divendres, 28 d’agost del 2015

El PSC lamenta que alumnes de l’institut Cristòfol Despuig hagin de començar el curs en barracons

Els socialistes ja van advertir que les obres no estarien enllestides i reclamen al govern de CiU i ERC que no renunciïn al tercer institut

“Ja ho havíem advertit i una vegada més es demostra quina és l’aposta per l’educació del govern de CiU a Tortosa”, ha assenyalat aquest matí el portaveu socialista, Enric Roig, després que les obres per condicionar l’Escola de Sant Llàtzer per acollir també els alumnes del Cristòfol Despuig no estaran enllestides per l’inici del curs escolar. Les obres es van iniciar aquest mes d’agost. Cal recordar que arriben després que el govern de Tortosa i el de la Generalitat hagin descartat el tercer institut i hagin decidit equipar l'escola de Sant Llàtzer perquè també aculli els alumnes del Cristòfol Despuig. 

En aquest sentit, també s'ha referit al seguidisme d'ERC que en l'anterior mandat sí que va aprovar una moció socialista i "que ara calla perquè dóna suport al govern de dretes de Tortosa i entenem que està més preocupat amb els cartells de l'AMI que no pas en les necessitats educatives". A més, Roig ha recordat que va ser durant el govern d'Entesa, en què estava ERC juntament amb el PSC i ICV, quan es va tirar endavant el nou centre. "ERC sempre havia apostat pel tercer institut, però ara les coses malauradament sembla que han canviat perquè no està pressionant perquè així sigui".

“Això significa un nou engany del govern que va dir que tot estaria enllestit per a l'inici del curs escolar", ha denunciat Roig que ha lamentat que els alumnes tant de l'escola com de l'institut hauran de compaginar les classes amb les molèsties que representen les obres. Però el més greu, segons ell, és el fet que els alumnes, presumiblement els de Batxillerat, hauran d'estar en barracons al parc dels Països Catalans.

“El Cristòfol Despuig no es mereix aquest tracte de falses promeses”, ha criticat Roig que ha posat en evidència la manca de planificació del govern de CiU i ERC pel que fa a l'educació i també la manca d'aposta del govern de la Generalitat "també amb CiU i ERC" cap a les Terres de l'Ebre i Tortosa. 

Roig ha exposat la mala planificació educativa a Tortosa per part del govern CiU/ERC. "A l'escola del Temple hi ha mòduls perquè hi ha alumnes que són de Sant Llàtzer i a Sant Llàtzer hi ha mòduls o barracons perquè ha d'encabir els alumnes de l'institut Cristòfol Despuig. No seria millor reequilibrar els alumnes de Sant Llàtzer a l'Escola de Sant Llàtzer que quedaria com ha de quedar i construïm el tercer institut al Temple?", s'ha qüestionat Roig, que ha reblat: "Hi ha una mala política educativa per part del govern de CiU a la Generalitat i del govern de CiU a Tortosa, amb el suport a un lloc i l'altre d'ERC".

dilluns, 24 d’agost del 2015

El PSC vol el suport del Ple de Tortosa a la nova proposta de cabals de la Comissió per la Sostenibilitat

Els socialistes presenten una moció perquè volen que sigui el conjunt del ple de la corporació municipal qui insti el govern espanyol a tenir-ho en compte en la nova revisió del pla hidrològic

El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció per al proper ple de setembre en què demana el suport a la nova proposta de cabals que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat. Els socialistes creuen que un acord de ple de la corporació municipal, i no només el tràmit de la junta de govern local, donarà més força en la reclamació al govern de l’Estat perquè tingui en compte aquesta proposta en la nova revisió del pla hidrològic.

Enric Roig, que és el portaveu socialista i representant a la Comissió pel Consell Comarcal del Baix Ebre, ha insistit que “en aquest tema no podem passar de puntetes perquè és fonamental que hi hagi una posició contundent perquè se’ns faci cas”. L’edil socialista ha recordat que el govern haurà d’aprovar abans del 22 de desembre aquesta nova revisió i que cal actuar ja de forma decidida perquè el cabal ecològic que contempla l’actual pla de conca és “clarament insuficient, no té en compte els criteris científics i tècnics, vulnera de manera flagrant la Directiva Marc de l’Aigua comunitària (DMA) -Directiva 2000/60/CE- i és contrària la Nova Cultura de l’Aigua. A més, no té en compte variables claus en l’establiment de cabals ecològics que garanteixin el bon estat ecològic dels rius.” Roig ha estat molt clar: “davant el que representa una amenaça per a la pervivència del riu i del Delta no podem ser febles, sinó que hem de ser contundents i enèrgics”.

La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat, amb un ampli consens, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre i del Delta de l’Ebre que diferencia els anys secs, normals i humits. El cabal ecològic per un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal, 7.732 hm3/anuals i per un humit de 9.907 hm3/anuals. La proposta també ha incorporat una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals.

Els socialistes presentaran una moció per donar suport aquesta nova proposta de la Comissió de Sostenibilitat als diferents ajuntaments i consells comarcal de les Terres de l’Ebre.

divendres, 21 d’agost del 2015

Enric Roig aposta per impulsar el Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre

El conseller comarcal reivindica l’aposta per la cultura en època de crisi

El conseller comarcal de Cultura, Enric Roig, s’ha posat en contacte ja amb els ajuntament s del Baix Ebre per oferir la col·laboració del Consell Comarcal en tots aquells aspectes que ajudin els municipis a dinamitzar les seves propostes i actuacions en aquest marc. “Crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat Roig que ha recordat que els efectes de la crisi precisament en la cultura i l’educació per les retallades que estan patint. “És ara més que mai, en una època de crisi com la que patim, que cal apostar per l’educació i la cultura, dos instruments que ens permetran reinventar-nos, ser imaginatius i explorar nous camins”.

Roig ha apostat ja d’entrada per recuperar i impulsar el projecte de Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, creat a l’abril de 1999, i que actualment està aturat. La seva finalitat és la canalització de la participació d’estudiosos que tinguin la voluntat d’impulsar el coneixement històric de la comarca en el seu context més ampli. “Cal incentivar la recerca històrica per posar en valor la nostra comarca i revertir tant en la promoció cultural com també turística”. 

En aquest sentit, Roig també ha fet ja un primer intercanvi d’impressions en relació als als diferents centres d’interpretació de la comarca per establir una línia d’actuació conjunta, per complementar l’oferta i enriquir-la i posar en valor aquests espais.

https://www.facebook.com/enric.roigmontagut/posts/10205237898490961

divendres, 14 d’agost del 2015

Acte de reconeixement a la gent gran a les festes de Santa Clara

Dintre dels actes de les festes del barri de Santa Clara de Tortosa va tenir lloc un tribut a la gent gran del barri, en el que, en el meu primer acte en qualitat de vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, va ser una gran satisfacció poder lliurar un record especial a la Sra. Maria Barriga.

És just i necessari agrair i reconèixer la tasca de l'Associació de Veïns del barri de Santa Clara, i especialment al seu president el Sr. Manolo Cardona, que al llarg dels més de 25 anys d'existència continua vetllant pel barri i per la seva gent fent possibles actes com aquest.

Des d'aquí els vull encoratjar-los a continuar treballant pel barri per molts anys!

divendres, 31 de juliol del 2015

Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.

I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica? 

Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.

Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.

La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.

Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés. 

I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.

En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.

La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.

Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.

Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.

La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

Vine i deixa't seduir!

Estem a poques hores perquè es tornin a obrir les portes d’una nova edició, la vintena, de la nostra Festa del Renaixement. Una festa que entre tots els tortosins i tortosines hem fet nostra i amb la qual volem obrir-nos i obrir la nostra ciutat a aquells que vulguin conèixer el nostre passat i l’esplendor d’una ciutat al segle XVI.

Ja conto les hores que queden per tornar a sortir al carrer i sentir aquella olor, aquell soroll, aquell ambient, que impregna la Festa. Sentir el bullici, veure els edificis engalanats, la gent vestida d’època, els músics i artistes que omplen els carrers amb el seu art, la vida als campaments, en definitiva, la Festa.

Una festa que ja ha fet vint anys i que en el seu recorregut fins aquí ha anat creixent, incorporant espectacles i actes propis, descobrint espais, explicant-nos la nostra història a través d’exposicions, col·loquis i visites guiades. Una Festa que ha aconseguit importants distincions a nivell nacional.

Per això, espero que aquesta vintena edició, que coincideix amb efemèrides com la dels 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, sigui un punt d’inflexió perquè la Festa continuï creixent i esdevingui un dels principals elements de promoció econòmica, turística i cultural de la nostra Tortosa. Perquè com he defensat moltes vegades, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins per a la gent de fóra, per mostrar el nostre ric patrimoni, les nostres costums, els nostres productes, el nostre tarannà.

Per tant, amb aquestes paraules us encoratgem a deixar-nos seduir per la nostra Festa del Renaixement, a que gaudim d’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i balcons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre:

Terra d'aigua

Terra d'un riu

Visca la Vegueria de Tortosa!