La mostra al voltant de la producció artística del pintor tortosí va quedar aturada per l'esclat de la pandèmia i l'ordre de confinament per la Covid-19
El Museu de Tortosa obre aquest dimarts 26 de maig novament les seues sales a l'obra pictòrica d'Albert Fabà (Tortosa, 1927). La mostra 'Albert Fabà o la revolta permanent', inaugurada el 7 de març amb la presència de l'autor, es va veure afectada la setmana següent per l'ordre de confinament decretada dins de l'estat d'alarma, després de l'avenç de la pandèmia de coronavirus al país.
Ara, gairebé dos mesos i mig després, la sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa recupera l'activitat i ja torna a permetre la visita a l'exposició temporal. Això sí, cal seguir les mesures sanitàries vigents per tal de garantir la salut de totes les persones: s'hi pot accedir de manera individual o en grups de convivència, amb aforament limitat. Durant la visita s'ha de portar posada la mascareta, tant els adults com els infants. Cal respectar la distància física de dos metres i seguir les instruccions del personal del Museu per evitar el contacte. No hi ha servei de guarda-roba ni consignes.
L'horari de visita és de dimarts a divendres, de 10 a 13.30 h, i els dissabtes, de 17 a 19.30 h. La mostra es podrà visitar fins al 27 de juny.
L'exposició sobre l'obra d'Albert Fabà ha estat produïda pel Museu de Tortosa i presenta una selecció comissariada per Ivan Favà. Les obres que s'hi mostren documenten un moment de gran efervescència creativa de l’artista, comprès entre 1966 i 1976. Són obres d’avantguarda que coincideixen amb el realisme de tipus crític dominant en aquells anys. El comissari de l'exposició assenyala que "l'artista va crear una poètica personal, lligada a la seua potent personalitat, que el va portar a denunciar les injustícies universals", explica Ivan Favà.
Albert Fabà va formar part ben prompte del món artístic i cultural d’una ciutat que es reconstruïa després de la desfeta de la Guerra Civil. Va estar present i actiu en les associacions culturals i grups d’artistes que es van originar en plena postguerra a la nostra ciutat. A tall d’exemple, cal destacar la seua relació amb el Cercle Artístic o amb el grup Delta 51.
Anys més tard, es va vincular al grup d’intel·lectuals i artistes plàstics Macla 65. Aquest grup es va caracteritzar per la praxi d’un realisme crític i la defensa de l’art com eina de conscienciació política i transformació social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada