Seguint amb la sèrie d’articles dedicats a les “Rutes d’Arquitectura” que el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, a través del Centre Obert d’Arquitectura, ha presentat per descobrir el nostre patrimoni arquitectònic a Catalunya, avui desenvoluparé la ruta 42 que, sota el nom “Patrimoni modern a la vora de l’Ebre”, constitueix un itinerari pensat per fer-se en cotxe al llarg d’un dia.
Aquesta ruta a través de les Terres de l’Ebre, naix de la celebració, el 2024, de l’Any Bartlett, que commemora els 100 anys en què l’arquitecte Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa, i que desenvolupà fins el 1962, sent, com diu el company Toni López, “l’arquitecte que va modernitzar la ciutat de Tortosa” després de la devastació ocasionada per la Guerra Civil.
Els rius sempre han estat factors claus a l’hora de establir-se a un territori. Des del riu es controlava tot: comerç, transport i navegació, establint una relació tant pròxima amb la gent que van fer créixer les poblacions del seu voltant. La influència del riu a les poblacions de les Terres de l’Ebre s’ha vist també reflectida en la seva arquitectura, clarament marcada en la riquesa patrimonial de Tortosa i la seva ubicació estratègica al costat de l’Ebre. Una posició estratègica que va produir grans estralls a la Guerra Civil Espanyola.
Els estralls i la destrucció van obligar a la reconstrucció de nombroses ciutats i edificis públics i privats caracteritzats per una arquitectura més conservadora i academicista i en molts casos menystinguda.
L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Moltes de les construccions de la postguerra estaven inspirades i basades en el racionalisme que es desenvoluparia arreu del món fins el 1965, aproximadament. En el cas de Tarragona i Terres de l’Ebre hi ha inventariats un total de 59 edificis corresponents la gran majoria pertanyents a aquesta època.
Un exemple molt clar és el cas és el Poble Nou del Delta, a l’inici de la ruta, projectat per l’arquitecte José Borobio entre 1954 i 1956.
Seguint el riu Ebre, arribarem a Amposta, on visitarem l’antic “Instituto Laboral de Enseñanza Media y Profesional (Modalidad Agrícola y Ganadera)”, actualment Institut Ramon Berenguer IV, obra de Francesc Bassó, Oriol Bohigas, Joaquim Gili i Josep Maria Martorell, d’aquí, travessant el pont penjant riu amunt, pujarem fins a Tortosa, on podrem contemplar algunes de les obres més significatives d’Agustí Bartlett a la ciutat com el Col•legi de les Teresianes, el Mercat del Peix, o el xalet Bartlett a Ferreries, travessant el pont de l’Estat.
D’aquí tornarem a remuntar l’Ebre, gaudint del bosc de ribera fins arribar a Móra d’Ebre a través del pont de les Arcades per visitar l’Institut Laboral (actualment Institut Julio Antonio), també obra d’Oriol Bohigas, Francesc Bassó, Joaquim Gili i Josep Maria Martorell, on finalitza el recorregut.
Un recorregut que ens presenta una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància a un disseny senzill i funcional,tal i com podem veure en l’extens llegat de Bartlett.
Una ruta que posa llum sobre una arquitectura poc coneguda però molt interessant; de fet, alguns dels elements que es poden veure a estan catalogats per la Fundació Docomomo, i que ens farà mirar el racionalisme i l’arquitectura de postguerra amb uns altres ulls.
Podeu consultar més detalls de la ruta a https://editorial.arquitecturacatalana.cat/rutes/patrimoni-modern-a-la-vora-de-lebre
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
