Aquest #25N tornem a reivindicar la lluita per l'eliminació de la #violenciadegenere
Aixequem la veu contra la #ViolenciaMasclista per un Feminisme més fort que mai!
#NiunaMenys #NiUnaMés #LesVolemVives #SensePor
Manifest del PSC en commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència vers les Dones, 25 de novembre
Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència vers les Dones, els i les socialistes refermem el nostre compromís per erradicar la violència masclista i prioritzar les polítiques centrades en els drets de les dones. La Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona, aprovada a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993, va definir la violència vers les dones com "tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública o a la vida privada".
No obstant això, diàriament hem de lamentar notícies amb víctimes de violència masclista i, com cada any, arribem al 25 de novembre veient-nos en l'obligació de reivindicar el dia, perquè la violència masclista continua existint i és necessari continuar treballant per consolidar els drets bàsics de les dones i les nenes a Catalunya i al món. La violència contra les dones existeix malgrat els nombrosos intents de la dreta i l'extrema dreta per minimitzar-la, per negar-la, invisibilitzar-la, banalitzar-la o despenalitzar-la. En un moment en el qual les veus conservadores i neoliberals intenten desmantellar els assoliments feministes, és crucial recordar que la lluita contra la violència masclista no pot ni ha de ser negociable. Són accions pròpies d'una dreta patriarcal que reacciona brutalment i que veu en la igualtat, en la lluita pels drets de les dones i en la participació de les dones en tots els àmbits socials, una amenaça del seu estatus i condició social.
Enfront d'aquesta reacció, és la nostra responsabilitat treballar juntes, des del compromís col·lectiu, per superar les barreres que el patriarcat i el neoliberalisme ens imposen. Només des de la unitat serem capaces de defensar els drets conquistats i continuar avançant cap a una societat més justa i igualitària.
Però la realitat s'oposa frontalment a tots aquests intents i es mostra alarmantment contundent. Només el primer trimestre de 2024 es van presentar 45.899 denúncies al conjunt d'Espanya. Són 45.899 dones que s'han vist amenaçades i intimidades en algun moment de la seva vida i s'han atrevit a denunciar.
La realitat és que hem de continuar aixecant la veu per les 1.281 dones que ja no podran defensar-se perquè han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Enguany s'han produït a Catalunya 20 feminicidis.
La realitat és que 63 menors d'edat han estat assassinats (10 el 2024) i que 458 nens i nenes han quedat orfes a conseqüència de la violència masclista des de 2013.
La realitat és que segons l'últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior en els primers sis mesos d'aquest 2024 la xifra de denúncies per delictes contra la llibertat sexual va augmentar un 4,9% respecte del 2023. El 10% del total de les denúncies presentades va tenir lloc a Catalunya.
La realitat és que des de principi d'any s'han tramitat 2.465 denúncies per violacions a Espanya. El Ministeri de l'Interior creu que aquest últim any han augmentat les denúncies, però no els casos, gràcies a la reducció de la tolerància social, però també, i principalment, gràcies a una major conscienciació de les dones i el seu entorn, que les ajuda a fer el pas i denunciar.
La realitat és que encara avui ens hem d'horroritzar en sentir que continuen existint casos com el de la Gisèle Pelicot, a França, que va ser violada per més de 70 homes en estat d'inconsciència, drogada per la persona a qui estimava i amb qui dormia totes les nits des de feia cinquanta anys. Un cas en què no només hem vist la barbàrie que pot arribar a fer un home contra una dona, sinó també la complicitat de tots els violadors que hi van participar i tots aquells altres que, tot i no fer-ho, van decidir callar i no denunciar la violència contra la Gisèle. La violència masclista és real i existeix i és imprescindible que la vergonya canviï de bàndol (de les víctimes als agressors).
Fer-la visible no és un gest, una imatge, un missatge a les víctimes o als agressors. És una responsabilitat de la societat en conjunt que nosaltres, les i els socialistes continuarem exigint.
El moviment feminista necessita recuperar la seva força i organitzar-se. Per tot això la lluita feminista ha de seguir amb més força que mai davant d'aquells que intenten negar-ne l'existència.
La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència més terrible de les profundes desigualtats que pateixen les dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15 anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna vegada a la seva vida. A Espanya es calcula que una de cada dues dones ha patit algun tipus de violència masclista. És una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i demolidores del món i existeixen poques dades que ens permetin equiparar-la a altres tipus de violència gràcies a la impunitat amb la qual vivien els maltractadors.
Aquesta violència contra les dones ha viscut amagada i s'ha perpetuat fins que vam decidir aixecar la veu i dir prou. Recuperar-se de la forta reacció dels negacionistes i continuar denunciant allò que és evident: ens estan matant.
Per construir la societat lliure de violències masclistes no només hem de mirar les dades. Hem de posar especial èmfasi a combatre les desigualtats des de totes les arrels, començant per condemnar els maltractadors, però també parant especial atenció en les víctimes i els i les més joves. L'accés dels menors a la pornografia és una preocupació creixent. El contingut al qual poden tenir accés és absolutament deshumanitzant i violent contra les dones. Influeix en el que els i les joves entenen per sexe i relacions interpersonals i provoca una distorsió de la intimitat i del respecte vers les dones. És fonamental i indispensable, doncs, abordar la violència masclista també des dels i les més joves per tal de conscienciar-los dels perills, perquè només a través d'educar des de la base podem prevenir conductes sexistes i masclistes que ens permetin aconseguir a mitjà i llarg termini una igualtat efectiva entre dones i homes. En aquest sentit, el Consell de Ministres planteja crear un marc legal que prohibeixi l'accés de menors als continguts pornogràfics i fomentar l'ús responsable d'Internet.
Però tampoc ens podem oblidar d'una de les demostracions de la violència masclista més consentides, com és la prostitució. Impulsar polítiques feministes és dur a terme polítiques per a totes les dones. Segons dades del Ministeri de l'Interior, més de 45.000 dones són explotades sexualment al nostre país. Són dades que, sense dubte, reflecteixen la necessitat d'una nova legislació que persegueixi de forma efectiva el proxenetisme amb l'objectiu d'acabar amb la prostitució, amb sancions econòmiques i de presó per als puters. Les conseqüències d'aquestes violències per a les víctimes són les mateixes. La violència és violència sempre, independentment de les formes en què s'apliqui.
Una etapa d'esperança
El context polític és determinant en aquest sentit. La victòria socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya el maig de 2024 i la composició del nou executiu del president Salvador Illa ens permetrà fer realitat les nostres polítiques, idees i demandes feministes. Per això, l'erradicació de la violència masclista és la principal prioritat del nou Departament d'Igualtat i Feminisme, i una de les primeres mesures que han volgut impulsar és la creació del Pacte Nacional contra la Violència Masclista que permetrà donar respostes estables en el temps. La creació d'una taula interdepartamental, la creació d'una nova comissió parlamentària específica sobre les violències masclistes al Parlament de Catalunya o el servei d'atenció a víctimes de ciberviolència masclista són alguns exemples que ja s'estan impulsant des del govern de la Generalitat de Catalunya.
Només treballant en xarxa i des de la complicitat i sororitat contra el patriarcat, aconseguirem batre'l i fer realitat l'agenda feminista.
El nostre deure com a societat és treballar per garantir els drets fonamentals a la vida, a la seguretat i a la llibertat a totes les dones i als seus fills i filles, construint una societat lliure de violència envers les dones i continuar avançant en drets feministes.
Aquest 25 de novembre, fem una crida a totes les dones i també a tots els homes a no retrocedir. A unir les nostres veus i forces per continuar construint un futur sense violència. Reafirmem el nostre compromís amb una lluita feminista que sigui capaç de derrocar els murs del patriarcat i del neoliberalisme, i que garanteixi a totes les dones una vida lliure de violència.
Per nosaltres, per totes, per les que ja no hi són, continuem lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada