El Col·loquis de la Capital, una oportunitat per generar

Presentació del 1r Col·loqui de la Capital: La Cultura Motor generador, a càrrec del 1r tinent d'alcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, Enric Roig Montagut

Hola, bon dia, senyores i senyors que esteu a la sala, tortosins i tortosines que mos esteu seguint des de casa en streaming, a través de les xarxes socials de l’Ajuntament per seguir este 1r Col•loqui de la Capital, molt bon dia a totes i a tots!

Anem a iniciar este 1r Col•loqui de la Capital, en l’any de la Capital de la Cultura Catalana. 

Una proposta feta des dels grups de treball de la Capital de la Cultura Catalana Tortosa 2021

 Regidores, regidors, autoritats

Sra. Victòria Almuni, enhorabona i tots els encerts en aquesta nova etapa com a Directora dels Serveis Territorials de Cultura

Sr. Xavier Tudela, President de l’Organització Capital de la Cultura Catalana

Sra. Pilar Lanau, directora de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa

Ponents, totes i tots

Moderador, Sr. Rambla

Membres de la Comissió Organitzadora, de la Comissió d’Expertesa i dels Grups de Treball, així com d’entitats i associacions culturals de la ciutat

En nom de l’Ajuntament de Tortosa, i de l’alcaldessa, Sra. Meritxell Roigé, que s’incorporarà al llarg de la jornada per cloure-la, em plau donar-los la benvinguda a este 1r col•loqui que hem anomenat “La Cultura, motor generador”

En primer lloc, i abans de començar, vull expressar la nostra solidaritat amb la gent afectada per esta triple crisi sanitària, econòmica i social i vull fer un reconeixement als professionals de la salut i dels serveis públics i essencials.

Així mateix el nostre suport als sectors de la Cultura, el Comerç i la Restauració que s’han vist especialment afectats per aquesta pandèmia.

El mes de febrer inauguràvem oficialment la capitalitat de la Cultura Catalana Tortosa 2021. Una capitalitat que naixia amb l’esperit de mostrar el que fem, reforçar el que som, transmetre i compartir el nostre dia a dia, les nostres maneres de parlar, ballar, menjar, treballar i relacionar-nos amb el territori i de compartir “la Cultura que Vivim” a l’Ebre.

Des de l’Ajuntament de Tortosa hem fet una aposta forta perquè la cultura sigui motor indiscutible en la recuperació social i econòmica de la ciutat després de la crisi que ha suposat la pandèmia de la COVID19. 

Una recuperació que passa per aspectes com el creixement de la indústria cultural i turística de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre. 

Un creixement que es veurà reforçat per la creació o recuperació de nous actius  culturals i turístics com ara l’espai museogràfic Cota_0, sota la nova plaça de la Catedral, que permetrà visitar els jaciments arqueològics; l’ampliació del Museu; la recuperació d’espais al Balneari d’en Porcar; la restauració i intervencions a la muralla del Rastre i les fortificacions del Castell de Tenasses i el fortí Bonete; la restauració de la sinagoga al Call Jueu; la remodelació de la plaça d’Espanya com a àgora central de la ciutat o la creació d’un nou espai sociocultural a Ferreries.

Estos nous actius han de contribuir a fer gran este projecte del que la Capital de la Cultura Catalana és la llavor.

Com a regidor de Cultura me sento molt orgullós de desenvolupar este projecte assumit i reconegut per consens pel consistori i pel ric teixit social, associatiu i participatiu de Tortosa. I agraeixo a la Comissió Organitzadora, al Comitè d’Expertesa, als Grups de Treball, al Comissionat i a les entitats per fer-ho possible.

Treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder transformador com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts i ciutats més inclusives, creatives i sostenibles. 

La Cultura ocupa i ha d’ocupar un lloc central en la renovació i la innovació urbana, per tant la Capitalitat de la Cultura Catalana és un veritable Projecte de Ciutat per a Tortosa, és la gran oportunitat per a Tortosa.

I així ho estem fent. Al llarg d’estos mesos, tot i amb les restriccions que ens ha obligat la pandèmia, hem anat oferint i presentant un gran nombre d’activitats emmarcades dintre de la programació de la Capital de la Cultura Catalana i avui en presentem una de molt especial: “Els Col·loquis de la Capital”.

I en este sentit, vull donar gràcies a la ciutadania per la seva participació, per la seva responsabilitat i seny a l’hora de participar i seguir les mesures de seguretat en l’acció cultural.

“Els Col·loquis de la Capital” són una de les activitats que, sense dubte, més s’adequa a un dels principals objectius de la Capitalitat Cultural de Tortosa que és generar un procés de reflexió al voltant de la Cultura i de les seues diferents manifestacions.

Un procés que permeti comprendre i definir línies de treball a llarg terme i que ha de ser el resultat d'escoltar experiències i generar diàleg per poder proposar què esperem del fet cultural més enllà del 2021.

Volem entendre la cultura com el resultat d'una acció col•lectiva, consensuada i reflexiva. Este és el punt de partida que mos ha d’impulsar a generar estos espais de trobada i de diàleg, estos col•loquis. 

Uns col·loquis que, en el moment en què vivim i amb les afectacions de la pandèmia, tenen encara més importància en tant en quant mos han de servir per revisar inèrcies. La crisi de la COVID19 ha plantejat reptes i qüestions importants per a la Cultura, i, sense dubte, està fent replantejar i reestructurar el sector cultural per definir cap a quin model volem anar. 

Un model que ha de mostrar-se convençut del valor social de la Cultura ja que, com hem vist en esta pandèmia, s’ha fet més evident que, en condicions d’adversitat la Cultura, paradoxalment, ha passat de ser un producte, entre cometes, per a un públic determinat, a una necessitat.

Amb la pandèmia hem vist que existeix una indústria cultural que es capaç de viure de la Cultura i de fer-mos la arribar per aconseguir que siguem feliços a través d’ella. I això s’ha d’agrair, la indústria i els professionals de la Cultura mos han ajudat, i molt, a alleugerir les nostres penes i neguits durant el confinament. 

Este valor social de la Cultura, que hem evidenciat encara més arrel de la pandèmia, mos ha de fer plantejar un vincle més estret entre la Cultura i les polítiques bàsiques com la Salut i l’Educació i, sense dubte, la Cultura ha de formar part de les polítiques actives del Benestar. 

Cal reivindicar la Cultura com un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar i, com a ciutadans i ciutadanes, necessitem la cultura per aconseguir un ple desenvolupament individual i col•lectiu.

Per això volem que els Col•loquis de la Capital tinguen continuïtat i que servisquen per definir línies de treball que generin contextos per afavorir el desenvolupament de la Cultura com una eina de cohesió social i territorial.

Els Col·loquis de la Capital pretenen ser l'espai de reflexió de la Capital de la Cultura Catalana al voltant del fet cultural, més enllà de l'extensa i nodrida programació d'actes i esdeveniments que estem desenvolupant i programant. 

Els Col·loquis de la Capital s’han organitzat a partir de les propostes sorgides dels diferents grups de treball i en hi haurà un per cada eix de treball, amb dues taules rodones cadascun, eixos que estan recollits a l’exposició “La Cultura que Vivim” Una exposició itinerant per tot Catalunya i que estos dies podem veure a la ciutat de Gandesa.

Així, els puc avançar que els col•loquis i les taules rodones previstos per cadascun dels eixos són  eixos són: 

• La Cultura és Paraula, escrita i oral, el document històric, els cronistes i la tradició periodística, la memòria oral dels conflictes recents, el nostre parlar i la quotidianitat versada. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• L’estat del tortosí i les eines per la seva dinamització
• La memòria com eina de desenvolupament

• La Cultura és Treball, entès com l’acció que genera cultura en tant és coneixement compartit i heretat. L’horta, el conreu de l’olivera i els cítrics, els artesans, els oficis relacionats amb el seguici festiu o la vida quotidiana, el treball de la pauma i la producció agroalimentària. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• De ciutat d’intercanvi a nexe d’una xarxa territorial
• L’artesania, l’encaix entre la cultura i l’economia

• La Cultura és Creença, punt de partida del fet religiós que genera art, béns immobles, rituals i celebracions, tret característic de la cultura que vivim. Però la creença i el fet religiós és divers i per tant la diversitat cultural és també part important de la cultura que vivim. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• La creença, un espai pel diàleg cultural
• El patrimoni cultural religiós, conservació i motor econòmic col•lectiu

• La Cultura és Menjar, és l’acció que té en compte el producte, però també els hàbits i costums de com, quan, on i amb qui mengem. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• Reconeixem el producte, salvaguardem el territori i el productor
• La singularitat ebrenca i tortosina a la cuina catalana. Aportacions al reconeixement de la cuina catalana, candidata Patrimoni Immaterial de la Humanitat

• La Cultura és Festa, és xalar, és l’espai compartit i les relacions, és l’oci inesperat i l’esperat. Són les festes de la ciutat, del barri, del poble on fem comunitat. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• La Festa i les festes, el fet festiu a Tortosa
• Les festes de recreació històrica, una eina de desenvolupament sostenible

• La Cultura és Expressió Artística, l’acció de comunicar-se amb tècniques i disciplines diverses. Interpretacions, materials i perspectives, la capacitat d’expressar i generar discursos des de la relació amb allò que ens envolta. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• Els museus, de l’espai expositiu a l’espai àgora
• L’aprenentatge com espai d’expressió i el foment de noves tècniques d’expressió artística

• La Cultura és Expressió Corporal i Musical, ballar, dansar, el cos com eina d’expressió i interpretació. Expressar i comunicar, com ho fa la música, amb els instruments, propis com la veu o d’altres. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• Aprendre per interpretar i actuar. Un teixit per créixer
• El folklore entre la festa de carrer i la professionalització

• La Cultura és Habitar la Ciutat i el Medi, com l’acció de relacionar-se amb el medi i determinar-lo. Traçat urbà, béns immobles civils, religiosos, equipaments, parcs, places i omnipresents sistemes defensius. Patrimoni immoble i moble que comparteixen protagonisme amb patrimoni natural i els usos que en sorgeixen. Dins d’este col•loqui parlarem de:
• Ciutat, creixement i respecte. Estratègies per un desenvolupament urbanístic amb memòria
• Patrimoni immoble, la re-significació com a salvaguarda

Però a més hi haurà col•loquis temàtics, al voltant de temes com la Festa del Renaixement, l’esport o la ciència. I col•loquis generals com el d’avui amb el que iniciem esta activitat que, a ningú se li escapa, que són una clara referència a“Los Col•loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa” que va escriure Cristòfol Despuig.

“La Cultura, motor generador” és el títol d’este primer col•loqui en el que, a partir d'experiències generades des del territori o al territori, volem identificar les eines i condicionants que cal potenciar o generar

I definir el context favorable que, des de l'administració pública local, acompanyi l'activitat del sector cultural. 

Un sector cultural entès com a eina de desenvolupament coherent i equilibrat amb el territori.

La jornada s’ha estructurat en dos taules rodones i una conferència.

La primera taula rodona té per títol “Eines i propostes per créixer amb la Cultura” i hi participen representants d’entitats o empreses del nostre territori i que treballen en algun àmbit de la Cultura.

Amb ells parlarem del context i les condicions necessàries per poder dur a terme projectes relacionats amb el sector cultural que puguin ser sostenibles.

La segona taula rodona “Sinèrgies público privades en l’acció cultural” parteix de l’experiència de professionals amb una trajectòria reconeguda i diversa en l'àmbit cultural per dialogar sobre les sinergies entre el sector privat i el sector públic.

I per finalitzar este primer col•loqui tindrem l’honor de poder comptar amb la presència de qui ha estat alcalde de Girona i conseller i actualment president de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, el Sr. Joaquim Nadal, que s’incorporarà ben aviat entre natros.

A la conferència “El Patrimoni Cultural com a eina de desenvolupament” escoltarem l’experiència de Joaquim Nadal que, amb la seva trajectòria, de ben segur mos aportarà eines per a la reflexió al voltant dels dos temes plantejats a les taules rodones:

• La relació entre el sector públic i privat en el desenvolupament cultural d’una ciutat i un territori.
• Els condicionants necessaris per poder afavorir el desenvolupament del sector cultural com a eina cohesionadora.

I finalment clourà este primer col•loqui de la Capital la intervenció de l’alcaldessa de Tortosa, Sra. Meritxell Roigé.

Des d’aquí vull agrair explícitament la disponibilitat i la generositat que totes i tots els ponents i participants han mostrat des del primer moment per participar en este procés reflexiu.

I també agrair especialment al periodista Joaquim Rambla pel seu paper de conductor d’aquest primer col•loqui i de moderador de les taules rodones. 

Des del primer moment, Ximo, mos has donat suport a l’organització i t’has ofert a col•laborar amb la Capital de la Cultura Catalana. I ho has fet tant des de l’àmbit personal com professional.

Des d’aquí vull posar en valor la tasca que fa moltes dècades que Joaquim Rambla fa com a periodista. 

Però no només això, sinó que vull destacar el seu treball com a empresari que també potencia la Cultura de la nostra ciutat i de les Terres de l’Ebre. 

I, ja que un dels eixos de la Capital de la Cultura Catalana, és “la Cultura és Paraula”, també vull posar en valor la tasca del Setmanari l'Ebre, capçalera de referència al nostre territori.

Estem segurs que aquests col•loquis seran una veritable oportunitat per generar noves iniciatives i sinèrgies de cara a aquesta Cultura que Vivim i que està present en tot el nostre fet quotidià.

Perquè com ja he dit, este és el nostre objectiu, generar el diàleg que mos serveixi per dibuixar com volem que sigui la Cultura més enllà del 2021.

Natros seguim treballant en les activitats de la Capital de la Cultura Catalana i en els Col•loquis de la Capital, i ja els avanço que el segon col•loqui, en este cas temàtic, tindrà lloc el 21 de juliol sota el títol “Els Col•loquis de la Festa del Renaixement: els Grotescos” 

Així ens sumem a la Festa i recuperem aquesta part important de la nostra estimada Festa del Renaixement que és la recerca i recuperació del nostre patrimoni històric i documental, i oportunament anirem anunciant la resta de col•loquis.

En este treball diari seguirem prioritzant la Cultura com un dels principals actius de la nostra ciutat. 

Tortosa som cruïlla dels antics territoris de la Corona d’Aragó, som terra de mestissatge, i això mos ha de servir per posicionar-nos com a veritable Capital Cultural de Catalunya i de la Mediterrània i ser referent, tal com vam ser el 1977, quan vam acollir i organitzar el Congrés de Cultura Catalana, que va sentar les bases culturals de la Catalunya democràtica.

Este 2021 la Cultura està sent clau en la renovació de la ciutat amb un projecte de transformació que consolida Tortosa com a ciutat inclusiva, creativa i sostenible, per què la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.

A continuació i abans de començar amb la primera taula rodona, dono la paraula al President de l’organització Capital de la Cultura Catalana, el Sr. Xavier Tudela, que ha tingut a bé acompanyar-nos, una vegada més, a Tortosa i formar part d’este procés participatiu al voltant de la Cultura. Xavier, moltes gràcies.