En la setmana de la Diada de Sant Jordi, és un bon moment per reivindicar que l’Arquitectura també és Cultura.
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb motiu del dia del llibre, s’ha fet ressò de tres novetats editorials que han comptat amb el nostre suport i que vull recomanar.
Es tracta de Barraques 2100, que parla del passat, present i futur d'una arquitectura popular, coordinat per l’arquitecta tècnica Teresa Arnal Vidal i el comunicador Josep Juan Segarra; Giotto Rothko en 35 etapes, una guia de viatge en el que l’arquitecte F. Xavier Martí i Ferré ens dóna una visió de l’evolució de la pintura els darrers sis segles des de Giotto fins a Rothko; i Arquitectura de la II República, GATCPAC, postguerra i racionalisme on l’aparellador Josep Mª Buqueras i altres autors posen en valor les obres racionalistes de poblacions com Tortosa, Valls, Tarragona o Reus, i que s’emmarca en les activitats al voltant de l’Any Bartlett.
Personalment, vull recomanar un altre llibre, Arquitectura de andar por casa on l’arquitecte i comunicador Luís Lope de Toledo ens fa entendre i gaudir de l’únic art en el que vivim, mengem i dormim, posant l’arquitectura en valor com un fet quotidià. I així es resum en una frase del llibre que diu “vivim envoltats per ella, però amb prou feines la notem. De totes les arts, l'arquitectura és potser aquella de la que ens sentim més allunyats: la veiem en mansions i monuments i ens oblidem que la nostra vida passa literalment a dins. Aquest és un llibre contra aquest oblit. Contra una mirada tecnificada i avorrida del nostre entorn. Perquè l'arquitectura és precisament tot allò que ens envolta: allò que fa que ens sentim a gust a casa i determina com ens movem pels nostres barris.“
Lope de Toledo diu “l’Arquitectura és precisament tot allò que ens envolta”, i amb això referma el fet que l’arquitectura no és un valor més, és l’únic valor al que tothom hi té accés, el valor que acompanya la persona en tot moment al llarg de la seva vida, fet que es va refermar i vam redescobrir amb la pandèmia de la COVID, on el simple fet de tenir un balcó representava un valor imprescindible.
En este sentit en els nostres actes quotidians, podem passejar per qualsevol ciutat i donar-nos compte que està formada per multitud d’edificis i espais públics que formen part del nostre patrimoni i de la nostra cultura.
Cultura és habitar la ciutat i el medi, tal i com vam treballar a Tortosa Capital de la Cultura Catalana. La cultura és un element transformador de les nostres ciutats, del nostre espai públic com espai de trobada i del seu desenvolupament sostenible. Traçat urbà, habitatges, béns immobles civils i religiosos, equipaments, parcs, places, muralles i sistemes defensius, carrers i voreres, tots formen la ciutat i el medi i tots són part de la cultura que vivim i del fet quotidià, i aquí té un paper fonamental l’arquitectura.
La cultura té un impacte directe en la funció, la forma i l'estil dels edificis que s'han dissenyat des de l'antiguitat fins a l'actualitat. L'arquitectura s'utilitza a moltes ciutats com un instrument d'expressió cultural, on es pot manifestar la identitat i els valors d’aquell lloc.
Tortosa és un cas molt clar. Compta amb un important patrimoni arquitectònic i cultural conformat tant per edificis patrimonials singulars de l’arquitectura monumental com tradicional i contemporània que es fa mereixedora d’una mirada detallada, però això serà en una altra ocasió.
En el cas de l'arquitectura tradicional, esta representa les creences, les tradicions i els costums; així com dels processos històrics, l’economia i la naturalesa de la zona. D'altra banda, l'arquitectura moderna ha comprès que no només es tracta de construir una estructura, sinó que les edificacions que es dissenyen afecten l'entorn i la societat.
La qualitat de la cultura arquitectònica d’una ciutat no s’ha de centrar simplement en tenir edificis valuosos i monumentals. Els edificis, les avingudes, els parcs, les places són elements culturals i formen part de la cultura material d’una societat, per això és tan important i necessària la participació de l’arquitectura que els fa possibles.
Són clars exemples les recents transformacions d’espais urbans com el carrer Cervantes, la plaça d’Espanya o la plaça de la Catedral, que s’han adaptat a les noves maneres de dissenyar les ciutats, de manera sostenible amb el medi ambient i prioritzant les persones per davant dels vehicles, promovent així nous espais de relació que promouen la cultura d’habitar la ciutat.
Mai no es podrà negar a una societat entendre com ha de ser l’espai per veure la pintura, sentir la música, llegir un llibre o com ha de ser l’espai per viure, per això com arquitecte vull reivindicar que l’Arquitectura és Cultura i que no hi ha Cultura sense Arquitectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada