Els joves volem ser una prioritat a les Terres de l’Ebre

“Volem marxeta, Orquestra Meravella, volem marxeta, Orquestra Meravella...” cridaven un grup de joves tortosins, una nit de festes de la Cinta allà per l’any 1985. La demanda en qüestió era simple: prou pasdobles, tangos i txa txa txa. Els joves volien “marxeta”, i la segueixen volent. 

El problema és que 40 anys després, la festa a Tortosa continua ballant al ritme del 1,2,3 i ai! Xafada. Avui en dia, no es demana “marxeta” a l’orquestra Meravella, avui en dia el lema s’ha actualitzat: “Sense penyes, no hi ha festes!” 

Abans que algun lector abandoni la lectura, pensant que les penyes és pràcticament una anècdota de les festes, deixeu-me aportar alguna dada. L’any passat van ser més de 800 joves tortosins i tortosines els qui participaven en les penyes. 31 colles. Enguany, si les previsions no fallen, encara seran més. 

Però el govern del senyor Bel i el govern de transició de la senyora Roigé, continuen amb la seva política de la miopia. El programa de festes de la Cinta continua deixant fora als joves, relegant les penyes a llocs ben apartats per fer les probes i posant horaris incompatibles per a poder participar en altres actes. Sembla que vulguin que la joventut no molesti a la resta de Tortosa. 

I tant molestem? Tant molestem senyor Bel i ara senyora Roigé? Potser resulta que, al final, les festes de la Cinta són només una petita part d’un problema més gran. Des del 2007 que Convergència (PDECat i altres sigles similars) han inclòs al seu programa electoral la creació d’una zona d’oci. Encara l’esperem. També esperem unes piscines, però bé, en això millor no entrem. 

Seguim amb el jovent. En els gairebé 12 anys que portem de mandat “pdecatero”, altrament conegut com convergent, les polítiques per a joves a la ciutat han estat nul·les i nefastes. M’agradaria remarcar que la única proposta que he sentit nombrar, i que finalment s’ha arribat a portar a terme, és la de la Universitat. I va ser durant els anys d’alcaldia del govern socialista. 

Perquè, clar, els joves demanem i demanem molt. Imagineu, demanar una universitat! I ara, ja posats, demanem feina. Potser demà demanarem pensions. Qui sap. 

Arribats a aquest punt, segur que algú em pot retreure que només faig que criticar. “És l’únic que feu la joventut, queixar-vos!”, acostumava a dir la meua iaia. Bé, per canviar una mica també és pot ser constructiu. 

Hi ha una veu que últimament ha anat donant algun cop a la taula quan es parla del tema dels joves. Una veu que està llençant propostes per treballar amb les penyes i per buscar alternatives per a que la joventut no haguem d’anar a Barcelona, Alemanya o el món sencer a pidolar per un lloc de treball que no podem trobar a les nostres terres. 

Enric Roig i l’equip dels socialistes porten temps reclamant a l’Ajuntament que es posi les ulleres. Enric Roig i l’equip dels socialistes porten temps demanant que els joves siguem una prioritat a les Terres de l’Ebre. Enric Roig i l’equip dels socialistes porten temps intentant que la ciutat sigui un espai per a tots i totes, un espai on els joves puguin créixer, gaudir i treballar. 

Gabriel Montaguano Maigua

Membre de la Joventut Socialista de Catalunya a Tortosa