Al llarg de tot el matí, l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa ha acollit la primera jornada de Els Col·loquis de la Capital. Es tracta d'uns diàlegs i d'unes taules rodones que es faran sobre les set temàtiques que representen els set tresors de la CCC i que es desenvoluparan al llarg dels propers mesos.
Aquest primer, sota el títol "La cultura, motor generador", s'ha iniciat amb els parlaments inaugurals del regidor de cultura de l'Ajuntament de Tortosa, Enric Roig, que ha destacat que "l'objectiu d'aquesta iniciativa és reforçar el que som i transmetre el que fem" i que "ha de ser un espai de creixement a través de la recuperació d'altres espais turístics com les muralles, el fortí d'en Bonet o la plaça de la Catedral". Roig ha aprofitat també l'ocasió per agrair la feina als professionals del món de la cultura que "han estat els qui ens han ajudat a alleugerir els neguits i les penes durant la pandèmia i a reivindicar la cultura com un dels pilars bàsics del nostre Estat del Benestar". Per acabar recordant que "l'experiència de Quim Nadal ens aportarà noves eines sobre la gestió patrimonial i turística del territori".
Per la seva banda, el president de l'Associació de la Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, va destacar el fet que "els territoris escollits com a CCC disposeu de tot un any per explicar qui sou, on aneu i què voleu", reconeixent al mateix temps, però, "que cada cop la llista de municipis que volen ser-ho és més llarga. Ara tenim agendats els municipis fins el 2023, per tant, darrere de Tortosa vindran Igualada, Lloret de Mar i Terrassa". Acabant el parlament tot destacant que "una ciutat que ha estat CCC ho serà tota la vida, a l'igual que passa amb aquelles ciutats que han estat seu olímpica, per exemple".
A continuació es van celebrar dues taules rodones. Una primera a càrrec d'una de les fundadores del digital Surt de Casa, Neus Barberà, l'antropòloga i membre fundadora de l'empresa turística de Terra Enllà, Maite Hernández, i la coreògrafa i ballarina contemporània directora de la companyia "La dama de l'Aixa", Verònica Hernández. Totes tres destaquen com a dones pioneres que han encapçalat projecte arriscats o poc usuals per a un territori com les Terres de l'Ebre i que han aconseguit ser ben exitosos. Pel que fa a l'altra taula rodona, ha estat protagonitzada per Xavier Bertomeu, impulsor de la Mostra de Jazz, per Vicent Fibla, el productor musical i director d'Eufònic, i per Xènia Gaya, gestora cultural i impulsora del Col·lectiu Cultura. Ells han ofert una àmplia visió sobre el fet que les col·laboracions públic-privades poden resultar exitoses.
Però el més rellevant de tot plegat ha estat la conferència "El patrimoni cultural com a eina de desenvolupament" que ha impartit l'exconseller i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal.
Nadal ha començat el seu col·loqui "comentant que és curiós passar de les disputes del s. XV, als col·loquis del s. XVI i als diàlegs del s. XXI", tot i que a última hora s'hagués decidit recuperar el nom de "Els Col·loquis" en honor a l'obra de Despuig per a la jornada.
Per Nadal, "cal una política que atorgui un valor transformador a la cultura i un valor d'anàlisi al patrimoni per garantir que el futur es converteixi amb l'herència rebuda i incorporada" i "la cultura és l'antídot a la barbàrie, tot i que és condició necessària però mai suficient per a l'assoliment de la Pau i de la llibertat artística i cultural".
L'exalcalde gironí destacà que "invertir en cultura és invertir en futur" i que "no hi ha res més letal que la separació entre la cultura i l'educació, ja que encara ens queda l'assignatura pendent d'impregnar l'educació del valor artístic de la cultura".
Nadal ha qüestionat la jerarquització de les classes socials que s'establia a l'Edat Mitjana, ja que les classes més baixes sempre acabaven perdent i restant oblidades per a les civilitzacions posteriors, tenint en compte que hem rebut una visió esbiaixada d'aquella època en només ser conservats castells, esglésies i convents i no pas cap casa comú dels segles X o XI.
"No ens podem permetre una contemplació passiva d'un patrimoni inert. El patrimoni inanimat s'acumula en un amuntegament indiscriminat i sense sentit", ha detallat, tot emplaçant la ciutadania a "fugir de la contemplació romàntica d'un passat gloriós en runa i a començar de nou impulsant el patrimoni com a espai social, econòmic i de poder".
Nadal s'ha mostrat crític en l'aspecte que casa cop hi hagi més museus i menús rellevants. En aquest sentit, ha dit que "amb els museus passa com amb els polígons industrials, que cada poble en vol tenir un" i, a més, "em resisteixo a imaginar un museu molt interactiu sense una vinculació als elements patrimonials que donen sentit al discurs que es proposa". I és que per Nadal, a vegades, "hi ha un abús en la comparació entre els llibres duplicats dels fons de les biblioteques i les peces històriques duplicades dels fons de reserva dels museus". Un problema amb el que s'ha trobat el Born CC que en la nova comissió que vol redefinir-ne la seva museïtzació ha sorgit el dubte de si s'ha de mantenir exposada o no una gran vitrina que hi ha la mostra de la Barcelona del 1700 en què s'exposen unes 200 pipes diferents.
L'exconseller ha volgut llençar un crit d'alerta davant l'auge de les tecnologies i com aquestes, de mica en mica, han anat relegant les antigues tècniques o estris del camp, així com també deixant obsolets alguns edificis, tot recordant que "cada dia hi ha més convents sense frares, esglésies sense misses, muralles sense res a defensar, fars que no orienten, mercats sense mercaders, casernes sense soldats... i s'aposta per crear nous equipaments culturals com teatres, museus o auditoris en el seu lloc". Per reblar que "no podem separar el patrimoni material i immaterial, el tangible de l'intangible. El primer és acumulatiu i incert, mentre que l'altre és mutable i s'acosta més a les dinàmiques socials, essent així l'únic fil invisible amb la societat, amb el poble".
Nadal s'ha mostrat partidari de "renovar la prevalença del patrimoni i la seva relació amb el turisme perquè é aquest el subsidiari del patrimoni", alertant però que "no obstant, arriba un moment que les formes de turistització del patrimoni fins l'extrem acaben posant en risc el mateix patrimoni". Així doncs, ha dit que "el ressorgiment patrimonial d'una ciutat com Tortosa ha de passar per la conjunció i confluència entre la iniciativa pública i privada en un impuls compartit per rellançar l'activitat abandonada o per substituir-la" i que "això passa per una preocupació per l'espai públic, pels carrers i les places, els serveis i les infraestructures". Perquè per Nadal el més important és "pensar més en els seus habitants que en els seus visitants, perquè només tindrem més visitants si la prioritat no és captar visitants, sinó saber les necessitats dels propis habitants".
Finalment, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha estat l'encarregada de fer la cloenda de la jornada. Roigé ha destacat que "hem pogut reflexionar sobre els diferents aspectes de la nostra ciutat i de la societat i sobre cap a on ha d'anar la cultura". Roigé ha agraït la feina feta per part de la regidoria de cultura, així com també al comissari de la CCC, Marc Ballester. Per Roigé, "la cultura és una eina de futur i un actiu que ens permeti tirar endavant, tot i que cal creure'ns-ho des d'aquí als mateixos tortosins" i que, per tant, "hem de seguir treballant per la ciutat per potenciar-la". Finalment, ha agraït també l'assistència a l'acte de la nova directora dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Victòria Almuni.
Publicat el diumenge 11 de juliol de 2021 a Riberaonline
https://rolcultura.blogspot.com/2021/07/tortosa-inicia-els-colloquis-de-la.html
