EL MONUMENT a la Batalla de l’Ebre, situat al bell mig del riu al seu pas per Tortosa, ha estat i és encara motiu de debats i discussions entre tortosins, ebrencs i també gent de fora de les nostres terres. Discussions sobre el seu valor patrimonial i artístic, sobre el simbolisme que representa per a uns i altres, o sobre la seua falta de simbolisme per a aquells que el contemplen com un element més lligat al paisatge urbà de la nostra ciutat.
EL DEBAT sobre el Monument resulta recurrent i apareix de tant en tant, cada cop que hi ha una noticia sobre ell o en debats a les eleccions municipals. Un debat que serveix per situar les diferents posicions polítiques dels partits de torn quan entrem en eleccions i que, més enllà d’este fet, no ens fa avançar en la resolució d’un problema que arrosseguem des de fa massa anys.
EL CERT, però, és que és el monument de l’època franquista més gran de tota Catalunya que encara resta dempeus al mateix lloc on va ser ubicat en el moment de la seua inauguració. I és normal que aixequi polseguera. De fet, la situació que vivim a la nostra ciutat no és tan diferent de la que s’ha viscut en altres ciutats o pobles del nostre país, tret del fet que aquí encara tenim el problema per resoldre i, per tant, continuem encallats al mateix lloc. Massa vegades el tema del Monument s’ha tractat des de la visceralitat i, malauradament, encara penso que és així.
ESTEM JA al segle XXI i crec que hauríem de ser capaços de poder entomar el debat pendent sobre el Monument des de la racionalitat, des de la perspectiva històrica, des de l’expertesa. Mirant cap a fora per veure com s’han resolt situacions similars en altres llocs. En definitiva, es tracta de superar el segle XX amb maduresa. Perquè este és un tema prou complex que la nostra societat actual encara no ha resolt. De fet, les ferides d’una guerra i una posterior dictadura de 40 anys són difícils de tancar i calen unes quantes generacions per poder abordar un debat racional sobre les moltes qüestions que van lligades a tot este passat històric. I als fets em remeto quan han hagut de passar més de 80 anys des de l’inici d’aquella guerra perquè comencem a parlar de reparació, justícia i veritat. I en este sentit, totes les administracions publiques hi estem compromeses.
DIT AIXÒ, crec que la posició del Partit Socialista respecte al que representa el Monument és clara, i així ho hem manifestat públicament en moltes ocasions. El Monument al mig del riu és un monument franquista, erigit en plena dictadura i amb una voluntat clara d’homenatjar als vencedors d’aquella guerra. I la posterior retirada de la simbologia franquista més explícita, està clar que no ha servit per tancar el debat sobre el que és i què representa el Monument.
ALGUNS PARLEN que és un Monument a la pau. Jo només vull recordar que es va inaugurar aprofitant el 25è aniversari de la fi de la Guerra Civil, en el context del que el règim franquista va anomenar “Los 25 años de paz”· Una pau que, com alguna vegada ja he manifestat, va ser construïda amb por, silenci i repressió i que, per tant, no representa en absolut el veritable significat de la paraula PAU. Perquè la Pau no es construeix amb monuments. La Pau es construeix amb respecte, amb tolerància, amb el reconeixement cap a totes les persones, amb el respecte a la seua dignitat i al marge de creences polítiques, religioses o diferències ètniques.
PER TANT, des del Partit Socialista entenem que cal un debat seriós i seré sobre el Monument. Un debat que posi sobre la taula el passat i el futur del Monument. Perquè si bé la seua retirada del mig del riu, tal i com va ser erigit en el seu moment, entenem que ha de ser possible, també ho ha de ser la de poder conservar alguns elements del mateix per poder explicar a les generacions futures este període de la història de la nostra ciutat, i el que va ser i representar el Monument. En definitiva, fer pedagogia de la nostra història i del nostre passat. Esta és una obligació que tenim com a societat, si el que volem és aprendre per no repetir errors.
EN ESTE SENTIT, des de fa un temps, l’Observatori Europeu de la Memòria ve treballant una proposta per al Monument. L’Observatori és un organisme que aglutina diferents ens que, arreu d’Europa i al nostre país, han engegat projectes de memòria a partir del treball amb la simbologia i que, des d’esta expertesa i coneixement, treballen projectes memorialístics. Una d’estes propostes és la que fan sobre el Monument de Tortosa, una proposta que assenyala un punt de partida per on començar a treballar.
A PARTIR D’AQUÍ podem parlar de quins elements conservar, on, i de quina manera. Podem parlar de la creació d’un espai de memòria, podem parlar de recuperar amb una passarel·la l’antic pont de barques; en definitiva, definir el futur del Monument. Este és el camí al nostre entendre, el de les propostes i el debat seriós.
EL MONUMENT, amb tota la càrrega històrica que representa per a uns i altres, mereix alguna cosa més que il·luminacions puntuals o mones de Pasqua amb la seua figura. Si us plau, fem d’una vegada per totes una reflexió seriosa sobre el nostre passat per poder superar-lo i projectar allò que volem per al futur.
DOLORS BEL és secretària de Memòria Històrica del PSC de les Terres de l’Ebre.
Publicat a marfanta.com i Un Cop d'Ull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada