Pérez Bonfill, professor amable, un socialista sociable i un comunista comunitari

PARLAMENT A L’ACTE DE NOMENAMENT DEL SR. MANUEL PÈREZ BONFILL  COM A FILL PREDILECTE DE LA CIUTAT

Sr. Alcalde, Sres Regidores, Srs. Regidors, professor Pérez Bonfill i família, professor Manel Ollé, amics i amigues, senyores i senyors.

Avui ens trobem aquí per reconèixer, Manuel Pérez Bonfill, com fill predilecte de la ciutat de Tortosa. I el que fem avui és un acte just i necessari. Just perquè reconeix la trajectòria professional i humana de la seva figura; i necessari perquè la ciutat i l’Ajuntament de Tortosa li deu aquest reconeixement per la seva tasca com a docent, pel seu activisme cultural i per ser un home compromès amb els valors democràtics.

Manolo Pérez Bonfill és el nostre professor de sempre, és un homenot de lletres, que ha viscut i viu la literatura amb passió i intensitat, que l’ha escrita i l’escriu en majúscules, que ha estimat i estima els llibres i que ha estat i és un pou de cultura del qual tots hem sabut poar.

Professor, escriptor, mestre de mestres i xiquet de la guerra; Creu de Sant Jordi el 2010, va col·laborar a la revista Geminis creada pels també Creu de Sant Jordi Gerard Vergés i Jesús Massip, i juntament amb nombrosos artistes tortosins va formar part dels grups artístics Delta 51 o Macla 65.

Veritable apassionat del teatre, Pérez Bonfill ha sabut impulsar el teatre des de diversos àmbits i especialment des de l'Institut, apostat per autors transgressors com Slawomir Mrozek i el seu humor surrealista o Peter Brook parlant de Bertol Brech. Investigació, reflexió, activisme i compromís de l'obra, per això sempre va precisar que ell “no feia obres de teatre, sinó funcions”, i veient seva trajectòria quina raó té quan amb tota la naturalitat del món diu: “los meus alumnes han sortit tots teatreros i la base dels espectadors de teatre a Tortosa -sense posar-me monyos- són fruit de les meves classes; com els de dansa, de la meua dona, Ana Mª Bel” a la que aprofito per saludar i qui penso que també és part fonamental del reconeixement d’avui, ja que com ell mateix diu a la coda a la seva biografia “l’Anna ha estat fonamental per a la meua existència, essent al meu costat i, perquè, deixant de banda les raons sentimentals, que només són cosa nostra, sempre he admirat les persones que han estat capaces de crear alguna cosa del no res” referint-se a fer real l’ensenyament reglat de la dansa a casa nostra.

Però també cal recordar que ha estat sempre el que se’n diu “un home del seu temps” i per tant la seva vocació educativa i cultural no ha impedit que la ciutat de Tortosa perdés la seva vocació política.

I és que Pérez Bonfill sempre ha estat un personatge compromès amb l’esquerra militant, que fins i tot en democràcia es va presentar a les eleccions del 1991 a la candidatura d’Iniciativa per Catalunya. En paraules del seu biògraf Xavier Garcia Pujades, el seu comportament l’ha fet un socialista sociable i un comunista comunitari. La seva militància antifranquista al costat del PSUC a Tortosa, el van portar a ser detingut, maltractat i represaliat pel franquisme pel seu pensament i per la seva lleialtat a  la democràcia i a la cultura catalana.

Sempre ha estat defensor dels valors de l’esquerra: la solidaritat, la llibertat i la igualtat, i per aquest compromís vull donar-li les gràcies en nom del Partit dels Socialistes de Catalunya. De tot cor, moltes gràcies!

Generacions d'estudiants ebrencs, entre els que m’incloc, hem après d'ell a estimar les nostres lletres, la nostra cultura i les arts més diverses. Albert Roig, Pere Ponce, Sílvia Sabaté o la desapareguda Mercè Lleixà, són noms importants de la nostra cultura que encapçalen una llarga llista de deixebles seus.

A partir del seu ensenyament -que traspassava el programa acadèmic- i gràcies al seu paper d’activista i dinamitzador de la cultura de qualitat, amb lideratge i mestratge dintre i fóra de les aules, va fer teatre en molts i diferents àmbits -com per exemple a la secció cultural de la cooperativa Santiago- i així, tota una rastellera d'estudiants i alumnes vam fer nostres valors com la tolerància, la justícia social, el compromís o la llibertat, i també l'alt valor que en la vida té la ironia, de la qual crec que Pérez Bonfill ha estat un veritable mestre.

En aquest sentit, els que hem estat alumnes seus recordem sentències com aquesta per referir-se a aspectes de les convencions socials quan a classe ens deia: “quan una dona jove es quedava embarassada fora del matrimoni, la seva mare deia: està mig embarassada”. Davant això Pérez Bonfill, gran lluitador contra allò convencional i contra la hipocresia social, soltava enmig de classe: “o estàs o no estàs embarassada, però mai de la vida pots estar mig embarassada”. Aquesta és la quotidianitat amb la que el professor ens transmetia els seus valors identitaris.

Siguin aquestes humils paraules meues una pinzellada de l’extensa i important trajectòria de Pérez Bonfill que, des de la discreció, que sempre l’ha caracteritzat, ha deixat una important empremta en tots aquells que l’hem conegut i l’hem seguit.

Tal i com he dit al principi crec que és just i necessari el reconeixement que avui fem a Manolo Pérez Bonfill perquè s’ho mereix com el que més, i perquè la ciutat de Tortosa i els tortosins i les tortosines tenim un deute d’agraïment etern amb aquest gran home de la CULTURA amb majúscules, amb el professor professional i perfeccionista, enemic de la mediocritat, i també amb el professor amable i humà al que tothom estima.

Moltes gràcies Manolo!

Tortosa, 29 de gener de 2016