FA UNS DIES assistíem a un acte de suport a la reivindicació per a que l’autovia A-68, que ha de servir de via de comunicació entre l’Aragó i el mar, continuï per la carretera N-420 fins a Tarragona i el sud de les Terres de l’Ebre, entenent que les vies de comunicació són infraestructures fonamentals i imprescindibles per al creixement econòmic i el futur d’un territori que ha d’estar ben comunicat per poder prosperar en tots els sentits.
FA TEMPS que es parla de l’autovia A-7, una via de comunicació ràpida que comença a Algesires i acaba a la Jonquera. I un dels pocs trams que queda per enllestir és el tram de poc més de 80 quilometres que separa La Jana i Vandellòs. Aquesta és la via bàsica de sortida cap a Europa i, per descomptat, no podrem parlar del Corredor del Mediterrani si l’A-7 no està acabada.
EL FET de que no estigui acabada fa que el trànsit de vehicles es vegi obligat a anar per la carretera N-340 i per l’AP-7. Tots coneixem els problemes de sinistralitat que hi havia fins ara a l'N-340. Dic hi havia perquè en els darrers temps s’han implementat solucions temporals que han fet que la sinistralitat s’hagi reduït gairebé del tot, cosa que s’evidenciarà amb les properes dades de Trànsit, que demostraran la seva eficàcia.
UNA HA ESTAT la doble línia contínua i les rotondes al tram entre Vandellòs i Amposta que, a pesar de les molèsties, s’ha demostrat eficaç. Però, per desgràcia, hem hagut de continuar lamentant la pèrdua de vides humanes al tram entre Amposta i Vinaròs, on encara no hi ha ni doble línia ni rotondes.
PERÒ ARA, l’altra mesura ha estat desencallada pel govern de progrés de Pedro Sánchez, que va aprovar en Consell de Ministres el desviament dels vehicles pesants per l’AP-7, amb bonificacions, i la seva gratuïtat parcial per als usuaris de les Terres de l’Ebre. Una mesura que fa temps que estava damunt de la taula, pendent d’un informe del Servei Català de Trànsit, i que el nou govern de l’Estat va accelerar aquest mes d’agost davant la passivitat del govern català, més preocupat pels temes identitaris que pels problemes reals dels catalans i catalanes. I en sóc coneixedor perquè jo, aleshores com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, hi vaig ser present a les reunions amb els alcaldes i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat. Finalment, cal dir que el ministre Ábalos ja ha anunciat l’alliberament dels peatges de l’AP-7 entre Alacant i Tarragona per al 2020.
ESTÀ CLAR que aquestes solucions s’han dut a terme des d’un punt de vista temporal i provisional, i que salven vides, però no és la solució que les Terres de l’Ebre necessita. I, davant d’aquelles veus que reclamen un tercer carril a l’AP-7 i la no construcció del tram de l’A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant, jo prefereixo tenir l’autopista alliberada de peatges per la costa i la justa i necessària autovia per l’interior, que afavorirà les comunicacions entre els nostres municipis des de la Sénia, a través de Montsià i Baix Ebre i afavorint les comunicacions de Ribera d’Ebre i Terra Alta amb Tortosa i els seus polígons industrials. Un cop construïda l’A-7 ja en parlarem, si s’escau, de fer un tercer carril a l’autopista.
PER TANT, està clar que l’acabament de l’autovia A-7, en el seu pas per l’Ebre, amb un projecte que ja disposa de la Declaració d’Impacte Ambiental i amb l’Estudi Informatiu aprovat, és imprescindible ja que, per moltes mesures temporals i provisionals que hi posem, les actuals vies de comunicació a l’Ebre són una limitació a l’hora de treballar contra la despoblació i l’estancament econòmic del territori.
MALAURADAMENT, portem, literalment, 12 anys intentant solucionar-ho. I el pitjor és que si no aconseguim desencallar aquest tema ens podem estar 10 anys més entre projecte i construcció, amb el que haurem perdut un quart de segle. Per això no podem perdre ni un minut més.
PERÒ ha de quedar clar que aquest tram de l’A-7 no pot ser víctima durant més temps de les lluites internes dels pobles de les Terres de l’Ebre; aquí no hem de perdre més temps parlant ni de partits politics, ni d’interessos particulars, ni tant sols podem parlar de temps, perquè ja l’hem perdut. Sols podem parlar de futur, de territori i de persones, qualsevol altra cosa seria una errada més al nostre dèbit.
DES DE la meva humil posició ja he demanat que es transmeti al Ministeri de Foment aquesta petició, i penso que, damunt de la seva taula, únicament ha d’haver un projecte de construcció immediat, solucions als problemes que puguin sortir i, el més importat, terminis de redacció i de construcció d’una via de comunicació, l’A-7, que ha de fer que Tortosa i les Terres de l’Ebre siguin, d’una vegada per totes, el nus de comunicació entre Catalunya, Aragó i el País Valencià que van ser en el passat i que ens ha de servir per el creixement del nostre territori. L’A-7 és una prioritat a Tortosa i a l’Ebre.
Publicat a marfanta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada