost, a qui perjudicaria no és a l'alcaldessa ni al govern, sinó a la ciutadania de Tortosa", ha insistit.

El pressupost concentra tot el capítol d'inversions en actuacions de millora de la via pública: 500.000 euros per a la millora de voreres, camins, asfaltaments, enllumenat... 125.000 euros per a una partida específica per seguir eliminant les barreres arquitectòniques, o 250.000 euros per als pressupostos participatius, que incrementen un 25%. A més, es dupliquen les aportacions per a la millora de la senyalització viària, i la redacció d'un nou Pla de mobilitat sostenible i segura.

Al mateix temps, també creix de manera molt destacada l'aportació en despesa social (27,8%), les aportacions a les entitats socials (40%), l'atenció domiciliària (42%) i les urgències socials (32%). "Mai abans, Tortosa havia destinat tants recursos per a les persones que més ho necessiten ni per a les entitats socials, amb les quals treballem de manera conjunta per atendre les necessitats de la ciutadania", ha subratllat Roigé.

El pressupost també vol potenciar la sortida de la crisi provocada per la pandèmia amb diverses iniciatives per a reactivar i promocionar l'economia: d'una banda, amb la repetició dels Bons Tortosa, amb una dotació de 400.000 euros. De l'altra, amb la celebració de la 25a Festa del Renaixement i també amb un augment notable (del 51,5%) de l'àmbit cultural, per continuar l'impuls que ha suposat l'any de la Capital de la Cultura Catalana i amb coincidint amb la celebració de l'Any Pedrell, entre d'altres.

D'altra banda, també s'incrementa en un 25% els ajuts per a la rehabilitació d'immobles al centre històric. I es crea una línia de subvencions per a la retirada d'elements de fibrociment a tot el municipi, dins dels eixos que configuren els Objectius de Desenvolupament Sostenible Tortosa 2030.

L'alcaldessa ha marcat novament els esports com una de les apostes municipals, amb un increment de subvencions a entitats del 40%, un reforç per al manteniment de tots els equipaments esportius municipals, i ha avançat que el pressupost reserva dotació per a la redacció del projecte de la nova pista d'atletisme, una vegada l'Ajuntament haja pogut expropiar els terrenys situats a Jesús. Així mateix, es preveu la redacció del projecte de remodelació de l'avinguda de la Generalitat, que s'unirà a la redacció dels projectes de la plaça d'Alfons XII i al de la rambla Catalunya, ja en marxa.

A més, centra una de les apostes en la descentralització, amb un 20% més d'aportacions a les EMD i pobles. Això fa que la previsió és que Jesús puga incorporar 185.000 euros addicionals als que ja percebia, o que Campredó en reba 68.000 euros més, en aplicació del nou conveni subscrit entre l'Ajuntament i les EMD.

Finalment, els comptes preveuen seguir reduint l'endeutament amb una amortització de 3.785.000 euros, amb la qual cosa la liquidació prevista al final del 2022 suposarà una ràtio d'endeutament del 53,68%, "la més baixa dels últims 10 anys", ha remarcat l'alcaldessa.

De la seua banda, el primer tinent d'alcalde, Enric Roig, ha subratllat l'aposta per les persones que fa el nou pressupost, així com l'impuls per a la reactivació econòmica: "a diferència del que va passar al 2007, ara a Tortosa tenim un bon moment per al rellançament de l'economia, i cal treballar en este sentit. No podem desaprofitar esta oportunitat per a millorar les condicions de vida i oferir uns millors serveis a la ciutadania", ha apuntat.

En este sentit, han assenyalat que dimecres està previst que la comissió de Serveis Centrals dictamine el pressupost, i han refermat la voluntat d'establir acords "fins al mateix dia del ple" amb la resta de grups municipals perquè faciliten l'aprovació dels comptes.

https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13212

El ple de desembre aprova la modificació puntual que permetrà la implantació de la multinacional Kronospan

La modificació permetrà que els terrenys industrials on s’implantarà l’empresa quedin agrupats en única parcel·la

Després de la seva aprovació inicial el passat mes d’octubre, el ple de l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat la modificació urbanística necessària per tal de possibilitar la implantació de la multinacional Kronospan al polígon Catalunya Sud. Aquesta modificació permet que els terrenys industrials on s’ha d’implantar l’empresa quedin tots junts en una parcel·la, facilitant així la seva instal·lació. Això ha suposat el canvi d’emplaçament d’una zona verda i d’una parcel·la destinada a equipaments que, en conjunt, resten més adequades a l’entorn i les necessitats d‘espai.

Ara únicament restarà el trasllat de l’aprovació a la Comissió Territorial d’Urbanisme per a que procedeixi a la seva aprovació definitiva prevista per aquest mateix mes de desembre.


Recordem que la presència de la multinacional Kronospan suposarà la creació de 185 llocs de treball directes i més de 1.500 indirectes, amb una inversió de més de 200 milions d’Euros per a la construcció de la planta amb una superfície de 25,6 Ha contribuint així a la industrialització de Tortosa, la creació d’ocupació i generarà noves oportunitats a la ciutat i al territori.

dissabte, 11 de desembre del 2021

Més de 250 persones participen en la cantada coral 'Cantem Tortosa', en el marc de la Capital Cultural

L'acte ha acabat amb la interpretació de 'Tortosa' l'himne de la Capital de la Cultura Catalana, d'Arturo Gaya, acompanyat per la Banda Municipal i els Quicos'

Aquest dissabte ha tingut lloc un dels últims actes de la celebració de Tortosa Capital de la Cultura Catalana. El Pavelló Municipal de Ferreries ha acollit la celebració de 'Cantem Tortosa', una cantada coral en la que hi han pres part escoles, corals i cors del municipi, així com també la banda Municipal de Música de Tortosa i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'acte, que ha comptat amb totes les mesures de prevenció i seguretat per la Covid-19 ha aplegat més de 250 participants a l'escenari.


L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha agraït la participació de tots els assistents i ha posat en valor que per primera vegada, es celebre un concert coral d'aquestes dimensions a Tortosa, amb fins a 250 veus damunt de l'escenari. "Ha estat una mostra més de la implicació de la ciutat en els actes culturals, des que vam ser designats Capital de la Cultura Catalana teniem clar que voliem fer-ne particeps als més petits i que es fessin seu l'himne", ha afegit l'alcaldessa.

Les escoles que han dut a terme la cantada (tot i que algunes no hi han pogut assistir tal i com s'havia previst pels confinaments d'alguns grups) són: Sagrada Família, IES Ramon Mangrané de Jesús, Consolació, La Mercè, Remolins, Teresià, Divina Pastora de Vinallop, Escola de Ferreries, Saba Verda International School, Temple, i els Reguers. Pel que fa als cors mixtes, s'ha buscat un repertori que ja estava al programa de la Banda Municipal, i que ha inclòs 'La Gran Jota Tortosina', una cançó tradicional del territori com és 'Sant Josep va a buscar foc', i les populars 'Jotes de Picadillo'. Els cors i corals que hi han participat són el Cor Tyrichae, Cor Flumine, Vent de Dalt, l'Orfeó Tortosí, Cor LaBinota, Músiques de la Terra, i Cor Arts. La interpretació de 'Tortosa', l'himne de la Capital de la Cultura Catalana ha comptat amb la participació del públic assistent i ha posat punt i final a la jornada.

divendres, 10 de desembre del 2021

La màquina del Carrilet de Tortosa, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional

Es tracta de la màquina ferroviària de vapor 220T FESA 1, que al 2015 el govern municipal ja va restaurar i recuperar, ubicant-la al Parc Teodor González

La màquina del Carrilet de Tortosa ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta de la màquina ferroviària de vapor 220T FESA 1, que a principis del 2015 el govern municipal va restaurar i recuperar, fruit d'un minuciós treball que es va allargar vuit mesos, i va acabar ubicant en un espai privilegiat, al Parc Teodor González.

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha agraït al Govern de la Generalitat aquest reconeixement, que posa en valor la feina feta pel consistori en la restauració de la màquina al 2015. L'alcaldessa, a través d'un missatge a les Xarxes Socials ho ha qualificat com "una bona notícia per al patrimoni de Tortosa". En aquesta línia, Roigé ha reivindicat "l'aposta del govern municipal per seguir posant en valor la història de la ciutat".


L'origen de l'antiga línia de via estreta del Carrilet de Tortosa a la Cava es remunta a finals del segle XIX, en el context de la creixent explotació agrícola del delta de l'Ebre, amb la progressiva posada en funcionament dels canals de regadiu i la necessitat de comunicar les poblacions del Delta amb Tortosa. En pocs anys el Carrilet va assolir tant d'èxit que el 1928 es va haver d'ampliar la línia amb noves locomotores i automotors, una d'elles la locomotora número 1, que ara ha estat declarada Bé Cultural d'Interés Nacional. Als anys seixanta, amb la competència del transport per carretera, va anar degradant-se la línia, fins que el 31 de desembre de 1967 el Carrilet va fer el seu darrer trajecte.


El govern municipal portarà a aprovació la modificació del POUM, que permet la implantació de Kronospan a Tortosa

Rebuts els diferents informes preceptius per a la modificació del POUM, el ple de l'Ajuntament portarà a terme la seua aprovació provisional

Rebuts els diferents informes preceptius per a la modificació del POUM, l'alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé, ha donat a conèixer que el ple de l'Ajuntament portarà a terme la seua aprovació provisional, l'últim pas que ha de dur a terme el consistori per tal que la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) aprovi definitivament aquesta modificació del planejament que suposarà la implantació definitiva de la multinacional Kronospan a Tortosa.

La modificació implicarà el canvi d'emplaçament, dins del mateix polígon, d'una parcel·la reservada per a equipaments i també el canvi de lloc d'una parcel·la que té consideració de zona verda. D'aquesta manera la parcel·la d'equipaments estarà més ben situada i la nova zona verda estarà vinculada i tindrà continuïtat amb la resta de l'entorn. Així mateix, també s'ajusten els paràmetres urbanístics. Modificacions, totes, que són necessàries per fer viable la inversió.

Roigé ha recordat que el passat mes d'octubre ja es va fer l'aprovació inicial i que ara, rebuts els informes de l'Agència Catalana de l'Aigua i del Departament de Carreteres de la Generalitat, entre d'altres, es procedirà a l'aprovació provisional, pendent de l'aprovació definitiva de la CUTE, aquest mateix mes de desembre. L'alcadessa ha explicitat que la voluntat del consistori és la de "facilitar tots els tràmits perquè es pugui dur a terme aquesta inversió de més de 200 milions d'euros al polígon Catalunya Sud, que ha de generar 185 llocs de treball directes i més de 1.500 d'indirectes".


Els treballs perquè l'arribada de Kronospan a Tortosa es pugués concretar van començar fa més d'un any i han comportat diverses gestions per part de l'Ajuntament de Tortosa, juntament amb l'Incasòl, propietari de la major part dels terrenys.

dijous, 9 de desembre del 2021

El pressupost de Tortosa per al 2022 preveu un augment de més del 50% en Cultura

El regidor de Cultura reivindica l'aposta cultural com un element transformador de la ciutat i que ajuda a generar reactivació econòmica

El pressupost elaborat pel govern municipal per al 2022 manté l'aposta per la Cultura com a eix transformador de la ciutat després d'un any intens per la celebració de la Capital de la Cultura Catalana. Els comptes que el govern de Tortosa ha preparat plantegen un increment del 51,51% en la despesa cultural, per tal de reforçar la programació i mantenir el suport al teixit associatiu de la ciutat.

Tal i com ha explicat aquest dijous el regidor de Cultura, Enric Roig, el pressupost per al 2022 s'ha elaborat amb la voluntat de poder donar continuitat a l'increment d'activitat cultural. Roig ha reivindicat que "la Capital de la Cultura Catalana ha estat un element que ha ajudat a reactivar la ciutat, amb una gran aposta al sector cultural i una oportunitat per replantejar qüestions i iniciar projectes nous, als que des del govern de Tortosa volem donar continuïtat".

En aquesta línia ha exposat que "l'increment del pressupost en Cultura ve determninat per la voluntat del govern municipal de definir-la com un eix central, entenent-la com un element cohesionador i pilar del benestar i regeneració econòmica a la nostra ciutat". "Vam canviar el model del festival de Jazz, aconseguint una implicació directa amb el sector de la restauració", ha exemplificat el regidor. Aquest increment permetrà consolidar alguns dels projectes iniciats amb la Capital de la Cultura Catalana 2021, celebrar l'Any Pedrell i els 750 anys del Llibre de les Costums, entre d'altres

Paral·lelament, el regidor també ha donat a conéixer que el Pla Local d'Habitatge ja està encarregat i en que en breu es realitzarà la detecció de les necessitats perquè tothom pugui tenir un habitatge digne i assequible. En aquesta línia, Roig ha destacat que el pressupost contempla "partides importants" al nucli antic, com l'ampliació de les subvencions a la rehabilitació d'habitatges al centre històric.


Enric Roig ha insistit en que "és imprescindible que l'Ajuntament de Tortosa puguem tirar endavant els comptes per a l'any que ve", tot explicitant que "no s'entendria que l'oposició no facilités l'aprovació d'aquest pressupost tècnic, que ha deixat de banda grans inversions per centrar-se específicament en seguir prestant serveis a la ciutadania de Tortosa i tirar endavant la ciutat".


Entrevista amb Enric Roig a Canal TE

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista amb el periodista Josep Pitarch a Canal Terres de l'Ebre en la que hem parlat de diversos temes d'actualitat municipal com l'habitatge o de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021


dimarts, 7 de desembre del 2021

Entrevista al programa Districte 21 de Canal 21 Ebre

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa Districte21 de Canal21Ebre en la que hem parlat de les properes activitats culturals programades en la recta final de Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021


divendres, 3 de desembre del 2021

11 escoles del municipi prendran part al 'Cantem Tortosa', un esdeveniment coral amb fins a 250 veus a l'escenari

Juntament amb els escolars, hi participaran cors i corals de la ciutat, la Banda Municipal de Música de Tortosa i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

El proper dissabte 11 de desembre, i formant part dels actes que acomiadaran l'any en el qual Tortosa ha estat Capital de la Cultura Catalana, el Pavelló Municipal de Ferreries acollirà la celebració de 'Cantem Tortosa', una cantada coral en la que hi prendran part escoles, corals i cors del municipi, així com també la banda Municipal de Música de Tortosa i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

El regidor de Cultura, Enric Roig, ha presentat aquest esdeveniment musical acompanyat de Mar Lombarte, directora dels Cors LaBinota i coordinadora d'aquest projecte participatiu. Roig ha destacat la importància de que, per primera vegada, es celebre un concert coral d'aquestes dimensions a Tortosa, en el qual, en el seu punt àlgid, poden trobar-se fins a 250 veus damunt de l'escenari: "en temps de pandèmia -ha dit el regidor- la cançó 'Tortosa', himne de la capitalitat cultural de la nostra ciutat en aquest any 2021, es va haver de gravar separadament. I ara, en una clara aposta per apropar-la a la ciutadania, sobretot als més petits, hem volgut donar-li una dimensió coral i poder viure un esdeveniment coral de gran magnitud".


Per la seva banda, Mar Lombarte ha expressat que "amb l'himne 'Tortosa' com a eix principal, s'ha buscat un repertori complementari basat en cançons adequades al voltant del mateix, i pensades per a cors mixtes, per a cor infantil, amb la veu d'Artur Gaya com a solista, i acompanyats pels Quicos i per la Banda Municipal de Música de Tortosa". Amb tots aquests elements, ha continuat explicant Lombarte, es va triar aquest repertori per als nens i nenes de l'escoles amb el suport d'una guia didàctica feta per Josep Ollé, i que els infants han pogut, durant aquest any, cantar i assatjar a les escoles. Així, el concert començarà amb la participació dels escolars, que cantaran dos nadales, 'Ara és Nadal' i 'Estimo el Nadal'.

Les escoles participants són 11: Sagrada Família, IES Ramon Mangrané de Jesús, Consolació, La Mercè, Remolins, Teresià, Divina Pastora de Vinallop, Escola de Ferreries, Saba Verda International School, Temple, i els Reguers. Pel que fa als cors mixtes, s'ha buscat un repertori que ja estava al programa de la Banda Municipal, i que inclou 'La Gran Jota Tortosina', una cançó tradicional del territori com és 'Sant Josep va a buscar foc', i les populars 'Jotes de Picadillo'. Els cors i corals que hi prendran part seran Cor Tyrichae, Cor Flumine, Vent de Dalt, l'Orfeó Tortosí, Cor LaBinota, Músiques de la Terra, i Cor Arts. Finalment, es cantarà l'himne 'Tortosa' amb la participació del públic assistent.


Aquesta cantada coral serà d'entrada lliure i gratuïta fins a completar l'aforament, i tindrà lloc el proper dissabte 11 de desembre, a les 18.00 hores, al Pavelló Municipal de Ferreries.