EN UNES SETMANES convulses com les que estem vivint darrerament al nostre país, m’esperança, m’esperona rellegir l’article ‘Tortosa, reivindica’t’ que l’escriptor i periodista Xavier Bru de Sala va publicar el passat juliol sobre la nostra ciutat i la Festa del Renaixement. I això, juntament amb la meva estima per Tortosa, m’ha animat a escriure aquesta reflexió, tot i que no em trobo molt còmode quan parlo de la Festa pel que m’uneix a ella i per la meva implicació a la seva organització en el passat.
BRU DE SALA crida Tortosa a reivindicar-se exhibint la seva antiga esplendor amb una festa que evoca el Renaixement i que descriu molt encertadament. Afirma que la Festa té molt recorregut possible i que podria convertir-se en referent d’excel·lència, no tant com Siena o Arezzo, inabastables per la seva tradició i esplendor, però sí pensant en un model més proper com el de la relativament jove Tarraco Viva, nomenant un director que hi treballi tot l’any, implicant més la ciutadania, afinant el relat i diversificant l’oferta.
HE DE DIR, i ja ho he afirmat en altres ocasions, que comparteixo completament la reflexió que fa aquest periodista i em refermo en el pensament que la Festa del Renaixement gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, però que està mancada de l’esplendor i la reivindicació de la ciutat que la va caracteritzar en un passat.
I ÉS QUE la Festa del Renaixement ha de ser molt més que un mercat d'època amb molta oferta gastronòmica i, parafrasejant Bru de Sala, sobretot galaica. La Festa, juntament amb el seu caràcter lúdic i festiu, ha de donar a conèixer la història, el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, i ha de ser concebuda com a una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat, ha de ser l’aparador de cara al món durant tot l'any.
LA FESTA del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. Ens hem de reivindicar com a ciutat, i per això cal treballar dia a dia perquè tothom hi sigui coneixedor i partícep i per recuperar la implicació i la participació ciutadana, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris.
SI REALMENT ens ho creiem és absolutament necessari disposar d’un equip de professionals i d’una direcció tècnica que hi treballi de manera continuada al llarg de tot l’any per investigar, planificar, programar, afinar el relat i diversificar l’oferta. I des d’aquí el meu reconeixement a la gent que hi treballa i que, des de l’àmbit municipal i el teixit associatiu, inverteixen molt temps, feina i, sobre tot, il·lusió.
LA FESTA, en les darreres edicions, ha patit una constant pèrdua de qualitat i de contingut històric que l’han mancat del vessant més cultural, com ara Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, no arriba a ser un referent d’excel·lència.
I PER MOLT que el govern defensi l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turisme organitzat, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència, ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat oblidant les efemèrides, els jocs del segle XVI, deslluint les campanyes i l'engalanament de balcons, mentre primem el polp a la gallega, el mojito, el “botellón” o el reggaeton.
LA FESTA ha de sumar i l’hem de fer gran entre tots, però actualment el govern no ho fa en tant en quant no s’inclouen al programa ni es difonen els actes o projectes que organitzen entitats o col·lectius que no són de la seva corda, tal i com ha passat amb les activitats de la Busca de Tortosa, que vetlla per la qualitat i el rigor amb un ventall d’activitats culturals i lúdiques degudament documentades, i que n’és un exemple.
I TOT EN UN BARRI antic revitalitzat gràcies a l’aplicació de la llei de barris del govern socialista, però que l’actual govern no ha sabut acabar de dignificar per retornar-li l’esplendor que la Festa reivindica, renunciant a aspectes com, per exemple, la reforma del barri del Castell, al cor del nucli antic entre la catedral i els Reials Col·legis.
CAL QUE ELS ACTES propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes i els focs d’artifici des del castell de la Suda siguin aquells actes finals emotius que ens facin saltar la llagrimeta i ens posin, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició i en lo bé que s’ha reivindicat Tortosa un any més.
PERÒ COM DIU Bru de Sala, amb festa o sense, Tortosa és una joia única de Catalunya i d’Europa a on s’hi ha de venir. Per això cal tenir molt clar quina és la ciutat que volem, que defensem i per la que lluitarem. Per això penso que cal redibuixar una ciutat que vetlli i es preocupi pels i dels seus habitants, especialment en els aspectes de creixement econòmic: millorant les infraestructures per a la competitivitat econòmica; modernitzant i optimitzant la seva oferta i el seu potencial patrimonial i turístic; afavorint la competitivitat dels recursos humans; impulsant i millorant el teixit empresarial; optimitzant els suports a l’emprenedoria; millorant la capacitat per atraure empreses i reforçant la nostra capitalitat.
TORTOSA s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal ha de ser la de sumar, treballar, renovar i promocionar adequadament la nostra ciutat. #ReDibuixemTortosa, #ReivindiquemTortosa, #RenaixementdeTortosa.
Publicat el dimecres 30 d'agost de 2017 a marfanta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada