dissabte, 29 d’octubre del 2022
Dono gràcies
divendres, 28 d’octubre del 2022
Donon gràcies
dimecres, 19 d’octubre del 2022
Les xarxes socials s’omplen de mostres de suport cap a l’exregidor tortosí Enric Roig
dimarts, 18 d’octubre del 2022
Enric Roig renuncia a l’acta de regidor del PSC a Tortosa
Parlem de l'ampliació del Museu de Tortosa
dilluns, 17 d’octubre del 2022
Presentem el Festival Artèria
divendres, 14 d’octubre del 2022
L'Ajuntament de Tortosa tornarà a congelar els impostos, que acumulen nou anys de reduccions i bonificacions
dijous, 13 d’octubre del 2022
Continuem avançant en la millora i transformació de l'espai urbà de Tortosa
Volem impulsar la rehabilitació del parc d'habitatge de Tortosa
dimarts, 11 d’octubre del 2022
"Entenc que en política cal ser seriós i confio que el nou conseller de Salut complirà el seu compromís amb Tortosa"
Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa El Balcó de @radioebre Cadena SER en la que hem parlat de diversos temes d'actualitat municipal de #Tortosa i de les #TerresdelEbre
dilluns, 10 d’octubre del 2022
Merescut reconeixement a Pilar Subirats Piñana
A Districte 21 aprlem del Festival A Cel Obert
dissabte, 8 d’octubre del 2022
Potenciem la rehabilitació d'edificis
divendres, 7 d’octubre del 2022
Tortosa rehabilita el pavelló 8 de l'antic escorxador per a ampliar el Museu amb una sala dedicada als autors referents de fa un segle
El nou espai estarà connectat amb l'actual sala d'exposició permanent, i inclourà obres de l'escultor Agustí Querol i dels pintors Gimeno i Casanova Estorach
Just quan s'han complit els 10 anys del Museu a l'edifici de l'antic escorxador de Tortosa, l'Ajuntament ja ha iniciat les obres que permetran ampliar la sala de visita permanent. Els treballs se centren al pavelló número 8, adjacent a l'actual sala d'exposició del fons museístic de la ciutat per la qual s'accedirà a la nova sala. L'actuació permetrà incorporar un nou espai que estarà dedicat a alguns dels autors que són referents de l'art de la ciutat. En concret, als pintors Francesc Gimeno i Antoni Casanova Estorach, i a l'escultor Agustí Querol, que van dur a terme la seua trajectòria al final del segle XIX i principi del XX.
"Són autors molt reconeguts, tant aquí com també fora de la nostra ciutat, i volíem que tinguessen un espai al Museu de Tortosa. Volem donar-los a conèixer encara més i poder mostrar les peces que en conservem al nostre fons", ha explicat l'alcaldessa, Meritxell Roigé. A més de les peces que actualment se'n conserven a la sala de reserva, la sala també podrà mostrar algunes obres d'estos autors que s'han pogut incorporar recentment d'algunes col·leccions privades, així com cessions d'obres procedents d'altres fons pictòrics. "És un projecte viu, que comptarà amb parets mòbils, de tal manera que puguem modelar l'exposició a mesura que tinguem possibilitat d'incorporar més obres al fons", ha afegit el regidor de Cultura, Enric Roig.
Els treballs d'adequació de la nova sala del Museu compten amb la direcció de l'arquitecte tortosí Ramon Valls, que ja va dur a terme els treballs d'obertura de l'equipament, ara fa deu anys. Segons detalla, la disposició de la sala permetrà dedicar espais específics per a cada un dels tres autors: "són artistes que van treballar separadament i, malgrat que els mostrem amb espais diferenciats, també podrem explicar quins són els elements que tenen en comú", ha apuntat Valls.
El projecte compta amb un pressupost de 429.000 euros, que també inclouen els treballs d'adequació museogràfics així com d'il·luminació. La previsió és que la nova sala puga obrir portes durant el primer trimestre del 2023.
https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13405#prettyPhoto
Descobrim A Cel Obert
dijous, 6 d’octubre del 2022
Descobrim l'antic camí cobert d'accés al fortí de Tenasses
dimecres, 5 d’octubre del 2022
Entrevista a Primera Columna
Entrevista a "La Cultutra que Vivim" de Ràdio Tortosa
Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa “La Cultura que Vivim” de @radiotortosa en la que hem parlat del 10è aniversari del Museu de Tortosa, les Jornades Europees del Patrimoni, el Festival A Cel Obert i la programació d'arts escèniques de Teatre Auditori Felip Pedrell
dilluns, 3 d’octubre del 2022
‘L’Esquerra que governa: els terrenys de Renfe i el Pla Integral del Centre i els Eixamples’
El model de ciutat tradicional europea, i molt especialment la mediterrània, pren com a unitat de base el barri, un espai en el qual es desenvolupen les diferents activitats fonamentals en la construcció de l’individu com a persona i com a ciutadà. I en este model, els centres tradicionals han ocupat, fins fa pocs anys, un espai de confluència i interacció dels ciutadans dels diferents barris de la ciutat, a més de constituir un dels elements d’identificació més importants de la personalitat històrica de cada ciutat.
Recuperar les zones cèntriques de la ciutat és una meta que cal establir com a prioritària a través de la realització de plans integrals, que orientin i coordinin des de totes les perspectives necessàries i possibles: social, econòmica, urbanística, comercial, serveis, cultural, etc., els diferents projectes d’intervenció necessaris per a la recuperació urbanística i social de les ciutats.
En els útims anys, a Tortosa hem assistit a la transformació urbana del centre històric de la ciutat. Una transformació que ningú podrà negar que va ser possible gràcies a la iniciativa liderada pel PSC a la Generalitat de Catalunya, el qual va posar en marxa la Llei de Barris, i al govern progressista de la ciutat, encapçalat per Joan Sabaté, que va aplicar el PINCAT al nucli històric.
El PSC de Tortosa, en els mandats encapçalats per l’alcalde Sabaté, ja va apostar pel reequilibri urbanístic necessari per a la ciutat amb un clar Projecte de Ciutat que ha contemplat aspectes com el Pont Roig; les vores del riu; el passeig de Ribera al Temple; el Pavelló Firal de Remolins; la Biblioteca Marcel·lí Domingo; l’edifici de les Delegacions; l’obertura del barri de Santa Clara o el Polígon Catalunya Sud, entre moltes altres, que responen a un model de municipi amb creixement econòmic, demogràfic i per tant, del teixit urbà de manera equilibrada.
El polígon Catalunya Sud és l’exemple paradigmàtic del govern de progrés sense el qual hagués estat impossible avui en dia la implantació d’indústries com Kronospan o Florette, amb la conseqüent creació d’ocupació i riquesa.
A més, es va procedir amb l’elaboració de l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i la recuperació del nucli antic. I amb la reclamació dels terrenys de Renfe que van quedar inutilitzats després del canvi de traçat ferroviari, i que constitueixen un element clau en la transformació de la ciutat, ja que han de servir per unir els barris amb el centre.
A partir d’aquella base, la ciutat ha iniciat un procés imparable, i ara el Projecte de Ciutat iniciat pel govern de Joan Sabaté s’està materialitzant a Tortosa amb l’esquerra que governa de nou. Estem treballant per definir amb precisió les transformacions necessàries per a conformar la Tortosa del futur, i ho fem a partir d’un dels treballs que van quedar pendents en el seu moment, i que ara hem recuperat: la cessió dels terrenys de Renfe, element clau en el Pla Integral del Centre de Tortosa i els Eixamples Noucentistes (PICEN), que els i les socialistes hem portat al nostre programa electoral des de 2011, i que defineix la reordenació d’estos terrenys, i que ben aviat serà una realitat gràcies a la feina feta per l’esquerra a l’equip de govern de la ciutat.
La urbanització dels terrenys donarà lloc la creació d’un nou espai residencial, comercial, d’oci i d’aparcament als terrenys de Renfe, incloent infraestructures, urbanització i equipaments públics com un nou Auditori de Tortosa, que possibilitin una nova configuració per al desenvolupament continuat d’accions socials, culturals i comercials. Estos terrenys han de ser la ròtula que comuniqui els eixamples amb el centre històric, a través d’una xarxa de places com àgores.
El PICEN és el Pla de les Àgores, les places que han de servir per connectar els terrenys de Renfe, el carrer Cervantes, el carrer Sant Blai i l’avinguda Generalitat per reactivar econòmicament el nucli històric, intervenint en la seva remodelació, tal i com ja hem fet amb la plaça d’Espanya i el seu entorn, el carrer Cervantes i futures accions com la remodelació de la plaça d’Alfons XII o de l’avinguda Generalitat, que estem afrontant i que es complementarà amb una xarxa de carril bici relligada a esta ròtula.
Ara quan estem a punt de signar el conveni entre el Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Tortosa, és el moment de pensar en desenvolupar esta importantíssima part del nostre Projecte de Ciutat, i així ho estem fent. I encara anem més enllà, seguim i seguirem treballant a partir de les bases que va deixar l’alcalde Sabaté quan governava, per tenir noves infraestructures com la construcció del tercer pont a Remolins, que ja hem demanat i que han de suposar un nou avenç per fer de Tortosa una ciutat de primera, recuperant la centralitat de la ciutat connectant el centre amb la resta de barris de la ciutat, gràcies a la urbanització dels terrenys de Renfe i que ara l’esquerra que governa estem desenvolupant per una Tortosa per Avançar!
La segona edició del festival Artèria Tortosa amplia el nombre d'escenaris, propostes artístiques i durada
La mostra, organitzada per l'Ajuntament i la companyia de Roberto Olivan, planteja un seguit d'espectacles que combinen l'art, la ciència o la natura
Durant tot un cap de setmana, del 13 al 16 d'octubre, a Tortosa hi conviuran propostes artístiques que faran interactuar camps com la dansa, el teatre, la natura, la ciència o la tecnologia. És la proposta que fa Artèria Tortosa, el festival multidisciplinari d'arts escèniques dirigit pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan, que enguany durà a terme la segona edició. L'any passat, en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, l'Ajuntament de Tortosa i ROPA / Roberto Olivan Performing Arts van assentar les bases d'este festival que servia per a ampliar l'oferta cultural de la ciutat. Un espai artístic que convida a vincular els nous llenguatges artístics i socials, i que posa a l'abast de la ciutadania nous corrents creatius. "Al món que vivim estem envoltats, gairebé envaïts, per la tecnologia; ens interessa la ciència i veiem amb preocupació el que està passant amb la natura i el planeta. Tots estos temes també impliquen al món de la creació artística i, amb les seues propostes creatives, ens ajuden a reflexionar al voltant de totes estes qüestions", explica el director artístic d'Artèria, Roberto Olivan.
Ara, Artèria torna amb un programa que inclou més espectacles, nous emplaçaments, i que allarga la durada del festival. En total s'han programat vuit propostes artístiques, a més d'actes complementaris com conferències i sessions musicals amb DJ. El centre neuràlgic serà, una vegada més, el teatre auditori Felip Pedrell, però també s'hi afegeixen escenaris com ara l'esplanada exterior del teatre, el passeig central del parc Teodor González, el polvorí del castell de la Suda o la cripta del temple de la Reparació.
"L'any passat vam impulsar el festival en el marc de la Capital de la Cultura Catalana: una proposta valenta perquè combina camps molt diversos, que va sorprendre molt pel gran nivell i que va tindre molt bona acceptació del públic", ha remarcat l'alcaldessa, Meritxell Roigé. "Un projecte llavor sorgit en l'any de la CCC, que posa en valor el talent local i que ajuda a reforçar Tortosa com a referent cultural", ha afegit el tinent d'alcalde de Cultura, Enric Roig. De la seua banda, el coreògraf Roberto Olivan ha destacat la programació cultural de la ciutat, per la seua varietat i riquesa: "no es pot dir que a Tortosa no passa res o que no hi ha cultura. Ara mateix s'estan fent moltes coses i hi ha un gran interès de la gent. És un moment que no podem deixar córrer", ha apuntat Olivan.
La segona edició d'Artèria Tortosa començarà amb l'espectacle 'La dansa de l'invisible', una producció pròpia del festival amb el divulgador científic Pere Estupinyà i la ballarina Anna Hierro, els dos de Tortosa. Es tracta d'una conferència ballada, en la qual moviment i paraula es donen la mà per dialogar i analitzar com la ciència ens permet entendre el món invisible que ens envolta (tindrà lloc el dijous 13 a les 20.30 h l'auditori Felip Pedrell). 'La dansa de l'invisible' va ser un dels èxits de la primera edició d'Artèria, que el festival ara vol recuperar per a arribar a aquelles persones que no el van poder veure.
La programació també inclou la ballarina Mercedes Pedroche amb 'Terrario [La tierna indiferencia del mundo]', un espectacle en el qual sis personatges es troben en un espai desconegut sense porta d'entrada ni de sortida. Serà divendres 14 a les 21 h. En acabar, a l'exterior de l'auditori es podrà veure l'última producció de la companyia Brincadeira, un espectacle de carrer titulat 'Perculights' en el qual el moviment, el ritme i la percussió generen dinàmiques de llum i color a temps real.
Dissabte 15, La Calíope Cia presentarà 'Áine' (a les 12.30 h i 18.30 h al Polvorí): un espectacle inspirat en la deessa del cel a la mitologia celta i la reina de les fades irlandesa, representant de l'amor pur i la sexualitat. I la cripta de l'església de la Reparació acollirà 'Milk', l'últim treball de Camille Guillaume (a les 17.30 h i a les 19.30 h), una evocadora representació que combina la dansa amb un univers proper al teatre físic. Tancarà la jornada l'Instituto Stocos amb 'Oecumene' (a les 21 h al Felip Pedrell) una peça en la qual interactuen la dansa i la música interactiva.
Diumenge 16 es podrà veure 'Pelat', de Joan Català. Una proposta que esborra les fronteres entre la dansa, el circ i el teatre, i entre el públic i l'espectacle. Una obra que recupera, de manera particular, les mirades de les faenes fetes a mà i sense mitjans tecnològics. (a les 11 h, al passeig central del parc Teodor González).
El segon festival Artèria finalitzarà amb 'Gold', l'última producció de la Roberto Olivan Performing Arts (12.30 h a l'auditori Felip Pedrell), un espectacle que reflexiona sobre la riquesa de la diversitat, sobre les veritats interiors, les normalitats quotidianes i l'or (la llum) que tots portem dins. El mateix auditori Felip Pedrell va servir Roberto Olivan per a ultimar els preparatius i els assajos d'esta obra, abans de l'estrena que va tindre lloc al març al Mercat de les Flors de Barcelona.
Per a completar el programa d'Artèria, cada nit hi haurà música en directe de la mà de DJ convidats al davant de l'auditori Felip Pedrell. El programa complet es pot consultar a la web www.arteriatortosa.com i les entrades estaran disponibles a la venda a partir de dimarts al web del teatre Felip Pedrell: www.teatreauditoritortosa.cat.
https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13400