Escolta les declaracions a l'informatiu de la Cadena Ser, a partir del minut 1:45
dijous, 7 d’abril del 2016
EL PSC denuncia l’ús partidista de la revisió del Pla de Conca per part d’ERC i DiLl
Els socialistes fan públic que van oferir pactar un text de consens però que aquesta voluntat d’acord va ser rebutjada per interessos electoralistes
La Federació del PSC a les Terres de l’Ebre ha denunciat aquest dimecres la manca de voluntat política d’ERC i DiLL per arribar a un consens, aparcant els partidismes tàctics derivats de la situació política actual a Catalunya, en un tema de transcendental importància per les Terres de l’Ebre com ho és la revisió del Pla de Conca, recentment aprovat pel Govern en funcions del PP.
En aquest sentit, el PSC ebrenc ha fet públic que el grup socialista al Congrés va presentar un text alternatiu al de la proposició no de Llei presentat per ERC i DiLL, en el que, a més de demanar la revisió immediata del Pla de Conca de l’Ebre, es posava l’èmfasi en la necessitat de fer-ho des d’un procés de participació i consens de tots els agents i territoris implicats i tenint en compte tant les necessitats ambientals com socials (veure annex). El Pla de Conca afecta diverses comunitats autònomes i no pot ser revisat unilateralment des de Catalunya, sense la complicitat de tots els representants institucionals i socials dels territoris afectats.
Així mateix, la proposta socialista incidia en fer compatible els usos de l’aigua amb els cabals ambientals.
Inexplicablement el text alternatiu va ser rebutjat per raons que només poden ser atribuïbles al tacticisme derivat la situació política actual de Catalunya, on els partits al Govern de la Generalitat prioritzen la visualització de greuges inexistents, per alimentar el seu discurs rupturista. Els socialistes defensem ara més que mai, les Terres de l’Ebre, i la necessària unitat política en un tema d’essencial importància per al nostre territori.
Així, des del PSC reafirmem el compromís expressat pel nostre primer secretari en el discurs d’investidura del President Puigdemont el passat 10 de gener: “Que les meves primeres paraules siguin una mostra de solidaritat i compromís amb la gent de l’Ebre, en la defensa del riu, que és vida, que és passat, present i futur, no sols d’aquelles Terres sinó de tot Catalunya. Solidaritat i compromís contra el pla de conca aprovat divendres pel Consell de Ministres en funcions”.
Cal recordar que va un president socialista, Jose Luis Rodriguez Zapatero, qui va derogar el PHN el 2004, promogut en aquell moment pel PP i CiU. Ara, ironies de la vida, hem d’escoltar lliçons del diputat al Congres i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, quan ell mateix el 2003 ja era regidor i portaveu de CiU a l’ajuntament de Tortosa i defensava tot el contrari. Per dignitat política personal, el senyor Bel faria millor servei al territori treballant i facilitant un consens de vital importància, en una tema del que no s’hauria intentar treure rèdits polítics electorals.
Els socialistes de l’Ebre agafem el compromís, tal i com hem expressat en les mocions que hem promogut en les darreres setmanes en tots els ajuntaments on tenim regidors tant al Govern com a l’oposició, que si hi ha un President socialista a l’Estat es revisarà el Pla de Conca de l’Ebre en els termes del text que vam proposar.
ANNEX:
Proposición no de Ley ERC i DiLL:
La revisión inmediata del Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro y a la adecuación del régimen de caudales con el fin de conseguir el cumplimiento de los objetivos marcados por la Directiva Marco del Agua (DMA), y en especial la adecuación de los caudales fijados para el tramo final del río Ebro y su Delta, de acuerdo con la propuesta de caudales de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre y de acuerdo con los requerimientos de caudales y aportación de sedimentos establecidos en la Disposición Adicional Décima del Plan Hidrológico Nacional.»
Text Alternatiu del grup socialista:
Esmena socialista: "El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a llevar a cabo un examen de las previsiones del Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro para, con la participación de todas las administraciones afectadas, los usuarios de las diversas clases de aprovechamientos, las organizaciones profesionales del sector agrario y las entidades de defensa de los intereses medioambientales, garantizar un uso racional que compatibilice todos los usos, las reservas y las necesidades de la población y el mantenimiento y protección de caudales ecológicos para el cumplimiento de los objetivos marcados por la Directiva Marco del Agua en todo el curso del río Ebro, desde su cabecera hasta el Delta.”
dimarts, 5 d’abril del 2016
Roig: “El ple d’ahir és una evidència del govern més retrògrad de la història de Tortosa”
Javi Silva, alcalde de Polinyà, primera ciutat a declarar-se “Vila Groga”, ha lamentat que Tortosa sigui la primera ciutat que ha rebutjat la moció
Seguint amb la línia que va marcar el ple del mes d’abril i que repeteix l’actitud de les darreres sessions, ahir no es va aprovar la proposta presentada pel grup municipal socialista per declarar “Vila Groga” la ciutat de Tortosa en defensa de l’escola pública, com a part que és de la comunitat educativa i administració més propera i coneixedora de la ciutadania. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i ERC, “suposem que van entendre la moció no com una declaració de principis envers la defensa de l’educació pública, sinó com un atac i un retret després de la lamentable actuació del grup de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya en el debat sobre retirar el concert als centres que segreguen per sexe i la pressió que actualment està fent el grup parlamentari socialista després de forçar un ple per parlar de l’emergència social a Catalunya” ha manifestat el portaveu Enric Roig al respecte.
En aquest sentit cal destacar que Javi Silva, alcalde de Polinyà, primer municipi “Vila Groga”, on es va aprovar la moció per unanimitat, governant CiU amb el suport d’ERC i fins i tot amb el vot favorable del PP, qui va manifestar al grup socialista tortosí la seva satisfacció per la proposta presentada i que donava per fet que la moció sortiria endavant, ha comunicat avui mateix que s’ha portat una desagradable sorpresa en veure que Tortosa ha estat el primer i únic dels 23 municipis on la moció s’ha portat a aprovació al ple i que ha estat rebutjada.
Ciutats com Polinyà, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Torredembarra, Viladecans o Santa Coloma entre d’altres són “Vila Groga”. Fins i tot ciutats governades per CiU i ERC com Palamós i per CiU com Mont-Ras també estan dintre de la xarxa de ciutats “Vila Groga”
CiU i ERC donen l’esquena a la ciutat i al territori en rebutjar la millora de l’aparcament a l’Hospital i demanar el 50% de l’impost de les nuclears per a les Terres de l’Ebre
La sessió plenària d’ahir va deixar palesa l’actitud d’un govern que no accepta ni vol saber res de les propostes presentades en defensa de la ciutat ni de les Terres de l’Ebre. Així ho va demostrar el fet que CiU, amb el ple suport dels Republicans de Tortosa, van votar en contra de les mocions socialistes que demanaven una solució per al problema de l’aparcament i els accessos a l’Hospital Verge de la Cinta i de la que demanava el 50% de l’impost procedent de les centrals nuclears per impulsar un pla d’industrialització i el Pla Estratègic a les Terres de l’Ebre. “Aquestes mocions, que estaven plantejades en termes de territori, s’han presentat a diversos ajuntaments de les nostres terres on han estat aprovades per unanimitat, per què a Tortosa sempre passa el contrari?”, ha manifestat Roig. “Aquesta és una evidència del govern cansat, immobilista, retrògrad, reticent i tancat que tenim a Tortosa. No havíem vist mai res igual i, a més, amb la complicitat d’uns Republicans de Tortosa que allò que haurien de fer és entrar a governar d’una vegada i deixar de fer de crossa de CiU”, ha reblat el portaveu socialista que ha lamentat que el resultat d’aquestes decisions és un menyspreu a les queixes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Tortosa i de les Terres de l’Ebre.
L’única moció aprovada per unanimitat va ser la que el grup socialista va presentar en relació a l’acord entre la Unió Europea i Turquia pel retorn dels refugiats del conflicte siri.
D’altra banda, el grup del PSC es va abstenir en la votació de la proposta presentada pels Republicans de Tortosa per recuperar uns manuscrits de la Catedral de Tortosa que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, que es va aprovar amb la majoria de CiU i els Republicans. Roig, en la seva argumentació, va recriminar als republicans que havien presentant la moció ”en un intent de fer-se valdre dintre del ple ja que, amb la seva posició de suport al govern, s’han vist limitats a fer aquest tipus de propostes, com la de recuperar la làpida jueva que van presentar al passat ple.” El portaveu socialista va afegir: “Creiem que la seva proposta no hauria de ser objecte d’una moció sinó que pot ser gestionada directament amb el seu govern amic de Convergència”. En el mateix sentit, Roig ja va avançar que “estem convençuts que el govern de CiU els donarà suport perquè aquest tema segurament el tenien acordat abans del Ple i és només una escenificació més de voler semblar oposició quan en realitat estan al govern.” Per això durant el ple, l’edil va demanar: "Per favor, o entren d’una vegada al govern i assumeixen responsabilitats o demostrin que estan a l’oposició”.
Els socialistes han lamentat una vegada més aquesta actitud retrògrada i de manca de percepció de la realitat de Tortosa que s’ha repetit darrerament a les sessions plenàries. I en aquest sentit Roig ha sentenciat que “després del ple d’avui està clar que CiU a Tortosa són la més clara expressió de la dreta catalana, com el PP ho és a Espanya, i que els Republicans de Tortosa que són, com als Estats Units, un partit conservador juguen un trist paper en el que ni governen ni deixen governar”.
Escolta el resum del ple d'ahir a l'Ajuntament de Tortosa
Escolta el resum del ple d'ahir a l'Ajuntament de Tortosa a partir del minut 1,40
Publicat a Cadena SER Ebre el dimarts 5 d'abril de 2016
dissabte, 2 d’abril del 2016
L’A-7 justa i necessària, irrenunciable!
TOTS ESTEM d’acord i reconeixem que la carretera N-340 actualment és una via saturada de vehicles i sobretot pesants, amb grans índex de sinistralitat, i sobre la qual cal prendre mesures per tal d’intentar garantir la màxima seguretat, on és impossible un desdoblament pel seu traçat travessant els pobles costaners. El nombre d’accidents a aquesta via és continu i la població, farta d’aquesta situació, ja fa temps que ha iniciat mobilitzacions per tal de posar remei i solució a aquest problema, reclamant, ara per ara, la gratuïtat dels peatges de l’AP-7, l’autopista que va per la costa i no per l’interior, amb peatge en el seu pas per les Terres de l’Ebre. Un peatge que no tenim clar que al 2019, data a la qual acaba la concessió, sigui alliberat de pagament per la Generalitat.
D’ALTRA BANDA, el Ministeri de Foment, lluny de facilitar una solució immediata, aposta per la construcció d’onze rotondes per tal d’alentir la velocitat del trànsit. Està clar que les rotondes poden ajudar a regular la velocitat i hi ha altes països on són habituals a les carreteres principals, però l’N-340 és ara per ara la principal i única via gratuïta que transcorre pel corredor del Mediterrani, i el fet d’omplir-la de rotondes suposarà, a més del cost que comporta, un considerable alentiment del trànsit en trams com el d’Alcanar a l’Ametlla, on en cinquanta quilòmetres hi hauran cinc rotondes, i lluny de solucionar el problema pot suposar un nou entrebanc si tenim en compte que es tracta d’una via d’evacuació dels municipis sota la influència de les centrals nuclears.
SI BÉ la gratuïtat dels peatges a l’AP-7 o la implantació d’alguna rotonda poden ser solucions al problema, aquestes no han de ser la les úniques ni les definitives. Al meu parer la solució passa per finalitzar el desdoblament de l’autovia A-7, la infraestructura bàsica, que va des d’Algesires fins a Barcelona, que ha de vertebrar el nostre territori i que, en el seu recorregut per l’interior de les Terres de l’Ebre, ha de servir per dotar a les poblacions interiors de les infraestructures necessàries per al seu creixement econòmic, posant en valor la proximitat al polígon Catalunya Sud. És bàsica per al creixement econòmic i el desenvolupament industrial del territori i més tenint en compte que tant Tortosa, capital de les Terres de l’Ebre, com el conjunt d’aquestes comarques es troben allunyades dels centres econòmics i industrials com Barcelona, València o Saragossa i, per tant, les comunicacions són bàsiques per a una bona situació i pel creixement econòmic, tal i com s’hauria de recollir al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre.
EL 19 DE NOVEMBRE de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que instava al Ministeri de Foment a respectar l’acord del 2005, a executar les obres de l’A-7 de forma immediata i establir la gratuïtat de l’AP-7 per al trànsit intern de la mateixa al seu pas per les Terres de l’Ebre. I els darrers anys diversos alcaldes de les Terres de l’Ebre han mantingut reunions amb diferents responsables del Ministeri de Foment, per tal d’impulsar la construcció immediata de l’A-7. Tot i això, els pressupostos de l'Estat per a 2016 confirmaven la intenció del Ministeri de Foment de no seguir endavant amb el projecte. Per això, el Partit dels Socialistes de Catalunya ja va presentar dues esmenes als pressupostos generals per al 2016, per tal que es destinés una partida al projecte del tram que va de la Jana al Perelló i al projecte del tram entre el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant. Tanmateix, el PSC va presentar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per tal que es redactés immediatament el projecte, però el govern segueix enrocat en no afrontar el problema i així seguim fins ara tot i les contínues reivindicacions per part de veïns i veïnes i alcaldes i alcaldesses del litoral tarragoní.
RECOLZEM completament aquestes reivindicacions i estem a favor de demanar l’obligatorietat de pas dels vehicles pesants a circular per l’AP-7, tal com s’ha fet a la CN-2 a Girona comportant un descens notable i molt significatiu de la sinistralitat, així com que, amb caràcter immediat, l’AP-7 sigui gratuïta des d’Alcanar Ulldecona fins l’Hospitalet de l’Infant per als trajectes interns. Però el que està clar és que no podem ni devem renunciar al desdoblament de l’autovia A-7 i no podem permetre que aquesta sigui discontínua al nostre territori, acabant a la Jana i tornant a començar a l’Hospitalet. És just i necessari que lluitem i reivindiquem la importància d’aquesta infraestructura per al nostre territori i hem de continuar treballant des de totes les Terres de l’Ebre per aconseguir una A-7 justa i necessària.
LES TERRES DE L’EBRE i Tortosa hem de ser exigents a l’hora de reclamar unes infraestructures viàries adequades que permetin que el nostre territori tingui el desenvolupament econòmic per garantir el benestar dels ciutadans i ciutadanes de les Terres de l’Ebre. Però sembla ser que els actuals governs no ho tenen tan clar. I mentre es busquen solucions, els accidents, molts d’ells amb víctimes mortals, es continuen succeint dia rere dia. Fins quan?
Un nou volum de ‘Finestres del passat’ divulga les millors fotografies de Gerard Vergés Zaragoza
El vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Enric Roig, presenta el llibre 'Gerard Vergés, la recerca creativa'
El vicepresident i conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Ebre, Enric Roig, ha presidit la presentació del llibre ‘Gerard Vergés, la recerca creativa’, d’Albert Curto i Laura Tienda, en un acte celebrat a la sala d'exposicions de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, als Reials Col·legis de Tortosa
‘Gerard Vergés, la recerca creativa’, editat per Onada Edicions, és el tercer número de la col•lecció 'Finestres del passat', que recopila les millors fotografies del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. En aquest nou treball, els autors comenten un total de 40 imatges del fotògraf i farmacèutic Gerard Vergés Zaragoza (1868-1940), avi del poeta i també farmacèutic Gerard Vergés Príncep.
En l’acte de presentació també hi ha intervingut el director d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Ferran Bladé i el director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i coautor del llibre, Albert Curto.
Albert Curto ha indicat que ‘Finestres del passat’ és una col•lecció que, per una part, dignifica els fotògrafs amb un segell identificatiu claríssim i, per l’altra, les fotografies seleccionades constitueixen un document històric que ens aporta tota una sèrie d’informació i ens ajuda a comprendre el nostre passat.
Per al vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Enric Roig, “ens trobem davant d’una interessantíssima col·lecció de llibres que volen donar a conèixer part de l’immens fons fotogràfic de l’Arxiu Comarcal d’aquesta manera tan especial, a través del personatge i de la seva obra, primant sempre el tema social, però sense deixar de banda la vessant artística i l’aspecte estètic”. Segons ha explicat Enric Roig, aquest nou volum ‘ens apropa a la vida de Gerard Vergés Zaragoza, un personatge que va saber combinar els coneixements de la seva professió de farmacèutic amb la inquietud per l’art de la fotografia’.
Aquest nou volum de la col·lecció ‘Finestres del passat’ ja es pot adquirir a les llibreries al preu de 15 euros.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)