dijous, 4 de juny del 2026

L’Arquitectura davant el repte de la descarbonització

 

La descarbonització és un dels grans reptes del segle XXI. Aquest concepte fa referència al procés de reducció progressiva de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle amb l’objectiu d’assolir una economia climàticament neutra. Europa ha fixat aquest horitzó per a l’any 2050, i per aconseguir-lo serà imprescindible transformar la manera com produïm energia, ens movem i, especialment, com construïm les nostres ciutats.

En aquest context, l’Arquitectura esdevé una disciplina clau. El sector de l’edificació és responsable d’una part molt important del consum energètic i de les emissions globals de CO2, tant durant la construcció dels edificis com durant la seva vida útil. Per aquest motiu, parlar de descarbonització en Arquitectura no és només parlar d’eficiència energètica, sinó de repensar integralment la manera de projectar, construir i habitar.

La descarbonització de l’arquitectura implica reduir l’impacte ambiental dels edificis des del seu origen fins al final del seu cicle de vida. Això inclou l’ús de materials de baixa petjada de carboni, la rehabilitació del parc edificat existent, la incorporació d’energies renovables, el disseny bioclimàtic i l’optimització dels recursos naturals. Construir diferent significa construir millor: edificis més eficients, més saludables i més adaptats al clima i a les necessitats reals de les persones.

Aquest canvi de paradigma està estretament vinculat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 impulsada per les Nacions Unides. En especial, l’arquitectura contribueix directament a l’ODS 7, que promou una energia assequible i no contaminant; a l’ODS 11, que aposta per ciutats i comunitats sostenibles; i a l’ODS 13, centrat en l’acció climàtica. Però també té relació amb objectius socials com la salut i el benestar, la reducció de desigualtats o la qualitat de vida.

L’Arquitectura Sostenible no és només una qüestió ambiental, sinó també humana. Els edificis condicionen la manera com vivim, treballem i ens relacionem. Espais ben orientats, amb bona ventilació natural, il•luminació adequada i confort tèrmic contribueixen directament al benestar físic i emocional dels ciutadans. A més, una edificació energèticament eficient redueix la despesa energètica de les famílies i ajuda a combatre la pobresa energètica.

Construir diferent també significa recuperar una mirada més conscient sobre el territori i els recursos. Apostar per materials de proximitat, potenciar la rehabilitació abans que l’enderroc, integrar la natura dins les ciutats o prioritzar la mobilitat sostenible són decisions que tenen un impacte directe sobre la qualitat de vida col•lectiva.

La transició energètica no serà possible sense una transformació profunda del sector de l’edificació. Els arquitectes, tècnics i professionals del sector tenim la responsabilitat i també l’oportunitat de liderar aquest canvi. En este sentit l’Arquitectura està deixant de ser només una disciplina constructiva per convertir-se en una eina estratègica de transformació social, ambiental i econòmica.

Descarbonitzar l’Arquitectura és, en definitiva, construir un futur més eficient, més saludable i més just per a les generacions presents i futures.

Publicat a



Catalunya, el referent mundial de l’Arquitectura 2026


Este 2026 Catalunya està sent el referent mundial de l’Arquitectura, un excel•lent reconeixement a resultes de tres esdeveniments que l’han fet mereixedora: la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura; la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA i la celebració de l’Any Gaudí.   

La designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura és, sense dubte,un fet que transcendeix l’àmbit estrictament urbà i projecta la capital i tota Catalunya com a fòrum global de reflexió, intercanvi i innovació al voltant de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme.

D’altra banda, el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol a la capital, suposa una de les majors trobades globals dedicades a l’arquitectura en la que més de 10.000 participants i 250 ponents d’arreu del món participaran en sessions plenàries, ponències i debats, fòrums oberts, tallers, presentacions de recerca i celebracions, posant Catalunya al centre dels avenços més importants de l’Arquitectura al món.

I en tercer lloc, este 2026 se celebren els 100 anys de la mort del geni Antoni Gaudí, amb tota una sèrie d’activitats arreu de Catalunya desenvolupades amb l’objectiu d’explicar Gaudí a partir de la interrelació de totes les seves obres.

Estos tres esdeveniments no només posaran el focus en el ric patrimoni arquitectònic barceloní, sinó que també obren una finestra d’oportunitat per repensar el paper de l’Arquitectura en el conjunt del país, com a fòrum global de reflexió, intercanvi i innovació al voltant de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme.

La capitalitat pot actuar com a motor de dinamització per a l’Arquitectura catalana en el seu conjunt. En un moment marcat per reptes com l’emergència climàtica, la sostenibilitat o l’accés a l’habitatge, el reconeixement internacional pot afavorir la visibilització de noves pràctiques arquitectòniques arrelades al territori, sensibles al context i compromeses amb la societat. Això implica també donar veu a realitats de vegades perifèriques, però essencials per entendre la diversitat del país.

En este sentit, les Terres de l’Ebre emergeixen com un espai especialment interessant on, tot i estar lluny dels grans centres de producció arquitectònica, hem sabut generar iniciatives que connecten creació, paisatge i comunitat.

Així, des de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ens sumem a aquesta celebració amb un ampli programa d’activitats que vol apropar l’Arquitectura a la ciutadania i fomentar el pensament crític i el compromís amb l’entorn construït, posant en valor la capacitat transformadora de l’arquitectura en la construcció d’un futur més sostenible i inclusiu..

Un exemple d’això ho hem pogut veure amb el cicle Novíssims, que ha servit per presentar joves despatxos d’arquitectura que aporten mirades fresques i innovadores, que no només evidencien el talent emergent, sinó que també posen en relleu la capacitat del territori per acollir i generar discurs arquitectònic contemporani, i tot en un entorn tan emblemàtic com desconegut a la ciutat com és la Bòbila d’Anguera, però això serà  motiu d’un altre article. 

Se suma també a aquesta capitalitat la celebració, del 2 al 4 d’octubre, d’una nova edició del festival A Cel Obert. Este esdeveniment, que combina arquitectura efímera, art i espai públic, ha esdevingut un referent en la reinterpretació del patrimoni a través de la creativitat contemporània. La seva consolidació demostra que les Terres de l’Ebre no són només receptores d’iniciatives, sinó agents actius en la producció cultural i arquitectònica.

Finalment a la tardor arribarà a les Terres de l’Ebre la "Mostra d'Arquitectura Catalana. L'ofici mutant", un recull d’obres premiades als certàmens del COAC que proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. 

La Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona, la celebració del Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes i la celebració de l’Any Gaudí seran una oportunitat única per reconèixer la riquesa arquitectònica de tot el territori català que pot contribuir a enfortir xarxes, visibilitzar el talent emergent i consolidar iniciatives com les que ja estan arrelant a les Terres de l’Ebre. 

En definitiva, el fet de que Catalunya sigui el referent mundial de l’Arquitectura el 2026 representa molt més que un reconeixement simbòlic: és una oportunitat única per projectar al món la riquesa, la diversitat i la capacitat innovadora de l’arquitectura catalana, situant-nos com a epicentre del debat contemporani sobre l’espai urbà, la sostenibilitat i el futur de les ciutats, alhora que reforça el vincle entre patrimoni i modernitat, i acosta l’arquitectura a la ciutadania, consolidant-la com una eina clau per millorar la qualitat de vida. 

Publicat a