dimarts, 2 de febrer del 2016

No volem fronts, volem ponts

Aquesta frase la va pronunciar el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en relació a la situació actual al govern català, però voldria aprofitar-la per una qüestió més local i que li dóna tot el sentit: la reforma del pont de l’Estat que endegarà en breu el govern de Bel, que segons declaracions seues l’objectiu és convertir la infraestructura en “una icona de la ciutat”. 

Aquesta actuació és d’aquelles que passen massa sovint en l’àmbit polític, crear un front, un conflicte inexistent i llavors així es justifica l’actuació com a solució al problema; no, senyor Bel, no volem fronts, volem ponts.

Jo crec que el Sr. Bel oblida que la veritable icona és la nostra ciutat, Tortosa, i que amb aquest tipus d’intervencions no contribuïm gaire a preservar el que la fa de Tortosa la icona que és, entre d’altres, el nostre patrimoni històric i cultural. 

Certament el Pont de l’Estat necessita millores i manteniment; millores respecte a les passeres de vianants i millores per garantir la seva seguretat. Però aquestes millores no ens poden costar més d’un milió d’euros als tortosins i tortosines. Tortosa té altres necessitats molt més importants que invertir 1,3 milions d’euros dels quals nou-cents mil els aporta la Diputació de Tarragona. I tot ve d’on ve, quan l’any passat, en vespres de la campanya electoral, el govern de CiU s’inventa aquesta obra semifaraònica per tapar el forat de les piscines del que, fins la data, no en sabem res més que el mateix forat.

De la mateixa manera que vaig manifestar públicament que era molt encertada la intervenció que va fer el Ministeri de Foment amb la recuperació del Pont del Ferrocarril, el Pont Roig, aquesta vegada no puc estar d’acord amb la intervenció que es vol fer en un element tan singular com el Pont de l’Estat, un del exemples de l’arquitectura racionalista de meitat del segle XX. Obra dels enginyers Eduardo Torroja i Cèsar Villalba, va ser el primer pont construït a l’Estat amb soldadura elèctrica i, per tant, constitueix una peça clau en la història de l’enginyeria civil que caldria preservar. 

El pont de l’Estat està actualment catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i, com a tal i davant una possible intervenció, no és necessari que la comissió de Patrimoni de la Generalitat emeti el corresponent dictamen, sinó que només s’ha pronunciat sobre l’actuació a la rampa d’accés des del centre de Tortosa, fet insòlit i sorprenent. Això sí, ha fet incorporar al projecte presentat per l’Ajuntament que les actuals baranes siguin recollides, inventariades i guardades. Al meu entendre caldria esperar més compromís per part de la Comissió de Patrimoni davant de projectes com aquest que es plantegen des de l’Administració. 

L’obra suposadament es fa per a poder compaginar la circulació de vehicles motoritzats, bicicletes i vianants i per tal d’aconseguir-ho prescindeix de les actuals escales d’accés del carrer Francesc Gimeno, de les baranes del pont, element significatiu de l’arquitectura racionalista, i dels actuals elements d’il·luminació, entre d’altres modificacions.

Aquesta obra sembla feta en “honor, loor i glòria” del Sr. Bel per desviar la vista del fracàs en la gestió de les piscines i, lluny de ser imprescindible per resoldre els problemes reals dels tortosins i tortosines, tampoc resol allò que el govern de CiU considera un problema i que és la compatibilitat entre vehicles motoritzats, bicicletes i vianants.

La solució passa per un correcte i adequat manteniment de l’actual Pont de l’Estat, millorant l’amplada de les zones per vianants i solucionant tècnicament la seguretat de les baranes, així com per complir amb les normes de circulació i que els vehicles no avancin els ciclistes. Hem de saber racionalitzar les coses i aprofitar els actius que tenim i, per tant, si ara tenim un nou pont, el Pont Roig, podem aprofitar-lo i amb una reordenació de la seva circulació per bicicletes i vianants ja tindríem una altra solució al problema, amb tot això impulsant i reforçant ñ¡ús de la bicicleta per aconseguir una Tortosa més saludable.

Perquè el problema, si és que el hi ha, continuarà existint ja que, tal i com s’ha manifestat en la presentació del projecte, la configuració de l’església del Roser i la casa Garcia al costat de Ferreries fan impossible una actuació que solucioni aquest accés on tornen a confluir en un coll d’ampolla els diferents vehicles, ja que s’han eliminat les rampes del passeig de l’Ebre contemplades al projecte inicial. 

En definitiva, estem novament davant d’un projecte amb molta escenificació i moltes llums de neó i leds, que ja va començar malament donat que es va obrir únicament a arquitectes de Madrid i Barcelona i a cap de les Terres de l’Ebre, tema sobre el que el Col·legi d’Arquitectes s’ha mostrat contrari. Un projecte fet sense consens polític ni participació ciutadana i amb el beneplàcit dels seus socis, els Republicans de Tortosa, per resoldre un front creat davant la coexistència de vehicles i bicicletes. Contràriament a les paraules de Ferran Bel, crec que aquesta reforma convertirà una icona de la ciutat en una infraestructura més.


Enric Roig Montagut
Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tortosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada