“Jo a Madrid i tu a Barcelona”

A Tortosa ens trobem novament una altra situació amb nom de pel·lícula: “Jo a Madrid i tu a Barcelona”, i és que ja sabem oficialment que el Consell Nacional de CDC ha ratificat Ferran Bel com a cap de llista al Congrés per la província de Tarragona per a les properes eleccions generals del 20 de desembre. Bel, que ja ha estat senador durant la passada legislatura, mostra una vegada més la seva “passió” per Madrid.

Per si algú no ho recorda, l’any 2006 el senyor Bel va declarar a un mitjà de comunicació “si soc alcalde de Tortosa no agafaré cap altra responsabilitat política”. Res més lluny de la realitat. Recordem que també va afirmar que només es presentaria a l’alcaldia per un mandat i ja en porta tres i ara, a sis mesos d’aquest nou mandat, posa les seves aspiracions polítiques personals per davant de la dedicació en cos i ànima a Tortosa, anunciant que es presenta al Congrés dels Diputats.

Si bé el càrrec de senador representa una dedicació determinada, el de diputat al Congrés en suposa molta més, tal com recentment el mateix alcalde va explicitar en una entrevista; més dedicació a la tasca parlamentària i més temps i presència a la capital, Madrid, una capital, que l’independentisme, de què fan gala i bandera, amb la pretesa desconnexió d’Espanya no entén com a seva. Si això és així, per què es presenta a les eleccions generals? Per què es preocupa més d’estar a Madrid que a Tortosa?

Però encara hi ha més, perquè la primera tinent d’Alcalde, la senyora Roigé, és diputada al Parlament de Catalunya i, per tant, també dedica bona part del seu temps a la seva tasca a Barcelona, ara en favor del “procés”, que no sabem cap on va, i ocupant un lloc, al Parlament de Catalunya, paradoxalment al mateix “galliner” on els de CiU deien que “estaven els diputats dissidents del PSC”.

I, mentrestant, qui es dedica a Tortosa? El relat, que sona a títol de pel·lícula, “Jo a Madrid i tu a Barcelona”, evidencia que es preocupen més per les seves carreres polítiques personals que per Tortosa i, clar, és inevitable exclamar que Xeic, pos com continuen tenint Tortosa!

La ciutat està bruta, deixada i no dóna una bona imatge. Ho diuen els tortosins i tortosines i els visitants i els turistes, no estem donant la bona imatge de capital territorial, de serveis, econòmica i cultural que ens pertoca. No és la ciutat de les oportunitats que hem de construir amb polítiques de creixement econòmic i creació d’ocupació per als aturats i on tothom pugui viure dignament.

Perquè és evident que la tasca al servei de la política, que va més enllà de les lícites aspiracions personals, és per cuidar de la nostra ciutat, dels ciutadans i ciutadanes i per treballar per ells i pel municipi i, fins i tot anant més enllà, per la comarca i si cal exercint el lideratge territorial que, com a capital, en tenim el deure i l’obligació.

I en aquesta labor està clar que un alcalde ha de poder i saber compaginar la seva tasca al capdavant d’una ciutat amb altres responsabilitats d’àmbit local o, fins i tot, nacional, que el pugui fer absentar-se de la seva ciutat temporalment, però sempre en la mesura de les seves possibilitats i sempre que representin un benefici per a la ciutat.

Un clar exemple el vam tenir amb Joan Sabaté, que va saber compaginar dedicació i esforços i que, en la seva etapa d’alcalde i senador, va aconseguir, entre moltes millores, tirar endavant un projecte del qual avui en gaudim tots els tortosins i tortosines, un projecte de tots i totes com les obres dels murs de riu i la conversió de l’antic pont del tren en via verda i pas de vianants, mitjançant un conveni amb el Ministeri de Medi Ambient, que va representar una inversió superior als 6 milions d’euros per a Tortosa.

És evident que avui a Tortosa continuem estant davant d’un govern esgotat, com mesos abans de les eleccions municipals, un govern amb manca d’il·lusió com evidencien la improvisació de les seues accions de govern, sense un full de ruta (encara esperem el seu famós PAM) i, com hem vist en la confecció de les ordenances municipals i del pressupost, amb la mateixa manera de fer, sense atendre cap proposta de l’oposició, com les que ha fet el nostre grup, amb el silenci per resposta. Un pressupost on de moment res se’n sap de les piscines, o això diuen, on no hi ha mesures per la creació d’ocupació ni de promoció econòmica que tanta falta fa a Tortosa, amb tants tortosins i tortosines que hi ha sense feina. Això si, ara amb la complicitat dels Republicans de Tortosa. Que lluny queden les paraules del senyor Monclús i la senyora Gamundi quan es queixaven amargament de la prepotència i males formes del senyor Bel.

El govern municipal està molt més preocupat pel procés i per l’independentisme que per Tortosa, convocant plens extraordinaris per demanar la independència des del món local en lloc de dialogar i pactar amb l’oposició propostes que, entre tots i totes, puguin millorar la vida i el benestar dels nostres conciutadans, els tortosins i tortosines. Aquí és on es veu quina és la talla política de cadascú.