En primer lloc voldria transmetre el nostre més sentit condol i estima a vosaltres Carme, Àngels, Núria i Jordi i a tota la família, Lisardo, Àngels i Juan Manuel i la resta de familiars i amics que avui acompanyem al company Dionisio.
Es fa difícil poder articular unes poques paraules i que aquestes puguen reflectir tot el que ha representat Dionisio al llarg de la seua vida, tant a nivell polític, com sindical i, sobre tot, personal.
Sovint, quan sents discursos polítics, es parla de referents, i de referents de l’Esquerra, i potser es parla amb massa lleugeresa. Perquè, en aquest cas, per a mi i per als socialistes, si que estem davant d’un gran home d’esquerres, d’un gran referent de l’Esquerra Tortosina.
Dionisio és el que anomenaríem un home fet a sí mateix. Fill d’uns temps difícils i convulsos, en els que va viure de primera mà els aconteixements que van portar a tota una societat a despertar del llarg hivern de la dictadura.
Dionisio va ser d’aquells que, amb il·lusió, determinació, i convenciment van lluitar, primer des de la clandestinitat i després en els primers moments de la democràcia, per construir un món més just per a tots i totes.
Aquesta actitud de lluita i de servei, aquestes ganes de treballar pel benestar dels demés, el va portar a ser un gran activista social:
- el 1976 s’afilia al Partit dels Socialistes de Catalunya a Tortosa, més de 40 anys de militància socialista.
- el 1977 va fundar la Unió local de la UGT de Terres de l'Ebre, de la que va ser secretari d'Acció Sindical, desenvolupant posteriorment altres responsabilitats a UGT arreu de l’Estat.
- entre 1984 i 1992 fou diputat pel PSC al Parlament de Catalunya.
- i també va ser regidor a l’Ajuntament de Tortosa entre el 1991 i el 1994.
En els darrers temps, un cop jubilat, es va incorporar novament a la política municipal, al grup de l’executiva local del PSC a Tortosa.
Si em permeteu una pinzellada personal, recordo, al 2014, quan li vaig demanar l’aval per a la meva candidatura a l’alcaldia de Tortosa que, amb fermesa i gran convicció em va dir, “endavant Enric i compta amb mi per al que vulguis, que ara que estic jubilat em vull tornar a implicar.”
A partir d’aquí vam recuperar un gran actiu per al socialisme tortosí quan es va incorporar a l’Executiva de Tortosa, i tots els companys i companyes vàrem poder compartir el seu tarannà, el seu mestratge i podem destacar la seua implicació en el projecte socialista, la seva il·lusió enmig de moments difícils al nostre país, la seva vehemència en exposar els seus punts de vista, però, per sobre de tot, el seu compromís i un sentit profund de respecte cap a les institucions i la democràcia que entre tots i totes hem construït ens els darrers 40 anys.
Tot plegat posa de manifest que, aquells qui com ell van treballar des del primer moment per reconstruir aquest país, saben, homes i dones com Dionisio, el que costen les coses i, per tant, saben el valor que tenen.
Per tot això cal reivindicar la seva tasca i cal agrair-los tot el que van fer.
Per això crec que Dionisio és un exemple a seguir. Un exemple de superació i de tenacitat.
Tota una vida dedicada als demés, des de la vessant sindical i política, portant el socialisme per bandera, la defensa de la classe treballadora i, en definitiva, la lluita per una societat més justa i més igualitària.
Dionisio, la teua ha estat una vida de lluita, en els darrers temps de lluita contra una malaltia cruel, que està afectant a massa dels nostres companys i companyes, i que has portat amb fortalesa i dignitat, la mateixa amb la que vas defensar sempre als que més ho necessitaven, la mateixa amb la que vas defensar l’ideari socialista i de classe.
Els que avui estem aquí no t’acomiadem, et diem fins aviat.
El nostre compromís és el de tenir-te present i tenir present el teu mestratge per a que ens ajudi i encoratgi a continuar, perquè encara queda molta feina per fer.
Perseverarem i guanyarem.
Sempre estaràs entre nosaltres i et recordarem com un lluitador, com un gran home d’Esquerres, perquè ser d’Esquerres, sense dubte, és lluitar per la igualtat, i tu, d’això en vas fer bandera.
Moltes gràcies, Dionisio!
Tortosa, 26 d’octubre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada