Quan es parla d’Urbanisme, la majoria associa aquest terme a carrers, obres, llicències per construir i a molts temes associats principalment a l’arquitectura i les obres públiques, però és molt més que tot això, l’urbanisme és la pràctica de la urbanística, és a dir, ordenar les ciutats i els territoris.
Per això l’urbanisme, juntament amb l’arquitectura, està directament associat a altres aspectes com l’economia, la sociologia, l’ecologia, la sociologia i, també, l’art, la història i l’antropologia. I és que l’urbanisme ha de saber conjugar aquests i molts altres aspectes per poder definir i determinar com volem que siguin les nostres ciutats, el nostre entorn, el medi que habitem.
L’urbanisme ha de ser capaç de concebre la ciutat i el territori com aquells espais que ens acompanyen en el nostre dia a dia, situant, per tant, la vida de les persones al seu centre, és el que anomenem urbanisme Inclusiu.
L’urbanisme ha anat evolucionant al llarg dels segles i ha anat millorant les ciutats, el 1852 a París, Haussmann va obrir nous carrers amb voreres, i va crear places i jardins per millorar la qualitat de l’aire i dotar la ciutat de nous serveis; Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona. El 1934 la Carta d’Atenes reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, fet que donà lloc a noves experiències urbanístiques pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.
Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfocament a la urbanització de les ciutats.
I això és el que estem fent i buscant a Tortosa, estem treballant per transformar la ciutat i fer-la inclusiva per donar resposta a les necessitats quotidianes, perquè, la forma d’una ciutat i de com organitza les seves activitats farà que sigui més o menys fàcil desenvolupar-les i volem que Tortosa sigui una ciutat amable i inclusiva per viure-hi.
Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines. Així estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya, donant prioritat als vianants i ho farem properament amb el carrer Cervantes; les muralles i el castell de Tenasses fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’avinguda Canigó a Sant Llàtzer.
I estem creant nous espais públics com la nova plaça de la Catedral que, ubicada sobre el que va ser el fòrum romà de la ciutat, permetrà redescobrir el nostre passat i oferirà un magnífic espai per contemplar el riu i la catedral, una nova àgora per a la ciutat. A les ciutats clàssiques les àgores eren espais de vida quotidiana, de trobada, d’intercanvi i aquesta és la nostra idea, recuperar aquests espais de relació humana al llarg de tota la ciutat, des de Remolins fins a l’estació de tren, unint el nucli històric amb els eixamples per afavorir la vida social dels tortosins i tortosines.
Unes àgores que també estan directament relacionades amb la cultura, ja que són espais de quotidianitat i, com diu el lema de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021, la quotidianitat representa "la Cultura que vivim", d’aquí la importància de l’urbanisme i de l’arquitectura a l’hora de planificar la vida quotidiana i cultural d’una ciutat, perquè habitar la ciutat i el medi és part d’aquesta cultura que vivim i han de ser la base d’una ciutat amable, inclusiva i de gènere.
Penso que aquesta planificació s’ha de fer amb una mirada oberta, que serveixi per generar actius i oportunitats a tots els àmbits. I aquí l’arquitectura hi té molt a veure i crec fermament en la funció social de l’arquitectura i, parafrasejant Rafel Moneo, dono gràcies a l’arquitectura perquè m’ha fet veure el món amb els seus ulls. Aquesta és la mirada oberta que hem de tenir.
I així ho estem fent amb intervencions que potenciïn el nostre patrimoni, perquè una ciutat que cuida el seu patrimoni mostra respecte pel seu passat i, per tant, pel seu present i futur. Cal recuperar, cuidar i explicar el nostre patrimoni, però adaptant-se als nous temps i sense defugir noves tècniques i materials que convisquin amb aquest patrimoni i el dotin de certa personalitat que, a la fi ens farà diferents.
Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes, treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter.
Publicat el dissabte 31 de juliol de 2021 a setmanarilebre.cat
https://www.setmanarilebre.cat/opinio/142140/tortosa-una-ciutat-urbanisticament-amable-i-inclusiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada