Comparteixo amb vosaltres l'article
"Reivindiquem els nostres referents"
Comparteixo l'article "Reivindiquem els nostres referents" publicat a setmanariebre.cat on parlo de la importància i necessitat de posar en valor els nostres personatges referents en el món de la Cultura, les Arts, l'Educació i els Drets Socials
Llegiu-lo a 👇
Al mes de juliol de l’any passat, amb motiu del 16è aniversari de la Biblioteca Marcel•lí Domingo, recordava en un article la importància d’este equipament cultural, imprescindible per a la ciutat de Tortosa, i destacava el fet de que portés el nom d’un dels personatges tortosins referents de la cultura i l’educació, Marcel•lí Domingo qui donà lloc a la modernització de l'organització educativa i de la pràctica docent, el bilingüisme a l'escola i l’impuls a la creació de l’Institut - Escola.
Crec que és just i necessari recordar tortosins com ell, personatges que, des de la seva postura progressista, han estat cabdals en la difusió i la defensa de la nostra cultura, arts i educació al llarg de la seva vida, grans lluitadors, moltes vegades sense fer massa soroll, i especialment quan tot era gris en este país.
Acabem de passar Sant Jordi, un Sant Jordi que ha estat tot un èxit de participació a Tortosa i a Terres de l’Ebre. La vespra de Sant Jordi vaig tenir el goig de participar en un acte molt ric, emotiu i important, en el que es va fer un merescut reconeixement a dos d’estos referents: Zoraida Burgos i Rossend Aymí. La presentació de dos docuretrats, magníficament realitzats pel periodista i antropòleg Josep Juan, on es dóna a conèixer el treball i la passió per l’art i la cultura de Zoraida Burgos, la petita gran dona de les lletres tortosines i de Rossend Aymí, mestre, músic, orguenista i compositor. I tot a un entorn com la Sala Arts, que enguany compleixen 10 anys preservant, ensenyant i divulgant la música, les arts escèniques i la Cultura sota la direcció de Cecília Aymí i el seu equip.
Dos docuretrats de naixen el 2021 en el marc de Tortosa Capital de la Cultura Catalana, i que estan dedicats a dos dels nostres grans mestres de mestres. I que són un pas més al reconeixement als mestres de mestres com el que vam fer en la cloenda de Tortosa Capital de la Cultura Catalana: Anna Mª Bel, Zoraida Burgos, Roberto Escoda, Rossend Aymí, Ramon Balagué, Cinta Sabaté, Jordi Angelats, Jaume Rocamora, Joan Panisello i Cèsar Estrany.
A les portes de l’1 de Maig, Festa del Treball, ens tornarem a trobar al Monument a Rafel Vidiella, al Parc de la Fira, impulsat per l’alcalde Joan Sabaté, obra d’un altres dels nostres grans homes de l’Art i la Cultura, l’estimat Leonardo Escoda, que té com a element clau una olivera, símbol de la Mediterrània i de la pau, envoltada d'un laberint de planxes d'acer que representa les diferents cultures i creences.
Ho farem per homenatjar un altre dels nostres grans referents de l’esquerra, Rafel Vidiella, polític, sindicalista, Conseller de la Generalitat i persona compromesa que va dedicar la seva vida a la defensa dels més febles, a la lluita per la igualtat, pels drets socials i pels drets laborals en uns moments políticament convulsos i difícils.
Com a ex regidor de Cultura estic convençut que des dels governs de progrés hem de posar en valor els nostres referents. Marcel•lí Domingo i la seva revolució del sistema educatiu; Zoraida Burgos, la nostra bibliotecària i pilar de la literatura ebrenca; Rossend Aymí i la seva passió per la música; Rafel Vidiella i la lluita pels drets dels més febles; o Leonardo Escoda i el seu art. Tant de bo siguem capaços de fer augmentar el ressò que es mereixen.
Hem de fer un esforç totes i tots en treballar per la Cultura i per l’Educació, pilars fonamentals de qualsevol desenvolupament educatiu i social de les nostres ciutats, i per la seva recuperació, reactivació i regeneració, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana i és, sense dubte, l’essència d’una ciutat i d’un territori.
Benvolgudes companyes i benvolguts companys,
El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, sortim al carrer per reivindicar treball digne i drets per a tothom. Este 1 de Maig de 2023 tornem a sortir al carrer i a celebrar, com fem cada any, l’acte d’Homenatge i Ofrena Floral al Monument a Rafel Vidiella, obra de Leonardo Escoda, situat al Parc de la Fira.
Un acte que este any, a les portes de les Eleccions Municipals del dia 28 de maig, comptarà amb la presència del nostre candidat a l’alcaldia de Tortosa, Jordi Jordan, que encapçala la candidatura de coalició Guanya Tortosa formada pel PSC de Tortosa i Movem Tortosa.
L’acte tindrà lloc a les 10,30 h i és públic i obert a tothom, pel que us animo a convidar a tothom qui vulgueu a participar-hi.
En acabar, ens sumarem a la Manifestació de l’1 de Maig que, sota el lema “Pujar salaris, baixar preus, repartir beneficis” sortirà a les 11,45 h des de la Plaça del Carrilet fins a la plaça d’Espanya on es llegirà el manifest conjunt dels sindicats majoritaris.
Espero poder saludar-vos personalment el proper dilluns 1 de Maig, rep una cordial salutació.
Benvolgudes companyes i benvolguts companys,
Com ja sabeu estem a les portes de les Eleccions Municipals que tindran lloc el proper diumenge 28 de maig, a les que els i les socialistes de Tortosa concorrem amb la coalició Guanya Tortosa juntament amb Movem Tortosa.
Per este motiu, com a 1r Secretari de l’Agrupació Local del PSC de Tortosa tinc el goig de convidar-vos a participar de l’Acte de Presentació del Projecte de Canvi i de Futur de la candidatura de coalició Guanya Tortosa encapçalada pel nostre company regidor, actualment cap de l’oposició i, sense dubte, proper alcalde de Tortosa, Jordi Jordan.
L’acte tindrà lloc el proper dimecres 26 d’abril a les 19,00 h a la Cambra de Comerç de Tortosa i és obert a tota la ciutadania, pel que us animo a convidar a tothom qui vulgueu a participar-hi.
Compto amb totes i tots per conèixer les propostes per a la nostra ciutat. “Perquè tu també decideixes i amb tu Guanya Tortosa”
Espero poder saludar-vos personalment, rep una cordial salutació.
En estes darreres setmanes hem conegut l’anunci de la remodelació tres espais que apareixen recollides en Pla Integral del Centre de Tortosa i els Eixamples Noucentistes (PICEN), el Projecte de les Àgores, que forma part del nostre Projecte de Ciutat, que els i les socialistes hem portat al nostre programa electoral des de 2011 i que s’ha materialitzant a Tortosa gràcies a la feina feta i a les nostres polítiques actives, les de l’esquerra que governa.
D’una banda la recuperació dels terrenys de Renfe, amb la implantació d’una zona provisional d’aparcaments en superfície; d’altra el tan reclamat i esperat projecte de reforma de la plaça d’Alfons XII, i finalment la transformació de l’avinguda Generalitat amb nous espais arbrats, agradables i pensats per a la ciutadania. Tres actuacions impulsades des de la nostra acció de govern a la ciutat els darrers anys i
Els i les socialistes de Tortosa, des de l’oposició sempre vam reclamar la més que necessària remodelació de l’actual plaça d’Alfons XII de Tortosa com a part del nostre Projecte de Ciutat i per este motiu vam elaborar el PICEN, continuant la peatonalització del carrer Sant Blai i l’obertura del barri de Santa Clara duta a terme pel govern de l’alcalde Joan Sabaté.
Mentre hem estat al govern hem treballant per definir amb precisió les transformacions necessàries per a conformar la Tortosa del futur a través del PICEN i a partir de la recuperació dels terrenys de Renfe, i que ha de servir per unir els barris de la ciutat amb el centre històric, a través de tota una sèrie de places a mode d’àgores, donant lloc a la creació de nous espais residencial, comercials, d'oci, d’aparcament i un nou pulmó verd, possibilitant una nova configuració per al desenvolupament de la ciutat, la ciutat de les àgores.
La remodelació de la plaça d’Alfons XII recuperarà un nou espai de trobada gràcies al projecte guanyador del concurs fet a tal efecte, i d’acord amb la Llei d’Arquitectura, obra de l’equip de l’arquitecte tortosí Ramon Valls, autor també de la remodelació de la plaça d’Espanya i del seu entorn. Un projecte que modifica l’actual plaça deixant-la amb un sol nivell, guanyant espai per a les persones, suprimint barreres arquitectòniques, incorporant un parc infantil i umbracles amb plaques fotovoltaiques i carril bici, contribuint a fer un espai amable, sostenible i ecològic, que també modificarà l’actual aparcament soterrat i els seus accessos, donant protagonisme al carrer Màrtirs de 1640 facilitant la connexió amb els terrenys de Renfe i la nova ordenació urbanística.
L’avinguda Generalitat també serà objecte d’una important remodelació integral, tal i com preveu l’avantprojecte dels guanyadors del concurs iniciat l’any passat, l’equip de l’arquitecte tortosí Sebastià Jornet, autor del POUM de Tortosa, i de Rafael de Cáceres, un dels pares de la Barcelona olímpica. Una proposta que torna a primar l’espai per a les persones i el comerç, ampliant les voreres i incorporant arbrat i carril bici i que tindrà en compte les especificitats de cadascun dels trams de l’avinguda.
La urbanització dels terrenys de Renfe donarà lloc a un espai residencial, comercial i d’oci, incloent infraestructures, urbanització i equipaments públics. Un espai que ha de ser la ròtula que comuniqui els eixamples amb el centre històric a través de la xarxa de places com àgores.
Recuperar les zones cèntriques de la ciutat és una meta que cal establir com a prioritària a través de la realització de plans com el PICEN, que orientin i coordinin des de totes les perspectives necessàries i possibles: social, econòmica, urbanística, comercial, serveis, cultural, etc., els diferents projectes d'intervenció necessaris per a la recuperació urbanística, sostenible i social de les ciutats.
Sovint es confonen els termes i s’obvia que l’aposta per regenerar Tortosa social, econòmica i sosteniblement passa per fer accions que, en un anàlisi molt simplificat, s’associa al “totxo”. Res més lluny de la realitat. Les intervencions en l’espai públic són bàsiques per esta regeneració. No hi ha regeneració social, econòmica i sostenible mediambientalment sense regeneració urbana. I en este procés de regeneració les ciutats transformen els seus espais urbans es espais de trobada i de relació per a la ciutadania.
Clars exemples han estat la remodelació de la plaça d’Espanya i el seu entorn, i del carrer Cervantes, avalades pel Govern d’Espanya amb finançament dels Fons Next Generation, i que la ciutadania ha fet seus, amb un impuls per al comerç on ha primat la sostenibilitat mediambiental per sobre de tot. Un altre exemple és la plaça de la Catedral, iniciada pel govern de l’alcalde Sabaté, que amb el conjunt de l’espai Cota 0, del Museu i del parc de l’Escorxador i la Catedral i el Palau del Bisbe, ha sabut integrar tots els elements en pro de la regeneració econòmica, social, turística i cultural del seu entorn.
El PICEN, el Pla de les Àgores, és el pla que ha de servir per reactivar econòmicament el Centre - Nucli Històric, intervenint en la seva remodelació, tal i com ja hem fet amb la plaça d’Espanya i el seu entorn, el carrer Cervantes i amb les ja anunciades i presentades remodelacions de la plaça d’Alfons XII i de l’avinguda Generalitat, el pla de l’Esquerra que governa, que té Projecte de Ciutat, que planifica i que, quan governa, executa i compleix.
