Bon dia a tots i totes els presents
Tortosa és una ciutat dinàmica, patrimonialment molt rica, i culturalment molt activa.
Ho demostren les nombroses activitats que s’hi fan al llarg de l’any, i els importants elements i vestigis que el pas de les diferents cultures, al llarg de més de 2.000 anys d’història, han deixat a la ciutat.
Com a regidor de Cultura de l’Ajuntament Tortosa, estic avui aquí, per mostrar el suport que el consistori, en la seua totalitat, referma envers la candidatura de l’Associació Cultural de Ferreries Llampec Nois perquè, al 2021, Tortosa esdevingui la 34a Ciutat Gegantera de Catalunya.
Estem convençuts que l’esdeveniment aportarà un valor afegit important a la nostra activitat cultural habitual, i també estem segurs que Tortosa oferirà tot allò que l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya espera d’una Ciutat Gegantera.
La vinculació de Tortosa amb el món geganter i la presència d’una Cort de Bèsties amb diversos elements es remunta al segle XV donat que hi ha referències d’aquella època que documenten la tradició gegantera de la ciutat.
Posteriorment, el folklorista Joan Amades també recull una referència documental del segle XVII vinculada amb els gegants de Tortosa.
Des de llavors i fins ara, els gegants, els capgrossos i els altres elements del seguici festiu han format part del patrimoni popular i han anat estretament lligats a les principals festivitats de Tortosa.
Malauradament, durant la Guerra Civil, alguns dels gegants i elements històrics del folklore popular van ser destruïts. En van ser hereus els actuals gegants de Tortosa, construïts a partir del 1957, amb la parella de Rufolet i Rubí com a primers gegants de la nova era.
Aquí voldria destacar també el paper del folklorista tortosí Joan Moreira, que va escriu una important obra sobre els elements festius, balls, i cançons del folklore tortosí.
Gràcies a Moreira vam poder saber quin era l’aspecte dels gegants construïts el 1858 i destruïts a la Guerra Civil, gràcies a una fantàstica col·lecció de miniatures de les quals l’Ajuntament n’és dipositari per voluntat de la família del mestre Moreira. Aquests gegants, amb la figura de Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d’Aragó vans ser reproduïts el 2013.
A partir d’aquí, poc a poc la ciutat ha anat ampliant la família de gegants, fins als 8 actuals de propietat municipal (els dos últims, construïts en el marc de la Festa del Renaixement). A banda d’altres pertanyents a altres associacions i entitats de la ciutat.
Rufo i Rubí, representen una de les llegendes més conegudes i estimades de Tortosa. La que també dona origen a un altre dels elements més representatius de la ciutat: la Cucafera. Animal mitològic sortit del mar, que només va poder ser amansit amb l’espasa de Rufolet.
La resta de gegants ens traslladen a un recorregut per les diferents èpoques i cultures de la nostra ciutat. Així, Nabil i Zoraida ens transporten a la Turtuxa musulmana i al castell de la Suda, Bonjuhà i Caxixa al call jueu, a l’actual barri de Remolins i Cristòfol Despuig i Mariana Curto a l’esplendor de l’època del Renaixement i els Reials Col·legis, una joia de l’arquitectura civil renaixentista.
Però aquests 8 gegants, i un bon grapat de capgrossos, no són els únics que tenim a Tortosa. També hem de destacar que diverses colles de cultura popular han creat al llarg dels anys els seus propis gegants, gegantons o capgrossos, que els acompanyen en les seues activitats.
Vull destacar la contribució que també en aquest sentit fan la Colla Jove de Dolçainers, l’associació cultural 4 més 1, la colla Lo Golafre, l’associació de veïns de Sant Llàtzer, o centres escolars. Tots ells, amb imatgeria pròpia que engrandeix el nostre patrimoni cultural.
Actualment, els encarregats de fer sortir de festa els gegants de propietat municipal són l’Associació Cultural de Ferreries Llampec Nois, als quals vull aprofitar ara i aquí per agrair, una vegada més, la contribució que feu per la promoció de la cultura popular de Tortosa, i per dur-la més enllà del nostre territori.
Com a regidor de Cultura de Tortosa, us garanteixo que la ciutat s’abocarà en l’organització dels actes de la Ciutat Gegantera del 2021. I vull remarcar que l’esdeveniment suposarà un àmbit molt important d’un altre esdeveniment que tenim previst durant l’any que ve: Tortosa esdevindrà la Capital de la Cultura Catalana, amb la qual cosa situarem l’activitat cultural al primer plànol de la nostra atenció durant 12 mesos. I, com no pot ser d’altra manera, els gegants hi tindran un lloc privilegiat.
Rufo i Rubí, Nabil i Zoraida, Bonjuhà i Caxixa i Cristòfol Despuig i Mariana Curto, la nostra Cucafera i els nostre capgrossos, així com la resta d’imagineria popular de la ciutat us rebran el cap de setmana del 14 al 16 de maig amb els braços oberts i faran que aquesta estada a Tortosa sigui inoblidable.
I per acabar aquesta intervenció, permeteu-me que l’acabi amb un altre dels elements del nostre folklore popular i que tan bé ens caracteritza i que és la jota, de la que el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en són els grans ambaixadors.
Es tracta, concretament, d'una aubada escrita pel mestre Joan Moreira
La despedida’ls cantamos,
mo n’aném agradecidos,
que l’any que ve quan tornemos,
a tots los trovessem vivos.
Això els desitgem que l’any que ve ens trobem tots i totes de nou, vius evidentment, i a Tortosa del 14 al 16 de maig per celebrar el títol de Ciutat Castellera de Catalunya.
Us esperem a tots i totes.
Moltes gràcies
Castellbisbal, 1 de febrer de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada