De
tots és conegut el malestar propi que ha manifestat el sector universitari degut a
les retallades en educació i, per si fora poc, el Partit Popular ha aixecat una
nova cortina de fum amb una moció instant a canviar el nom de la Universitat
Rovira i Virgili pel d'Universitat de Tarragona, tot per desviar la mirada
davant les retallades i els greus i veritables problemes que afecten a la
universitat pública en aquests moments difícils on els governs, tant el de
l'Estat com el català, no deixen d'aplicar les tisores en l'àmbit de l'ensenyament
i de la investigació.
De
fet, en la proposta de moció, el grup del Partit Popular va al·legar a la
necessitat de fer pinya a Tarragona per instar al canvi de nom reforçant la
capitalitat i el valor de marca de la ciutat, argumentant també que és l'única
demarcació on no consta el nom de la ciutat on es troba la universitat,
representant un greuge comparatiu amb la resta de demarcacions. A més va
afirmar que aquest error històric es va cometre l'any 1991 en consentir que
imperés el model del centralisme barceloní i s'acabés "arraconant" el
nom de Tarragona. Des del PP s'ha insistit que no es qüestiona la figura de
Rovira Virgili i que la qüestió radica en recuperar el nom de Tarragona en la
nominació de la universitat.
Jo
tampoc entraré a qüestionar l'actual nom de la Universitat Rovira i Virgili, però
si que voldria incidir en el fet de que el PP ha caigut en el seu propi parany,
criticant i denunciant el mode centralista barceloní, quan ells estan fent el
mateix volent centralitzar la figura de la Universitat de la província de Tarragona
únicament en aquesta ciutat, quan la URV disposa de campus i centres a tota la província.
Em pregunto, des de les Terres de l'Ebre estem disposats a parlar del Campus
Terres de l'Ebre de la Universitat de Tarragona, o és que el Camp de Tarragona,
el Baix Penedès, el Baix Camp, el Tarragonès o les Terres de l'Ebre, almenys administrativament segons la distribució actual de
l'Estat, no formen part de Tarragona?
Precisament
per evitar aquest tipus de problemes el govern progressista del tripartit va
impulsar i aprovar una Llei de Vegueries, que l'actual govern de CiU, garant i
defensor de la identitat nacional pròpia, ha arraconat a dintre d'un calaix
donant lloc a temes com el que aquí es reflexa, caient de nou en el centralisme
contra el que suposadament lluiten. Però el més greu i rellevant de tot aquest
assumpte és l'actual situació en què es troben les Universitats d'arreu del
país, amb una retallada en recerca del 20% en les aportacions de l'Estat, una
disminució del sistema de beques i un increment dels preus de matrícula, que
fan que qualsevol qüestió sobre si el nom de la Universitat Rovira i Virgili
s'ha de modificar o no quedi al marge de qualsevol valoració positiva.
Tal
i com han manifestat els mateixos estudiants, la Universitat s'ha de concebre
com un eix vertebrador del coneixement, que pot beneficiar en més o menys
mesura el territori en que se situa, i no com un instrument per fer maniobres
polítiques, donat que tothom que es veu afectat, directa o indirectament, per
la Universitat i per allò que ella mateixa reverteix en la societat, ha de
sentir-se orgullós, per igual, de poder gaudir d'un espai comú que fomenti la
recerca, la docència, el desenvolupament i, sobretot, els valors ètics i
morals.
Tarragona,
Reus, Baix Penedès, Vila-Seca i Terres de l'Ebre són els territoris on la
Universitat Rovira i Virgili ha impartit el seu paper de motor de creixement
desenvolupament durant els seus vint anys de vida, i tots aquests territoris
han volgut obviar o, si més no, han considerat secundari, qualsevol
qüestionament al nom de la Universitat de les comarques tarragonines. Per tant,
mentre el món universitari i els que ens preocupem pel futur dels nostres joves
i per la seva formació ens alarmem per la crítica situació econòmica en què es
troba l'ensenyament universitari, altres arenguen debats identitaris
innecessaris que fomenten la rivalitat i la crispació entre els habitants de
les ciutats que acullen les seves seus, entre la que es troba Tortosa, i
desvien la realitat del problema que és una nefasta política educativa i econòmica.
Per
això crec que és inútil entrar en debats estèrils i espero que quan aquesta
moció arribi al Parlament de Catalunya, els nostres representants tinguin prou
seny per deixar de costat aquest conflicte, injust i innecessari, i apostin per
un ensenyament universitari públic,
accessible i de qualitat, just i necessari, que no necessita adoptar el nom
de cap capital de província per tenir més projecció prestigi, ja sigui nacional
com internacional.