Quan parlem d'Arquitectura Catalana és fàcil pensar immediatament en Antoni Gaudí, el Modernisme o en alguns dels grans edificis que han esdevingut icones internacionals. Però l'Arquitectura Catalana és molt més que això. És el conjunt d'edificis, espais urbans i paisatges construïts que, al llarg dels segles, han contribuït a construir una manera pròpia d'entendre el territori, el paisatge i la cultura catalana.
Des de les construccions tradicionals fins a les obres més contemporànies, l'Arquitectura constitueix un patrimoni cultural viu que explica la nostra història, la nostra identitat i l'evolució d’una Catalunya que ha sabut expressar-se també a través de la seva arquitectura. Amb aquesta voluntat de preservar-la, documentar-la i apropar-la a la ciutadania va néixer Arquitectura Catalana, l'espai digital impulsat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya que recull milers d'obres de l'arquitectura moderna i contemporània del país i que s'ha convertit en el principal portal de referència per descobrir aquest patrimoni. La plataforma reuneix edificis, arquitectes, fotografies, documentació i itineraris que permeten interpretar el territori des d'una mirada arquitectònica. Les obres que es recullen comprenen el període d’entre l’any 1832, any de construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya,fins a l’actualitat. Aquesta iniciativa es presenta com un espai digital de referència dedicat a l'arquitectura moderna i contemporània del país i pretén acostar aquest patrimoni al conjunt de la ciutadania.
Una de les iniciatives més atractives que incorpora són les Rutes d'Arquitectura, itineraris pensats per recórrer a peu, amb bicicleta o en vehicle i que conviden a descobrir edificis i espais sovint poc coneguts però d'un enorme valor arquitectònic i cultural. Aquestes rutes, creades a partir de les propostes de professionals i coneixedors del territori, permeten observar l'arquitectura des d'una perspectiva diferent, vinculant-la amb la història, el paisatge i les persones que l'han fet possible. Precisament aquest projecte continua creixent amb una nova aplicació mòbil que facilita consultar els recorreguts, geolocalitzar les més de 3.600 obres incloses en 150 rutes, i planificar les visites d'una manera molt més intuïtiva, convertint el telèfon en una autèntica guia d'arquitectura.
Tot aquest treball arriba en un moment especialment rellevant. Este 2026 Barcelona es converteix en la Capital Mundial de l'Arquitectura, coincidint amb la celebració del Congrés Mundial de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), l'esdeveniment més important del món en l'àmbit de l'arquitectura. Així mateix l'any 2026 marca la commemoració oficial de l'Any Gaudí, un esdeveniment coral que celebra el centenari de la mort d'Antoni Gaudí amb una gran varietat d’esdeveniments organitzats al voltant de l’obra i figura del geni català.
Durant mesos, Catalunya esdevindrà un gran aparador internacional on professionals, institucions i ciutadania compartiran una reflexió col·lectiva sobre el paper de l'Arquitectura davant dels grans reptes del nostre temps. Serà també una oportunitat excepcional perquè Catalunya projecti al món la riquesa del seu patrimoni arquitectònic i perquè els mateixos catalans redescobrim una arquitectura que sovint tenim molt a prop i que, paradoxalment, continua essent poc coneguda.
Les Terres de l'Ebre hi tenen també un paper destacat. Actualment el territori compta amb cinc itineraris que ofereixen mirades complementàries sobre el nostre patrimoni arquitectònic. "El Calafat brutalista d'Emili Donato" ens descobreix un conjunt residencial singular dels anys seixanta i l'aposta innovadora d'aquest arquitecte per la reinterpretació de la volta catalana i el llenguatge brutalista.
La ruta "Tortosa, una barana al riu" proposa un recorregut urbà seguint les dues ribes de l'Ebre a través d'edificis tan representatius com la Llotja, l'antic Escorxador, els Mercats Municipals o el Pavelló Firal, l'itinerari permet entendre com el riu ha estat l'eix vertebrador del creixement de la ciutat i descobrir l'evolució urbanística i arquitectònica de la capital del Baix Ebre.
Per la seva banda, "Patrimoni modern a la vora de l'Ebre" posa en valor l'arquitectura racionalista i de postguerra desenvolupada al llarg del riu, reivindicant edificis que formen part de la nostra memòria col•lectiva i que sovint han passat desapercebuts.
La ruta "Equipaments contemporanis al curs baix del riu Ebre" recorre algunes de les obres públiques més representatives de l'arquitectura actual, mostrant com els equipaments contemporanis dialoguen amb el paisatge fluvial i contribueixen a la transformació urbana dels municipis ebrencs.
Finalment, "Els cellers cooperatius de Cèsar Martinell", compartida amb el Camp de Tarragona, permet descobrir una de les expressions més brillants de l'arquitectura agrària catalana, on funcionalitat, tècnica i bellesa es fusionen en edificis que formen part del nostre paisatge i de la nostra història vitivinícola.
En un any en què Barcelona és Capital Mundial de l'Arquitectura, iniciatives com Arquitectura Catalana ens recorden que aquesta capitalitat no es limita a una sola ciutat. S'estén a tot el territori, també a les Terres de l'Ebre, on l'Arquitectura explica la nostra història, dialoga amb el paisatge i contribueix a construir la nostra identitat. Les cinc rutes ebrenques són una invitació a descobrir aquest patrimoni amb una mirada nova, perquè cada edifici és una peça del relat col•lectiu de Catalunya i una expressió de la seva identitat cultural i perquè l'Arquitectura és una de les formes més permanents amb què un poble explica qui és, d'on ve i com imagina el seu futur.
Publicat a Canal TE
https://canalte.cat/opinio/opinions/150-rutes-per-a-la-capital-mundial-de-larquitectura/
