Segons ha publicat el Setmanari l'Ebre, Gilabert ha estat durant dècades tot un referent en el terreny de la percussió a les Terres de l’Ebre després d’haver desenvolupat una llarga carrera musical iniciada quan tenia catorze anys amb l’orquestra Brasilia. Des del juny del 1963 actuaria com a bateria dels Distels amb els seus amics i companys Federico Domingo, Carlos Villa i el desaparegut Josep Maria O’Callagham. Després d’anar al servei militar, i durant uns vuit anys, fou el titular de la formació ampostina Blackstars fins a arribar l’any 1971, que és quan es produeix el moment més important de la seva carrera musical, fins la seva jubilació, en formar part de l’equip fundador de l’Orquestra Cimarron.
El debut de l’orquestra tortosina va tenir lloc a la recordada sala de festes ‘La Ponderosa’ l’any 1971 després de l’impuls que li van donar juntament amb Paco Gilabert, els músics Pere Boix (que va morir el maig del 2014),Juanjo Martí, Manel Humbert, Rafel Curto i Toni Espinós ( que també ens va deixar l’agost del 2019). Amb Cimarron l’any 1972 van gravar el seu primer ‘single’ amb dos temes: “Casi una niña” i “Nada me falta”. Dos anys més tard i amb set components al grup, van gravar el seu primer LP amb el títol “Muchachos” d’on va sortir un senzill amb el tema “Dios bendice a los niños”. L’any 1996 van treure un CD denominat “25 anys de música viva”. Amb Paco Gilabert es perd un músic de cap a peus i una gran persona.
Font: Setmanari l'Ebre
https://setmanarilebre.cat/mor-paco-gilabert-mitic-bateria-de-lorquestra-cimarron/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada