Una universitat pública i de qualitat a les Terres de l'Ebre, just i necessari

De tots és conegut el malestar propi que ha manifestat el sector universitari degut a les retallades en educació i, per si fora poc, el Partit Popular ha aixecat una nova cortina de fum amb una moció instant a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili pel d'Universitat de Tarragona, tot per desviar la mirada davant les retallades i els greus i veritables problemes que afecten a la universitat pública en aquests moments difícils on els governs, tant el de l'Estat com el català, no deixen d'aplicar les tisores en l'àmbit de l'ensenyament i de la investigació.

De fet, en la proposta de moció, el grup del Partit Popular va al·legar a la necessitat de fer pinya a Tarragona per instar al canvi de nom reforçant la capitalitat i el valor de marca de la ciutat, argumentant també que és l'única demarcació on no consta el nom de la ciutat on es troba la universitat, representant un greuge comparatiu amb la resta de demarcacions. A més va afirmar que aquest error històric es va cometre l'any 1991 en consentir que imperés el model del centralisme barceloní i s'acabés "arraconant" el nom de Tarragona. Des del PP s'ha insistit que no es qüestiona la figura de Rovira Virgili i que la qüestió radica en recuperar el nom de Tarragona en la nominació de la universitat.

Jo tampoc entraré a qüestionar l'actual nom de la Universitat Rovira i Virgili, però si que voldria incidir en el fet de que el PP ha caigut en el seu propi parany, criticant i denunciant el mode centralista barceloní, quan ells estan fent el mateix volent centralitzar la figura de la Universitat de la província de Tarragona únicament en aquesta ciutat, quan la URV disposa de campus i centres a tota la província. Em pregunto, des de les Terres de l'Ebre estem disposats a parlar del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat de Tarragona, o és que el Camp de Tarragona, el Baix Penedès, el Baix Camp, el Tarragonès o les Terres de l'Ebre, almenys administrativament segons la distribució actual de l'Estat, no formen part de Tarragona?

Precisament per evitar aquest tipus de problemes el govern progressista del tripartit va impulsar i aprovar una Llei de Vegueries, que l'actual govern de CiU, garant i defensor de la identitat nacional pròpia, ha arraconat a dintre d'un calaix donant lloc a temes com el que aquí es reflexa, caient de nou en el centralisme contra el que suposadament lluiten. Però el més greu i rellevant de tot aquest assumpte és l'actual situació en què es troben les Universitats d'arreu del país, amb una retallada en recerca del 20% en les aportacions de l'Estat, una disminució del sistema de beques i un increment dels preus de matrícula, que fan que qualsevol qüestió sobre si el nom de la Universitat Rovira i Virgili s'ha de modificar o no quedi al marge de qualsevol valoració positiva.

Tal i com han manifestat els mateixos estudiants, la Universitat s'ha de concebre com un eix vertebrador del coneixement, que pot beneficiar en més o menys mesura el territori en que se situa, i no com un instrument per fer maniobres polítiques, donat que tothom que es veu afectat, directa o indirectament, per la Universitat i per allò que ella mateixa reverteix en la societat, ha de sentir-se orgullós, per igual, de poder gaudir d'un espai comú que fomenti la recerca, la docència, el desenvolupament i, sobretot, els valors ètics i morals.

Tarragona, Reus, Baix Penedès, Vila-Seca i Terres de l'Ebre són els territoris on la Universitat Rovira i Virgili ha impartit el seu paper de motor de creixement desenvolupament durant els seus vint anys de vida, i tots aquests territoris han volgut obviar o, si més no, han considerat secundari, qualsevol qüestionament al nom de la Universitat de les comarques tarragonines. Per tant, mentre el món universitari i els que ens preocupem pel futur dels nostres joves i per la seva formació ens alarmem per la crítica situació econòmica en què es troba l'ensenyament universitari, altres arenguen debats identitaris innecessaris que fomenten la rivalitat i la crispació entre els habitants de les ciutats que acullen les seves seus, entre la que es troba Tortosa, i desvien la realitat del problema que és una nefasta política educativa i econòmica.

Per això crec que és inútil entrar en debats estèrils i espero que quan aquesta moció arribi al Parlament de Catalunya, els nostres representants tinguin prou seny per deixar de costat aquest conflicte, injust i innecessari, i apostin per un ensenyament universitari públic, accessible i de qualitat, just i necessari, que no necessita adoptar el nom de cap capital de província per tenir més projecció prestigi, ja sigui nacional com internacional.