Comparteixo amb vosaltres l'entrevista al programa “La Cultura que Vivim” de @radiotortosa en la que hem parlat del 10è aniversari del Museu de Tortosa, les Jornades Europees del Patrimoni, el Festival A Cel Obert i la programació d'arts escèniques de Teatre Auditori Felip Pedrell
El model de ciutat tradicional europea, i molt especialment la mediterrània, pren com a unitat de base el barri, un espai en el qual es desenvolupen les diferents activitats fonamentals en la construcció de l’individu com a persona i com a ciutadà. I en este model, els centres tradicionals han ocupat, fins fa pocs anys, un espai de confluència i interacció dels ciutadans dels diferents barris de la ciutat, a més de constituir un dels elements d’identificació més importants de la personalitat històrica de cada ciutat.
Recuperar les zones cèntriques de la ciutat és una meta que cal establir com a prioritària a través de la realització de plans integrals, que orientin i coordinin des de totes les perspectives necessàries i possibles: social, econòmica, urbanística, comercial, serveis, cultural, etc., els diferents projectes d’intervenció necessaris per a la recuperació urbanística i social de les ciutats.
El PSC de Tortosa, en els mandats encapçalats per l’alcalde Sabaté, ja va apostar pel reequilibri urbanístic necessari per a la ciutat amb un clar Projecte de Ciutat que ha contemplat aspectes com el Pont Roig; les vores del riu; el passeig de Ribera al Temple; el Pavelló Firal de Remolins; la Biblioteca Marcel·lí Domingo; l’edifici de les Delegacions; l’obertura del barri de Santa Clara o el Polígon Catalunya Sud, entre moltes altres, que responen a un model de municipi amb creixement econòmic, demogràfic i per tant, del teixit urbà de manera equilibrada.
El polígon Catalunya Sud és l’exemple paradigmàtic del govern de progrés sense el qual hagués estat impossible avui en dia la implantació d’indústries com Kronospan o Florette, amb la conseqüent creació d’ocupació i riquesa.
A més, es va procedir amb l’elaboració de l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i la recuperació del nucli antic. I amb la reclamació dels terrenys de Renfe que van quedar inutilitzats després del canvi de traçat ferroviari, i que constitueixen un element clau en la transformació de la ciutat, ja que han de servir per unir els barris amb el centre.
A partir d’aquella base, la ciutat ha iniciat un procés imparable, i ara el Projecte de Ciutat iniciat pel govern de Joan Sabaté s’està materialitzant a Tortosa amb l’esquerra que governa de nou. Estem treballant per definir amb precisió les transformacions necessàries per a conformar la Tortosa del futur, i ho fem a partir d’un dels treballs que van quedar pendents en el seu moment, i que ara hem recuperat: la cessió dels terrenys de Renfe, element clau en el Pla Integral del Centre de Tortosa i els Eixamples Noucentistes (PICEN), que els i les socialistes hem portat al nostre programa electoral des de 2011, i que defineix la reordenació d’estos terrenys, i que ben aviat serà una realitat gràcies a la feina feta per l’esquerra a l’equip de govern de la ciutat.
La urbanització dels terrenys donarà lloc la creació d’un nou espai residencial, comercial, d’oci i d’aparcament als terrenys de Renfe, incloent infraestructures, urbanització i equipaments públics com un nou Auditori de Tortosa, que possibilitin una nova configuració per al desenvolupament continuat d’accions socials, culturals i comercials. Estos terrenys han de ser la ròtula que comuniqui els eixamples amb el centre històric, a través d’una xarxa de places com àgores.
El PICEN és el Pla de les Àgores, les places que han de servir per connectar els terrenys de Renfe, el carrer Cervantes, el carrer Sant Blai i l’avinguda Generalitat per reactivar econòmicament el nucli històric, intervenint en la seva remodelació, tal i com ja hem fet amb la plaça d’Espanya i el seu entorn, el carrer Cervantes i futures accions com la remodelació de la plaça d’Alfons XII o de l’avinguda Generalitat, que estem afrontant i que es complementarà amb una xarxa de carril bici relligada a esta ròtula.
Ara quan estem a punt de signar el conveni entre el Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Tortosa, és el moment de pensar en desenvolupar esta importantíssima part del nostre Projecte de Ciutat, i així ho estem fent. I encara anem més enllà, seguim i seguirem treballant a partir de les bases que va deixar l’alcalde Sabaté quan governava, per tenir noves infraestructures com la construcció del tercer pont a Remolins, que ja hem demanat i que han de suposar un nou avenç per fer de Tortosa una ciutat de primera, recuperant la centralitat de la ciutat connectant el centre amb la resta de barris de la ciutat, gràcies a la urbanització dels terrenys de Renfe i que ara l’esquerra que governa estem desenvolupant per una Tortosa per Avançar!
La mostra, organitzada per l'Ajuntament i la companyia de Roberto Olivan, planteja un seguit d'espectacles que combinen l'art, la ciència o la natura
Durant tot un cap de setmana, del 13 al 16 d'octubre, a Tortosa hi conviuran propostes artístiques que faran interactuar camps com la dansa, el teatre, la natura, la ciència o la tecnologia. És la proposta que fa Artèria Tortosa, el festival multidisciplinari d'arts escèniques dirigit pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan, que enguany durà a terme la segona edició. L'any passat, en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, l'Ajuntament de Tortosa i ROPA / Roberto Olivan Performing Arts van assentar les bases d'este festival que servia per a ampliar l'oferta cultural de la ciutat. Un espai artístic que convida a vincular els nous llenguatges artístics i socials, i que posa a l'abast de la ciutadania nous corrents creatius. "Al món que vivim estem envoltats, gairebé envaïts, per la tecnologia; ens interessa la ciència i veiem amb preocupació el que està passant amb la natura i el planeta. Tots estos temes també impliquen al món de la creació artística i, amb les seues propostes creatives, ens ajuden a reflexionar al voltant de totes estes qüestions", explica el director artístic d'Artèria, Roberto Olivan.
Ara, Artèria torna amb un programa que inclou més espectacles, nous emplaçaments, i que allarga la durada del festival. En total s'han programat vuit propostes artístiques, a més d'actes complementaris com conferències i sessions musicals amb DJ. El centre neuràlgic serà, una vegada més, el teatre auditori Felip Pedrell, però també s'hi afegeixen escenaris com ara l'esplanada exterior del teatre, el passeig central del parc Teodor González, el polvorí del castell de la Suda o la cripta del temple de la Reparació.
"L'any passat vam impulsar el festival en el marc de la Capital de la Cultura Catalana: una proposta valenta perquè combina camps molt diversos, que va sorprendre molt pel gran nivell i que va tindre molt bona acceptació del públic", ha remarcat l'alcaldessa, Meritxell Roigé. "Un projecte llavor sorgit en l'any de la CCC, que posa en valor el talent local i que ajuda a reforçar Tortosa com a referent cultural", ha afegit el tinent d'alcalde de Cultura, Enric Roig. De la seua banda, el coreògraf Roberto Olivan ha destacat la programació cultural de la ciutat, per la seua varietat i riquesa: "no es pot dir que a Tortosa no passa res o que no hi ha cultura. Ara mateix s'estan fent moltes coses i hi ha un gran interès de la gent. És un moment que no podem deixar córrer", ha apuntat Olivan.
La segona edició d'Artèria Tortosa començarà amb l'espectacle 'La dansa de l'invisible', una producció pròpia del festival amb el divulgador científic Pere Estupinyà i la ballarina Anna Hierro, els dos de Tortosa. Es tracta d'una conferència ballada, en la qual moviment i paraula es donen la mà per dialogar i analitzar com la ciència ens permet entendre el món invisible que ens envolta (tindrà lloc el dijous 13 a les 20.30 h l'auditori Felip Pedrell). 'La dansa de l'invisible' va ser un dels èxits de la primera edició d'Artèria, que el festival ara vol recuperar per a arribar a aquelles persones que no el van poder veure.
La programació també inclou la ballarina Mercedes Pedroche amb 'Terrario [La tierna indiferencia del mundo]', un espectacle en el qual sis personatges es troben en un espai desconegut sense porta d'entrada ni de sortida. Serà divendres 14 a les 21 h. En acabar, a l'exterior de l'auditori es podrà veure l'última producció de la companyia Brincadeira, un espectacle de carrer titulat 'Perculights' en el qual el moviment, el ritme i la percussió generen dinàmiques de llum i color a temps real.
Dissabte 15, La Calíope Cia presentarà 'Áine' (a les 12.30 h i 18.30 h al Polvorí): un espectacle inspirat en la deessa del cel a la mitologia celta i la reina de les fades irlandesa, representant de l'amor pur i la sexualitat. I la cripta de l'església de la Reparació acollirà 'Milk', l'últim treball de Camille Guillaume (a les 17.30 h i a les 19.30 h), una evocadora representació que combina la dansa amb un univers proper al teatre físic. Tancarà la jornada l'Instituto Stocos amb 'Oecumene' (a les 21 h al Felip Pedrell) una peça en la qual interactuen la dansa i la música interactiva.
Diumenge 16 es podrà veure 'Pelat', de Joan Català. Una proposta que esborra les fronteres entre la dansa, el circ i el teatre, i entre el públic i l'espectacle. Una obra que recupera, de manera particular, les mirades de les faenes fetes a mà i sense mitjans tecnològics. (a les 11 h, al passeig central del parc Teodor González).
El segon festival Artèria finalitzarà amb 'Gold', l'última producció de la Roberto Olivan Performing Arts (12.30 h a l'auditori Felip Pedrell), un espectacle que reflexiona sobre la riquesa de la diversitat, sobre les veritats interiors, les normalitats quotidianes i l'or (la llum) que tots portem dins. El mateix auditori Felip Pedrell va servir Roberto Olivan per a ultimar els preparatius i els assajos d'esta obra, abans de l'estrena que va tindre lloc al març al Mercat de les Flors de Barcelona.
Per a completar el programa d'Artèria, cada nit hi haurà música en directe de la mà de DJ convidats al davant de l'auditori Felip Pedrell. El programa complet es pot consultar a la web www.arteriatortosa.com i les entrades estaran disponibles a la venda a partir de dimarts al web del teatre Felip Pedrell: www.teatreauditoritortosa.cat.
https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13400
Del 7 al 9 d’octubre, Tortosa acull la 9a edició del Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert, que pretén fomentar l’interès dels ciutadans i visitants envers el patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. El festival converteix espais històrics en escenaris de creacions artístiques, pensades per professionals del món de l’art, l’arquitectura i el disseny
Aquest any el festival torna a coincidir amb la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra a Catalunya des del 1991.
Municipis i entitats d’arreu de Catalunya se sumen a la festa major del nostre patrimoni cultural, programant activitats gratuïtes durant aquests dies, per apropar la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural a la ciutadania.
En aquesta edició de l’A Cel Obert es poden visitar 15 espais, 13 al nucli antic de la ciutat i 2 a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús. Amb l’objectiu de mantenir la coherència i vinculació entre totes les intervencions, i per commemorar el centenari de la mort del músic i compositor tortosí Felip Pedrell, el tema vehicular d’aquesta edició és el ritme.
Comptem amb 5 obres seleccionades per convocatòria, que es poden visitar al pati del Palau Montagut, al Passatge Franquet, al pati del Monestir de la Puríssima Concepció Victòria, al pati de Sant Jordi i Sant Domènec i al pati de Sant Jaume i Sant Maties.
El jurat encarregat de seleccionar-les estava format pel president Enric Roig, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa; Cinta Masdeu, arquitecta i membre de la Junta de l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del COAC; Marc Aureli Santos, arquitecte, Director dels Serveis d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i representant de l’ARQUIN-FAD; Xènia Gaya, dissenyadora, gestora cultural i fundadora de Col·lectiu Cultura, i Maria Bernad, dissenyadora gràfica i d’interiors, membre de l’Associació A Cel Obert i cofundadora del festival.
De nou, comptem amb una instal·lació derivada del projecte Transefímers de la Xarxa Transversal, situada a la Cripta de l’Església de la Reparació, espai Mossèn Sol.
En l’àmbit acadèmic, continuem la col·laboració amb L'Escola per l'Art i la Cultura de la Diputació a Tortosa, que ens ha cedit el seu claustre per tal que estudiants del curs d’Arquitectura Efímera de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus, instal·lin una obra desenvolupada des de la mateixa escola. A més a més, per celebrar els 70 anys de formació artística i dinamització cultural a peu de carrer de L’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa, transformada en L’Escola per l’Art i la Cultura, podreu gaudir de l'obra En la clara nit... d’Arenas posibles, ubicada a la plaça Sant Joan.
Al pati del Museu de Tortosa, trobareu la instal·lació col·laborativa realitzada per alumnes de 13 centres educatius de la ciutat amb l’objectiu d'apropar l’art al públic més jove i fer-lo partícip del festival.
Per primera vegada, el pati del Palau Oriol i el pati d’entrada del Convent de Santa Clara formen part del festival. En aquests espais trobareu les obres Rèplica i A tempo, dels artistes invitats d’aquesta edició.
Enguany podreu endinsar-vos, també, en una exposició retrospectiva situada al pati del Palau Despuig, que us recordarà les 54 instal·lacions que han format part d’A Cel Obert durant les últimes 8 edicions.
A l’EMD de Jesús, trobareu la instal·lació convidada Soleil des Jardins al Claustre de l’edifici de la Immaculada, Espai Immart, i podreu tornar a visitar el pati del Convent de les Carmelites Descalces on trobareu Esperança, una obra desenvolupada des de l’organització del festival.
Entenem l’A Cel Cobert com una branca del festival que busca entrellaçar instal·lacions efímeres amb espais clàssics coberts, per descobrir. Aquest comparteix objectius amb l’A Cel Obert, però es desenvolupa en nous escenaris i s’endinsa en noves disciplines.
Aquest any us oferim Aura, una instal·lació lumínica a la Cripta de l’Església de la Reparació, espai Mossèn Sol, dissenyada per MID Studio. Per una altra banda, el videomapatge BioRitme 111, creat per Ebre Lumen a la Sala del Polvorí del Parador de Tortosa.
Podreu gaudir d’Aura els dies 7, 8 i 9, durant totes les hores d’obertura d’A Cel Obert. BioRitme 111 es podrà visitar el dia 8, també durant totes les hores d’obertura del festival. D’aquesta última hi haurà passis cada 15 minuts.
Tornen les visites guiades. Per una banda, es podrà gaudir de les instal·lacions del nucli antic de Tortosa amb l'acompanyament d’un/a guia.
A més a més, hi haurà dues visites històriques. A la visita realitzada per l’historiador Hilari Muñoz, podreu descobrir què amaguen l’edifici de la Immaculada i el Convent de les Carmelites Descalces de l’EMD de Jesús. A la visita realitzada pel doctor en filologia Enric Querol, descobrireu la història de la Universitat de Tortosa i del Col·legi dels xiquets moriscos, situats als edificis de Sant Jaume i Sant Maties, i de Sant Jordi i Sant Domènec.
Per a les visites històriques cal reservar plaça enviant un correu a info@acelobertfestival.cat (cal indicar els noms, la visita i el dia que esi vol assistir).
HORARIS
Divendres 7 d’octubre de 17.30 a 21.30 h
Dissabte 8 d’octubre de 10.30 a 14.00 h
i de 17.30 a 21.30 h Diumenge 9 d’octubre
de 10.30 a 14.00 h i de 17.30 a 19.00 h
https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13393
Després d'adquirir-ne la titularitat al 2014 per formar part del catàleg municipal, l'Ajuntament està duent a terme diverses actuacions d'arranjament a l'espai
Els treballs de neteja i consolidació que l'Ajuntament de Tortosa ha dut a terme este agost a un dels accessos al fortí de Tenasses, han tret a la llum el paviment de l'antic camí cobert pel qual s'accedia a la fortificació des de Remolins. Les tasques han suposat la retirada de l'abundant vegetació que existia en este espai i la posterior retirada de la terra superficial, elements que ocultaven completament el paviment. Es tracta d'un camí fet amb còdols, que presenta un molt bon estat de conservació al tram superior.
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha recordat que des del 2014, quan l'Ajuntament va recuperar la titularitat de la construcció defensiva, s'han anat duent a terme diferents actuacions de consolidació de l'estructura. Ara, el pressupost municipal ha destinat 100.000 euros als treballs que han posat al descobert el camí, i que també suposaran més actuacions durant els pròxims mesos: entre estes, treballs de consolidació dels murs laterals del camí cobert, retirada de la vegetació, així com la prolongació del camí cap a la part inferior, per tal de donar continuïtat al paviment de còdols.
Roigé ha recordat que l'adquisició de la titularitat per part de l'Ajuntament va suposar un pas molt important per a poder recuperar este espai, construït entre els segles XVII i XVIII. Al 1971, el fortí de Tenasses havia sigut adquirit en una subhasta pública per un grup d'empresaris de la ciutat. La idea era posar-ne la titularitat a disposició de l'Ajuntament, per tal d'evitar que la ciutat la perdés. No va ser fins al 2014, quan es va poder localitzar totes les propietats del conjunt, que es va poder culminar el procés i Tenasses va poder ser integrat al catàleg municipal que inclou el conjunt emmurallat de la ciutat.
Esta tarda, l'alcaldessa, acompanyada del primer tinent d'alcalde d'Urbanisme, Enric Roig, del regidor de Serveis, Domingo Tomàs, i del president d'Amics dels Castells, Jordi Mulet, han visitat el resultat de l'actuació, feta amb un projecte dels arquitectes Toni López i Carles Vergés.
L'alcaldessa ha recordat que l'Ajuntament està duent a terme diverses intervencions de consolidació en altres punts del conjunt emmurallat, com el fortí del Bonet, al qual el pressupost també destina 100.000 euros, o la rehabilitació de la muralla del Rastre, amb una partida de 528.000 euros, que començarà en pocs dies. En este cas, suposarà l'habilitació d'un nou passeig per damunt de la muralla, que connectarà el Rastre amb Santa Clara i la Simpàtica, i que també es completarà amb una altra actuació que suposarà l'habilitació d'un mirador des de la part alta de Santa Clara. "Estem actuant al ric patrimoni que tenim a la ciutat, perquè és un dels actius més destacats que tenim", ha incidit Roigé.
https://www2.tortosa.cat/noticies/noticia.php?lang=ca&id=13390
