OPINIÓ // La setmana passada parlava del concepte de viure i exposava que, per a poder gaudir d’un espai que “convidi a viure-hi” és vital tenir clar com volem que sigui, tant a nivell d’habitabilitat com a nivell d’ubicació. I perquè això sigui possible cal tenir una visió global i un projecte de ciutat, on els diferents aspectes que la configuren interrelacionen i es treballin de forma transversal.
El primer aspecte feia referència a l’habitabilitat; ara vull continuar amb el segon pas, el que ve a l’hora de replantejar els espais on estan els nostres habitatges, és a dir, l’urbanisme, l’entorn, l’espai públic i la ciutat. L’urbanisme modern està directament lligat a la salut pública i, com ara, no és la primera vegada en la història que determinades circumstàncies de salubritat han fet canviar la visió de les ciutats. Haussmann ho va fer el 1852 a París obrint nous carrers amb voreres, creant places i jardins per a millorar la qualitat de l’aire i dotant la ciutat de nous serveis; Ildefons Cerdà ho va fer amb l’Eixample de Barcelona que tots coneixem, amb grans vies de circulació i patis i jardins interiors als edificis i Londres es va reconfigurar completament arran de l’epidèmia de còlera de 1854.
Posteriorment, davant de l’increment de la població a les ciutats, fruit de la revolució industrial i ja acabada la 1a Guerra Mundial, es van afrontar els reptes que plantejaven aquestes situacions i, el 1934, es redacta la Carta d’Atenes, un document que, davant la nova realitat, reordena les ciutats al voltant de les funcions d’habitar, treballar, gaudir i circular, fet que donà lloc a noves experiències urbanístiques a barris de ciutats com Frankfurt o Amsterdam o a la creació de noves ciutats des de zero com Chandigarh o Brasília, pensades i dissenyades per viure-hi segons aquestes funcions bàsiques.
Ara, al segle XXI, una nova pandèmia ens ha demostrat que l’actual orientació de l’urbanisme a moltes ciutats planteja problemes socials, sanitaris i ambientals. Per tant, cal aplicar un nou enfoc a la urbanització de les ciutats intervenint en cinc àrees clau: prioritzar els comportaments saludables i la seguretat; millorar les condicions de vida, aplicant principis de disseny urbà saludables amb fàcil accés als serveis bàsics i zones destinades tant a l'ús comercial com no comercial, així com reservar terrens per a protegir els recursos naturals i les activitats d'oci; dur a terme una gestió urbana participativa que permeti que comunitats i governs locals col·laborin en la construcció de ciutats més sanes i segures; fer les ciutats accessibles i adaptades a totes les franges d'edat; i fer les zones urbanes resistents a les situacions d'emergència i els desastres, millorant la capacitat de la comunitat per a protegir-se de tot tipus de perills, fent participar el sector de la salut en la planificació de la resposta d'emergència local i la capacitació dirigides per la comunitat. Si tenim clar aquests aspectes tindrem veritables ciutats per viure-hi.
I en bona mesura això és el que des del PSC, des de la nostra responsabilitat i vocació de govern i de servei a la ciutadania sempre hem defensat: una ciutat per viure-hi. I des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa ja hi estem treballant. Estem redibuixant i redissenyant una Tortosa urbanísticament equilibrada i inclusiva, entre el nucli antic i els eixamples, que aposta clarament pel seu espai públic i per millorar la vida dels tortosins i tortosines.
Així estem redissenyant espais cèntrics com la plaça d’Espanya i el carrer Cervantes; la plaça Immaculada a Remolins; passejos fluvials que connectin la ciutat des de la Universitat Rovira i Virgili fins al Temple; les muralles i el castell de Tenasses fins al carrer Santa Anna; la rambla Catalunya a Ferreries o el carrer Barcelona i l’avinguda Canigó a Sant Llàtzer. I ho continuarem amb el desenvolupament dels terrenys de Renfe, que permetrà la construcció d'un nou espai residencial, comercial i d'oci, incloent-hi infraestructures, urbanització i edificacions que possibilitin una nova configuració per al desenvolupament continuat d'accions comercials i que faci de ròtula amb la resta de la ciutat.
Aquesta és la nostra aposta i el nostre projecte de ciutat, que reprèn els conceptes de la Carta d’Atenes, treballem per una Tortosa participativa, segura, saludable, productiva, innovadora, accessible, ecològica i sostenible, cultural i amb caràcter. La tasca és ingent i hem d’aprofitar circumstàncies com aquesta pandèmia per saber reaccionar a temps i vetllar pel futur i per una veritable Tortosa per viure-hi.
Publicat a setmanarilebre.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada