Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.

I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica? 

Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.

Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.

La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.