dissabte, 5 de setembre del 2015

Festes de la Cinta: "El final del verano"

Hi ha una imatge que de ben segur molts tenim gravada a la memòria: el darrer capítol de la sèrie que va marcar moltes generacions: Verano azul. Començava amb un plujós dia d'estiu i sonava de fons la cançó El final del verano, del Dúo Dinámico, presagiant el final de l'estiu, de les vacances, i el retorn al treball, a l'escola, a la rutina.

A Tortosa passa una cosa similar. Acaba l'estiu, plou i hem de retornar a la rutina. I com ho fem? Amb les festes de la Cinta, amb un model que s'ha convertit en la més clara porta d'entrada a la rutina.

Perquè no es pot negar que les festes de Tortosa són pur tràmit. El nou model de festes, establert pel govern de CiU ara fa cinc anys, ha degenerat en la més pura representació de la rutina, amb un programa farcit d'actes carrinclons i poc populars, mancats de la frescor que hauria de representar la traca final de l'estiu i que ens hauria d'esperonar a acabar-lo de la millor manera possible. Res més lluny de la realitat. L'única cosa que salva les festes és la programació de l'Ebre, Terra de Vent, el qual, amb les seues originals propostes, dóna una glopada d'aire fresc i omple la meitat del programa i, en canvi, mancat de tot el suport institucional d'altres edicions, ha de buscar recursos en altres municipis del territori.

Tot això ja va quedar palès el passat dissabte en l'acte del pregó de festes, que va ser més del mateix, amb l'excepció destacable de l'actuació de l'escola de jotes i danses tradicionals Lo Planter i del pregoner, tot i fer gala d'un tortosinisme exacerbat. La resta, lluny de ser l'acte emotiu i il·lusionador que les reines, pubilles i pubilletes i les seues famílies esperen i es mereixen, és el de sempre: gràcies i més gràcies i errades històriques en el parlament del regidor de Festes. El més greu de tot, però, és que s'aprofités aquest acte per part dels dirigents polítics per fer propaganda partidista, cosa que, afortunadament, va comptar amb ben pocs aplaudiments.

Novament, una altra oportunitat perduda. De la mateixa manera que va passar amb la passada edició de la Festa del Renaixement, han tornat a fer un "copia i enganxa" i ens han plantat unes festes de la Cinta idèntiques a les anteriors. En èpoques de crisi, i més encara si és tan profunda i tan llarga com la que patim, moltes vegades se'ns diu que només podrem sortir-ne si som capaços de reinventar-nos, de ser imaginatius i d'explorar nous camins, i això és el que li fa falta a Tortosa en molts aspectes. Només per posar un exemple, es podria seguir el model d'altres ciutats que confien en els jóvens del municipi per programar part de les festes a la seua mida i amb ajuts de l'Ajuntament. Així com els jóvens de Tortosa han lloat les festes d'altres llocs del territori, aquests no veuen en les actuals festes de 2015 una oportunitat per passar-s'ho bé i això és ben clar: les penyes estan queixoses, els concerts són idèntics als d'anys anteriors canviant el nom dels grups i el programa és "més del mateix". Fins i tot estic segur que podrien recitar de memòria tots els programes de festes dels darrers anys. I això és un reflex de la política excloent i de la manca de confiança d'un govern que defuig donar suport a noves iniciatives i idees si aquestes no coincideixen amb la seua manera de pensar i veure les coses.

Aquesta nova edició de les festes de la Cinta serà una edició més sense cap espectacle o tret que la diferencie de les anteriors. Tot és qüestió de ganes i d'imaginació, cosa que els governs conservadors notenen. Un any més tornarem a viure les festes amb la melancòlica i trista cançó El final del verano com a banda sonora, que em farà pensar en què podia haver estat si alguns haguessen volgut i allò que en realitat és.

El PSC de Tortosa lamenta que no s’hagi traslladat la seu electoral de l’Escola de Remolins al Museu per garantir el dret universal al vot

Per a Enric Roig, al no aplicar solucions com aquesta, el govern de CiU evidencia la seva manca de sensibilitat per les persones amb mobilitat reduïda

El PSC de Tortosa considera inacceptable que l’alcalde de Tortosa no hagi fet res per facilitar l’accés al vot a les persones amb mobilitat reduïda, donant el silenci com a resposta davant la demanda efectuada pels socialistes el passat 24 de juliol, abans de la convocatòria de les eleccions, arran dels suggeriments rebuts per les dificultats d’algunes persones d’exercir el seu dret a vot, de traslladar la seu electoral de l’Escola de Remolins al Museu de Tortosa.

La proposta consistia en traslladar la seu electoral a les instal·lacions del Museu de Tortosa, donada la dificultat que té l’accés a les dependències de l’Escola de Remolins, que no CEIP Remolins com encara surt als documents, a través d’una rampa empinada i després amb graons per accedir a la sala. El portaveu socialista, Enric Roig, ha lamentat la falta de predisposició de Bel per parlar d’aquest tema que no s’ha adreçat en cap moment al grup socialista per arribar a una solució.

Per a Roig el fet de que l’alcalde de Tortosa no hagi accedit a aquesta senzilla solució suposa que “estem novament davant d’una total i absoluta manca de sensibilitat cap als ciutadans i els seus problemes per part d’un govern cansat i despreocupat del dia a dia i que, ara amb el suport dels republicans tortosins, continua fent el mateix que quan tenia la majoria absoluta” .

Roig ha recordat que fa dos dies es va fer una altra roda de premsa per denunciar la situació dels semàfors i el mal estat de l’espai públic i ha aprofitat per exigir de nou un Pla de Mobilitat i Accessibilitat tant de la via pública com dels edificis municipals, “certament el govern ha fet millores en edificis municipals, com ara l’Ajuntament amb els fons Zapatero, però també ha dut a terme actuacions desencertades com l’accés a l’antic Banc d’Espanya, amb una execució molt pobra donada la dignitat de l’edifici i que continua evidenciant problemes a l’interior de l’edifici”.

Així mateix ha recordat que les associacions de persones amb mobilitat reduïda ja fa temps que reclamen solucions a les nombroses deficiències que presenta l’espai públic, un espai que afecta també a altres usuaris habituals “els asseguro que és una odissea anar de la plaça d’Alfons XII a la plaça de l’Ajuntament amb un cotxet de nen i especialment en dies de pluja” ha dit Roig, que ha insistit en el fet de que aquest estiu, a l’igual que va passar amb l’accident d’una vianant pel mal funcionament dels semàfors, hi ha hagut tres accidents de persones amb cadira de rodes, una al carrer Cervantes i dues al barri del Temple, degut al mal estat de la via pública pel que fa als accessos per cotxets, carrets o cadires de rodes.

“Nosaltres ens preocupem per les persones i amb aquesta propostes senzilles com aquestes volem el millor per a tothom, per això demanem una major sensibilitat del govern de cara als tortosins i tortosines”, ha manifestat Roig, qui creu que encara seria possible solucionar aquest tema parlant amb la Junta Electoral “i si no és possible al menys que ho sigui per les eleccions generals de finals d’any” ha reblat.

dimecres, 2 de setembre del 2015

El PSC exigeix a Bel que prioritzi la seguretat dels vianants a Tortosa

Els socialistes consideren molt greu que els semàfors continuen sense funcionar per qüestions econòmiques

El portaveu del PSC de Tortosa, Enric Roig, ha estat molt contundent en exigir avui per enèsima vegada a l'alcalde, Ferran Bel, que prioritzi la seguretat dels vianants a Tortosa i que resolgui els problemes de la senyalització semàforica que afecta el carrer Sebina i l'avinguda Generalitat al centre de la ciutat. Roig ha apuntat que Bel no pot excusar-se amb el fet que hi ha un problema econòmic amb l'empresa adjudicatària que ha fet prolongar la substitució de dues plaques elèctriques, ja que "hi ha una responsabilitat per part de l'Ajuntament i per part de l'empresa que fa el manteniment de l'enllumenat i els semàfors en la seguretat de les persones." L'edil socialista ha recordat que aquesta situació es prolonga des del 6 de juliol i que ha provocat algunes incidències, entre altres, un atropellament a una senyora aquest mes d'agost.

Els socialistes han comparegut a la roda de premsa amb armilles reflectants per posar en evidència aquesta manca de seguretat en algunes zones de Tortosa. Roig ha recordat que no és la primera vegada que s'adverteix a Bel sobre els perills de la mala gestió de la situació a la via pública i s'ha referit a l'ensorrament de les cases del Garrofer que van causar una persona ferida. "Per cert, ningú mai més ha preguntat com està aquesta persona, que va patir sequeles importants per aquest incident",ha apuntat el portaveu socialista.

"Aquesta situació és la punta de l'iceberg d'una mala gestió de l'espai públic, per tant, per enèsima vegada reclamen que es tiri endavant un pla de manteniment de l'espai públic". Roig ha estat contudent: "El govern de CiU, amb el suport d'ERC, en lloc tornar diners amb el banc que se'ls gasti en garantir la seguretat dels veïns". A més, Roig ha lamentat que estiguin més interessats "en posar plaques de l'AMI que plaques elèctriques".

Els socialites han enumerat les moltes deficiències que hi ha en voreres, instal·lacions elèctrique, carresrs, places, etcs i també ha fet memòria dels molts escrits i queixes dels veïns que han fet arribar a Bel sense que aquest els faci cas. Finalment, també han apel·lat a la seguretat del patrimoni i a un espai públic més de les persones perquè no ho han sabut fer en l'obertura de nous espais a la rambla Ferran d'Aragó, als Mossos d'Esquadra, a l'avinguda Canigó, a la plaça de Sant Joan o a la plaça del Rastre. "Ni un sol arbre, ni un sol espai d'esbarjo per fer una ciutat amable". Per això, Roig ha estat crític: "Tremolo per veure com acabarà la plaça de la Catedral".

La Cultura, la gran oblidada o “el dia de la marmota”

En èpoques de crisi, i més encara si és tan profunda i tan llarga com la que patim, moltes vegades se'ns diu que només podrem sortir-ne si som capaços de reinventar-nos, de ser imaginatius i d'explorar nous camins. Per això, se'ns insisteix en el valor i l'oportunitat que representa l'emprenedoria, la valentia d’aquelles persones que són capaces d’innovar, d’emprendre nous projectes i afrontar nous reptes. La paradoxa radica en el fet que els dos instruments principals per potenciar-ho, l'educació i la cultura, són els que més pateixen, juntament amb la salut, els efectes de la crisi i de les subsegüents retallades pressupostàries.

La cultura, a més, pateix les conseqüències de dues concepcions que acaben per debilitar-la i per infravalorar-la. En primer lloc, moltes vegades se la considera un luxe innecessari, que només sembla tenir sentit quan anem sobrats de temps i de diners. Per altra part, la cultura es mesura només en termes de rendiment econòmic. En política se sol parlar de la cultura com si fos un sector econòmic més, tot oblidant que la principal funció que té és justament la de promoure, fomentar i activar la capacitat educadora, emprenedora, creadora i innovadora que tenim totes les persones.

Si volem progressar en la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), la cultura és una eina de primer ordre ja que ens prepara per poder entendre la complexitat del món i per poder avançar-hi. Per això crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur.

Una societat no pot només prosperar només avaluant quina és la repercussió de la indústria, comerç o el turisme, en funció de la seua repercussió econòmica, ans al contrari cal tenir en compte també l’impacte econòmic que pot tenir i té la cultura, i cal fugir de visions reduccionistes per entendre que la cultura té la funció justament de promoure, fomentar i activar la capacitat creadora i innovadora que tenim les persones i crec que té la nostra gent jove. 

La formació del nostre jovent és bàsica per al desenvolupament i creixement econòmic del nostre territori i considerar la cultura com un luxe, com allò superflu, ens porta a infravalorar-la, com si només les matemàtiques, l’anglès o la informàtica enriqueixen acadèmicament. 

A les Terres de l’Ebre, cal posar més en valor tot el que es desenvolupa en l’àmbit cultural, tant pel que fa a la defensa de les nostres tradicions i del nostre patrimoni humà, cultural, natural, festiu i immaterial, un patrimoni i una cultura arrelats a la terra, a l'aigua, als animals i a les persones, que ha de ser el nostre tret identificador i la nostra senyal d'identitat.

A Tortosa, tenim un exemple clar del que és no posar en valor aquests aspectes culturals. Amb l’argument del “no cal tant”, o del “ja n’hi ha prou” han passat lamentablement sense pena ni glòria reconeixements a personatges i esdeveniments que sense dubte formen part de la nostra història i de la nostra cultura. En mencionaré només uns quants: els 150 anys del naixement a Tortosa de l’arquitecte Víctor Beltri, que Cartagena sí que va commemorar; de l’arquitecte Pau Monguió, que entre d’altres obres a Tortosa, fou l’autor de l’edifici de l’actual Museu; la minsa commemoració, i fora de l’àmbit educatiu, que es va fer dels 600 anys de la Disputa de Tortosa; els pocs actes de commemoració dels 75 anys dels bombardejos sobre Tortosa, i l’acte fet a corre cuita per posar en valora la figura de l’alcalde afusellat Josep Rodríguez. I, així, en podríem dir molts més. Cal sortir de l’ensopiment al qual se’ns està portant, cal sortir del “dia de la marmota”.

Crec que des dels estaments públics cal treballar molt més en la formació integral, i aquí incloc evidentment la cultura, de la nostra gent jove, en un moment en què els recursos són molt minsos i cal esforç, imaginació i treball, perquè només així podrem oferir als nostres joves l’oportunitat que es mereixen.

Només amb una societat ben formada integralment podrem avançar cap al futur. Si coneixem bé la nostra història i les nostres arrels, podrem tenir criteris i eines per ser uns bons emprenedors i per assumir reptes. Criteris que, per cert, ens poden ajudar almenys a interessar-nos, i si més no, posicionar-nos per estar a favor o no de l’enderroc de les Cases de la Catedral, ambdues posicions totes respectables. però això ja seria motiu d’una altra reflexió.

divendres, 28 d’agost del 2015

El PSC lamenta que alumnes de l’institut Cristòfol Despuig hagin de començar el curs en barracons

Els socialistes ja van advertir que les obres no estarien enllestides i reclamen al govern de CiU i ERC que no renunciïn al tercer institut

“Ja ho havíem advertit i una vegada més es demostra quina és l’aposta per l’educació del govern de CiU a Tortosa”, ha assenyalat aquest matí el portaveu socialista, Enric Roig, després que les obres per condicionar l’Escola de Sant Llàtzer per acollir també els alumnes del Cristòfol Despuig no estaran enllestides per l’inici del curs escolar. Les obres es van iniciar aquest mes d’agost. Cal recordar que arriben després que el govern de Tortosa i el de la Generalitat hagin descartat el tercer institut i hagin decidit equipar l'escola de Sant Llàtzer perquè també aculli els alumnes del Cristòfol Despuig. 

En aquest sentit, també s'ha referit al seguidisme d'ERC que en l'anterior mandat sí que va aprovar una moció socialista i "que ara calla perquè dóna suport al govern de dretes de Tortosa i entenem que està més preocupat amb els cartells de l'AMI que no pas en les necessitats educatives". A més, Roig ha recordat que va ser durant el govern d'Entesa, en què estava ERC juntament amb el PSC i ICV, quan es va tirar endavant el nou centre. "ERC sempre havia apostat pel tercer institut, però ara les coses malauradament sembla que han canviat perquè no està pressionant perquè així sigui".

“Això significa un nou engany del govern que va dir que tot estaria enllestit per a l'inici del curs escolar", ha denunciat Roig que ha lamentat que els alumnes tant de l'escola com de l'institut hauran de compaginar les classes amb les molèsties que representen les obres. Però el més greu, segons ell, és el fet que els alumnes, presumiblement els de Batxillerat, hauran d'estar en barracons al parc dels Països Catalans.

“El Cristòfol Despuig no es mereix aquest tracte de falses promeses”, ha criticat Roig que ha posat en evidència la manca de planificació del govern de CiU i ERC pel que fa a l'educació i també la manca d'aposta del govern de la Generalitat "també amb CiU i ERC" cap a les Terres de l'Ebre i Tortosa. 

Roig ha exposat la mala planificació educativa a Tortosa per part del govern CiU/ERC. "A l'escola del Temple hi ha mòduls perquè hi ha alumnes que són de Sant Llàtzer i a Sant Llàtzer hi ha mòduls o barracons perquè ha d'encabir els alumnes de l'institut Cristòfol Despuig. No seria millor reequilibrar els alumnes de Sant Llàtzer a l'Escola de Sant Llàtzer que quedaria com ha de quedar i construïm el tercer institut al Temple?", s'ha qüestionat Roig, que ha reblat: "Hi ha una mala política educativa per part del govern de CiU a la Generalitat i del govern de CiU a Tortosa, amb el suport a un lloc i l'altre d'ERC".

dilluns, 24 d’agost del 2015

El PSC vol el suport del Ple de Tortosa a la nova proposta de cabals de la Comissió per la Sostenibilitat

Els socialistes presenten una moció perquè volen que sigui el conjunt del ple de la corporació municipal qui insti el govern espanyol a tenir-ho en compte en la nova revisió del pla hidrològic

El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció per al proper ple de setembre en què demana el suport a la nova proposta de cabals que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat. Els socialistes creuen que un acord de ple de la corporació municipal, i no només el tràmit de la junta de govern local, donarà més força en la reclamació al govern de l’Estat perquè tingui en compte aquesta proposta en la nova revisió del pla hidrològic.

Enric Roig, que és el portaveu socialista i representant a la Comissió pel Consell Comarcal del Baix Ebre, ha insistit que “en aquest tema no podem passar de puntetes perquè és fonamental que hi hagi una posició contundent perquè se’ns faci cas”. L’edil socialista ha recordat que el govern haurà d’aprovar abans del 22 de desembre aquesta nova revisió i que cal actuar ja de forma decidida perquè el cabal ecològic que contempla l’actual pla de conca és “clarament insuficient, no té en compte els criteris científics i tècnics, vulnera de manera flagrant la Directiva Marc de l’Aigua comunitària (DMA) -Directiva 2000/60/CE- i és contrària la Nova Cultura de l’Aigua. A més, no té en compte variables claus en l’establiment de cabals ecològics que garanteixin el bon estat ecològic dels rius.” Roig ha estat molt clar: “davant el que representa una amenaça per a la pervivència del riu i del Delta no podem ser febles, sinó que hem de ser contundents i enèrgics”.

La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat, amb un ampli consens, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre i del Delta de l’Ebre que diferencia els anys secs, normals i humits. El cabal ecològic per un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal, 7.732 hm3/anuals i per un humit de 9.907 hm3/anuals. La proposta també ha incorporat una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals.

Els socialistes presentaran una moció per donar suport aquesta nova proposta de la Comissió de Sostenibilitat als diferents ajuntaments i consells comarcal de les Terres de l’Ebre.

divendres, 21 d’agost del 2015

Enric Roig aposta per impulsar el Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre

El conseller comarcal reivindica l’aposta per la cultura en època de crisi

El conseller comarcal de Cultura, Enric Roig, s’ha posat en contacte ja amb els ajuntament s del Baix Ebre per oferir la col·laboració del Consell Comarcal en tots aquells aspectes que ajudin els municipis a dinamitzar les seves propostes i actuacions en aquest marc. “Crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat Roig que ha recordat que els efectes de la crisi precisament en la cultura i l’educació per les retallades que estan patint. “És ara més que mai, en una època de crisi com la que patim, que cal apostar per l’educació i la cultura, dos instruments que ens permetran reinventar-nos, ser imaginatius i explorar nous camins”.

Roig ha apostat ja d’entrada per recuperar i impulsar el projecte de Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, creat a l’abril de 1999, i que actualment està aturat. La seva finalitat és la canalització de la participació d’estudiosos que tinguin la voluntat d’impulsar el coneixement històric de la comarca en el seu context més ampli. “Cal incentivar la recerca històrica per posar en valor la nostra comarca i revertir tant en la promoció cultural com també turística”. 

En aquest sentit, Roig també ha fet ja un primer intercanvi d’impressions en relació als als diferents centres d’interpretació de la comarca per establir una línia d’actuació conjunta, per complementar l’oferta i enriquir-la i posar en valor aquests espais.

https://www.facebook.com/enric.roigmontagut/posts/10205237898490961