Festes de la Cinta: "El final del verano"

Hi ha una imatge que de ben segur molts tenim gravada a la memòria: el darrer capítol de la sèrie que va marcar moltes generacions: Verano azul. Començava amb un plujós dia d'estiu i sonava de fons la cançó El final del verano, del Dúo Dinámico, presagiant el final de l'estiu, de les vacances, i el retorn al treball, a l'escola, a la rutina.

A Tortosa passa una cosa similar. Acaba l'estiu, plou i hem de retornar a la rutina. I com ho fem? Amb les festes de la Cinta, amb un model que s'ha convertit en la més clara porta d'entrada a la rutina.

Perquè no es pot negar que les festes de Tortosa són pur tràmit. El nou model de festes, establert pel govern de CiU ara fa cinc anys, ha degenerat en la més pura representació de la rutina, amb un programa farcit d'actes carrinclons i poc populars, mancats de la frescor que hauria de representar la traca final de l'estiu i que ens hauria d'esperonar a acabar-lo de la millor manera possible. Res més lluny de la realitat. L'única cosa que salva les festes és la programació de l'Ebre, Terra de Vent, el qual, amb les seues originals propostes, dóna una glopada d'aire fresc i omple la meitat del programa i, en canvi, mancat de tot el suport institucional d'altres edicions, ha de buscar recursos en altres municipis del territori.

Tot això ja va quedar palès el passat dissabte en l'acte del pregó de festes, que va ser més del mateix, amb l'excepció destacable de l'actuació de l'escola de jotes i danses tradicionals Lo Planter i del pregoner, tot i fer gala d'un tortosinisme exacerbat. La resta, lluny de ser l'acte emotiu i il·lusionador que les reines, pubilles i pubilletes i les seues famílies esperen i es mereixen, és el de sempre: gràcies i més gràcies i errades històriques en el parlament del regidor de Festes. El més greu de tot, però, és que s'aprofités aquest acte per part dels dirigents polítics per fer propaganda partidista, cosa que, afortunadament, va comptar amb ben pocs aplaudiments.

Novament, una altra oportunitat perduda. De la mateixa manera que va passar amb la passada edició de la Festa del Renaixement, han tornat a fer un "copia i enganxa" i ens han plantat unes festes de la Cinta idèntiques a les anteriors. En èpoques de crisi, i més encara si és tan profunda i tan llarga com la que patim, moltes vegades se'ns diu que només podrem sortir-ne si som capaços de reinventar-nos, de ser imaginatius i d'explorar nous camins, i això és el que li fa falta a Tortosa en molts aspectes. Només per posar un exemple, es podria seguir el model d'altres ciutats que confien en els jóvens del municipi per programar part de les festes a la seua mida i amb ajuts de l'Ajuntament. Així com els jóvens de Tortosa han lloat les festes d'altres llocs del territori, aquests no veuen en les actuals festes de 2015 una oportunitat per passar-s'ho bé i això és ben clar: les penyes estan queixoses, els concerts són idèntics als d'anys anteriors canviant el nom dels grups i el programa és "més del mateix". Fins i tot estic segur que podrien recitar de memòria tots els programes de festes dels darrers anys. I això és un reflex de la política excloent i de la manca de confiança d'un govern que defuig donar suport a noves iniciatives i idees si aquestes no coincideixen amb la seua manera de pensar i veure les coses.

Aquesta nova edició de les festes de la Cinta serà una edició més sense cap espectacle o tret que la diferencie de les anteriors. Tot és qüestió de ganes i d'imaginació, cosa que els governs conservadors notenen. Un any més tornarem a viure les festes amb la melancòlica i trista cançó El final del verano com a banda sonora, que em farà pensar en què podia haver estat si alguns haguessen volgut i allò que en realitat és.