Vivim temps
de retallades i els governs conservadors que ens dirigeixen no deixen d’aplicar
les tisores, especialment en aquells aspectes que les dretes consideren
minoritaris i prescindibles, com ara la cultura. Com deia aquella cançó dels 80
són “mals temps per a la lírica” i mai millor dit, fins i tot 30 anys després.
La crisi i els governs conservadors han sumit els ciutadans i ciutadanes en un
estat de letargia del que cal despertar, i en una desconfiança en la classe
política i els partits que cal recuperar, escoltant les seves veus i estant al
seu costat en les seves angoixes, neguits i preocupacions.
Per aquest
motiu els socialistes tortosins hem volgut posar en marxa una nova iniciativa
marcada per dos objectius bàsics: d’una banda obrir i donar a conèixer el
partit i aproximar-nos a la ciutadania, escoltant-la i rebent les seves
queixes, suggeriments i opinions; i per l'altra, aixecar la ciutat d’aquesta
letargia a la qual sembla voler abocar-nos l'actual govern de la ciutat.
Així, sota el nom de Primavera
Cultural, hem programat i proposat tot un seguit d'actes de caire
transversal, ciutadà i cultural. La primavera és temps de brotar de nou, és
temps de llum, d’olors, de despertar de l’aletargament de l’hivern, i això és
el que pretenem, obrir una finestra cap a l’optimisme i la il·lusió, allargant
la mà a tots i totes aquells que necessiten d’aquest petit impuls per rebrotar.
Aquesta
primavera cultural es va iniciar el mes de març amb una taula rodona amb motiu
del Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb el testimoni de cinc dones
en diferents situacions al món laboral, i va finalitzar el mes de juny amb una
sessió de cinefòrum i la projecció de la pel·lícula 5 metros cuadrados amb
els desnonaments, un dels grans drames d’avui dia, com a tema de fons. Entre
mig van tenir lloc altres actes com la presentació del llibre El Joc de
Sade, de Miquel Esteve; la celebració de la diada de Sant Jordi; o el
lliurament del guardó Marcel·lí Domingo, un premi en reconeixement a la defensa
dels valors de la igualtat i la llibertat, que va ser lliurat en la seva
primera edició a Ramon Segarra i Victòria Campos per la seva trajectòria.
L’acte va comptar amb la presència de la diputada al Congrés Carme Chacón, que
va oferir una conferència sobre les possibles solucions per fer front a la
crisi. També ens ha acompanyat el president Jose Montilla presentant-nos el seu
llibre Clar i Català que ens va permetre conèixer amb detall el darrer
govern d'Entesa a Catalunya; i enriquidora i refrescant va ser la presentació
del llibre Esquerra i dreta: diferències polítiques fonamentals de
Xavier Marín.
El resultat
tot plegat ha estat un èxit, tant per la bona resposta que hi ha hagut en les
diferents convocatòries, com pel fet de que aquestes activitats ens han permès
recollir un vademecum d'idees,
reflexions, suggeriments i inquietuds ciutadanes que ens han de servir per fer
de veritable pont d’unió entre els partits polítics i els neguits de les
persones.
I tot això ho hem fet perquè pensem que els partits polítics han de ser
agents socials al costat dels ciutadans, que els representen i que han de
denunciar que hi han coses que estan mal fetes, que hi han polítiques i
situacions que són injustes, i que hi han ciutadans que estan patint, i molt,
les desigualtats a les que ens aboca els model social que entre tots, alguns
més que d’altres, hem construït.
Tot i això sembla que encara hi ha partits que no entenen aquest paper i
consideren que política i cultura són incompatibles, i confonen el fet de voler
apropar-se als ciutadans a través de la cultura amb una mera estratègia de
propaganda electoral. És per això que cap dels actes organitzats dintre de la
primavera cultural no ha estat acceptat ni publicitat dintre de l’Agenda
Cultural que edita l’Ajuntament de Tortosa, i és per això que tampoc se’ns ha
permès disposar d’espais públics com la Biblioteca Marcel·lí Domingo per
lliurar un premi que duu el seu nom; o la sala Antoni Garcia de l’espai
escorxador; o la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller. Actituds com
aquestes demostren l’interès que mostren alguns partits per la cultura i per la
ciutadania i que no entenen que política i cultura són i han de ser del tot
compatibles, independentment del color dels partits.
Voldria agrair especialment la col·laboració de la Llibreria la 2
de Viladrich, sense la qual no hauria pogut estar possible aquesta Primavera,
sobretot perquè ens han obert casa seva, tot i ser un partit polític,
demostrant que ells si entenen que la cultura no està enfrontada amb la
política. Esperem que aviat la primavera cultural, justa i necessària, arribi
també al nostre consistori.
Avui dia ens trobem davant una necessitat de canvi, creada pels actuals
governs, i els ciutadans volen una alternativa renovada, amb partits i persones
que sàpiguen interpretar els seus sentiments i que es converteixin en els seus
portaveus, entenent els desitjos, els interessos i les demandes de les
persones, però amb transparència, confiança, franquesa, i claredat. Es tracta
d’escoltar a les persones i canviar junts
el futur.
