El passat dissabte 22 d'abril vaig tenir el goig de participar, a la Sala Arts, en la presentació dels docuretrats de dos grans mestres de mestres: Zorida Burgos i Rossend Aymí, bruillantment realitzats pel periodista i antropòleg Josep Juan Segarra.
Dos docuretrats que naixen el 2021 dintre de les activitats de Tortosa Capital de la Cultura Catalana, i que estan dedicats a dos dels nostres grans mestres de mestres.
Uns docuretrats, magníficament realitzats pel periodista i antropòleg Josep Juan Segarra, i que se sumen als dedicats a Gerard Vergés, Manolo Pérez Bonfill, Juanito Aragonés, Rosa Queral, David Monllau, Francisca Fornós, Fermin Llambrich, Josep Bo i Josep Guarch “Lo Teixidó”
Gràcies Josep per la sensibilitat que demostres a l’hora de fer estos documentals, i per posar en valor la cultura ebrenca des d’un punt de vista humà i personal, que denota el teu coneixement de l’antropologia i l’etnografia.
Uns docuretrats que són justos i necessaris per tal de donar rellevància i difondre la tasca en la preservació i defensa de la Cultura que fan o han fet totes i tots ells.
Mestres de mestres entre els que, evidentment, estan Rossend i Zoraida.
Totes i tots ells han estat referents i guies per a moltes de les persones que actualment formen part activa de la nostra cultura.
“Terra i Aigua” és, sense dubte, Zoraida Burgos
Un dels pilars de la literatura tortosina i ebrenca al llarg de les últimes dècades.
Perquè bona part de la vida de Zoraida ha transcorregut entre llibres, a les biblioteques, on hi va treballar durant tants anys, demostrant el seu compromís social amb la seva feina i amb la cultura i la literatura.
“La suite de Rossend Aymí” és l’encertat títol del seu docuretrat.
Perquè una suite és una composició musical formada per diverses peces instrumentals dispars amb algun element d’unitat entre elles, i esta unitat ets tu, Rossend.
Rossend, és la unió de diferents oficis i aficions: mestre, compositor, director, organista i apassionat de l’arquitectura. Passió que és un goig compartir amb ell.
El d’avui és un acte just i necessari per reivindicar estos mestres de mestres que sempre han fet molta faena, la majoria de vegades sense fer massa soroll i, de vegades cal recordar qui fa aquesta faena.
Gràcies per les vostres obres, pels vostres treballs, per la vostra dedicació i pel vostre compromís social amb la cultura en genera,l i amb les lletres i la música en particular.
I dono les gràcies també a Cecília Aymí, per acollir-nos a l’escola Arts, que enguany celebra 10 anys de vida.
10 anys preservant, ensenyant i divulgant la música, les arts escèniques i la Cultura. Per molts anys i enhorabona Cecília i tot l’equip de la Sala Arts.
Podeu veure els dos docuretrats a les entrades anteriors del blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada