No tot s’hi val, hi ha una altra manera de fer política!

Crec en la transparència i la practico. Per això no accepto que en la darrera sessió plenària la portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió digués que en la meva gestió de l’IDECE em van cessar per deixar un forat econòmic. Meritxell Roigé menteix.

Res més lluny de la realitat. 

Mai he amagat, ni tinc perquè fer-ho, que en la meva gestió davant de l’IDECE em vaig equivocar. Tal i com reflecteixen els informes que puc facilitar a qui m’ho demani, a l’IDECE hi va haver errors de procediment, es van fragmentar contractes per tal d’agilitzar accions i pagaments als proveïdors, però en cap cas es va produir cap irregularitat econòmica i ningú em pot acusar d’haver-me’n beneficiat personalment.

En conseqüència amb el meu pensament ètic, i assumint la meva responsabilitat, vaig presentar la meva dimissió voluntària i irrevocable, en un acte que és molt poc habitual en els polítics d’aquest país però conseqüent amb la meva forma d’entendre la vida pública.

Mai ningú no va formular cap denúncia judicial contra mi, ni tant sols una actuació meva, quan vaig ser director de l’IDECE.

Vaig cometre, sens dubte, una greu errada de procediment, una errada, d’altra banda, bastant habitual en les administracions públiques, que alguns dels que ara m’acusen també han comès.

Em nego a acceptar les insinuacions de Roigè que utilitza un doble raser per mesurar. Crec que en política, no tot s’hi val. No és la primera vegada que se m’acusa falsament d’haver comès un delicte. El 2013, arran de la devolució de la meva targeta de l’Aparcament Municipal, l’alcalde Bel va respondre amenaçant amb denunciar-me al jutjat. A hores d’ara encara espero la denúncia. De la mateixa forma que vaig fer aleshores, i en virtut de la transparència que sempre he defensat, des d’aquí encoratjo a qui vulgui que vagi als tribunals a denunciar-lo. 

Mai no he amagat res que tingués a veure amb la meva activitat pública. I és que sempre he cregut en la transparència, com una peça fonamental en la política. Per això considero inadmissible que se m'associï, amb la comissió d’un delicte.

És evident l’interès de l’equip de Govern d’atacar la meva figura amb febles acusacions, però jo no tinc res per amagar. Al contrari: puc defensar la meva trajectòria amb la mateixa força amb què defenso els meus principis.

Als ciutadans i ciutadanes de Tortosa els importa molt poc els problemes dels polítics i els puc assegurar que hi ha una altra manera de fer les coses. Estic aquí per a escoltar i defensar aquests ciutadans i ciutadanes, per fer propostes i per estar del costat dels que més ho necessiten, no per entrar en la guerra del i tu més!

Crec que l’Alcaldia de Tortosa, per la qual estic deixant-me la pell, requereix total transparència, més encara en els temps que corren, en els quals tant abunden la desconfiança, la sospita i les males arts, xacres totes elles que penso contribuir a eradicar.

Menteixen i saben que menteixen!

Un Pla d’Acció Municipal és el document que hauria d’establir els objectius i prioritats d’una ciutat, és a dir, aquells projectes amb què un alcalde es compromet. A Tortosa no. El PAM de CiU no és més que un conjunt de coses, que l’ajuntament fa, feia o hauria de fer, barrejat amb accions, promeses, i fum, sobretot, molta fum.

Segons CiU, a Tortosa en tres anys ja s’ha realitzat el 90% del PAM 2011-2015. Des del PSC tenim clar que no només són unes dades incorrectes, sinó que són falses i que CiU es burla de tots nosaltres.

Sobretot, hi ha tres punts que determinen que aquest PAM no és res més que fum. Primer, no es coneixen els objectius, senzillament no existeixen. Segon, no hi ha diferències en la importància de les accions, és a dir, dintre d’aquest 90% tenen la mateixa importància accions complexes com fer les Piscines que multar indiscriminadament als cotxes a l’Hospital. I, en tercer lloc, no hi ha cap indicador per conèixer si una acció esta feta o no, ja que moltes no es poden comprovar.

Per aquesta raó, des del PSC vam encarregar un informe que determina que realment CiU només ha fet el 35% d’allò que va prometre. Les dades mostren que enguany hi han 142 accions inicialment planificades i realitzades i 94 que s’han afegit posteriorment. Per contra, 112 incompliments, entre les quals destaquen les noves piscines, la reconstrucció del Barri de Sant Jaume o l’aparcament de la plaça Bau. Alhora existeixen 136 accions que l’informe qualifica de fum, entre accions no mesurables, que han de fer altres administracions, que són pròpies de l’Ajuntament i, fins i tot, que estan repetides. Alguns exemples són: la millora de l’atenció dels regidors, el corredor del mediterrani, el manteniment del Parc o la nova zona d’oci al pont. Per últim, 22 accions pendents que esperarem al 2015 per avaluar-les, com la creació d’un espai comercial a l’estació de RENFE.

L’informe alerta que la majoria d’accions es concentren al sector de l’urbanisme, alhora el de més incompliments. En canvi, l’assistència social i      la promoció econòmica estan per sota de la mitjana. Amb l’actual crisi, que aquests àmbits no representin la major part del projecte demostra quines són les prioritats d’un govern de dretes que no està al costat de les persones, ni hi vol estar.

És preocupant que CiU no pugui ni dur a terme les grans accions que va prometre, però és pitjor que s’adjudiquin accions d’altres administracions o comptabilitzen aquelles que l’Ajuntament ha de fer obligatòriament. El govern municipal menysté la intel·ligència dels ciutadans i suspèn la seva acció degovern.

Quan només falta un any per les eleccions, ens veiem malauradament obligats a fer la mateixa valoració que l’any passat. A Tortosa, hi ha una nul·la promoció econòmica, no s’aposta pel manteniment de la ciutat i no es fa res per ajudar als que estan patint la crisi. L’alcalde, Ferran Bel, i el seu equip de govern menteixen i saben que menteixen.

El doble raser del govern de Ferran Bel

El passat dilluns 2 de juny de 2014, coincidint amb l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles I, un grup de manifestants van irrompre al saló de sessions de l’Ajuntament de Tortosa, mentre se celebrava el Ple ordinari del mes de juny, amb crits i xiulets contra la monarquia i els Borbons.

Davant d’aquesta situació el Sr. Ferran Bel va lamentar aquests fets qualificant-los d’intolerables i incomprensibles i va manifestar la seva intenció de fer una declaració institucional per suspendre la sessió plenària valorant aquest fets com inacceptables i contraris a un estat democràtic.

Video del 2 de juny de 2014: http://www.youtube.com/watch?v=kd9fbH_o3_4

Està clar que aquests incidents no són del gust de ningú, però sobta el fet de que el Sr. Ferran Bel els qualifiqui d’intolerables i incomprensibles quan, el maig de 2006, va passar un episodi similar en tant en quan membres de la plataforma Salvem lo Velòdrom van irrompre al Ple de l’Ajuntament amb crits i xiulets demanant la dimissió de l’alcalde, Sr. Joan Sabaté, i del regidor d’esports i que va obligar a interrompre el la sessió plenària per espai d’una hora.

Curiosament, en aquell moment a l’oposició de CiU no li va semblar un acte incomprensible ni intolerable, fins al punt de poder aventurar-me a dir que comptaven amb el seu beneplàcit i, fins i tot, algú podria arribar a pensar que era una concentració organitzada per membres de CiU. Com es pot veure, entre el públic, observant aquests fets, es trobaven membres de l’actual govern de CiU com l’actual alcalde de l’EMD de Bítem per CiU, el Sr. Josep Cugat qui, el passat dilluns, també es trobava assegut entre el públic, però ara per donar suport al Sr. Ferran Bel. Això és per què ara és un càrrec electe i abans no?

Video del 8 de maig de 2006: https://www.youtube.com/watch?v=uhzvpYcC97o

Situacions com aquesta evidencien una vegada més que el govern de CiU a Tortosa no és igual per a tots ni s’aplica el mateix raser. Ho hem vist en aquest tema o en altres en què s’ha posat fins i tot la casa consistorial al servei de determinats actes sense el coneixement per part de l’oposició, amb la poca vergonya d’utilitzar la casa del poble en favor d’uns, excloent als que no consideren dels seus.

Per tot això crec que hi ha una altra manera de fer política igual per a tots i, si algú considera que una irrupció en un Ple municipal és un acte reprovable i mereixedor d’una declaració conjunta, ho ha de ser sigui quin sigui l’equip de govern i ha d’estar recolzat per tots els membres de la corporació, fent servir la mateixa vara de fer raser, o és que com ara governen tot s’hi val?

El que s’ha de fer és treballar per i amb la ciutadania, i treballar bé ja que, si les coses s’haguessin fet d’una altra manera, possiblement avui no tindríem un velòdrom inservible per la inoperància de CiU a Tortosa i sí que disposaríem d’unes piscines municipals que ara no tenim per la seva mala gestió.

Un alcalde ha de ser l’Alcalde de tots els tortosins i de totes les tortosines i no només d’uns quants, i ha de governar amb l’equanimitat que comporta el seu càrrec, sense fer distincions ni decantar-se únicament per alguns.

Entrevista Enric Roig, candidat a l'alcaldia de Tortosa pel PSC, publicada al Nº 10 de La Rosa de Tortosa del mes de Maig de 2014

Ens trobem amb Enric Roig, candidat a l'alcaldia de Tortosa pel PSC, a l'antic pont del ferrocarril, el “Pont Roig”. Arriba de front, caminant ràpid, amb un gran somriure i em dóna la mà fermament mentre em mira directament als ulls. 

Hola, com està? Preocupat per Tortosa i també molt animat perquè tenim la sensació que, si els ciutadans ho volen, el canvi a la ciutat trobarà el seu camí.

Però vostè hauria d'estar bé. No té cap maldecap de govern. I tots els avantatges d'estar a l'oposició. Al contrari, ara mateix molts dels nostres veïns estan sense feina. Molts treballen per menys del que els hi toca. Alguns han perdut allò pel que havien treballat tota una vida, fins i tot l'esperança. I des de l'oposició costa molt veure els problemes i no poder actuar. 

Atur, crisi econòmica, justícia social... això són problemes que es puguin solucionar des de Tortosa? Està clar que moltes d'aquestes qüestions no són de l'Ajuntament, però això no vol dir que no es faci res. Fins avui la resposta ha estat dir que no és el meu problema. Jo em pregunto, realment no és problema nostre? Que li diguin als treballadors que han perdut el seu sou o aquells que no tenen feina. No em resigno a mirar-los als ulls i dir-los que els seus problemes no són del seu Ajuntament. Perquè si no fas res pels que ho passen malament, el que els hi dius és: estàs sol. T'has quedat sense feina? Mala sort. No pots pagar? Ho sento. I jo no accepto que aquests tortosins i tortosines hagin de caminar sols.

Tot això semblen boniques paraules buides de contingut... Si es té una mica de sensibilitat es veu que a Tortosa hi ha molta gent que ho passa malament. No podem tancar els ulls i ser còmplices. Com vostè diu alguns ens diuen que això no són més que paraules buides. Era d'esperar. Perquè si no tens idees noves utilitzes l'atac per a espantar als votants. Si no tens un projecte de futur, i alguns dels que parlen li asseguro que no el tenen, el que fas és desprestigiar al teu contrincant. I aquí, a mi, no em trobaran. 

Canviar això des del PSC? Si molts el donen per mort i diuen que és un partit dividit... Miri, jo he estat escollit candidat sense cap vot en contra. Això és un partit dividit? Una de les coses que en política s'ha de canviar és que no es pot discrepar sense posar en dubte l'ètica i la capacitat de l'altre. Avui és el moment de defensar els valors socialistes. Que ningú oblidi que som el partit de Lluch, de Solé Tura, de Raventós... Aquest és el llegat que volem mantenir. No permetrem que se'ns digui que no defensem Catalunya, que no l'estimem. La política de confrontació d'alguns està malbaratant el patrimoni que els catalans hem construït i els socialistes estem aquí per a restaurar-lo i reivindicar-lo.

Valors, ètica, compromís en un polític? Vostè somnia truites...  Ha ha (riu) Aquests valors són els que sempre he tractat d'inculcar als meus fills. Uns valors de justícia social que han motivat als homes i les dones d'aquest país durant molts anys. És per això pel que em presento a les eleccions perquè crec que ara estan en perill. En els moments difícils és més necessari que mai que la gent corrent lluitem pels drets socials. Si això és ser un somiatruites, sí, ho sóc.

Però senyor Roig, si tots sabem que vostès els polítics són tots iguals... Això és el que pensa molta gent, no li negaré. Jo no sé si sóc igual que la resta de polítics, i no li penso rebatre. Igual sí. El que sé segur és que jo m'emmirallo en la gent senzilla. Aquella que paga la llum amb dificultats, que lluita perquè els seus fills i filles puguen tenir un futur millor. Em recorden a la meva mare quan no tenia diners per passar el mes. Ells són els qui m'impulsen a treballar per Tortosa. Ells són els meus models, els meus herois, i és en el seu nom que pretenc encapçalar un projecte i mantenir la seva flama viva.

Vostè creu saber el que necessiten els tortosins? Va, no m'emprenyi! El que si que sé és que molts ciutadans estem farts d'aquesta forma de governar només per a uns quants. Demanem coses ben simples: justícia social, creació de llocs de treball i una altra forma de fer política. No és qüestió fer invents. Aquestes són les nostres prioritats i tenim un any per a debatre-les amb tot aquell qui vulgui. Tortosa, en els últims 7 anys, ha perdut el seu projecte de ciutat comú. I aquest projecte és el que hem de restablir.

I creu que ara, amb la que està caient a sobre dels polítics, és el moment de voler ser alcalde? Si em permet un consell senyor Roig quedi’s a casa.  El que sí que crec és que ara no és el moment de petits projectes. Ara és el moment de ser valents, agosarats, i de fer el que qualsevol bon pare de família faria pels seus fills: cuidar-los primer i pagar desprès als bancs. Ara és el moment d'apostar per una ciutat on els nostres joves tinguin oportunitats. Els temps són massa greus. Hi ha massa en joc per a continuar amb el guió que alguns han volgut imposar-nos

Imagini que sóc un votant, que busca promeses electorals... Prometi senyor Roig, prometi... No sóc home de vendre fum, només tinc una promesa la d'estar sempre al costat dels que més ens necessiten, defensant els meus valors. Aquesta promesa és l’única raó per la que estic aquí.

Es quedarà sol, senyor Roig... no es pensi, hi ha un equip de gent treballant per un nou projecte a Tortosa, però ara no és moment d'avançar notícies.

No m'enganyi senyor Roig, fins on vol arribar en la seva carrera política: diputat? senador?...Aquesta pregunta té parany. Jo no penso criticar a ningú. A mi m'agrada explicar com quan vaig anar a estudiar fora sempre deia que la meua casa era Tortosa. Em vaig prometre que tornaria aquí. Aquesta promesa ha guiat la meva vida i sé que treballant dur i sacrificant-se és possible assolir els somnis. Crec que treballar per Tortosa és el millor que em pot passar a la vida i, fins i tot, estic disposar a fer-lo sense cobrar el sou d'alcalde.

Aquesta si que és bona! M'està dient que si surt alcalde renuncia al sou? Vostè esta grillat senyor Roig! Crec que el servei a la política és temporal i que jo ja tinc una forma de guanyar-me la vida amb el meu despatx d'Arquitectura. El fet de renunciar al sou és pura convicció.

No sé si desitjar-li sort o èxit... prefereixo èxit, perquè la sort és per als indecisos i l'èxit per als que arrisquen.

Adéu Sr. Roig.

Quan ens acomiadem penso que Enric Roig és realment un tipus curiós!

Antoni López. EF Xavier Soto 

Just i necessari parlar de Gerard Vergés

Gerard Vergés, l’home i el poeta

Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà

de gest cansat i irònic, pensatiu,

de perfil encunyat a les monedes.

M’agraden Mahler, Mozart sobretot.

I el silenci dels astres. Tinc mil anys.

No us contaré la coneguda història

ni us descriuré el paisatge on he viscut:

aquell riu ample, amb tarongers florits,

i, més amunt, la terra roja i dura

d’oliveres i vinya, el cel d’estiu

com la fulla esmolada d’una espasa.

I a prop la mar, la mar que tant estimo.

Permeteu-me començar aquestes ratlles amb un fragment de L’ombra rogenca de la lloba, sense dubte una de les obres més conegudes de Gerard Vergés, tristament desaparegut el passat Dia de Sant Jordi.  A banda de la meva coneixença del Gerard Vergés escriptor, he tingut la sort de conèixer personalment Gerard Vergés, per ser pare d’uns amics meus i amb els quals he compartit professió, viatges, aficions, alegries, desgràcies, però sobretot amistat. Gràcies a ells he pogut percebre una altra visió del Gerard Vergés pare, farmacèutic, professor, erudit, col·leccionista d’art o fumador, una de les seves grans passions.

Hem de reconèixer i agrair a Gerard Vergés tot el llegat que ens ha deixat gràcies a la seva trajectòria com a poeta, assagista i traductor, que el va portar a ser un dels grans referents de la cultura i la literatura catalana: guanyador del premi Carles Riba per L’Ombra Rogenca de la Lloba, del premi Serra d’Or per la seva traducció dels sonets de Shakespeare, del premi Josep Pla per Tretze biografies imperfectes, fundador, amb el seu gran amic, avui ple de dol, Jesús Massip, de la revista Gèminis, clar mereixedor de la Creu Sant Jordi i de la Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa.

Hem de reconèixer i reivindicar avui també la seva trajectòria personal. Home generós, atent i obert, sempre disposat a col·laborar i a cedir els seus coneixements i la seva obra. Recordo, entre altres, com l’any 2011, precisament amb motiu de la Diada de Sant Jordi, en fer una reedició molt especial de 1.000 exemplars de L’ombra rogenca de la lloba, en paper verjurat i amb coberta de paper vegetal, Gerard Vergés ens va agrair la sensibilitat amb què ho havíem fet, quan tot l’agraïment era nostre per haver-nos donat l’oportunitat de fer-ho. Elegància, cortesia i generositat que eleven l’intel·lectual a categoria de geni.

Ara Gerard Vergés, l’home i el poeta, el pare i l’escriptor, el mestre i el columnista, el farmacèutic i el traductor, ens ha deixat després d’una llarga malaltia, que hem viscut de prop per la seva neboda, companya nostra. La seva figura, però, perdurarà per sempre, tant per la seva trajectòria i els seus escrits, com en la memòria dels qui el vam conèixer i amb qui vam poder aprendre. I com a punt i final a la seva vida literària i amb dol, quina millor manera d’anar-se’n que fer-ho el dia de Sant Jordi.

Moltes gràcies senyor Vergés, i com va dir el poeta

Després, la primavera va ser càlida,

Van florir les persones i les flors

Eren l’escuma blanca del paisatge.

Xisclaven els moixons.

Enric Roig Montagut,

arquitecte i candidat del PSC a l’alcaldia de Tortosa

Avui a Tortosa, just i necessari, nou projecte de piscines per als nous temps.

Hi ha qui acostuma a dir, per allò del calumnia que alguna cosa queda, que el PSC no fa propostes per a la ciutat, i que només fa una política de posar pals a les rodes. Res més lluny de la realitat ja que des del PSC de Tortosa, sis anys després de l’arribada de Bel al govern i dels continus enganys, hem decidit assumir la responsabilitat davant la inacció i passivitat del govern de CiU per solucionar una de les principals problemàtiques que té la ciutat: la manca de piscines.

Per això hem presentat, de forma completament altruista, un projecte amb una voluntat propositiva que confiem que el govern tingui en compte, ja que el nostre principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels tortosins i tortosines i la imatge d’una capital com Tortosa.

El projecte del PSC per a la construcció i remodelació de les piscines municipals de Tortosa, en el qual han treballat arquitectes, enginyers, tècnics en esports i d’altres tècnics de la ciutat i de fora, vol d’oferir una alternativa al projecte avui aturat de piscines municipals, fa ja més dos anys, quan el Govern de Bel, en el que va ser una gran presa de pel a tots el Tortosins i Tortosines, va fer veure que iniciava les obres de construcció de les piscines a l’estadi municipal, enganyant-nos a tots amb una burda comèdia que va suposar l’enderrocament de la piscina exterior.

No sabem les causes, ja que el govern de Bel, com Mariano Rajoy pensen que es millor callar i que escampi la boira que donar explicacions als ciutadans, però el cert és que a data d’avui, quasi dos i mig anys desprès, les obres no han començat.

Per això presentem un projecte que te tres aspectes importants a remarcar: en primer lloc que pot ser posat en marxa de forma immediata; en segon lloc que té un cost perfectament assumible, mitjançant una concessió, el que implica un cost zero pels tortosins i tortosines, en definitiva per a les malmeses arques municipals; i en tercer lloc que no interromp l’ús de la piscina actual.

Però el més important d’aquest projecte és que es pot dedicar tot l’estalvi econòmic anual, més d’un milió dos-cents mils euros a l’any,  que costa el projecte de piscines actual, als dos veritables problemes de la ciutat: el foment de l’ocupació i les polítiques de justícia social.

A diferencia del projecte de Palau d’Aigües presentat per CiU i que en el seu inici estava pressupostat en 20 milions d’euros, nosaltres presentem un projecte valorat en 2.279.792,70 € en la seva construcció bàsica i amb la possibilitat d’invertir, un milió d’euros més per a les intervencions addicionals i que pujaria a 3.241.860,08 €.

Les condicions del país han canviat molt des que es van dissenyar les piscines fins avui, i les condicions de vida dels tortosins i tortosines també, per això pensem que ara per ara l’Ajuntament de Tortosa no pot permetre’s el luxe de gastar-se 20 milions d’euros en unes piscines, ni 20, ni 14, ni 6. No podem gastar el que no tenim en unes piscines.

El projecte que presentem suposa una proposta continguda, realista i adaptada a les necessitats dels temps de crisi econòmica i requisits dels tortosins i tortosines.

L’àmbit d’actuació de la present proposta es troba a l’Estadi Municipal de Tortosa i el seu desenvolupament pretén:

1. Ordenar els actuals espais i equipaments existents, mantenint el velòdrom i actuant de principalment sobre la zona actualment ocupada per la piscina coberta, les ruïnes de la piscina descoberta i els terrenys que configuraven l’accés a l’estadi inicialment.
2. Construir les noves piscines, cobertes i descobertes, en l’espai on estaven les actuals.
3. Crear un espai multidisciplinar a l’entrada de l’equipament que permeti des de la celebració d’un concert, passant per un lliurament de premis o la celebració d’actes diversos de caire esportiu.
4. Establir un eix central vertebrador que configuri i creï una línia d’accés a les diferents dependències i equipaments directament lligat amb la plaça Joaquín Bau.

Dintre d’aquest espai està previst comptar amb:

1. Un edifici destinat a piscina coberta del tipus PCO-2 d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb una superfície total de 2.000 m2.

La principal particularitat d’aquest edifici és la seva configuració, amb una superfície vidriada i on es vol donar a conèixer i fer un homenatge a l’esport tortosí i als triomfs que ha proporcionat.

Com? A través d’una sèrie de fotografies a la part superior de l’edifici on, amb el riu com a eix vertebrador de la ciutat de Tortosa, apareguin els principals esportistes tortosins de totes les èpoques, des de Nicolau fins a Kiko Vallespí, passant per figures de renom com Laia Forcadell, Mariano Toha, els germans Vela, fins a Josep Otero, que dona nom al camp de futbol municipal, en un clar gest de reconeixement i orgull pels mateixos i per les disciplines que van practicar, reivindicant i recomanant la pràctica de l’esport.

2. Una piscina descoberta, similar a una coberta del tipus PCO-3 però descoberta, d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes dues instal·lacions estan dissenyades de manera que es doni compliment dels requisits de la FINA (Federació Internacional de Natació) per tal de que puguin ser homologades per competicions oficials.

La construcció d’aquest edifici es faria de manera que, tant per la seva ubicació com per la seva temporalitat, permeti que l’actual piscina coberta continuï funcionant amb tota normalitat.

3. Un cop construïdes les piscines es pot continuar amb la resta del projecte amb un espai multidisciplinar on actualment es troba la piscina coberta, que pot ser una zona multiús o bé albergar una pista poliesportiva.
4. L’accés a l’Estadi Municipal des de la plaça Joaquin Bau seria un altre dels nous espais que serviria per ordenar un espai actualment es desús i que, sota la gran coberta, a més de servir per obrir l’espai exterior, inclou unes grades a mode d’escenari que permetrà la celebració de diversos actes, com ara lliurament de premis o concerts, al temps que dona pas al recinte esportiu.
5. Una pèrgola de comunicació de les instal·lacions. Aquest element, que té el seu origen a la plaça Joaquín Bau, recorre l’Estadi Municipal en tota la seva longitud habilitant un espai de circulació transversal que permet que tant els esportistes com el públic en general puguin accedir a totes les instal·lacions a través d’un espai ordenat, pavimentat i regularitzat.
6. Finalment el projecte comptaria amb la remodelació de la plaça Joaquín Bau, un espai que actualment serveix d’aparcament i que es troba en un estat de deixadesa important, i que es recuperaria com a nexe vertebrador de la plaça amb l’Estadi Municipal, amb la creació d’un espai amb molta vegetació i que serveixi d’entrada cap a les instal·lacions esportives en línia amb la idea del projecte.

L’estudi presentat està previst per desenvolupar-se en 6 fases:

1. Construcció de la piscina coberta.
2. Construcció de la piscina descoberta.
3. Espai multiús i enderroc de les piscines cobertes actuals.
4. Espai d’accés a l’Estadi Municipal.
5. Remodelació de la plaça Joaquín Bau (sense renunciar a la construcció d’un pàrquing soterrat més endavant).
6. Pèrgola de comunicació de l’Estadi Municipal.

El que es presenta com a bàsic i imprescindible són les fases 1 i 2, que garanteixen que Tortosa tingui piscines, tant cobertes com descobertes.

En definitiva, aquest estudi es basa en un projecte contingut, conscients dels temps de crisi actuals, adequat a les necessitats que han manifestat els tortosins i tortosines després d’haver parlat amb comerciants, ciutadans i altres col·lectius com ara els Instituts, un dels quals ofereix un mòdul de natació que es pot veure en perill si no es disposa de les instal·lacions adequades per poder impartir-lo, cosa que sembla que serà real si tot continua igual. 

Per aquesta raó, tal i com hem dit, posem a disposició del Govern de CiU, el projecte dissenyat, de manera que es creï un Consell de participació ciutadana d’estudi i debat per aquest projecte, que incorpori a tots els grups polítics municipals, els veïns, les entitats esportives de la ciutat i tots aquells que puguin estar interessats o veure’s afectats pel projecte, perquè pensem que un equipament així ha de ser fet pels i per als tortosins i tortosines.  Per això demanem al govern municipal que es deixi ajudar. Tortosa, i els tortosins i tortosines ho agrairan.  Avui a Tortosa, és just i necessari escoltar les persones per canviar junts el futur, amb un nou projecte de piscines per als nous temps.

Presentació Projecte Piscines

Primavera cultural, justa i necessària!

Vivim temps de retallades i els governs conservadors que ens dirigeixen no deixen d’aplicar les tisores, especialment en aquells aspectes que les dretes consideren minoritaris i prescindibles, com ara la cultura. Com deia aquella cançó dels 80 són “mals temps per a la lírica” i mai millor dit, fins i tot 30 anys després. La crisi i els governs conservadors han sumit els ciutadans i ciutadanes en un estat de letargia del que cal despertar, i en una desconfiança en la classe política i els partits que cal recuperar, escoltant les seves veus i estant al seu costat en les seves angoixes, neguits i preocupacions.

Per aquest motiu els socialistes tortosins hem volgut posar en marxa una nova iniciativa marcada per dos objectius bàsics: d’una banda obrir i donar a conèixer el partit i aproximar-nos a la ciutadania, escoltant-la i rebent les seves queixes, suggeriments i opinions; i per l'altra, aixecar la ciutat d’aquesta letargia a la qual sembla voler abocar-nos l'actual govern de la ciutat.

Així, sota el nom de Primavera Cultural, hem programat i proposat tot un seguit d'actes de caire transversal, ciutadà i cultural. La primavera és temps de brotar de nou, és temps de llum, d’olors, de despertar de l’aletargament de l’hivern, i això és el que pretenem, obrir una finestra cap a l’optimisme i la il·lusió, allargant la mà a tots i totes aquells que necessiten d’aquest petit impuls per rebrotar.

Aquesta primavera cultural es va iniciar el mes de març amb una taula rodona amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb el testimoni de cinc dones en diferents situacions al món laboral, i va finalitzar el mes de juny amb una sessió de cinefòrum i la projecció de la pel·lícula 5 metros cuadrados amb els desnonaments, un dels grans drames d’avui dia, com a tema de fons. Entre mig van tenir lloc altres actes com la presentació del llibre El Joc de Sade, de Miquel Esteve; la celebració de la diada de Sant Jordi; o el lliurament del guardó Marcel·lí Domingo, un premi en reconeixement a la defensa dels valors de la igualtat i la llibertat, que va ser lliurat en la seva primera edició a Ramon Segarra i Victòria Campos per la seva trajectòria. L’acte va comptar amb la presència de la diputada al Congrés Carme Chacón, que va oferir una conferència sobre les possibles solucions per fer front a la crisi. També ens ha acompanyat el president Jose Montilla presentant-nos el seu llibre Clar i Català que ens va permetre conèixer amb detall el darrer govern d'Entesa a Catalunya; i enriquidora i refrescant va ser la presentació del llibre Esquerra i dreta: diferències polítiques fonamentals de Xavier Marín.

El resultat tot plegat ha estat un èxit, tant per la bona resposta que hi ha hagut en les diferents convocatòries, com pel fet de que aquestes activitats ens han permès recollir un vademecum d'idees, reflexions, suggeriments i inquietuds ciutadanes que ens han de servir per fer de veritable pont d’unió entre els partits polítics i els neguits de les persones.

I tot això ho hem fet perquè pensem que els partits polítics han de ser agents socials al costat dels ciutadans, que els representen i que han de denunciar que hi han coses que estan mal fetes, que hi han polítiques i situacions que són injustes, i que hi han ciutadans que estan patint, i molt, les desigualtats a les que ens aboca els model social que entre tots, alguns més que d’altres, hem construït.

Tot i això sembla que encara hi ha partits que no entenen aquest paper i consideren que política i cultura són incompatibles, i confonen el fet de voler apropar-se als ciutadans a través de la cultura amb una mera estratègia de propaganda electoral. És per això que cap dels actes organitzats dintre de la primavera cultural no ha estat acceptat ni publicitat dintre de l’Agenda Cultural que edita l’Ajuntament de Tortosa, i és per això que tampoc se’ns ha permès disposar d’espais públics com la Biblioteca Marcel·lí Domingo per lliurar un premi que duu el seu nom; o la sala Antoni Garcia de l’espai escorxador; o la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller. Actituds com aquestes demostren l’interès que mostren alguns partits per la cultura i per la ciutadania i que no entenen que política i cultura són i han de ser del tot compatibles, independentment del color dels partits.

Voldria agrair especialment la col·laboració de la Llibreria la 2 de Viladrich, sense la qual no hauria pogut estar possible aquesta Primavera, sobretot perquè ens han obert casa seva, tot i ser un partit polític, demostrant que ells si entenen que la cultura no està enfrontada amb la política. Esperem que aviat la primavera cultural, justa i necessària, arribi també al nostre consistori.

Avui dia ens trobem davant una necessitat de canvi, creada pels actuals governs, i els ciutadans volen una alternativa renovada, amb partits i persones que sàpiguen interpretar els seus sentiments i que es converteixin en els seus portaveus, entenent els desitjos, els interessos i les demandes de les persones, però amb transparència, confiança, franquesa, i claredat. Es tracta d’escoltar a les persones i canviar junts el futur.