"Ramon Segarra i Subirats Piñana han estat uns veritables exemples a seguir"
ESTEM a la recta final de 2017 i aquest any hem de lamentar la pèrdua de dos grans referents socialistes per als valors de justícia, llibertat i igualtat, els nostres valors socialistes. Es tracta de dos persones que, amb trajectòries diferents però amb un mateix ideal, van viure les seves vides intensament al servei dels demés i que, amb les seves accions i els seus pensaments i ideals, vam esdevenir dos dels nostres referents: Ramon Segarra i Josep Subirats Piñana.
RAMON SEGARRA i Subirats Piñana han estat uns veritables exemples a seguir i per això van ser dignes mereixedors del premi Marcel·lí Domingo, atorgats a Tortosa per UGT, CC.OO. i el PSC per la seva trajectòria al llarg de tota una vida en defensa dels valors propis de les esquerres, la justícia socials, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Segarra va néixer el 1930 a Tarragona però ben aviat es va desplaçar a Tortosa, on va treballar a Renfe des del 1948 fins al 1992. La seva, però, va ser una vida molt activa i ho demostren accions i fets com que va fundar, juntament amb la seva dona i companya, Victòria Campos, la primera AMPA a Tortosa d’un col·legi públic, el de la Mercè. Va promoure la implantació del sindicat Comissions Obreres a les nostres terres, essent el seu director. Amb Josep Bayerri va fundar el diari setmanal Ebre Informes. Va militar a Iniciativa per Catalunya i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya i al llarg de la seva vida va formar part de molts moviments ciutadans com les comissions de l’11 de Setembre o la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
JOSEP SUBIRATS Piñana, polític, periodista, doctor en ciències econòmiques, fill predilecte de Tortosa i Creu de Sant Jordi, va ser una figura cabdal per al socialisme per la seva trajectòria política: senador per l’Entesa dels Catalans el 1977; membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i de la Comissió dels Vint-i-u que participà en la redacció definitiva de l'Estatut; senador pel PSC el 1979; conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya el 1982 i magistrat del Tribunal de Comptes Europeu el 1994, del qual fou degà. Subirats Piñana destacà també per la seva lluita contra el franquisme. Fou empresonat i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua, pena commutada l'octubre de 1944, i passà set anys a la presó de Pilats de Tarragona i en diferents batallons de penats. Un cop alliberat l'estiu de 1945 es traslladà a Barcelona i reprengué la lluita antifranquista formant part del consell de redacció de La Humanitat i passà a dirigir el periòdic clandestí Ara (1946-1947).
ENCARA recordo com Ramon, tot i estar molt delicat de salut, va venir a votar a les eleccions per escollir el primer secretari del Partit Socialista, en un clar exemple de democràcia i participació i en la seva constant lluita pels seus valors, i encara ploro de dolor i emoció quan recordo com la seva companya, Victòria, es va aixecar d’una salt de la cadira de rodes a cantar la Internacional al funeral de Ramon. També recordo com la germana de Josep Subirats Piñana, en recollir el guardó Marcel·lí Domingo ens transmetia el més sincer agraïment del seu germà que no es va poder desplaçar pel seu estat de salut.
PER AIXÒ, en moments difícils com els d'ara, de convulsió política, de continus enfrontaments, en els que la societat es fragmenta en dos bàndols on sembla que no caben els matisos, de manca de diàleg, de desencís en la política, ens hem d'emmirallar en aquesta gent. La que va viure la postguerra o que hi va estar empresonada, la que va lluitar pel seu poble, per la llibertat d’expressió, pels nostres drets, per la nostra terra.
ELLS ENS IMPULSEN a treballar. Ells han de ser els nostres models, els nostres referents, són els nostres herois. Bona part de la nostra societat actual s’ha construït amb l’esforç i el treball de gent com Ramon Segarra i Subirats Piñana i gràcies a ells les noves generacions podem fruir, avui, de llibertat, pau i desenvolupament.
LA SEUA ha estat una història de lluita contra les adversitats. De superació. Una història d'esforç col·lectiu. En la que el seu treball i la seva lluita ha servit per deixar-nos un gran llegat que ara estem a punt de perdre. Com ells, hem de lluitar per una societat més justa, més igualitària, més solidària, més integradora, més acollidora, més feminista, més inclusiva.
ARA MÉS QUE MAI cal ue ens comprometem a treballar per aquesta societat i a través del debat, del diàleg i de la discrepància sana i legítima que ens porta a cadascú a defensar els nostres posicionaments, però no perdem mai el nord ni oblidem els nostres referents.
COM DEIA el revolucionari, "els valors i els principis es porten en el cor per morir per ells, i no a la boca per viure d’ells" i les vides de Ramon Segarra i de Josep Subirats Piñana són el clar exemple d’aquesta gran afirmació.
Publicat a marfanta.com i un cop d'ull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada